La unitat proclamada però no practicada – Francesc Esteve

La publicació del Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, amb l’equiparació explícita de valencià i català com a denominacions de la llengua, ha significat l’enèsima reobertura del debat onomàstic al País Valencià. La immediata i vociferant ingerència del Govern valencià i del partit que el sustenta, el PP, contra aquesta equiparació i “en defensa de la llengua valenciana” ha donat una notable publicitat al Diccionari i a l’equiparació onomàstica, una popularitat que no hauria tingut altrament. Al final, la decisió de l’AVL de no modificar les definicions de valencià i català, malgrat les pressions, ha representat un gest d’independència i de dignitat dels membres d’aquesta institució que cal valorar en la justa mesura, sobretot vista la seua trajectòria anterior.

Hi ha, en primer lloc, un fet realment important i positiu i és que, tretze anys després de la constitució efectiva, l’AVL manifesta obertament en una publicació declarada “normativa” que valencià i català són dos noms equivalents per a la mateixa llengua i, implícitament, que català és la denominació general en tots els territoris tret del País Valencià: “Llengua romànica parlada a Catalunya, així com a les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó, la ciutat sarda de l’Alguer i la Comunitat Valenciana, on rep el nom de valencià”.Read More »

Un nou recurs digital al servei de la terminologia jurídica: el Diccionari de dret administratiu – Ona Domènech

La col·lecció Diccionaris en Línia del TERMCAT inclou, des de principis d’any, el Diccionari de dret administratiu, una obra lexicogràfica que conté prop de 1.300 termes amb la definició i notes explicatives en català, equivalents en castellà i àrea temàtica. Es tracta de la versió en línia de l’obra en paper que, amb el mateix nom, va ser publicada el novembre del 2013 pel Departament de Justícia, que n’és el coautor juntament amb el TERMCAT.

L’estructura general del diccionari és completa i exhaustiva: a banda del cos central, que recull el conjunt de termes ordenats alfabèticament a partir de les denominacions catalanes, hi trobem un índex alfabètic en castellà, que permet accedir als termes a partir de les denominacions en aquesta llengua, i també una introducció, que n’exposa els propòsits, l’estructura i els criteris d’elaboració; una taula de les abreviacions utilitzades en el diccionari; l’arbre de camp, que en delimita l’abast temàtic, i la bibliografia consultada per elaborar-lo.Read More »