L’anglès podria tenir més èxit que l’esperanto en una UE post-Brexit – Matteo Bonotti i Diarmait Mac Giolla Chríost

Fins ara, l’ús de la llengua en les negociacions del Brexit entre la Unió Europea (UE) i el Regne Unit no ha estat més que un tema secundari. Tanmateix, és, sens dubte, un dels elements més crucials. Les traduccions poden determinar el rumb de la conversa i la interpretació: es podria donar el cas que el canvi més subtil en el significat o el to de fins i tot les paraules més innòcues tingués conseqüències greus.

L’octubre del 2016, Michel Barnier, el negociador principal del Brexit per part de la UE, va suggerir que les properes negociacions entre la UE i el Regne Unit s’haurien de fer en francès, la seva llengua materna. Aquesta proposta va suscitar tota mena de reaccions: alguns van defensar la línia argumental que, després del Brexit, l’anglès ja no hauria de ser una de les llengües oficials de la UE; d’altres, entre els quals hi havia la primera ministra britànica Theresa May, van qüestionar aquesta proposta dient que les negociacions entre la UE i el Regne Unit s’havien de dur a terme «de la manera que es garantís l’obtenció de l’acord més adequat per al Regne Unit».

Fa poc, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va optar per fer un discurs en francès, argumentant que «l’anglès està perdent importància» a Europa. Ara bé, si els funcionaris de la UE miressin les coses amb perspectiva, veurien que, de fet, l’anglès podria estar a punt de convertir-se en la llengua més important de la Unió Europea.Llegeix més »