L’onada migratòria de caràcter global, que afecta tant immigrants com refugiats, ha despertat preocupació arreu del món. A Europa,[1] Austràlia i els Estats Units, l’origen ètnic, lingüístic i cultural dels migrants ha provocat intensos debats sobre els beneficis i els costos de la diversitat creixent i el risc que les fronteres obertes plantegen a les identitats i les economies[2] nacionals. Les incerteses provocades per les ramificacions culturals, econòmiques i de seguretat de la immigració han causat inquietuds decisives en el vot favorable al Brexit al Regne Unit i han esdevingut una basa que juguen els partits populistes de dreta, particularment a Europa, per aconseguir un suport creixent.[3]

Una enquesta del Pew Research Center[4] demostra que, més enllà del lloc de naixement, l’acceptació dels individus com a ciutadans i residents d’un país depèn de la llengua que parlen. Aquesta és la percepció del 77% dels habitants d’Europa (62% dels habitants de l’Estat espanyol), el 70% dels habitants del Japó i dels Estats Units, el 69% dels australians i el 59% dels canadencs. Aquestes actituds, que poden servir de guia per a les polítiques d’integració, també revelen una qüestió preocupant: la glotofòbia impera arreu del món. La discriminació de les persones per raó de la llengua que parlen (verbal o de signes) és un biaix cognitiu del qual no escapen ni els ciutadans ni les estructures institucionals, particularment en els àmbits de l’educació i la justícia.[5] L’esperit d’equitat i d’unió que defensen les institucions internacionals i la legislació en matèria de drets humans[6] requereix una actuació decidida per contrarestar la discriminació basada en la llengua.Llegeix més »