Barrera o passaport per a la integració?: ideologies lingüístiques dels japonesos residents a Catalunya – Makiko Fukuda

Nubol de paraulesRKN: «Em pensava que el català era una mena de dialecte…»

MKT: «Sí, sí.»

MNN: «Però [castellà i català] són ben diferents, oi?»

(Dona, 1 any a Barcelona; Dona, 2 anys a Barcelona; Dona 4 mesos a Barcelona)

MKT: «Això és un engany, oi que sí?! Dins d’un mateix país, d’Espanya!! Si un mateix rei governa aquest país, almenys, hauria de ser una mateixa llengua.»  (Dona, 2 anys a Barcelona)

Aquestes són les actituds lingüístiques inicials d’unes dones japoneses que van arribar a Barcelona a causa de la feina dels seus cònjuges. Les tres tenen com a tret comú que són membres “passavolants” de la població japonesa a Catalunya, que solen arribar poc informats de la societat d’acollida. En general, els japonesos són enviats al seu nou lloc de feina al cap de poc temps després d’haver rebut el comunicat oficial sobre el seu trasllat i, a més a més, en molts casos, no els deixen triar la destinació.Read More »

Una perspectiva de la situació sociolingüística del Japó – Nobuyuki Tukahara

Els idiomes autòctons del Japó són el que es coneix com a llengua japonesa, la llengua d’Ainu, el territori original de la qual es troba a la província de Hokkaido, la gran illa del nord; les llengües de Ryukyu, a les illes de la província d’Okinawa, al sud del Japó, i la llengua de signes. A banda d’aquests idiomes hi ha les llengües dels immigrants. Les comunitats lingüístiques més grans són la xinesa (776.267 parlants), la coreana (558.348), la filipina (214.281), la portuguesa (187.531), l’espanyola (101.059) i la vietnamita (64.332). Aquestes xifres es refereixen al nombre d’estrangers, registrats a dia 30 de juny de 2013, de les nacionalitats suposadament corresponents a cada llengua, és a dir, aquestes dades no ens mostren la dimensió exacta de les comunitats. La coreana i una part de la xinesa es consideren com a oldcomers, mentre que les altres són els newcomers o nouvinguts.Read More »