El Diccionari de l’activitat parlamentària: una nova eina de consulta especialitzada – Margarida Sanjaume i Roser Serra

“El diàleg és el fonament d’aquest edifici, el respecte a la discrepància són les parets i la voluntat d’entesa n’és la teulada. Sense la conjunció d’aquests tres elements, l’estructura trontolla i cau. Siguem guardians de la fortalesa d’aquest edifici, i, sobretot, tinguem sempre les finestres obertes per a escoltar la voluntat popular i la porta oberta per a acollir les necessitats i els anhels del poble.”

Carme Forcadell, primer discurs com a presidenta del Parlament[1]

Enguany, coincidint amb el quarantè aniversari del restabliment del Parlament de Catalunya, es publica el Diccionari de l’activitat parlamentària, elaborat conjuntament pel Parlament i el Govern de la Generalitat, amb la col·laboració i l’assessorament del Centre de Terminologia TERMCAT, adscrit al Departament de Cultura. La redacció ha anat a càrrec del Departament d’Assessorament Lingüístic del Parlament, amb l’assessorament jurídic de lletrats, i de la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament, adscrita al Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència del Govern de Catalunya, concretament l’Àrea d’Afers Parlamentaris Interdepartamentals.Llegeix més »

Apunts de la XVII Jornada de la SCATERM – Teresa Tort Videllet

Dijous 22 d’octubre a les nou del matí al voltant d’una vuitantena de persones obríem des de casa un enllaç al Zoom de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) per seguir la XVII Jornada de la SCATERM, dedicada a la presència de la terminologia en els diccionaris generals.

Obertura de la Jornada
En les paraules de benvinguda Ester Bonet, presidenta de la Societat, es va referir a les circumstàncies excepcionals que van obligar a traslladar una formació que havia d’acollir la Sala Prat de la Riba de l’edifici de l’antiga Casa de Convalescència a l’espai virtual. Just a continuació, M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC, va plantejar diverses preguntes sobre la pertinència d’incloure terminologia en el diccionari. Per què? —es demanava. Perquè els parlants especialistes en diferents àrees han de poder resoldre els seus dubtes en els diccionaris generals —responia. Però quina terminologia? Quanta? I representada com? —hi afegia. Aquestes preguntes sense resposta interpel·laven els ponents que havien d’aportar la seva experiència a la Jornada.Llegeix més »

In memoriam Germà Colón i Domènech. L’home que estimava les paraules – Eloi Bellés

Germà Colón i Domènech
Font: Enciclopèdia Catalana

Diumenge passat la Filologia Catalana s’endolà. Havia faltat als noranta-un anys Germà Colón i Domènech (Castelló de la Plana, 1928 – Barcelona, 2020). Figura indiscutible de la lingüística romànica, Colón forma part d’una generació de filòlegs que aconseguiren, en ple franquisme, de (re)situar els estudis de catalanística a primera línia acadèmica internacional. Alguns ho feren, heroicament, des de dins del país, com el mestre de Colón, Antoni M. Badia i Margarit, o Joan Veny. D’altres, des de l’exili polític, com Joan Coromines. I d’altres, com Colón, des de la diàspora acadèmica. Llicenciat a Barcelona el 1951 i doctorat a Madrid el 1952, aconseguí una beca per ampliar estudis a Lovaina i a Zuric. El 1954 s’instal·là a Basilea, universitat en la qual desenvolupà tota la carrera acadèmica fins a la jubilació, el 1998: professor assistent, lector, privat-dozent, professor extraordinari, catedràtic numerari i director del departament.

Llegeix més »