L’ús del català a la Mancomunitat de Catalunya – Josep Grau

www.mancomunitatdecatalunya.cat/hisenda
Títol de deute emès per la Mancomunitat el 1915. Porta la signatura d’Enric Prat de la Riba i del secretari del Consell Permanent de la Mancomunitat Lluís Sans Buigas. http://www.mancomunitatdecatalunya.cat/hisenda

La Mancomunitat de Catalunya ha passat a la història sobretot per dos motius: perquè va ser el primer organisme de govern de Catalunya escollit democràticament, i perquè va modernitzar les comunicacions, els serveis socials i les institucions culturals i educatives del país. Avui, quan es compleix el centenari de la creació de la Mancomunitat, és oportú recordar un aspecte poc conegut però igualment significatiu de la seva obra: l’ús del català a l’administració. La Mancomunitat, com veurem, ho va fer gairebé tot en català. Creada el 1914 a partir de l’agrupació de les quatre diputacions catalanes i dirigida fins el 1924 per la Lliga Regionalista, va ser la primera institució pública en la història de l’Espanya contemporània que va tenir el català com a llengua habitual. A les línies que segueixen explico quina va ser la presència del català a la Mancomunitat. Les dades que presento provenen del llibre La Lliga Regionalista i la llengua catalana, 1901-1924, que vaig publicar el 2006.

 

Títols de deute i llibres de text

El 1917 l’escriptor Lluís Nicolau d’Olwer va publicar a la revista Ofrena un article en motiu de la mort d’Enric Prat de la Riba, el primer president de la Mancomunitat. L’article, titulat “Del que en Prat de la Riba ha fet per la llengua catalana”, destacava el fet que, gràcies en part a Prat de la Riba, “el català i no cap altra llengua ha estat la usada sempre en els treballs previs i en el funcionament de la Mancomunitat de Catalunya”. El català va ser, en efecte, la llengua de treball dels òrgans de govern, les oficines, els serveis i les escoles de la Mancomunitat. A les sessions de l’Assemblea i del Consell Permanent de la Mancomunitat, la majoria de diputats i consellers van fer les seves intervencions en català. Les actes i els acords d’aquestes sessions es van escriure també en català. Així mateix, la Mancomunitat va redactar en català la correspondència, els anuncis destinats a la premsa, els rètols de les seves dependències i edificis i fins i tot els títols de deute públic. Cal recordar, per cert, que els títols de deute de la Mancomunitat, tot i estar en català, eren acceptats per les borses espanyoles i pel Banc d’Espanya.Read More »

La Mancomunitat de Catalunya i el català: el conflicte de l’oficialitat lingüística al règim de la Restauració borbònica – Daniel Escribano

El concepte d’oficialitat lingüística fou introduït pel catalanisme a la dècada de 1880 com a expressió sintètica de les reivindicacions de l’ús de la llengua catalana a tots els àmbits socials i, en particular, als de caràcter administratiu. Posteriorment, començà a aparèixer de manera reactiva en normes jurídiques de rang inferior (la primera de les quals fou l’Ordre reial de 19 de desembre de 1902), en què hom pressuposava una inexistent declaració prèvia d’oficialitat del castellà, la qual no arribà fins a la Constitució de la República de 1931 (art. 4), en aquest cas, com a reacció al règim d’oficialitat previst al Projecte de l’Estatut de Catalunya, aprovat per la Diputació provisional de la Generalitat, el 14 de juliol de 1931, i avalat en referèndum pel poble masculí de Catalunya, el 2 d’agost.Read More »