Dins de les activitats del 19è Congrés Internacional de l’Associació Europea de Llengües per a Finalitats Específiques (AELFE), que tindrà lloc entre el 8 i 10 de juliol de 2020, es celebrarà el simposi temàtic “Multilingualism in EU Institutions and EU Law”, el qual pretén reunir investigadors del camp del dret i la lingüística, i disciplines relacionades, com la traducció, la sociolingüística i la política lingüística, amb la finalitat de promoure recerca interdisciplinar, des d’una perspectiva jurídico-lingüística. Concretament, s’investigarà com crear una integració jurídica i econòmica de la UE i alhora com aconseguir la certesa jurídica i lingüística en el dret europeu, respectant les diferents cultures i llengües de cada estat membre.Llegeix més »
Etiqueta: multilingüisme
La clau que obri tots els panys: el multilingüisme en una escola internacional – Andrea Sunyol
En els darrers anys, les condicions socials, polítiques i econòmiques de la modernitat tardana (Giddens, 1991; Bauman, 1998) han capgirat el paisatge demogràfic i els mercats laborals d’occident. La crisi econòmica ha tingut conseqüències directes en l’àmbit educatiu: ha frenat les taxes de natalitat (Goldstein et al, 2013), com evidencien a casa nostra les darreres dades de matriculació als cursos d’educació infantil; també ha limitat les economies domèstiques i la possibilitat de les famílies de triar escola entre els sectors concertat i privat. La saturació del mercat ha empès aquest tipus de centres a renovar la seva oferta educativa per captar nous públics, com ara els fills de famílies transnacionals, i al mateix temps mantenir una oferta atractiva per als ulls de les famílies locals. Animats pel desig d’adaptar-se a un mercat cada cop més competitiu, moltes d’aquestes escoles, que estaven fundades seguint patrons nacionals, tendeixen a internacionalitzar-se.Llegeix més »
Les llengües a Internet: cap a la diversitat lingüística – Sandra Rius
Prop del 40% de la població mundial té accés a Internet. Connectar-se a la Xarxa, ja sigui des de casa, la feina, des de la tauleta digital o des del mòbil s’ha convertit en una rutina d’allò més habitual. Cada dia hi cerquem informació, hi publiquem dades i ens hi comuniquem. Però, en quina llengua ho fem? Com ha variat la presència de les llengües a Internet des dels seus inicis? Quina influència hi han tingut els internautes en tot plegat? Tot seguit us proposo fer una ullada a l’evolució del World Wide Web en relació amb el multilingüisme i l’activisme lingüístic.
El web 1.0: Internet ja és aquí!
A l’inici, Internet parlava bàsicament en anglès. La xarxa virtual havia estat, fins llavors, restringida a enginyers i militars d’origen nordamericà, i l’ús majoritari de l’anglès com a llengua vehicular era el més predictible.
A mitjan dels 80, Internet s’introduí progressivament a moltes llars que ja disposaven d’un ordinador personal. A finals dels 90, al voltant d’un 5% de la població del planeta ja podia accedir a un nou mitjà d’informació lliure i sense normatives, que permetia consultar dades de les biblioteques, o bé enviar i rebre correus sense necessitat de paper. En el cas de les comunicacions interpersonals (correu electrònic o xat), les llengües vehiculars eren, en la mesura que ho permetia la tecnologia dels teclats, les dels participants. Però per a la cerca d’informació, l’anglès seguia essent indispensable si hom volia trobar el que buscava. Érem, doncs, davant d’una primera barrera lingüística per a milers d’usuaris potencials de la Xarxa. Llegeix més »