Algunes consideracions actuals sobre la posició de la llengua catalana en relació amb el dret de la Unió Europea – Narcís Mir i Sala

Contràriament al que fa un temps podia ser una perspectiva raonable de millora progressiva de l’estatus jurídic de la llengua catalana en relació amb el dret de la Unió Europea, la realitat d’aquest darrers anys mostra de manera força clara una situació d’estancament, i fins i tot d’una certa regressió.

De manera potser sorprenent, el punt d’inflexió d’aquesta tendència es va produir a partir del moment que es van aprovar els acords administratius signats pel Govern espanyol amb les diferents institucions i organismes de la Unió, acords que, sota condicions molt limitades, hi permeten un cert ús oficial del català i de la resta de llengües oficials a l’Estat espanyol distintes del castellà.

En aquest sentit caldria constatar que, a més del fet que la seva aplicació s’hagi demostrat ineficaç en la pràctica, la seva aprovació ha pogut reforçat la falsa impressió que el dret de la Unió atorga a la llengua catalana una posició i un estatus ajustat pacíficament a la realitat jurídica i política de Catalunya en el marc espanyol i europeu. D’altra banda, el moment crític i incert que viu actualment el projecte d’integració europea ha fet que el plantejament per part de les diferents instàncies polítiques i cíviques de Catalunya d’un reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió Europea sigui vist, en termes generals, amb una major incomprensió i considerat com un nou obstacle als problemes als quals la Unió Europea ha de fer front.Llegeix més »

Algunes reflexions al voltant de la Llei catalana del cinema i la posició de la Comissió Europea en relació amb els seus aspectes lingüístics – Narcís Mir

Aviat farà cinc anys, concretament el 7 de juliol de 2010, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 20/2010 del cinema. Aquesta llei està essent qüestionada actualment per la Comissió Europea, de moment a través dels corresponents procediments administratius, amb l’argument principal que algun dels seus articles podria vulnerar el principi de lliure prestació de serveis audiovisuals dintre del mercat interior europeu.

Més concretament, la Comissió considera que la forma en què la llei estableix l’obligatorietat de quotes de doblatge en favor de la llengua catalana acaba tenint com a conseqüència una discriminació encoberta de la producció cinematogràfica europea en benefici de l’espanyola en quedar aquesta última al marge d’aquesta obligació. En aquest sentit, cal recordar que la llei determina que les pel·lícules la versió original de les quals és en castellà estaran exemptes de l’obligació de doblatge al català.Llegeix més »