Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians – Avel·lí Flors-Mas

Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians – Avel·lí Flors-Mas

El 22 de setembre passat vaig defensar a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona la tesi doctoral «Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians» (enllaç), dirigida per F. Xavier Vila (UB) i Joan Pujolar (Universitat Oberta de Catalunya), davant d’un tribunal format per Albert Bastardas (UB), Emili Boix-Fuster (UB), Josep Maria Baldaquí (Universitat d’Alacant), Miquel Àngel Pradilla (Universitat Rovira i Virgili) i Maria Sabaté (Universitat de Lleida). Per a la realització de la tesi vaig comptar amb el suport d’una beca FPI concedida en el marc del projecte NEOPHON, sobre nous parlants en una Europa multilingüe, dirigit per Joan Pujolar a la UOC. L’estudi ha estat reconegut recentment amb el 17è Premi de sociolingüística Jaume Camp, atorgat per Òmnium Vallès Oriental.

El comportament lingüístic d’adolescents i joves ha estat un focus d’atenció preeminent de la sociolingüística en l’àmbit internacional i, és clar, també als Països Catalans (Pujolar 2008; vegeu Flors-Mas 2016 per a un estat de la qüestió a Catalunya). Aquesta tesi aprofundeix i innova en aquest camp a partir d’un estudi comparatiu dels usos lingüístics i dels posicionaments envers el català, el castellà i les llengües de les «noves immigracions» d’una mostra d’adolescents catalans (en concret, de Mataró i de Manlleu) i valencians (de Castelló de la Plana), i de les maneres com aquests usos lingüístics s’imbriquen amb la construcció i la negociació de les identitats lingüístiques i socials dels adolescents en la socialització amb iguals.Llegeix més »

Plurilingüisme: poques llengües, moltes normes i massa recursos   –  Alfons Esteve

Al País Valencià deu haver-hi poques normes que hagen originat una repercussió mediàtica i una actuació judicial tan important com el Decret 9/2017, de 27 de gener, del Consell, pel qual s’estableix el model lingüístic educatiu valencià i se’n regula l’aplicació als ensenyaments no universitaris, l’anomenat popularment decret de plurilingüisme. Resumim-ho en poques línies: el decret intentava establir el plurilingüisme real en tots els nivells educatius no universitaris amb promoció de la llengua pròpia i de l’anglès. La situació en la llarga etapa del PP es pot resumir dient que l’ensenyament del valencià, a banda de les línies en valencià promogudes pels molts centres sobretot de les comarques centrals i del nord sense cap suport del Govern, es reduïa a una assignatura (valencià) o unes poques assignatures impartides en la llengua pròpia, cosa que afectava sobretot les grans ciutats i les seues conurbacions i els centres privats i concertats. L’anglès, excepte honroses excepcions, era un aparador decoratiu: molta propaganda grandiloqüent, però poc ús consistent i planificat. Aquest decret intentava salvar això incentivant de manera conjunta el català i l’anglès.

Des que es va publicar el 6 de febrer de 2017 s’hi han presentat fins a onze recursos en contra (nou per procediment ordinari i dos per vulneració de drets fonamentals), tots promoguts per la dreta més antivalenciana: la Diputació d’Alacant (en mans del PP), tres diputats del PP, el partit d’extrema dreta VOX, CSIF, USO, ANPE, l’Asociación para la Defensa del Castellano i COVAPA (Confederación Valenciana d’APA). Contràriament, a més de la Generalitat Valenciana, el Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià – Intersindical Valenciana (STEPV-IV) -el majoritari, de lluny, en l’ensenyament- s’hi ha personat al costat de la Generalitat en tots els procediments. També ho han fet en molts d’aquests Escola Valenciana i Més Algemesí.

De tot plegat i fins al moment d’escriure aquest article, el Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) ha dictat dues sentències: les corresponents als procediments per drets fonamentals. I també ha emès dues interlocutòries sobre mesures cautelars. Una de les sentències ha avalat la legalitat constitucional de tot el decret; l’altra ha anul·lat únicament la disposició addicional cinquena, que és la que regula la certificació de les llengües segons el nivell cursat en cadascuna de les etapes educatives. I ara mateix, tant la Generalitat com STEPV-IV i Escola Valenciana han anunciat recursos de cassació contra les dues sentències davant el Tribunal Suprem.Llegeix més »

L’ús del valencià en l’Administració de la Generalitat Valenciana – Ferran Bargues Estellés

El Ple del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, en sessió celebrada en dia 8 de març de 2017, va emetre dictamen sobre el Projecte de decret del Consell pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l’Administració de la Generalitat. El dictamen s’ha aprovat amb dos vots particulars.

El dictamen culmina el procediment d’elaboració d’un projecte que pretén normalitzar l’ús del valencià tant en l’Administració de la Generalitat com en tots els ens instrumentals que en depenen.

La clau del projecte està en l’article 4, que assenyala que el valencià “en serà la llengua destacada d’ús normal i general”, clar està, sense que açò supose cap limitació respecte a l’altra llengua cooficial.

A més, afig l’article que les referències que es fan al llarg del projecte a l’ús del valencià s’han d’entendre en aquest sentit: el valencià serà la llengua d’ús normal i general i no hi haurà cap restricció respecte al castellà. Per tant, cap imposició, cap exclusivitat. Cal insistir en aquest aspecte, perquè el dictamen sembla que no ho té en compte, com després veurem.

El dictamen no qüestiona aquesta declaració general si bé recomana, encara que no ho fa amb caràcter essencial, que s’elimine la paraula “destacada” per evitar termes que puguen dur a confusió. Per tant, podem considerar que el Consell Jurídic Consultiu està avalant l’aspecte central del projecte de decret.

Aquesta declaració general després es desenvolupa al llarg del projecte en aspectes concrets, alguns dels qual són qüestionats per l’òrgan consultiu.

No vull entrar en una anàlisi extensa del dictamen, però sí que vull centrar-me en dos aspectes que han tingut més ressò en la premsa.Llegeix més »

L’homologació de títols de competència lingüística en valencià – Immaculada Àngel Carbonell

rld_04La Generalitat Valenciana actualitza les proves per a l’obtenció dels certificats de coneixements de valencià i les equivalències d’aquests certificats amb altres titulacions.

El dia 23 de gener el conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, i el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana, Rubén Trenzano, presentaren els nous programes i els nous models de prova que certificarà la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (JQCV).

Aquesta regulació s’incorpora en un projecte d’ordre que, a més, inclou les equivalències de títols i certificats lingüístics de tots els territoris que compartim la mateixa llengua.

L’ordre esmentada desplegarà el Decret 128/2016, de 7 d’octubre, del Consell, pel qual es regula la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. Aquest decret, d’una banda, fixa una nova organització de les proves per a l’obtenció dels certificats de coneixements de valencià i, d’altra, estableix l’adequació dels programes i proves al document del Consell d’Europa publicat el 2001 anomenat Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar (MECR), que té per objectiu proporcionar unes bases comunes per a l’elaboració, entre altres, de programes de llengua i exàmens a tot Europa.Llegeix més »

Més enllà del disseny: l’impacte de les pràctiques lingüístiques a l’aula en el desplegament del “model de línies” al País Valencià – Avel·lí Flors-Mas

 

baixaFa poc es complia un any de les eleccions del 24 de maig, que al País Valencià van afavorir un canvi de color polític als principals ajuntaments i a la Generalitat després de dues dècades d’hegemonia del PP. D’ençà de la signatura de l’Acord del Botànic i la formació d’un Consell “bipartit” de PSPV-PSOE i Compromís, una de les conselleries amb més projecció pública ha estat la d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, encapçalada per Vicent Marzà (Compromís). En una entrevista recent (i en moltes d’altres abans), el conseller ha manifestat una voluntat d’impulsar canvis significatius en les polítiques lingüístiques educatives, basades fins ara en un “model de línies” amb convivència de diferents programes. Llegeix més »