L’occità al Parlament de Catalunya: la Llei de l’occità, aranès a l’Aran – Joan Fibla Sancho

aran-drapeuEl 22 de setembre de 2010 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 35/2010, de l’1 d’octubre, de l’occità, aranès a l’Aran. Aquesta llei desplega l’Estatut d’autonomia del 2006, l’article 6.5 del qual estableix l’oficialitat de l’occità a Catalunya. Com a concreció d’aquesta oficialitat, l’article 7 de la Llei de l’occità estableix l’obligació de publicar les lleis del Parlament en aranès i el caràcter oficial de la versió aranesa de la llei. Aquest mateix article estableix l’obligació de publicar en aranès, si afecten específicament Aran, les disposicions, les resolucions i els acords de les institucions que conformen la Generalitat.

El desplegament de la Llei 35/2010 encara no s’ha fet efectiu, tot i que el Parlament ha adoptat diverses resolucions en què instava el Govern a desplegar-la, com la Resolució 170/IX, sobre l’impuls a l’oficialitat de l’occità a Catalunya, el 2011, o més recentment, la Resolució 115/XI.

Traducció de les lleis

A partir de l’entrada en vigor de la Llei 35/2010, totes les lleis aprovades pel Parlament, inclosa la mateixa Llei 35/2010, s’han publicat en occità. A hores d’ara ja en són setanta, que constitueixen un important corpus legislatiu, sense precedents en occità, i que contribueixen en gran manera a l’establiment del llenguatge jurídic occità.Read More »

Vigilin amb el llenguatge! – Margarida Sanjaume

En un debat del Ple del Parlament sobre les possibles responsabilitats derivades de l’actuació i la gestió de les entitats financeres, fent referència al text que havien de votar, un diputat va fer aquesta observació:

«Vigilin amb el llenguatge: en les consideracions, a l’1.8 posa “establir límits a les males pràctiques”. No, “establir límits a les males pràctiques”, no: “prohibir les males pràctiques i perseguir-les”!» [Diari de Sessions del Parlament de Catalunya, sèrie P, núm. 64, de l’11 de juny de 2014]

Aquest advertiment clarament polític sobre la redacció d’una resolució fa incidència en la tria de les paraules, una qüestió essencial en el discurs polític a l’hora de comunicar el missatge. Al Parlament, la intenció política es fa molt evident en aquest tipus de textos, les resolucions i les mocions, que són fruit directe dels debats parlamentaris. Però també es pot seguir el rastre d’aquesta intenció en les iniciatives legislatives que es presenten al Parlament, que en bona tècnica normativa haurien de complir els principis del llenguatge legislatiu, és a dir, els de concisió, precisió, formalitat, neutralitat i vigència, per a garantir la funcionalitat i la seguretat jurídica del text.Read More »