Algunes consideracions actuals sobre la posició de la llengua catalana en relació amb el dret de la Unió Europea – Narcís Mir i Sala

Contràriament al que fa un temps podia ser una perspectiva raonable de millora progressiva de l’estatus jurídic de la llengua catalana en relació amb el dret de la Unió Europea, la realitat d’aquest darrers anys mostra de manera força clara una situació d’estancament, i fins i tot d’una certa regressió.

De manera potser sorprenent, el punt d’inflexió d’aquesta tendència es va produir a partir del moment que es van aprovar els acords administratius signats pel Govern espanyol amb les diferents institucions i organismes de la Unió, acords que, sota condicions molt limitades, hi permeten un cert ús oficial del català i de la resta de llengües oficials a l’Estat espanyol distintes del castellà.

En aquest sentit caldria constatar que, a més del fet que la seva aplicació s’hagi demostrat ineficaç en la pràctica, la seva aprovació ha pogut reforçat la falsa impressió que el dret de la Unió atorga a la llengua catalana una posició i un estatus ajustat pacíficament a la realitat jurídica i política de Catalunya en el marc espanyol i europeu. D’altra banda, el moment crític i incert que viu actualment el projecte d’integració europea ha fet que el plantejament per part de les diferents instàncies polítiques i cíviques de Catalunya d’un reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió Europea sigui vist, en termes generals, amb una major incomprensió i considerat com un nou obstacle als problemes als quals la Unió Europea ha de fer front.Llegeix més »

La política lingüística neoliberal de la Unió Europea: una tendència creixent – Vicent Climent-Ferrando

Durant les darreres dues dècades, i amb especial intensitat durant els anys més durs de la crisi econòmica actual, hem assistit a la progressiva hegemonització d’un model de societat, el model neoliberal, en què la gestió de tot allò públic passa a mans privades amb la idea d’una gestió més eficaç dels serveis públics. «Menys Estat, millor Estat» afirmaven grans defensors d’aquest model, com ara Margaret Thatcher o François Mitterrand.

Aquesta ideologia procedent de la política econòmica té uns efectes cada cop més explícits en la concepció de la política lingüística de la Unió Europea que, sovint, marca les línies de treball que han de seguir els seus estats membres. Durant els darrers deu anys, observem un enfocament marcadament utilitarista de les llengües, en què es potencien cada cop més les grans llengües hegemòniques i es prioritza el seu valor econòmic i la seva utilitat per al món de l’empresa i del comerç. Només cal citar l’estudi ELAN de 2006, estudi pioner a Europa sobre els efectes econòmics derivats de la manca de competències lingüístiques a Europa (estudi elaborat també a Catalunya a través de l’ELAN.CAT); el Fòrum Empresarial sobre Multilingüisme del 2008, iniciativa creada per la Comissió Europea perquè les empreses europees prenguessin consciència de la importància de les llengües per al món dels negocis; Les llengües fan negoci o La guia lingüística per a les empreses europees de 2011. Són alguns dels exemples que demostren aquest enfocament utilitarista de les llengües, concebudes gairebé exclusivament com a béns –commodities –, en què només se’n potencia el valor econòmic i es bandegen altres funcions, com ara la identitària o la de cohesió social, entre d’altres.Llegeix més »