La Linguistic Justice Society: una porta oberta a la col·laboració internacional i interdisciplinària en l’àmbit de la recerca sobre política lingüística – Sergi Morales-Gálvez
Investigador postdoctoral Marie Sklodowska-Curie Department of Politics and Public Administration University of Limerick (Ireland) / Ollscoil Luimnigh (Ireland / Éire)

Com haurien de regular la diversitat lingüística les nostres institucions polítiques democràtiques? Quins principis de justícia les haurien de guiar per gestionar la complexa i diversa realitat lingüística que ens envolta? Aquestes, i moltes altres preguntes, són al centre dels debats que proposa la justícia lingüística, una discussió acadèmica interdisciplinària que pretén establir criteris sobre com hauríem de gestionar la realitat lingüística de les nostres societats.

La justícia lingüística, com a subàrea que podríem situar preliminarment dins la disciplina de la filosofia política normativa, ha esdevingut una preocupació rellevant tant en l’àmbit de la recerca com en la vida política real a causa de nous reptes que afrontem com a societat: la qüestió de la diversitat i les identitats a les societats multiculturals fruit de les migracions o de l’existència de minories nacionals i pobles indígenes; el creixent predomini de l’anglès com a llengua franca global en alguns àmbits de les nostres vides; qüestions de dominació i d’injustícies estructurals; discussions sobre com i quan s’ha de reconèixer la diversitat lingüística en una era on la mobilitat està esdevenint la norma en alguns àmbits laborals; o quin rol juguen els accents i els dialectes en relació amb les llengües estàndard.Llegeix més »

Jurilingüística III: Enfocaments Interdisciplinaris en l’Estudi de la Llengua i el Dret

Cartell Jurilingüística III: Enfocaments Interdisciplinaris en l'Estudi de la Llengua i el DretEl col·loqui Jurilingüística III: Enfocaments Interdisciplinaris en l’Estudi de la Llengua i el Dret tindrà lloc a la Universitat de Cambridge (Regne Unit) els dies 1 i 2 d’octubre de 2020. Després l’èxit de les dues primeres edicions, hem decidit donar continuïtat a aquest espai de reflexió sobre les relacions entre la llengua i el dret, tant les ja establertes com les que s’obren pas en investigacions i realitat socials emergents, tant des del punt de vista de la pràctica com des del de les mirades acadèmiques. En aquesta edició, els conferenciants convidats seran Xabier Arzoz (Universitat del País Basc), Michael Cronin (Trinity College Dublin), Estrella Montolío (Universitat de Barcelona) i Jacqueline Mowbray (Universitat de Sydney).Llegeix més »

L’ètica en les revistes científiques – Servei de Recerca, Documentació i Publicacions (EAPC)

El món de la recerca ha esdevingut un món competitiu i en alguns casos feroç, en què les bones intencions encaminades a generar nou coneixement han tingut conseqüències contraproduents. En aquest context el paper de les revistes científiques ha estat i és especialment rellevant, perquè per ara la recerca s’avalua fonamentalment a partir del nombre d’articles que els investigadors hi publiquen i del nombre de citacions que aquests articles hi reben. El problema és que premiar la publicació d’articles no només ha permès millorar la productivitat, sinó també augmentar el nombre d’articles científics de baixa qualitat; i que distingir els investigadors pel nombre de citacions rebudes no només ha permès premiar el treball de qualitat, sinó també promoure llistes inflades de referències bibliogràfiques.

La lluita per combatre aquestes males pràctiques, que minen la confiança en la ciència i la societat, passa per l’establiment de valors ètics i morals bàsics. I les revistes científiques, com a peces clau de l’engranatge del sistema de publicació científica, se senten interpel·lades a dur a terme accions per preservar l’ètica i la qualitat en el món científic. En aquest sentit, en els últims anys s’han creat grups de professionals –dels quals destaquen els del sector mèdic com a pioners– que han promogut guies i manuals amb l’objectiu de delimitar els valors ètics que han de regir en aquest sector. El principal referent és el Comitè d’Ètica de Publicacions (Committee on Publication Ethics, COPE), fundat l’any 1997 per Richard Smith, editor del British Medical Journal. El COPE ha publicat diversos manuals, l’últim dels quals és el Codi de conducta i bones pràctiques per a editors de revistes científiques.Llegeix més »