Com haurien de regular la diversitat lingüística les nostres institucions polítiques democràtiques? Quins principis de justícia les haurien de guiar per gestionar la complexa i diversa realitat lingüística que ens envolta? Aquestes, i moltes altres preguntes, són al centre dels debats que proposa la justícia lingüística, una discussió acadèmica interdisciplinària que pretén establir criteris sobre com hauríem de gestionar la realitat lingüística de les nostres societats.
La justícia lingüística, com a subàrea que podríem situar preliminarment dins la disciplina de la filosofia política normativa, ha esdevingut una preocupació rellevant tant en l’àmbit de la recerca com en la vida política real a causa de nous reptes que afrontem com a societat: la qüestió de la diversitat i les identitats a les societats multiculturals fruit de les migracions o de l’existència de minories nacionals i pobles indígenes; el creixent predomini de l’anglès com a llengua franca global en alguns àmbits de les nostres vides; qüestions de dominació i d’injustícies estructurals; discussions sobre com i quan s’ha de reconèixer la diversitat lingüística en una era on la mobilitat està esdevenint la norma en alguns àmbits laborals; o quin rol juguen els accents i els dialectes en relació amb les llengües estàndard.Llegeix més »