Avançament de sumari de la Revista de Llengua i Dret núm. 73

Logotip Revista de Llengua i DretAquest mes de juny es publica el número 73 de la Revista de Llengua i DretJournal of Language and Law, que incorpora nou estudis distribuïts en les seccions habituals de llenguatge jurídic i administratiu, política lingüística i sociolingüística, i dret lingüístic; dues notes; les tradicionals cròniques de dret lingüístic per territoris que, en aquest número, abracen tot el període de l’any 2019, i quatre recensions.Read More »

Avançament de sumari de la Revista de Llengua i Dret núm. 72

Logotip de la Revista de Llengua i DretAquest mes de desembre es publica el número 72 de la Revista de Llengua i DretJournal of Language and Law, el qual centra bona part dels articles a fer un balanç del dret lingüístic dels últims 40 anys. D’una banda, el número inclou la secció monogràfica “40 anys de legislació lingüística: balanç i reptes de futur”, la qual reuneix quatre articles que analitzen i reflexionen sobre el dret lingüístic dels últims quaranta anys des de quatre perspectives diferents: l’ús institucional, la toponímia, el sector socioeconòmic i el món audiovisual. Aquests articles es basen en les ponències pronunciades en el marc de la quarta Jornada de la Revista de Llengua i Dret, celebrada el passat mes de setembre.

De l’altra, la revista presenta una edició especial de la tradicional secció de legislació, jurisprudència i documentació, la qual porta per títol “Balanç dels 40 anys de legislació i jurisprudència”. Dins aquesta secció s’hi poden consultar fins a set resums de la legislació lingüística dels últims quaranta anys de les comunitats autònomes de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, l’Aragó, Galícia, Navarra i Astúries; un resum que aborda la legislació estatal; un resum sobre la legislació en l’àmbit de la Unió Europea, i dos resums sobre la jurisprudència del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional, respectivament.

El número de desembre també inclou tres articles en matèria de política lingüística i sociolingüística i una nota, així com la crònica sobre l’activitat del Parlament de Catalunya en matèria de llengua durant el primer semestre de 2019 i quatre recensions.Read More »

Resum de la quarta Jornada de la Revista de Llengua i Dret “40 anys de legislació lingüística: balanç i reptes de futur” – Viena Rodríguez i Anna Arnall

EAPCL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) va acollir el proppassat dimecres 18 de setembre la Jornada de la Revista de Llengua i Dret “40 anys de legislació lingüística: balanç i reptes de futur”, amb l’objectiu d’analitzar de la mà d’experts l’evolució de la legislació lingüística del català, el basc, el gallec, l’aragonès i l’asturià en els últims quaranta anys des de cinc perspectives sectorials diferents (la toponímia, l’ensenyament, els usos institucionals, el sector socioeconòmic i l’àmbit audiovisual) i també d’apuntar els reptes de futur que hauran d’afrontar aquestes llengües pròpies.

Aquesta quarta trobada de la Revista de Llengua i Dret es va organitzar en el marc del 40è aniversari del restabliment de l’EAPC, que va tenir lloc l’any 1979 coincidint amb l’inici d’un període de recuperació de les institucions d’autogovern en què van fructificar, no només a Catalunya, les primeres regulacions lingüístiques de l’Estat.Read More »

Avançament dels continguts de la Revista de Llengua i Dret núm. 69

Aquest mes de juny es publica el número 69 de la Revista de Llengua i Dret / Journal of Language and Law. El contingut principal d’aquest número s’aplega en una secció monogràfica que, amb el títol «Vint anys de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries», ofereix una anàlisi crítica sobre l’aplicació d’aquest instrument legal des que la Carta, adoptada com a convenció pel Consell d’Europa l’any 1992, va entrar en vigor l’any 1998. La secció monogràfica inclou sis estudis d’experts que valoren l’aplicació de la Carta des de diferents perspectives acadèmiques (ciència política, dret o sociolingüística) i territorials (europea, estatal o subestatal), n’identifiquen els entrebancs i els reptes i fan propostes de futur.

A més, el número inclou altres estudis i aportacions i també les cròniques sobre la legislació de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, l’Aragó, Galícia, el País Basc, Navarra, l’Estat espanyol i la Unió Europea, sobre la jurisprudència del Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem i sobre l’activitat del Parlament de Catalunya en matèria de llengua durant el segon semestre de 2017.

A continuació us avancem els títols i els resums dels estudis i notes.

 

Estudis

Secció monogràfica «Vint anys de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries»

1 Presentació. Vint anys de la ratificació de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries del Consell d’Europa. Necessitats de reforma o statu quo?

Vicent Climent-Ferrando

Aquesta presentació ressegueix les aportacions principals de cadascun dels estudis inclosos en la secció monogràfica i identifica sis eixos que sintetitzen la diagnosi sobre l’aplicació de la Carta. Són els següents: l’estancament en el procés de ratificació de la Carta per part dels estats membres; les tensions polítiques amb conseqüències econòmiques, especialment en el cas de les relacions amb Rússia, que es tradueixen en manca de suport; l’absència de sancions per als estats que no compleixin amb els compromisos adquirits; la necessitat d’adaptar la Carta als canvis socials i tecnològics d’aquests vint-i-cinc anys; la conveniència d’abordar la situació de les llengües de la immigració; i la confrontació que provoquen els discursos actuals quan oposen el valor socioeconòmic de les llengües hegemòniques al valor identitari de les llengües regionals o minoritàries. Finalment, planteja la necessitat de divulgar el contingut de la Carta entre el públic general i de promoure reflexió i debat sobre el plurilingüisme a través de la participació de diversos agents socials i polítics.

Read More »

L’ètica en les revistes científiques – Servei de Recerca, Documentació i Publicacions (EAPC)

El món de la recerca ha esdevingut un món competitiu i en alguns casos feroç, en què les bones intencions encaminades a generar nou coneixement han tingut conseqüències contraproduents. En aquest context el paper de les revistes científiques ha estat i és especialment rellevant, perquè per ara la recerca s’avalua fonamentalment a partir del nombre d’articles que els investigadors hi publiquen i del nombre de citacions que aquests articles hi reben. El problema és que premiar la publicació d’articles no només ha permès millorar la productivitat, sinó també augmentar el nombre d’articles científics de baixa qualitat; i que distingir els investigadors pel nombre de citacions rebudes no només ha permès premiar el treball de qualitat, sinó també promoure llistes inflades de referències bibliogràfiques.

La lluita per combatre aquestes males pràctiques, que minen la confiança en la ciència i la societat, passa per l’establiment de valors ètics i morals bàsics. I les revistes científiques, com a peces clau de l’engranatge del sistema de publicació científica, se senten interpel·lades a dur a terme accions per preservar l’ètica i la qualitat en el món científic. En aquest sentit, en els últims anys s’han creat grups de professionals –dels quals destaquen els del sector mèdic com a pioners– que han promogut guies i manuals amb l’objectiu de delimitar els valors ètics que han de regir en aquest sector. El principal referent és el Comitè d’Ètica de Publicacions (Committee on Publication Ethics, COPE), fundat l’any 1997 per Richard Smith, editor del British Medical Journal. El COPE ha publicat diversos manuals, l’últim dels quals és el Codi de conducta i bones pràctiques per a editors de revistes científiques.Read More »