Avançament de sumari de la Revista de Llengua i Dret número 75

Logotip Revista Llengua i DretL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà properament el número 75 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, que incorpora una secció monogràfica amb set articles en matèria de llengua i educació, introduïda per Francesc Xavier Vila i Eva Codó, sis articles més que es distribueixen en les seccions habituals de llenguatge administratiu i jurídic, política lingüística i sociolingüística, i dret lingüístic; les tradicionals cròniques legislatives i jurisprudencials, per territoris; i quatre recensions.

Els articles publicats en la secció monogràfica d’aquest número analitzen la vigència del model de conjunció lingüística català, la situació de la llengua en el context educatiu des de la vessant del règim lingüístic del sistema d’educació a Catalunya, i les controvèrsies que se’n desprenen, passant per una anàlisi comparativa del domini del català i del castellà orals al final del període d’ensenyament obligatori, els aspectes socials que han de ser presos en consideració en les polítiques lingüístiques educatives, i altres enfocaments com l’anàlisi dels models lingüístics del sistema educatiu català i basc, la gestió de les llengües en entorns educatius multilingües des d’una perspectiva valenciana i l’examen de la llengua catalana en una escola internacional d’elit.

En les seccions habituals hi ha un recull d’articles que tracten diverses qüestions com la implantació del model lingüístic del llenguatge jurídic català en textos redactats en l’àmbit privat, la decadència del futur de subjuntiu en la documentació local andalusa, la classificació actualitzada dels gèneres textuals de l’Administració pública espanyola, la política lingüística institucional de la Unió Europea i l’aprenentatge del català per part dels xinesos a Catalunya.

Com és habitual s’incorporen cròniques legislatives i jurisprudencials, concretament en són catorze, i tracten novetats normatives que afecten els usos, els drets lingüístics i el règim jurídic de les llengües de diferents territoris de l’Estat espanyol i la Unió Europea. Pel que fa a les ressenyes, les obres que s’analitzen són: Mattila, Heikki E. S. (2020). El latín jurídico. Historia, uso internacional, problemas de comunicación. Ediciones jurídicas Olejnik, per Carles Duarte i Montserrat; Recensió de Martí-Badia, Adrià. (2020). La consciència lingüística dels valencians (1854-1906), per Brauli Montoya Abat; El proceso comunicativo entre la Administración y la ciudadanía: especial perspectiva del ciudadano como emisor del mensaje, per Cristina Carretero González i, per acabar, Recensión de Montolío Durán, Estrella; Tascón, Mario (2020). El derecho a entender. La comunicación clara, la mejor defensa para la ciudadanía, per Marc Bayés Gil.Llegeix més »

Avançament de sumari de la Revista de Llengua i Dret núm. 73

Logotip Revista de Llengua i DretAquest mes de juny es publica el número 73 de la Revista de Llengua i DretJournal of Language and Law, que incorpora nou estudis distribuïts en les seccions habituals de llenguatge jurídic i administratiu, política lingüística i sociolingüística, i dret lingüístic; dues notes; les tradicionals cròniques de dret lingüístic per territoris que, en aquest número, abracen tot el període de l’any 2019, i quatre recensions.Llegeix més »

Avançament de sumari de la Revista de Llengua i Dret núm. 72

Logotip de la Revista de Llengua i DretAquest mes de desembre es publica el número 72 de la Revista de Llengua i DretJournal of Language and Law, el qual centra bona part dels articles a fer un balanç del dret lingüístic dels últims 40 anys. D’una banda, el número inclou la secció monogràfica “40 anys de legislació lingüística: balanç i reptes de futur”, la qual reuneix quatre articles que analitzen i reflexionen sobre el dret lingüístic dels últims quaranta anys des de quatre perspectives diferents: l’ús institucional, la toponímia, el sector socioeconòmic i el món audiovisual. Aquests articles es basen en les ponències pronunciades en el marc de la quarta Jornada de la Revista de Llengua i Dret, celebrada el passat mes de setembre.

De l’altra, la revista presenta una edició especial de la tradicional secció de legislació, jurisprudència i documentació, la qual porta per títol “Balanç dels 40 anys de legislació i jurisprudència”. Dins aquesta secció s’hi poden consultar fins a set resums de la legislació lingüística dels últims quaranta anys de les comunitats autònomes de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, l’Aragó, Galícia, Navarra i Astúries; un resum que aborda la legislació estatal; un resum sobre la legislació en l’àmbit de la Unió Europea, i dos resums sobre la jurisprudència del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional, respectivament.

El número de desembre també inclou tres articles en matèria de política lingüística i sociolingüística i una nota, així com la crònica sobre l’activitat del Parlament de Catalunya en matèria de llengua durant el primer semestre de 2019 i quatre recensions.Llegeix més »

Resum de la quarta Jornada de la Revista de Llengua i Dret “40 anys de legislació lingüística: balanç i reptes de futur” – Viena Rodríguez i Anna Arnall

EAPCL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) va acollir el proppassat dimecres 18 de setembre la Jornada de la Revista de Llengua i Dret “40 anys de legislació lingüística: balanç i reptes de futur”, amb l’objectiu d’analitzar de la mà d’experts l’evolució de la legislació lingüística del català, el basc, el gallec, l’aragonès i l’asturià en els últims quaranta anys des de cinc perspectives sectorials diferents (la toponímia, l’ensenyament, els usos institucionals, el sector socioeconòmic i l’àmbit audiovisual) i també d’apuntar els reptes de futur que hauran d’afrontar aquestes llengües pròpies.

Aquesta quarta trobada de la Revista de Llengua i Dret es va organitzar en el marc del 40è aniversari del restabliment de l’EAPC, que va tenir lloc l’any 1979 coincidint amb l’inici d’un període de recuperació de les institucions d’autogovern en què van fructificar, no només a Catalunya, les primeres regulacions lingüístiques de l’Estat.Llegeix més »

Avançament dels continguts de la Revista de Llengua i Dret núm. 69

Aquest mes de juny es publica el número 69 de la Revista de Llengua i Dret / Journal of Language and Law. El contingut principal d’aquest número s’aplega en una secció monogràfica que, amb el títol «Vint anys de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries», ofereix una anàlisi crítica sobre l’aplicació d’aquest instrument legal des que la Carta, adoptada com a convenció pel Consell d’Europa l’any 1992, va entrar en vigor l’any 1998. La secció monogràfica inclou sis estudis d’experts que valoren l’aplicació de la Carta des de diferents perspectives acadèmiques (ciència política, dret o sociolingüística) i territorials (europea, estatal o subestatal), n’identifiquen els entrebancs i els reptes i fan propostes de futur.

A més, el número inclou altres estudis i aportacions i també les cròniques sobre la legislació de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, l’Aragó, Galícia, el País Basc, Navarra, l’Estat espanyol i la Unió Europea, sobre la jurisprudència del Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem i sobre l’activitat del Parlament de Catalunya en matèria de llengua durant el segon semestre de 2017.

A continuació us avancem els títols i els resums dels estudis i notes.

 

Estudis

Secció monogràfica «Vint anys de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries»

1 Presentació. Vint anys de la ratificació de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries del Consell d’Europa. Necessitats de reforma o statu quo?

Vicent Climent-Ferrando

Aquesta presentació ressegueix les aportacions principals de cadascun dels estudis inclosos en la secció monogràfica i identifica sis eixos que sintetitzen la diagnosi sobre l’aplicació de la Carta. Són els següents: l’estancament en el procés de ratificació de la Carta per part dels estats membres; les tensions polítiques amb conseqüències econòmiques, especialment en el cas de les relacions amb Rússia, que es tradueixen en manca de suport; l’absència de sancions per als estats que no compleixin amb els compromisos adquirits; la necessitat d’adaptar la Carta als canvis socials i tecnològics d’aquests vint-i-cinc anys; la conveniència d’abordar la situació de les llengües de la immigració; i la confrontació que provoquen els discursos actuals quan oposen el valor socioeconòmic de les llengües hegemòniques al valor identitari de les llengües regionals o minoritàries. Finalment, planteja la necessitat de divulgar el contingut de la Carta entre el públic general i de promoure reflexió i debat sobre el plurilingüisme a través de la participació de diversos agents socials i polítics.

Llegeix més »