La terminologia a peu de carrer. Reptes després de 40 anys de normalització lingüística – Teresa Tort Videllet

A la Sala Pere i Joan Coromines que hi ha a la planta baixa del claustre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va tenir lloc el 26 de maig la primera jornada de formació presencial organitzada per la Junta actual de la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM). En els dos últims anys, s’ha ofert tres jornades de formació sobre terminologia, però aquesta era especial pel nombre de ponents i per la possibilitat de tornar a compartir un mateix espai físic. El tema també era rellevant: fer balanç de les accions de difusió de la terminologia pròpia del comerç, la restauració i els esports dutes a terme per serveis lingüístics de diferents punts del domini lingüístic: les Illes Balears, Andorra, el País Valencià i Catalunya. I, alhora, valorar la implantació dels termes difosos.

Les benvingudes oficials són l’entremès d’aquest tipus d’actes. En aquesta ocasió, la benvinguda va anar a càrrec d’Ester Bonet, la presidenta de la SCATERM, i de Nicolau Dols, president de la Secció Filològica de l’IEC. En el seu parlament, Dols va recordar l’advertència que conté Els viatges de Gulliver sobre el perill que les paraules corroeixin el sistema respiratori, ja que aquesta Jornada representava ben bé tot el contrari: una celebració del poder de la llengua.Llegeix més »

La terminologia instrumentalitzada. Quan els termes no són neutres ni innocents – Agustí Espallargas

1. Apunt sobre la taula rodona que la Societat Catalana de Terminologia va organitzar el dijous 8 de maig de 2014 a l’Institut d’Estudis Catalans (Barcelona).
2. Presentació de la Societat Catalana de Terminologia.

1. Apunt sobre la taula rodona que la Societat Catalana de Terminologia va organitzar el dijous 8 de maig de 2014 a l’Institut d’Estudis Catalans (Barcelona).

La finalitat de la taula rodona organitzada per la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM) per al passat 8 de maig era debatre sobre les modificacions dels termes en els diccionaris de llengua general, generalment fetes amb intencions polítiques, o d’algun altre tipus, i sobre les implicacions que això pot tenir. Així, es volia analitzar una qüestió lexicogràfica i terminològica des d’una perspectiva més aviat ideològica o social: la influència i la pressió exercida per certs grups sobre les denominacions dels termes, o sobre els conceptes mateixos. D’una banda, per poder donar compte de les implicacions associades a aquestes pressions –implicacions de tipus jurídic–, i, de l’altra, per veure de quina manera els termes serveixen no solament per descriure una realitat, sinó potser també per modificar-la.Llegeix més »