Welfare servants? Child language brokers in welfare institutions – Kristina Gustafsson, Eva Norström, Petra Höglund

How to handle communication with patients and service users who do not speak the majority language is an unresolved issue for most welfare state institutions in European countries. In this post we disseminate the results of our research “Language interpreting and brokering in Swedish public service institutions”, published in issue 71 of Revista de Llengua I Dret, Journal of Language and Law, which focus on the use of non-professional interpreting conducted by children and relatives in public service institutions.

A vital question is whether the use of non-professional interpreting is a problem or an option, and why. The question might be considered controversial since in Sweden the legally supported practice is to use professional interpreters. The Administrative Procedure Act (SSB, 2017: 900§ 13) stipulates: “An authority shall use an interpreter and ensure translation of documents if necessary for the individual to be able to take advantage of their rights, when the authority has contact with someone who does not have command of the Swedish language” (SSB, 2017: 900 § 13).Read More »

La comunicació jurídica i la claredat. L’exemple de Suècia – Ingemar Strandvik

Suècia és un sistema democràtic des del 1921. Aquesta tradició duradora i continuada ha permès també una consolidació dels valors democràtics entre la població i les estructures administratives que la situa, any rere any, en els primers llocs dels rànquings mundials de democràcia, alhora que ha facilitat una maduració precoç d’aspectes que són ara objecte de debat i reformes arreu del món. Un d’aquests aspectes és la claredat del llenguatge que utilitzen les distintes administracions, inclosa l’administració judicial i el poder legislatiu.

A Suècia hi ha la convicció que la democràcia exigeix seguretat jurídica i que aquesta planteja un sine qua non: que les autoritats públiques es comuniquen de manera clara i entenedora amb la ciutadania, que ha d’entendre tot allò que emeten els poders públics. No és només una condició perquè els ciutadans puguin exercir els seus drets fonamentals sinó també per incitar-los a participar en els processos polítics. La bona comunicació, efectivament, és un dret ciutadà però també un avantatge polític: es tracta d’una eina que genera legitimitat i confiança, que permet que la ciutadania acati les decisions de les administracions i, per si tot això no és suficient, estalvia recursos públics.Read More »