El portal compendium.cat: recursos de llenguatge jurídic català – Cristina Gelpí

El 13 de desembre de 2021 el Consell de l’Advocacia Catalana va signar el conveni de col·laboració per impulsar el portal compendium.cat amb 17 institucions catalanes i andorranes de l’àmbit jurídic, lingüístic i acadèmic. Amb aquest conveni, les 18 institucions signants es comprometen a impulsar la normalització de l’ús del català en totes les professions jurídiques i en l’Administració de justícia de Catalunya.

La notícia que 18 institucions es posin d’acord per impulsar l’ús del català és significativa per ella mateixa, però que ho facin en l’àmbit jurídic, que necessita amb urgència la normalització, encara ho és més. Sens dubte, és especialment rellevant que aquestes institucions vegin en un portal de recursos de llenguatge jurídic català una eina útil i necessària perquè els operadors jurídics –i els professionals de la llengua, el personal de les administracions públiques i privades– tinguin a l’abast un recurs de qualitat que els ha de facilitar la redacció de documents jurídics en català.Llegeix més »

La lluita (discursiva i legislativa) contra la COVID-19 (I) – Albert Morales

El contagi bel·licista del discurs públic
Ja fa ben bé dos mesos que vivim una nova normalitat imposada per la COVID-19. La retòrica bel·licista ha impregnat els discursos de la majoria de líders polítics occidentals. S’ha generalitzat la construcció discursiva del marc mental següent: la pandèmia és una batalla de salut pública que hem de vèncer amb la unió (malgrat l’acció hipòcrita dels estats; tot i la crida a la unió del secretari general de l’ONU, han actuat individualment i han lluitat per abastir-se d’elements de protecció personal).

Les dinàmiques discursives bel·licistes observades no són exclusives de la COVID-19. Ja s’havien detectat i analitzat en contextos previs com la lluita contra la droga, la pobresa o el terrorisme; malgrat la variació temàtica, totes elles comparteixen estratègies discursives i metàfores.Llegeix més »

La modernització de la terminologia en el Codi civil – Margarida Sanjaume i Joan Fibla

Les lleis que integren el Codi civil català —sis fins ara, sense comptar-hi les lleis de modificació posteriors— conformen un conjunt legislatiu amb unes característiques pròpies de redacció, d’estil, d’estructura i de terminologia que el diferencien de la resta de textos normatius. Tot i així, els textos de les lleis del Codi civil segueixen, com la resta de lleis de Catalunya, els principis generals de la tècnica normativa, és a dir, la claredat en la redacció, la precisió en el llenguatge, la concisió del text, la formalitat de la llengua, la neutralitat semàntica i també lèxica, i la tria de formes lingüístiques genuïnes.

Els mateixos preàmbuls de les lleis del Codi civil sovint fan referència als esforços perquè la redacció dels preceptes sigui clara, precisa i entenedora, i alhora amb un estil modern de llenguatge.

Llegeix més »

La terminologia jurídica en català a Europa – Mercè Vàzquez, Antoni Oliver i Georgina Ubide

Bandera de la UELa Unió Europea compta amb un important volum de documentació especialitzada de dret comunitari que està disponible en les 24 llengües oficials i que s’anomena cabal comunitari (acquis communitaire). Concretament es tracta del conjunt de drets i obligacions que vinculen els estats membres de la Unió Europea i que els estats candidats han d’acceptar en entrar a formar part de la Unió. Aquest cabal comunitari s’ha convertit en un referent destacat per a tots els estats membres de la Unió Europea des del punt de vista de la legislació comunitària i també ha esdevingut una eina clau per a construir una gran base de dades terminològica multilingüe, el IATE (InterActive Terminology for Europe). La construcció del IATE ha estat possible gràcies a la feina conjunta de diferents institucions de la Unió Europea. Les incorporacions terminològiques que es fan al IATE són coordinades des de la Unitat de Coordinació Terminològica (TermCoord) del Parlament Europeu. Aquesta base de dades va veure la llum l’any 2004, moment en què era únicament disponible per a les institucions europees, i a partir de l’any 2007 ja fou accessible per al públic en general. Actualment conté 1,2 milions d’entrades, té aproximadament 8 milions de termes en les 24 llengües oficials de la Unió Europea i rep una mitjana de 50 milions de consultes l’any.Llegeix més »