Punt de trobada de la terminologia jurídica: el Comitè Terminològic de Dret – Elisabeth Casademont

Aquest any el Centre de Terminologia TERMCAT celebra el seu 30è aniversari. En les línies d’activitat del Centre (ja sigui en l’elaboració de productes i recursos terminològics, en els serveis d’assessorament o en la normalització terminològica) el TERMCAT sempre busca la col·laboració dels especialistes dels diversos àmbits d’especialitat. Els especialistes aporten el coneixement conceptual i d’ús de les denominacions, indispensable i indestriable del treball terminològic que desenvolupa el Centre. Així, anualment, el TERMCAT compta amb la col·laboració d’uns 400 experts de diversos sectors d’especialitat, i en aquests trenta anys d’existència del Centre, uns 3.700 especialistes han assessorat conceptualment el TERMCAT o han pres part en l’elaboració d’algun producte terminològic.Read More »

Vigilin amb el llenguatge! – Margarida Sanjaume

En un debat del Ple del Parlament sobre les possibles responsabilitats derivades de l’actuació i la gestió de les entitats financeres, fent referència al text que havien de votar, un diputat va fer aquesta observació:

«Vigilin amb el llenguatge: en les consideracions, a l’1.8 posa “establir límits a les males pràctiques”. No, “establir límits a les males pràctiques”, no: “prohibir les males pràctiques i perseguir-les”!» [Diari de Sessions del Parlament de Catalunya, sèrie P, núm. 64, de l’11 de juny de 2014]

Aquest advertiment clarament polític sobre la redacció d’una resolució fa incidència en la tria de les paraules, una qüestió essencial en el discurs polític a l’hora de comunicar el missatge. Al Parlament, la intenció política es fa molt evident en aquest tipus de textos, les resolucions i les mocions, que són fruit directe dels debats parlamentaris. Però també es pot seguir el rastre d’aquesta intenció en les iniciatives legislatives que es presenten al Parlament, que en bona tècnica normativa haurien de complir els principis del llenguatge legislatiu, és a dir, els de concisió, precisió, formalitat, neutralitat i vigència, per a garantir la funcionalitat i la seguretat jurídica del text.Read More »

La terminologia instrumentalitzada. Quan els termes no són neutres ni innocents – Agustí Espallargas

1. Apunt sobre la taula rodona que la Societat Catalana de Terminologia va organitzar el dijous 8 de maig de 2014 a l’Institut d’Estudis Catalans (Barcelona).
2. Presentació de la Societat Catalana de Terminologia.

1. Apunt sobre la taula rodona que la Societat Catalana de Terminologia va organitzar el dijous 8 de maig de 2014 a l’Institut d’Estudis Catalans (Barcelona).

La finalitat de la taula rodona organitzada per la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM) per al passat 8 de maig era debatre sobre les modificacions dels termes en els diccionaris de llengua general, generalment fetes amb intencions polítiques, o d’algun altre tipus, i sobre les implicacions que això pot tenir. Així, es volia analitzar una qüestió lexicogràfica i terminològica des d’una perspectiva més aviat ideològica o social: la influència i la pressió exercida per certs grups sobre les denominacions dels termes, o sobre els conceptes mateixos. D’una banda, per poder donar compte de les implicacions associades a aquestes pressions –implicacions de tipus jurídic–, i, de l’altra, per veure de quina manera els termes serveixen no solament per descriure una realitat, sinó potser també per modificar-la.Read More »

Un nou recurs digital al servei de la terminologia jurídica: el Diccionari de dret administratiu – Ona Domènech

La col·lecció Diccionaris en Línia del TERMCAT inclou, des de principis d’any, el Diccionari de dret administratiu, una obra lexicogràfica que conté prop de 1.300 termes amb la definició i notes explicatives en català, equivalents en castellà i àrea temàtica. Es tracta de la versió en línia de l’obra en paper que, amb el mateix nom, va ser publicada el novembre del 2013 pel Departament de Justícia, que n’és el coautor juntament amb el TERMCAT.

L’estructura general del diccionari és completa i exhaustiva: a banda del cos central, que recull el conjunt de termes ordenats alfabèticament a partir de les denominacions catalanes, hi trobem un índex alfabètic en castellà, que permet accedir als termes a partir de les denominacions en aquesta llengua, i també una introducció, que n’exposa els propòsits, l’estructura i els criteris d’elaboració; una taula de les abreviacions utilitzades en el diccionari; l’arbre de camp, que en delimita l’abast temàtic, i la bibliografia consultada per elaborar-lo.Read More »