La implantació del llenguatge jurídic català a l’àmbit privat: una tasca pendent – Anna Arnall Duch

El llenguatge jurídic català (LJC) va ser objecte d’especial atenció en el procés de normalització lingüística de la llengua catalana que la Generalitat de Catalunya va endegar els anys vuitanta. L’article 1 del primerenc Decret 90/1980, de 27 de juny, va establir que els òrgans de l’Administració de la Generalitat de Catalunya havien d’emprar el català com a “vehicle normal d’expressió en llurs documents, actes públics i en els de l’administració ordinària”. La transcendència d’aquest nou ús encomanat al català, juntament amb l’estat precari en què es trobava el LJC, van comportar que les actuacions de normalització lingüística en l’àmbit jurídic no només anessin encaminades a generalitzar el coneixement i l’ús del LJC, sinó també a codificar-lo.Llegeix més »

Estratègies de cocreació i comunicació de la Terminologia de la COVID-19 en temps de pandèmia – Cristina Bofill, Sandra Cuadrado i M. Antònia Julià

1. Estratègies per a la cocreació d’un diccionari de la COVID-19
Ara fa un any cap de nosaltres podia imaginar com seria el món a dia d’avui. La primavera de 2020 va aparèixer la pandèmia de COVID-19 que ha trasbalsat l’activitat humana a nivell planetari i que limita encara la recuperació d’una certa normalitat. Amb la pandèmia van arribar canvis imprevistos que, probablement, no marxaran. El treball terminològic, per descomptat, també va experimentar situacions impensades que van exigir una adaptació veloç a la realitat sobrevinguda.

Per això, quan el desembre de 2019 es van conèixer els primers casos de la malaltia causada per un nou coronavirus, al TERMCAT se’ns van encendre els llums d’alerta de seguida, amb la determinació de detectar precoçment les noves necessitats terminològiques. A banda de ser un aspecte central de la nostra feina, teníem l’experiència prèvia d’anys enrere, quan van sorgir sobtadament la SARS (síndrome respiratòria aguda greu) i la MERS (síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà).Llegeix més »

El Diccionari de l’activitat parlamentària: una nova eina de consulta especialitzada – Margarida Sanjaume i Roser Serra

“El diàleg és el fonament d’aquest edifici, el respecte a la discrepància són les parets i la voluntat d’entesa n’és la teulada. Sense la conjunció d’aquests tres elements, l’estructura trontolla i cau. Siguem guardians de la fortalesa d’aquest edifici, i, sobretot, tinguem sempre les finestres obertes per a escoltar la voluntat popular i la porta oberta per a acollir les necessitats i els anhels del poble.”

Carme Forcadell, primer discurs com a presidenta del Parlament[1]

Enguany, coincidint amb el quarantè aniversari del restabliment del Parlament de Catalunya, es publica el Diccionari de l’activitat parlamentària, elaborat conjuntament pel Parlament i el Govern de la Generalitat, amb la col·laboració i l’assessorament del Centre de Terminologia TERMCAT, adscrit al Departament de Cultura. La redacció ha anat a càrrec del Departament d’Assessorament Lingüístic del Parlament, amb l’assessorament jurídic de lletrats, i de la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament, adscrita al Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència del Govern de Catalunya, concretament l’Àrea d’Afers Parlamentaris Interdepartamentals.Llegeix més »

Apunts de la XVII Jornada de la SCATERM – Teresa Tort Videllet

Dijous 22 d’octubre a les nou del matí al voltant d’una vuitantena de persones obríem des de casa un enllaç al Zoom de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) per seguir la XVII Jornada de la SCATERM, dedicada a la presència de la terminologia en els diccionaris generals.

Obertura de la Jornada
En les paraules de benvinguda Ester Bonet, presidenta de la Societat, es va referir a les circumstàncies excepcionals que van obligar a traslladar una formació que havia d’acollir la Sala Prat de la Riba de l’edifici de l’antiga Casa de Convalescència a l’espai virtual. Just a continuació, M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC, va plantejar diverses preguntes sobre la pertinència d’incloure terminologia en el diccionari. Per què? —es demanava. Perquè els parlants especialistes en diferents àrees han de poder resoldre els seus dubtes en els diccionaris generals —responia. Però quina terminologia? Quanta? I representada com? —hi afegia. Aquestes preguntes sense resposta interpel·laven els ponents que havien d’aportar la seva experiència a la Jornada.Llegeix més »

Punt de trobada de la terminologia jurídica: el Comitè Terminològic de Dret – Elisabeth Casademont

Aquest any el Centre de Terminologia TERMCAT celebra el seu 30è aniversari. En les línies d’activitat del Centre (ja sigui en l’elaboració de productes i recursos terminològics, en els serveis d’assessorament o en la normalització terminològica) el TERMCAT sempre busca la col·laboració dels especialistes dels diversos àmbits d’especialitat. Els especialistes aporten el coneixement conceptual i d’ús de les denominacions, indispensable i indestriable del treball terminològic que desenvolupa el Centre. Així, anualment, el TERMCAT compta amb la col·laboració d’uns 400 experts de diversos sectors d’especialitat, i en aquests trenta anys d’existència del Centre, uns 3.700 especialistes han assessorat conceptualment el TERMCAT o han pres part en l’elaboració d’algun producte terminològic.Llegeix més »