La competència lingüística del personal del Servei de Salut de les Illes Balears – Maria Ballester Cardell

Complint amb les disposicions de la Llei 4/2016, de 6 d’abril, de mesures de capacitació lingüística per a la recuperació de l’ús del català en l’àmbit de la funció pública,[1] el Govern autonòmic impulsa el procediment per recobrar la normativa que regula la capacitació lingüística del personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears. Vuit anys després de l’aprovació, per primera vegada, de la normativa que exigeix acreditar coneixements de llengua catalana per a l’accés al sector públic sanitari (Decret 24/2009, de 27 de març), es repeteix el mateix escenari. Un govern d’esquerra nacionalista torna a treballar per conciliar els drets lingüístics dels ciutadans amb l’ús normal i progressiu de la llengua catalana, també a l’àmbit sanitari. I això amb un context de malestar entre els socis de govern i els retrets de les entitats cíviques de major influència pel que fa a la promoció de la llengua catalana, a causa de la publicació, en el BOIB núm. 106 de 29 d’agost de 2017, de la Resolució del director general del Servei de Salut per la qual es dispensa de l’exigibilitat de coneixements de català en els procediments de selecció, provisió i mobilitat corresponents a determinades categories professionals.

La tramitació de la disposició reglamentaria és llarga i dificultosa. El primer esborrany d’avantprojecte és de 29 de setembre de 2016. El 16 de febrer de 2017 es sotmet a consulta un nou esborrany que incorpora un règim transitori de dos anys des de l’entrada en vigor del Decret per exigir el requisit de capacitació relatiu als diferents graus de coneixement de català, que dona com a resultat la presentació d’al·legacions de Joves de Mallorca per la Llengua, la Universitat de les Illes Balears, el sindicat STEI i l’Obra Cultural Balear en sentit contrari a la moratòria de dos anys per aplicar el requisit de capacitació lingüística. Entre el 19 de setembre de 2017 i el 9 de febrer de 2018 s’introdueixen modificacions d’“índole tècnica” i altres variacions que són el resultat de la negociació en la Comissió Tècnica de la Mesa Sectorial de Sanitat i de la Comissió de Personal. El 13 de març de 2018, el Projecte de decret és objecte de dictamen del Consell Consultiu, acordat per majoria i amb tres vots particulars.[2]

El desplegament reglamentari de la ja esmentada Llei 4/2016, de 6 d’abril, s’insereix en un marc normatiu més ample, que està conformat per dos blocs, un de caràcter lingüístic i l’altre relatiu a la normativa en matèria de funció pública i de l’empleat públic.Llegeix més »

La introducció de l’article salat en els programes formals de la radiotelevisió balear – Antoni Nadal

El proppassat 22 d’abril el Ple del Parlament de les Illes Balears va aprovar per 32 vots a favor (Grup Parlamentari Popular) i 20 en contra (Grup Parlamentari Socialista, Grup Parlamentari Més i la diputada formenterenca) el Mandat marc de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears. Aquest Mandat marc és l’instrument normatiu previst en l’article 5 de la Llei de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, mitjançant el qual s’estableixen els objectius que ha d’assolir el servei públic de ràdio i televisió (de comunicació audiovisual).

Segons l’article 9 del Mandat, el model de llengua de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, tant a la televisió com a la ràdio, ha de reflectir les modalitats lingüístiques pròpies del català de les Illes Balears. S’ha de seguir un model amb el qual se sentin identificats tots els parlants de les Illes i que alhora serveixi d’element cohesionador de tot el territori balear. Larticle esmentat possibilita que els mitjans de comunicació públics de les Illes emetin a partir dara els informatius i altres programes de registre formal en un català dialectal, especialment amb la introducció de larticle salat –dús col·loquial– en aquests registres. El Partit Popular de les Illes Balears propugna aquest canvi de model lingüístic i els grupuscles anticatalanistes lhan ovacionat (qüestió que no tractarem aquí).Llegeix més »