Seminari sobre polítiques lingüístiques a Aragó, a la Universitat Rovira i Virgili – María Dolores Gimeno Pujol

Amb l’objectiu de passar revista a la situació de les dues llengües minoritàries a Aragó, l’aragonès i el català, la Universitat Rovira i Virgili (URV) va organitzar el passat 4 de maig un seminari entorn de José Ignacio López Susín, director general de Política Lingüística d’Aragó des de 2015. Membre de la CHA (Chunta Aragonesista), partit que ocupa la Consejería de Vertebración del Territorio, Movilidad y Vivienda, dins del govern socialista de Javier Lambán, la seua presència pretenia informar de la intensa activitat legislativa i institucionalitzadora desenvolupada durant l’actual legislatura, successora de l’encapçalada per Luisa Fernanda Rudi: coneguda és la seua Ley de Lenguas de 2013, la qual, derogant la de Marcelino Iglesias (2009), denominà les llengües comunitàries amb perífrasis, de seguida convertides en los acrònims LAPAO i LAPAPYP. També es pretenia debatre sobre els reptes encara pendents de la mà de tres experts, professors a la URV vinculats amb la Franja aragonesa. Així, llengua, política i ciència se van donar la mà, amb la coordinació de Joan Josep Pujadas, catedràtic del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social i expert en l’etnolingüística de l’Alt Aragó, qui va elogiar del conferenciant l’excepcional circumstància de reunir preparació, militància i adequació al càrrec.

En una ponència titulada “Multilingüismo y políticas lingüísticas en Aragón” López Susín va dibuixar als assistents la realitat lingüística de la comunitat aragonesa, condicionada per la història derivada de l’entronització d’una dinastia castellana després del Compromís de Casp, determinant en la regressió de l’aragonès, i per la manca d’interiorització del seu trilingüisme i el trencament actual de la transmissió familiar de les dues llengües minoritàries. Amb xifres exactes dels parlants, que dins del total de població suposen un 2% de l’aragonès i un 4% del català —unes 56.000 persones—, va presentar el cens lingüístic de cada comarca, també les del domini lingüístic castellà, amb curiositats com 12.291 catalanoparlants censats a Saragossa i 50 a Ejea de los Caballeros (comarca de les Cinco Villas). Així mateix, l’ocasió va servir per presentar la web Lenguas de Aragón, de recent creació —pròximament s’editarà en les tres llengües aragoneses—, que conté una variada informació de tipus històric, normatiu i, sobretot, cultural i didàctic; pel que fa al català va mostrar el recurs Espais literaris de Jesús Moncada (www.jesusmoncada.cat, a l’apartat “Biografías de autores/as y estudiosos/as del aragonés y el catalán en Aragón”) i els materials didàctics de Rebost.

Expert en dret lingüístic, partint de la Constitució de 1978, López Susín va incidir en l’esperança que va suposar l’Estatut d’autonomia i, alhora, la problemàtica del concepte “zonas de uso predominante de las lenguas y modalidades propias de Aragón” del seu article 7, tan indeterminat, fins arribar a les dues lleis de llengües mencionades i a la legislatura actual, en què es va crear la Direcció General que encapçala. En este punt va detallar les accions empreses malgrat un modest pressupost —que ha passat de 15.000 a 200.000€— i a partir del que es podia fer desenvolupant la Ley de Lenguas vigent: un procediment més ràpid que l’elaboració d’una nova llei, va destacar. Així s’ha aconseguit la modificació de la Ley del Patrimonio Cultural, s’ha creat la comissió assessora de Toponímia, i s’han aprovat los currículums de cada nivell educatiu i les bases reguladores de subvencions i premis literaris. És un resultat ben considerable, que es completarà pròximament amb la declaració de les zones d’utilització històrica predominant i la creació de l’Academia Aragonesa de la Lengua, de la qual s’acaben d’aprovar els estatuts. A les conclusions, a part dels avanços aconseguits, evidents si es considera la desolada situació anterior, va mencionar com a tasques pendents abordar la presència trilingüe als mitjans de comunicació públics i a l’Administració.  Read More »

Eurollenguatge i multilingüisme integral a la Unió europea – Maria Font

Sovint els ciutadans de la Unió (UE) —els nacionals de 28 estats membres, de moment— tenen la sensació que les polítiques que s’hi realitzen estan destinades només a organitzar la macroeconomia, les polítiques de fronteres i l’euro, de manera que aquestes accions els afecten el seu dia a dia de forma indirecta o d’esquitllèbit.

No direm que no sigui cert aquest pensament més o menys generalitzat, però sí que afegirem que les polítiques legislatives en l’àmbit del dret privat i, en concret, en la nostra disciplina, el dret internacional privat, l’activitat legislativa de la UE és determinant i afecta directament la vida dels ciutadans. Això és així quan les persones actuen o es relacionen en àmbit intraeuropeu o transnacional. Per exemple, aquestes són presents en la compra d’un bitllet d’avió a Ryanair, en el supòsit d’un accident de trànsit a Portugal, en el desplaçament d’una enginyera o una cambrera per treballar a Alemanya, en la venda de vi d’un celler del Priorat a Suècia, en el lloguer d’un apartament a Croàcia a través d’Airbnb i en un llarg etcètera.Read More »

Els reptes del plurilingüisme en el context sociopolític català  – Neus Oliveras

Anna M. Pla Boix (coord.), Jordi Ginebra, Agustí Pou Pujolràs, Jaume Vernet i Llobet. Reptes del dret lingüístic català. Reflexions per a un debat crític. Barcelona: Institut d’Estudis de l’Autogovern, col·lecció IEA Recerca, núm. 3, 2017.  Consulta en línia.

Arran d’un cicle de conferències que va tenir lloc a la Universitat de Girona i que reflexionava sobre dret lingüístic català, els seus antecedents, estatus jurídic actual i perspectives d’evolució futura, s’ha publicat el llibre Reptes del dret lingüístic català. Reflexions per a un debat crític. Les quatre ponències reproduïdes al llibre que es glossa plantegen un enfocament complementari sobre el règim jurídic del plurilingüisme a Catalunya i prenen com a eix temporal de referència la controvertida Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, de 28 de juny (STC 31/2010). Si bé alguns aspectes que es tracten en aquestes pàgines han estat abordats anteriorment –així, tal com reconeix Jaume Vernet, la bibliografia sobre el marc constitucional és extensa, tenint en compte l’immobilisme d’aquest marc–, això no treu cap valor a l’interès i a l’oportunitat d’aquest llibre, perquè, com continua dient el mateix autor, la qüestió no és pacífica, com ho demostra la constant jurisprudència constitucional i ordinària.

Com s’ha dit, el llibre parteix d’un enfocament complementari, on en primer terme se situa el lector o lectora fent un recordatori dels preceptes bàsics relatius a la llengua continguts a la Constitució i a l’Estatut d’autonomia, i contraposant-ne la interpretació prèvia a l’STC 31/2010 amb l’actual. El recorregut per la normativa constitucional i estatutària es construeix a partir d’uns principis i d’un posicionament crític que ja d’entrada es posen de manifest. S’assenyala, doncs, la funció que la Constitució ha de complir com a element de cohesió i convivència, una funció que també s’ha de veure reflectida en la llengua, de manera que la gestió del plurilingüisme estigui dotada d’una necessària estabilitat. S’assenyala, així mateix, com els estatuts d’autonomia han completat aquest règim constitucional, i com la reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya del 2006 no suposa cap canvi de paradigma respecte de la situació anterior, més enllà d’incorporar-hi el règim vigent i garantir-ne els avenços ja assolits. És per això que la decisió de l’STC 31/2010 es titlla d’involucionista, en la mesura que fa una nova interpretació del règim lingüístic sense recolzar-se en l’entramat juridicoconstitucional anterior. A banda de les crítiques a la qualitat tècnica de la sentència i el seu caràcter de sentència interpretativa manipulativa, es critica el paper del Tribunal Constitucional, que deixa de ser una peça neutral en la interpretació de la Constitució, i que, per tant, també en l’àmbit de la llengua, ha soscavat aquella funció de la Constitució com a marc de convivència pacífica.Read More »