L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà el pròxim mes de juny el número 81 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), que contindrà una secció monogràfica sobre les mobilitats com a repte per a la sostenibilitat de les llengües minoritzades, amb una introducció i quatre articles. El número també inclourà tres articles més a la secció d’Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic; un article a la secció d’Estudis sobre dret lingüístic; tres articles a la secció d’Estudis sobre política lingüística i sociolingüística; tres notes; les habituals cròniques legislatives i jurisprudencials, per territoris, i dues recensions finals.
Autor: eapc
Espanhol neutro? Português neutro? O que é isso?- Xoán Carlos Lagares
Comunidade linguística e ideologia
Como se constrói uma comunidade linguística? Sabemos que as práticas de linguagem são muito diversas, que a variação linguística existe em todos os níveis de análise gramatical e se dá de acordo com diferentes variáveis sociais: gênero, idade, situação enunciativa, grau de formalidade, classe social, espaço… Quando falamos em línguas muito estendidas geograficamente, por efeito da colonização, como é o caso do português e do espanhol, com muitas situações de contato linguístico ao longo da história e acesso desigual dos falantes à norma padrão escrita, a heterogeneidade daquilo que reconhecemos como “comunidade linguística” é ainda maior.Llegeix més »
Las consecuencias de la confusa doctrina constitucional sobre el “equilibrio inexcusable” entre las lenguas oficiales: a propósito de la STC 85/2023, de 5 de julio – Xabier Arzoz Santisteban
.jpg){kind=link}
En la STC 85/2023, de 5 de julio, el Tribunal Constitucional declaró inconstitucional y nulo el inciso del artículo 6.2 de la Ley del Parlamento Vasco 2/2016, de 7 de abril, de Instituciones Locales de Euskadi que facultaba a las entidades locales para acordar el uso institucional interno del euskera “siempre que no se lesionen los derechos de ningún miembro de la entidad local que pueda alegar válidamente el desconocimiento del euskera”. El precepto se aplicaba en el ámbito interno de las entidades locales (concretamente a la redacción en euskera de las convocatorias, órdenes del día, mociones, votos particulares, propuestas de acuerdo, dictámenes de las comisiones informativas, acuerdos y actas de los órganos de las entidades locales) y solo a los miembros de la entidad local, no a los vecinos o particulares en general.Llegeix més »
Crònica de la I Jornada sobre el Pla d’enfortiment del català en el sistema universitari i de recerca – Mariona González Sordé
El 24 d’abril va tenir lloc la I Jornada sobre el Pla d’enfortiment del català en el sistema universitari i de recerca, impulsada pel Departament de Recerca i Universitats, que va servir per presentar un sistema d’indicadors per mesurar de manera objectiva el desplegament de les mesures previstes en el Pla i una guia per a la gestió del multilingüisme als centres de recerca de Catalunya.
El Pla d’enfortiment del català és fruit d’un gran acord del sistema universitari i de recerca de Catalunya per reforçar el català en el món acadèmic i de la recerca. El document s’estructura en quatre eixos temàtics: 1) la docència universitària en català, 2) la recerca i la transferència de coneixement en català, 3) el català en un context d’internacionalització i 4) el català com a llengua de trobada i convivència. Al llarg de la jornada es van projectar tres vídeos en què diferents agents implicats valoraven el desplegament del Pla en l’àmbit de la docència, l’acollida lingüística i la recerca.Llegeix més »
Quines són les necessitats i els coneixements lingüístics dels metges a Catalunya? – Jordi Aligué
Conèixer quins són els coneixements i hàbits lingüístics dels metges i metgesses que exerceixen a Catalunya, així com les seves necessitats i actituds en relació amb la formació i l’aprenentatge de la llengua catalana, ha estat l’objectiu de l’enquesta que el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) va realitzar fa uns mesos entre els col·legiats de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Identificar les necessitats és imprescindible per adequar l’oferta formativa adreçada al col·lectiu mèdic, sempre amb l’objectiu final de millorar la qualitat de l’assistència sanitària. La mostra estava formada per un total de 1.313 metges i metgesses: el 58,6 % procedent de Barcelona, el 20,8 % de Girona, el 14,6 % de Tarragona i el 6 % de Lleida.Llegeix més »