L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà properament el número 79 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, que contindrà una secció monogràfica amb sis articles aplegats sota el títol Llengües, administració electrònica i tecnologies del llenguatge. El número també inclourà quatre articles més a la secció d’Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic; tres a la secció d’Estudis sobre dret lingüístic; tres a la secció d’Estudis sobre política lingüística i sociolingüística; dues notes; les habituals cròniques legislatives i jurisprudencials, per territoris, i tres recensions finals.Llegeix més »
Les primeres motivacions de l’escriptura: la llei divina i la llei humana. A propòsit de la publicació del llibre Lletres que parlen – Jesús Alturo i Tània Alaix
L’aparició de l’escriptura, abans de permetre la comunicació no presencial entre humans, ja fos entre coetanis allunyats en l’espai o entre generacions distants en el temps, serví, de primer, de salvaguarda de la memòria, facultat aquesta sempre limitada i làbil. Era útil per portar els comptes: de guanys i de deutes, d’adquisicions i de vendes, de béns acumulats i de propietats annexionades. Hom podria ben dir que l’escriptura és el primer disc dur extern que permet d’emmagatzemar el que la memòria individual és incapaç de preservar per ella mateixa.
I, semblantment, també per a conservar, abans que per a difondre, nasqueren els primers llibres escrits. Uns llibres que, d’antuvi, eren simples cofres per a estotjar-hi textos considerats d’alt valor; no eren un mitjà per a llur transmissió. La seva divulgació era confiada a la veu de cantants i recitadors. No cal sinó fixar-nos en el primer monument de la nostra literatura occidental, que prou podem simbolitzar en la superba epopeia atribuïda a un incògnit Homer, la Ilíada. Aquesta obra, composta segurament al segle VIII aC, era transmesa de viva veu pel cant dels aedes que l’havien memoritzada en les diverses variants de llur retentiva. I, si n’hi hagué alguna còpia escrita en aquella primera hora de feliç fecunditat, no seria pas per a difondre’n el text per a eventuals i, probablement, inexistents lectors, sinó per a servar millor la fidelitat dels cants èpics que els bards havien après oralment i reduir així la inevitable desviació de l’exactitud mot a mot. De fet, no tenim altre coneixement d’un primer exemplar escrit anterior al de la còpia “oficial” que el tirà Pisístrat (o algun dels seus immediats successors) manà de fer al segle VI aC per a conservar-la al temple d’Atena, i garantir d’aquesta manera la seva perdurabilitat i literalitat per a les recitacions que se’n feien amb motiu de la celebració de les festes panatenees.
Més retòrica que concreció? Anàlisi de la Llei 13/2022, de 7 de juliol, general de comunicació audiovisual – Vicenta Tasa Fuster

La Llei 13/2022, de 7 de juliol, general de comunicació audiovisual és plena de referències a qüestions lingüístiques. La majoria genèriques o merament retòriques, però n’hi ha que tracten d’establir-hi obligacions concretes. Dividirem aquest apunt en dues parts. En la primera, indicarem les categories lingüístiques de la Llei. En la segona, parlarem d’aquelles qüestions que entenem que són jurídicament i socialment més rellevants.
1. Les referències a qüestions lingüístiques de la Llei
La promoció de la diversitat lingüística i cultural és definida com un principi general de la Llei (preàmbul, art. 5.1, 8, 15.4.l, 51.d, 110 i, en general, el capítol III i la disposició addicional cinquena). D’igual manera, s’afirma que la comunicació audiovisual no incitarà a la discriminació per raó de llengua (art. 4.2 i 122) i és considerada una infracció molt greu (art. 157).Llegeix més »
“Què en saps, dels drets lingüístics?”. Una aposta innovadora de la Facultat de Dret de la Universitat de Girona – Georgina Rodríguez Muñoz

“Què en saps, dels drets lingüístics?”, així s’anomena la nova iniciativa que ha impulsat el Deganat de la Facultat de Dret de la Universitat de Girona, conjuntament amb Plataforma per la Llengua i l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Girona (ICAG) per via de Colomer Advocats.
La iniciativa s’emmarca en el projecte d’innovació docent “Dret & Rol” de la Facultat de Dret de la Universitat de Girona, dirigit pel degà de la Facultat, Dr. Albert Ruda González, i coordinat per la Dra. Maria Elena Boet Serra. El projecte, que és possible gràcies a un ajut concedit pel Rectorat de la UdG, persegueix l’objectiu d’acostar l’alumnat i professorat del grau en Dret i del màster de l’Advocacia a la Pràctica Jurídica i està constituït per diferents eixos. En cada un d’aquests eixos –que s’ocupen d’algunes de les branques del Dret– es desenvolupen activitats on els participants han d’adoptar i desenvolupar un rol actiu davant de situacions jurídiques, d’aquí l’origen del nom del projecte.Llegeix més »
L’Optimot i la nova normativa: com afecta el llenguatge jurídic? – Aina Domènec Vilaregut
La normativa, al dia
La codificació normativa de la llengua catalana, a càrrec de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), s’articula a través de tres obres fonamentals: la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC), l’Ortografia catalana (OIEC) i el Diccionari de la llengua catalana (DIEC). L’IEC va publicar la GIEC i l’OIEC els anys 2016 i 2017, respectivament, i des del juny de l’any passat podem consultar aquestes obres en línia als portals giec.iec.cat i oiec.iec.cat. En el cas de l’OIEC, la nova edició en línia va incorporar les modificacions aprovades per l’IEC el 2021, un cop acabat el període de carència que es va establir per a la implantació de les novetats ortogràfiques.Llegeix més »