Ens aturem per vacances!

Autor: Porapak Apichodilok. Font: pexels

Com cada estiu arriba el moment de fer una pausa. Abans d’aturar l’activitat durant unes quantes setmanes, volem aprofitar aquest darrer apunt del curs per fer una breu mirada enrere i agrair, un any més, la confiança de totes les persones que col·laboreu al blog i de totes les que ens llegiu.

Des de començament d’any hem publicat 27 apunts, als quals ara s’afegeix aquest comiat abans de les vacances d’estiu. Al llarg d’aquests mesos, el blog ha continuat sent un espai de reflexió i divulgació sobre els àmbits que són propis de la Revista de Llengua i Dret: el dret lingüístic, el llenguatge jurídic i administratiu, la política lingüística, la sociolingüística i les relacions entre llengua, dret i administració.

Entre els temes tractats, hem reflexionat sobre qüestions d’actualitat jurídica, com les implicacions lingüístiques de la reforma de l’article 69.3 de la Constitució espanyola o els drets lingüístics en els serveis d’atenció a la clientela; hem presentat recursos per reforçar la presència del català en l’àmbit jurídic, com el Diccionari de dret processal o la Guia didàctica de Compendium.cat, i també ens hem fet ressò dels avenços en comunicació clara a partir de la nova norma ISO 24495-2:2025 sobre comunicació jurídica planera.Llegeix més »

“La justícia, també en català”: avançant cap a un sistema judicial que també s’expressi en català – Llorenç Perelló Rosselló

L’àmbit jurídic és, sens dubte, un espai en què la precisió lèxica i lingüística són essencials, de la mateixa manera que la solidesa jurídica dels arguments. És per això, entre molts altres motius, que resultava preocupant que en el sistema judicial de les Illes Balears la presència de la llengua pròpia, el català, tingués un caràcter tan residual.

Per tal de capgirar aquest desequilibri, l’any 2021 el Govern de les Illes Balears, a través de la Direcció General de Política Lingüística (i després, des de l’Institut d’Estudis Baleàrics) i les principals institucions i entitats del món del dret i del foment de la llengua catalana a les Illes Balears –el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, la Gerència Territorial del Ministeri de Justícia, el Col·legi d’Advocats, el Col·legi de Procuradors, el Col·legi de Graduats Socials, el Deganat dels Registradors de la Propietat, Mercantils i de Béns Mobles, el Col·legi Notarial i l’Obra Cultural Balear–, van decidir impulsar una sèrie d’actuacions emmarcades en la campanya “La justícia, també en català”. Posteriorment, l’any 2024, també s’hi va sumar la Universitat de les Illes Balears.

Aquesta campanya té entre els seus objectius incentivar l’ús de la llengua catalana dins l’Administració de justícia, millorar les competències dels professionals de l’àmbit jurídic, i fomentar el coneixement i el respecte dels drets lingüístics dels ciutadans.Llegeix més »

La decisió del TEDH sobre el cas de l’escola de Canet: ni aval del 25 % de castellà ni motius d’alarmisme – Joan Ridao

Seu del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH)
Font: Wikimedia commons. Autor: Adrian Grycuk

 

En el llarg compàs d’espera de les decisives sentències del Tribunal Constitucional (TC) sobre el marc legal lingüístic educatiu (el Decret llei 6/2022, de 30 de maig, pel qual es fixen els criteris aplicables a l’elaboració, l’aprovació, la validació i la revisió dels projectes lingüístics dels centres educatius, i la Llei 8/2022, de 9 de juny, sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari), ha recaigut fa uns dies la Decisió de la Secció Cinquena del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que inadmet una demanda contra Espanya presentada per Stéphanie Pérez Farin i altres, de 28 de maig de 2026 (notificada el 18 de juny).[i]Llegeix més »

Dels avis als nets: quines llengües esdevenen maternes en context de doble minoria? Percepcions parentals i transmissió intergeneracional en famílies d’origen japonès a Catalunya – Makiko Fukuda

Autor: RDNE Stock project Font: Pexels

Quan ens preguntem quina és la nostra llengua materna, per a algunes persones la resposta és evident; per a d’altres, no gaire. Qui ha crescut en un entorn on predomina una sola llengua probablement ni tan sols s’ha plantejat aquesta qüestió. Sense anar més lluny, en una societat com el Japó, on ha estat arrelada una ideologia monolingüista que tendeix a equiparar nacionalitat, llengua materna i llengua de l’Estat, el concepte de llengua materna es percep com una realitat simple: si ets japonès o japonesa, la teva llengua materna és el japonès. L’ús sovint indistint dels termes bogo (‘llengua materna’) i bokokugo (‘llengua del país d’origen’) n’és una mostra clara.Llegeix més »

La contractació pública lingüísticament responsable – Jordi Saurina Cros

Font: Imatge generada amb intel·ligència artificial.

La diversitat lingüística d’un país és un tresor (una “riquesa” i “patrimoni cultural”, en termes de l’article 3.3 de la Constitució espanyola) que, com no podia ser d’altra manera, mereix “especial respecte i protecció”. Aquest “especial respecte i protecció”, amb tota la plenitud de la significança dels termes, s’ha quedat diluït en molts aspectes de la vida econòmica, cultural i social, sense brillar com ho fa quan hom llegeix el títol preliminar de la norma normarum. En aquest sentit, el principal garant de la constitucionalitat ha anat tenyint de llums i ombres l’especial respecte i protecció que mereix la diversitat lingüística d’un territori. Ha fet reiterada omissió al principi de discriminació positiva que cal aplicar en àmbits on el català pot trobar-se en situació de clara postergació o necessitat d’especial protecció (principi a què precisament al·ludeix la STC 31/2010), i ha acollit, en canvi, de forma sistemàtica, el principi d’equilibri entre llengües oficials com a punt de partida, com si la igualtat entre aquestes fos la realitat actual. Precisament amb aquesta finalitat última de preservar el màxim equilibri de les llengües oficials (en el camp teòric, és clar), la doctrina del Tribunal Constitucional ha efectuat en els darrers temps equilibrismes conceptuals i terminològics que, lluny d’aportar seguretat jurídica i contribuir a una evolució sociolingüística que cuidi situacions d’ús minoritari d’una llengua en un territori o àmbit en concret, només generen una ambigüitat i una incertesa que a Catalunya té un principal damnificat: la llengua catalana.Llegeix més »