El Blog se’n va de vacances!

Avui el Blog de la Revista de Llengua i Dret comença les vacances. Arribem a l’estiu tancant la meitat d’un 2021 amb l’esperança de deixar enrere la pandèmia, però amb la prudència de saber que els temes difícils requereixen temps i perseverança. Durant aquest període el Blog ha publicat 22 apunts, la majoria dels quals sobre qüestions que tampoc no es resolen fàcilment, però que només es poden encarar amb el coneixement i el debat.

El llenguatge i la terminologia del dret, les novetats en el règim jurídic de les llengües i les polítiques lingüístiques a Catalunya i en el nostre entorn, que són l’àmbit de la major part de les aportacions, han tingut cada dijous una cita amb vosaltres, a qui agraïm l’atenció perquè justifiqueu i recompenseu la feina i l’esforç dels col·laboradors. Durant aquest primer semestre, el Blog ha tingut 17.669 visites, de les quals aproximadament un 18,5 % són de l’estranger. També hem de dir que la riquesa de continguts del Blog mereix l’atenció d’estudiosos i experts, i n’és un bon exemple la ressenya que n’ha fet el Journal of Sociolinguistics (2021: 25).

Tornarem a obrir el 16 de setembre. Us desitgem que passeu un bon estiu i us convidem a rellegir, o simplement llegir, els apunts que us suscitin més interès. I sobretot us donem les gràcies, als lectors per llegir-nos i als col·laboradors per la feina diligent i de qualitat.

Bones vacances!!!

La implantació del llenguatge jurídic català a l’àmbit privat: una tasca pendent – Anna Arnall Duch

El llenguatge jurídic català (LJC) va ser objecte d’especial atenció en el procés de normalització lingüística de la llengua catalana que la Generalitat de Catalunya va endegar els anys vuitanta. L’article 1 del primerenc Decret 90/1980, de 27 de juny, va establir que els òrgans de l’Administració de la Generalitat de Catalunya havien d’emprar el català com a “vehicle normal d’expressió en llurs documents, actes públics i en els de l’administració ordinària”. La transcendència d’aquest nou ús encomanat al català, juntament amb l’estat precari en què es trobava el LJC, van comportar que les actuacions de normalització lingüística en l’àmbit jurídic no només anessin encaminades a generalitzar el coneixement i l’ús del LJC, sinó també a codificar-lo.Llegeix més »

Normalitat lingüística – Pere Comellas
Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA)

Què és una llengua normal? En termes purament funcionals, la cosa no sembla que presenti gaires dubtes: malgrat les discussions entre lingüistes sobre l’abast de la diversitat de les llengües, totes compten amb els mecanismes necessaris per cobrir les funcions que els són inherents, comunicatives, representacionals, identitàries, adaptatives… Que ho puguin fer de maneres tan diferents pot generar molts debats sobre el pes dels mecanismes biològics i culturals implicats en la facultat del llenguatge, o sobre els seus trets universals, o fins i tot sobre els elements mínims indispensables de les llengües naturals, però no pas sobre la seva funcionalitat. En aquest sentit, totes les llengües naturals —àudio-orals o gestuals— són «normals». Totes serveixen per al que han de servir.Llegeix més »

Quin és el paper del català en l’ensenyament superior a Andorra? – Maria Cucurull

Des que en Rubius, un dels youtubers més famosos, va anunciar públicament que marxava de l’Estat espanyol per evitar de pagar tants impostos, sembla que s’hagi descobert la sopa d’all d’una realitat que existeix des de fa dècades. S’han dit coses ben gruixudes sobre el país, però el cert és que la llei ho permet i Andorra, que no és un paradís fiscal, ofereix certs avantatges tributaris. Ara bé, pagar com a màxim un 10% d’IRPF no és l’únic atractiu que s’ofereix, si més d’una quarantena de youtubers han decidit passar-hi almenys 183 dies a l’any és perquè poden fer-hi la seva feina i la poden fer en unes condicions òptimes: han escollit el tercer país del món en velocitat de banda ampla.

Andorra treballa des de fa temps per erigir-se com un smart country de referència, cosa que podria ser la clau per atraure empreses i així diversificar l’economia. Així mateix, actualment, una de les gran apostes és el sector de l’ensenyament superior.Llegeix més »

Aragón reconoce por primera vez la acreditación de la competencia lingüística en sus lenguas propias – Fernando García Fernández

Font: Diputación General de Aragón

Introducción

Las sucesivas leyes orgánicas que han regulado la educación en el Estado español han recogido la enseñanza de idiomas, que tiene por objeto capacitar al alumnado para el uso adecuado de los distintos idiomas, incluyendo los niveles de básico, intermedio y avanzado, que luego el Marco Común Europeo de Referencia para las Lenguas subdivide en A1, A2, B1, B2, C1 y C2.

En Aragón, el reconocimiento de la acreditación de la competencia lingüística se desarrolló en la Orden de 11 de noviembre de 2014, para Español como lengua extranjera, Alemán, Catalán, Chino, Francés, Inglés, Italiano y Ruso.

En relación con las lenguas propias de Aragón, no aparecía ninguna referencia al aragonés y en lo que se refiere al catalán se recogen diversas acreditaciones, especialmente importantes en los niveles avanzados, ya que en casi todos los casos aparecen los niveles de C1 y C2. En concreto, en relación con el catalán, dicha Orden admitía las acreditaciones de las Escuelas Oficiales de Idiomas (de A2 a C2), del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (de A2 a C1), del Consorci per a la Normalització Lingüística (de A2 a C2), de la Direcció General de Política Lingüística (de A2 a C2), de la Junta Avaluadora de Català (Illes Balears – A2, B1, C1 y C2) y de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (A2, B1, C1 y C2). Posteriormente, se introdujo en 2018 la acreditación del Institut Ramon Llull (de A2 a C2) y en 2020, la acreditación de las universitats públiques valencianes (de A2 a C2).Llegeix més »