Internet constitueix una oportunitat perquè les llengües minoritàries es revitalitzin, però, al mateix temps, és un mitjà en què les llengües majoritàries poden seguir expandint-se. A causa d’aquesta desigualtat, els parlants tendeixen a reproduir en línia les actituds que tenen fora de línia: Melero Nogués (2018, p. 154) relacionava aquesta desigualtat amb situacions de “diglòssia digital”, en la qual “els parlants bilingües d’una llengua regional i d’una llengua de la globalització, abans que perdre el tren digital, opten per la llengua gran i deixen de banda la que no participa del progrés tecnològic”, de manera que l’ús de la llengua minoritària no es considera normal i es reserva per a usos domèstics o com a opció per a militants de la llengua.Llegeix més »
El 27 d’abril de 2026, la sala d’actes de l’edifici Gaspar Melchor de Jovellanos de la Universitat de les Illes Balears (UIB) va acollir una jornada per commemorar els quaranta anys de l’aprovació de la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística a les Illes Balears (LNL). Aquest esdeveniment va ser organitzat de manera conjunta per les facultats de Dret, d’Educació, i de Filosofia i Lletres, juntament amb el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General i l’equip del projecte d’innovació docent “Sembrant paraules, construint drets” de l’Institut de Recerca i Innovació Educatives (IRIE).
La Xina ha aprovat recentment la nova Llei de promoció de la unitat i el progrés ètnics (民族团结进步促进法 Minzu Tuanjie Jinbu Cujin Fa), la qual marca una nova etapa de l’estratègia i la política sobre l’autonomia regional ètnica del país. La implementació oficial ha estat el juliol d’aquest mateix any 2026. En aquesta nova llei es destaca una prevalença institucional més explícita del mandarí estàndard (国家通用语言文字 Guojia Tongyong Yuyan Wenzi, llengua i escriptura nacionals comunes) davant de les llengües d’ètnies minoritàries de la Xina. La qüestió no és simplement que l’Estat promogui el mandarí, sinó que aquesta promoció queda ara inscrita dins la política d’unitat ètnica i de construcció d’una identitat nacional comuna. Per entendre per què aquesta formulació és significativa, cal tornar breument a la manera com la Xina moderna ha intentat definir la relació entre nació, ètnia i llengua.
