La Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (JQCV) és alhora l’entitat certificadora més massiva del territori –amb convocatòries que superen els 35.000 matriculats– i l’única els certificats de la qual sempre han estat reconeguts per la Generalitat Valenciana (GVA), de què depén des de la seua creació pel Decret 173/1985. És evident, doncs, que el seu paper en la difusió de la normativa lingüística i en la configuració de l’estàndard lingüístic valencià és crucial, i per això hem analitzat el model de llengua que difon en l’estudi que resumim ací i que podeu trobar explicat amb més detall en aquest article del número 85 de la Revista de Llengua i Dret.Llegeix més »
Le mardi 31 mars a eu lieu à l’Université de Montréal, la Journée des langues autochtones, co-organisée par ELMiLA,
El 27 d’abril de 2026, la sala d’actes de l’edifici Gaspar Melchor de Jovellanos de la Universitat de les Illes Balears (UIB) va acollir una jornada per commemorar els quaranta anys de l’aprovació de la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística a les Illes Balears (LNL). Aquest esdeveniment va ser organitzat de manera conjunta per les facultats de Dret, d’Educació, i de Filosofia i Lletres, juntament amb el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General i l’equip del projecte d’innovació docent “Sembrant paraules, construint drets” de l’Institut de Recerca i Innovació Educatives (IRIE).
La Xina ha aprovat recentment la nova Llei de promoció de la unitat i el progrés ètnics (民族团结进步促进法 Minzu Tuanjie Jinbu Cujin Fa), la qual marca una nova etapa de l’estratègia i la política sobre l’autonomia regional ètnica del país. La implementació oficial ha estat el juliol d’aquest mateix any 2026. En aquesta nova llei es destaca una prevalença institucional més explícita del mandarí estàndard (国家通用语言文字 Guojia Tongyong Yuyan Wenzi, llengua i escriptura nacionals comunes) davant de les llengües d’ètnies minoritàries de la Xina. La qüestió no és simplement que l’Estat promogui el mandarí, sinó que aquesta promoció queda ara inscrita dins la política d’unitat ètnica i de construcció d’una identitat nacional comuna. Per entendre per què aquesta formulació és significativa, cal tornar breument a la manera com la Xina moderna ha intentat definir la relació entre nació, ètnia i llengua.