La Xina ha aprovat recentment la nova Llei de promoció de la unitat i el progrés ètnics (民族团结进步促进法 Minzu Tuanjie Jinbu Cujin Fa), la qual marca una nova etapa de l’estratègia i la política sobre l’autonomia regional ètnica del país. La implementació oficial ha estat el juliol d’aquest mateix any 2026. En aquesta nova llei es destaca una prevalença institucional més explícita del mandarí estàndard (国家通用语言文字 Guojia Tongyong Yuyan Wenzi, llengua i escriptura nacionals comunes) davant de les llengües d’ètnies minoritàries de la Xina. La qüestió no és simplement que l’Estat promogui el mandarí, sinó que aquesta promoció queda ara inscrita dins la política d’unitat ètnica i de construcció d’una identitat nacional comuna. Per entendre per què aquesta formulació és significativa, cal tornar breument a la manera com la Xina moderna ha intentat definir la relació entre nació, ètnia i llengua.Llegeix més »
Llengües sense parlants: què fan el còrnic i el bretó quan ningú no els parla – James Costa i Maelenn Talvat
Donem per fet que una llengua viu si la parlen i mor quan deixen de fer-ho. La política lingüística de gairebé tot Europa s’organitza al voltant d’aquesta intuïció: comptem parlants, mesurem la transmissió intergeneracional, ens preocupem quan els nombres baixen. És un marc raonable, i en bona mesura funciona. Però hi ha una altra cosa que les llengües minoritzades fan, una cosa que aquest marc no veu, i que potser explica per què certes llengües continuen tenint pes molt després que els seus parlants hagin desaparegut, o continuen tenint autoritat fins i tot allà on amb prou feines es parlen. Considerem dos casos.Llegeix més »
“Garantir els drets lingüístics en l’àmbit de la salut: una visió interdisciplinària”, jornada de la Revista de Llengua i Dret (1 d’octubre de 2026)
Els últims anys s’ha posat en relleu una realitat que cada cop més persones començaven a denunciar: la dificultat de ser ateses en català al sistema sanitari de Catalunya. La qüestió lingüística en l’àmbit de la salut, lluny de ser un aspecte accessori, és un component estructural de la qualitat assistencial, de la igualtat d’oportunitats i del respecte a la dignitat de tothom qui ha de fer ús dels serveis sanitaris. És en aquest context que el pròxim 1 d’octubre, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) organitza, a proposta del Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), la jornada de reflexió i debat titulada “Garantir els drets lingüístics en l’àmbit de la salut: una visió interdisciplinària”.Llegeix més »
Ens aturem per vacances!
Com cada estiu arriba el moment de fer una pausa. Abans d’aturar l’activitat durant unes quantes setmanes, volem aprofitar aquest darrer apunt del curs per fer una breu mirada enrere i agrair, un any més, la confiança de totes les persones que col·laboreu al blog i de totes les que ens llegiu.
Des de començament d’any hem publicat 27 apunts, als quals ara s’afegeix aquest comiat abans de les vacances d’estiu. Al llarg d’aquests mesos, el blog ha continuat sent un espai de reflexió i divulgació sobre els àmbits que són propis de la Revista de Llengua i Dret: el dret lingüístic, el llenguatge jurídic i administratiu, la política lingüística, la sociolingüística i les relacions entre llengua, dret i administració.
Entre els temes tractats, hem reflexionat sobre qüestions d’actualitat jurídica, com les implicacions lingüístiques de la reforma de l’article 69.3 de la Constitució espanyola o els drets lingüístics en els serveis d’atenció a la clientela; hem presentat recursos per reforçar la presència del català en l’àmbit jurídic, com el Diccionari de dret processal o la Guia didàctica de Compendium.cat, i també ens hem fet ressò dels avenços en comunicació clara a partir de la nova norma ISO 24495-2:2025 sobre comunicació jurídica planera.Llegeix més »
“La justícia, també en català”: avançant cap a un sistema judicial que també s’expressi en català – Llorenç Perelló Rosselló
L’àmbit jurídic és, sens dubte, un espai en què la precisió lèxica i lingüística són essencials, de la mateixa manera que la solidesa jurídica dels arguments. És per això, entre molts altres motius, que resultava preocupant que en el sistema judicial de les Illes Balears la presència de la llengua pròpia, el català, tingués un caràcter tan residual.
Per tal de capgirar aquest desequilibri, l’any 2021 el Govern de les Illes Balears, a través de la Direcció General de Política Lingüística (i després, des de l’Institut d’Estudis Baleàrics) i les principals institucions i entitats del món del dret i del foment de la llengua catalana a les Illes Balears –el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, la Gerència Territorial del Ministeri de Justícia, el Col·legi d’Advocats, el Col·legi de Procuradors, el Col·legi de Graduats Socials, el Deganat dels Registradors de la Propietat, Mercantils i de Béns Mobles, el Col·legi Notarial i l’Obra Cultural Balear–, van decidir impulsar una sèrie d’actuacions emmarcades en la campanya “La justícia, també en català”. Posteriorment, l’any 2024, també s’hi va sumar la Universitat de les Illes Balears.
Aquesta campanya té entre els seus objectius incentivar l’ús de la llengua catalana dins l’Administració de justícia, millorar les competències dels professionals de l’àmbit jurídic, i fomentar el coneixement i el respecte dels drets lingüístics dels ciutadans.Llegeix més »