Les darreres resolucions judicials del TS i del TC sobre llengua – Agustí Pou

martillo-juezUs presentem les resolucions judicials del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem del primer semestre del 2016 que incideixen sobre el règim jurídic de les llengües a l’Estat espanyol. Per a una anàlisi més detallada us remetem a la crònica de la Revista núm. 66.

En primer lloc, destaquem tres resolucions del Tribunal Constitucional que afecten àmbits rellevants de la legislació lingüística, alhora que mostren la imbricació del dret internacional i europeu i de l’ordenament intern en la regulació del fet lingüístic.

1.Les llengües de l’ensenyament a les llles Balears

La STC 38/2016, de 3 de març, s’emmarca en el conflicte per la política del Govern balear d’implantar l’anomenat tractament integrat de llengües en el sistema escolar de les Illes, mitjançant el qual es pretenia modificar model de conjunció lingüística preexistent i substituir-lo per un sistema de percentatges d’ús docent del català, el castellà i l’anglès com a llengües vehiculars. Un cop suspès cautelarment pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes el Decret balear 15/2013, de 19 d’abril, que establia el nou sistema, el Govern balear va dictar el Decret llei 5/2013, de 6 de setembre, que el substituïa, i que és la norma impugnada en aquest procediment. Els recurrents (parlamentaris de grups del Senat), addueixen que el decret llei infringeix el dret de participació de la comunitat educativa que recull l’article 27.5 de la Constitució, supera els límits materials establerts per al decret llei, que no concorre una situació d’extraordinària i urgent necessitat requerida per dictar-lo i que només té la voluntat d’evitar el compliment de les resolucions judicials que suspenen el que hi estableix. El TC declara inconstitucional el nucli més controvertit de la norma impugnada, però fonamenta la decisió només en consideracions relatives al sistema de fonts del dret i deixa de banda altres al·legacions dels recurrents. Read More »

TV3 i castellanoparlants: qüestions per afegir al debat entorn dels mitjans públics de Catalunya – Reinald Besalú Casademont

descargaEn aquest apunt es presenten els resultats de la tesi doctoral titulada TV3, “la nostra” pels castellanoparlants? Anàlisi de la proposta enunciativa de la cadena i dels discursos dels receptors i es relacionen amb el debat actual sobre la radiotelevisió pública catalana. L’anàlisi dels discursos dels espectadors castellanoparlants sobre TV3 mostra que es tracta d’una cadena poc prominent per a ells, de la qual en tenen un gran desconeixement. Alhora, l’estudi de la manera com la cadena estableix una relació amb els seus espectadors mostra que es tracta d’una construcció allunyada de la manera com els castellanoparlants, en termes generals, conceben aquesta relació.

En els últims temps, TV3 i el conjunt de canals i emissores de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) són objecte d’un debat públic que en qüestiona la viabilitat, la utilitat i fins i tot la raó de ser, coincidint amb una època de retallades en els pressupostos de la Generalitat i de davallades en la inversió publicitària que han deixat els nostres mitjans públics en una situació delicada (i que en última instància els han portat a perdre el liderat d’audiència). Sovint aquests debats estan travessats per certs interessos ideològics i partidistes, però en altres casos han estat debats sincers i propositius que simplement volien posar sobre la taula la necessitat de prendre mesures si volem que TV3 continuï sent un mitjà de referència, tant pel que fa a l’audiència com en relació amb la capacitat d’innovació, de ser motor de la indústria audiovisual catalana i de realitzar un servei públic de qualitat i per a tothom (vegeu, per exemple, el magnífic dossier que va fer el diari Ara sobre aquesta qüestió).Read More »

Avançament dels continguts de la Revista de Llengua i Dret núm. 66

CMYK básicoEl proper 15 de desembre està prevista la publicació del número 66 de la Revista de Llengua i Dret / Journal of Language and Law. Aquest número inclou tretze estudis, una nota, tres recensions i les cròniques sobre la legislació de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, l’Aragó, el País Basc, Navarra, Astúries, l’Estat espanyol i la Unió Europea, sobre la jurisprudència del Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem i sobre l’activitat del Parlament de Catalunya en matèria de llengua durant el primer semestre de 2016.

A continuació us avancem els títols i els resums dels estudis i la nota, i les referències de les recensions.Read More »

Simposi internacional Linguapax, Llengües i estatus. L’oficialitat importa? – Alícia Fuentes-Calle

linguapax_logo-250x300Els proppassats 24 i 25 de novembre Linguapax ha celebrat a l’EAPC el simposi internacional Llengües i estatus, l’oficialitat importa? La trobada ha comptat amb la participació de ponents de set països i l’assistència d’un públic nombrós i divers provinent tant de l’esfera de les polítiques públiques com de la (socio)lingüística acadèmica i activista.

Linguapax, entitat que treballa per a la preservació i promoció de la diversitat lingüística en l’àmbit internacional, explora com la diversitat lingüística incideix en diferents àmbits de la vida social, cultural i política. El simposi s’ha centrat en un aspecte específic d’aquest ventall: la regulació del fet lingüístic i el desplegament de polítiques adreçades a salvaguardar o promoure l’ús de les llengües en diferents àmbits.

Com avançàvem en la presentació de les sessions, el concepte d’oficialitat és el més àmpliament utilitzat pels textos constitucionals i legals a l’hora de regular l’estatus de les llengües. Aquest concepte, però, dèiem, ni és interpretat de manera única ni és l’única fórmula que els països fan servir per a consignar l’estatus jurídic de les llengües presents en el seu territori. La interpretació i efectes del concepte ‘oficialitat’ varia en funció de les coordenades juridicopolítiques de cada cas i, en darrer terme, de les ideologies lingüístiques que hi fan de substrat.

En aquest sentit, podríem dir, l’oficialitat importa, però no sempre en el mateix sentit ni per les mateixes raons, com les diverses contribucions al llarg del congrés ha fet palès.Read More »