En Miquel Strubell i Trueta, una vida al servei de la llengua i del país – Joaquim Torres Pla

Miquel Strubell i Trueta. Font: Wiquipèdia. Llicència CC BY-SA 4.0

Trajectòria familiar i personal

En Miquel, que va deixar-nos el passat 5 de març, venia d’un entorn familiar marcat profundament per la lluita en pro de la democràcia i de Catalunya, sobretot per la part del seu avi, l’eminent cirurgià Josep Trueta, que es va exiliar a Londres l’any 39 amb la seva família. Allà el Dr. Trueta va ser rebut amb els braços oberts, perquè havia inventat un mètode capaç d’evitar la infecció de les ferides de guerra, que va ser de gran utilitat durant la gran conflagració mundial que va començar poc després. Allà en Josep Trueta va participar en els grups d’exiliats que actuaven per recuperar la democràcia a Catalunya. Però també el pare d’en Miquel, l’anglès Michael Strubell, va lluitar per la democràcia, com a pilot de la RAF, durant l’esmentada segona guerra mundial. Michael Strubell va ser un d’aquells als qui es va referir Churchill en la seva coneguda frase que mai tants havien degut tant a tan pocs.Llegeix més »

Basque as a threat, Spanish as a victim: the delegitimisation of linguistic rights through language making – Karolin Breda and Philipp Krämer

Autor: Hiruka. Wikimedia Commons. Llicència CC-BY-SA-4.0

Delegitimising positions towards regional languages in Spain have long been part of discourses on bilingualism and linguistic rights. Especially when laws are passed in the autonomous regions that are intended to preserve and promote language rights on the part of the minority, such positions usually become particularly visible in political debates and public media.

It is not surprising, then, that the decree for the normalisation of the use of both co-official languages in Basque institutions (179/2019 Dekretua) introduced in November 2019, aiming to guarantee the linguistic rights in the local administration, received extensive media coverage on a regional and Spain-wide level, and sparked vivid public debates about its consequences not only for the use of Basque but also for that of Castilian in the region. There were also indignant reactions from right-wing parties and organisations which perceive it as a serious threat to the hegemonic position of Castilian. Defendants of the latter often resort to arguments based on a rhetoric of “reverse discrimination” (DePalma/Teasley 2013, p.113), which goes hand in hand with a conception of language rights as individual rights that are being threatened as soon as any measures in favor of the minority language require a certain degree of accommodation from monolingual speakers of the majority language. A very striking example are the efforts of NGOs such as Hablamos Español (“We speak Spanish”), which invoke the right conferred by the constitution to lead a fully monolingual life in Spanish even in the autonomous regions.Llegeix més »

El model lingüisticoeducatiu de les Illes Balears a la cruïlla – Antoni Llabrés Fuster

Autoria: Clara Soler Chopo. Llicència CC BY-NC-ND 4.0

El passat dia 22 de febrer el Parlament de les Illes Balears aprovava la Llei 1/2022, de 8 de març, d’educació (BOIB núm. 38, de 17 de març), que dedica el títol VI (art. 135-138) a regular el model lingüístic escolar que ha de regir en el sistema educatiu balear. Es pretén (d’aquesta idea es parteix a l’exposició de motius) donar continuïtat a un model que no té arrel estatutària (tant l’Estatut de 1983 com el de 2007 només fan referència a la competència exclusiva autonòmica per a l’ensenyament de la llengua pròpia), i que havia recolzat fins ara, primàriament, sobre les previsions que conté al respecte la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística (LNL) i, sobretot, del seu desenvolupament reglamentari a través del Decret de mínims de 1997 –vid. infra. La LNL, que garanteix que en acabar el període d’escolarització obligatòria tots els alumnes puguin emprar amb normalitat i correcció les dues llengües oficials (art. 20.1) i el reconeixement del dret d’opció lingüística en el primer ensenyament (art. 18), fixa com a objectiu fer realitat l’ús normal del català com a “vehicle usual” d’ensenyament en tots els centres docents (art. 22.1 i 2). El principi de no segregació dels alumnes en centres diferents per raons de llengua (art. 22.3) ha permès caracteritzar-lo com un model de conjunció lingüística o bilingüisme integral.[1]Llegeix més »

Apuntes sobre la ponencia para definir las bases del acuerdo sobre el futuro sistema educativo vasco, germen de la nueva ley de educación – Paul Bilbao Sarria (Secretario General de Euskalgintzaren Kontseilua)

Font: Viquipèdia. Llicència CC BY-SA 3.0

El ámbito educativo está en el candelero de las políticas en las autonomías donde existe lengua propia. Es evidente que la educación es uno de los pilares en los procesos de normalización de lenguas minorizadas, en cuanto a que es una de las fuentes más productivas de neo-hablantes. Es por ello, que es uno de los primeros ámbitos en los que se incide en los procesos de normalización. En el caso del euskara también fue así, y hoy día sigue siendo uno de sus pilares, pero a su vez, es el más atacado por los sectores reacios a la normalización, como, de diferentes maneras, por ámbitos del poder ejecutivo, legislativo y judicial.

En el caso de la comunidad lingüística vasca, se está dando un debate interesante en una de las comunidades autónomas donde está establecida. Recientemente, concretamente el pleno del Parlamento Vasco, celebrado el 14 de octubre de 2021, inició el procedimiento de modificación de la Ley de la Escuela Pública Vasca actualmente en vigor (Ley 1/1993, de 19 de febrero, de la Escuela Pública Vasca). Dicho procedimiento tuvo como base una moción previa, en relación con la defensa de la libertad de elección del modelo educativo por parte de las familias. En aras de hacer una reflexión integral, el Pleno del Parlamento optó por constituir una ponencia, en el marco de la Comisión de Educación, que permita definir las bases para alcanzar un amplio acuerdo sobre el futuro sistema educativo vasco y en la cual puedan participar mediante comparecencias públicas, entre otros, expertos, agentes sociales y responsables de las administraciones.Llegeix més »

Per Sant Jordi el blog us suggereix algunes lectures

Ja hem arribat a una nova Diada i el blog s’afegeix a la festa de la rosa i el llibre amb una proposta de lectures. Com veureu, els suggeriments que us fem responen a matèries, objectius i estils ben diversos; per descomptat, amb la llengua i els seus usos com a eix que els vincula. Com no pot ser d’una altra manera en un dia com avui, la majoria de les obres proposades aborden des de diferents perspectives les polítiques lingüístiques per al català, però també hi hem inclòs monografies sobre l’estil de la llengua, reflexions sobre el fet lingüístic i la percepció del món o l’ús de la llengua per part del poder públic i organitzacions amb relació amb el dret a comprendre de la ciutadania.

   Volem agrair totes les aportacions que ens han donat compte d’aquesta situació i, en general, mostrar el reconeixement a totes les col·laboradores i els col·laboradors que setmanalment ens han reportat novetats i proposat temes d’interès en les matèries de la nostra Revista.

Malauradament, enguany tampoc no ens podem estar d’assenyalar que la vitalitat de la bibliografia contrasta (bé, d’alguna manera n’és el mirall) amb les dificultats de la llengua catalana en diferents àmbits. Com hem posat en relleu en diversos apunts del blog, en l’àmbit de l’educació, però no només. Sovint topem amb resolucions judicials, sobretot a partir de la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut català, que transiten per raonaments qüestionables des del punt de vista del dret lingüístic, però sobretot que prescindeixen de la situació de minorització històrica i actual que pateix el català i la comunitat lingüística que hi ha al darrere. Com ens evidencia l’actual debat sobre la política lingüística que cal seguir i la manera com es pot recollir aquesta en la regulació jurídica, bastir o mantenir una política per a la normalització del català que sortegi els cada cop més freqüents esculls judicials no és ni de bon tros una empresa fàcil.

Volem agrair totes les aportacions que ens han donat compte d’aquesta situació i, en general, mostrar el reconeixement a totes les col·laboradores i els col·laboradors que setmanalment ens han reportat novetats i proposat temes d’interès en les matèries de la nostra Revista.

A tots ells i als que ens llegiu us desitgem un bon dia de Sant Jordi!Llegeix més »