La justícia lingüística i l’anglès com a llengua global: una aproximació interdisciplinària – Josep Soler i Sergi Morales-Gálvez

El tractament teòric de l’anglès com a llengua global ha estat una font de debat constant entre experts de diferents camps d’investigació, des de la sociolingüística i la lingüística aplicada fins a la teoria política i la filosofia. Convençuts dels beneficis de buscar punts de trobada en l’encreuament d’aquestes àrees, els autors d’aquest apunt vam iniciar un projecte de col·laboració el 2019 que ha conclòs recentment amb la publicació d’un monogràfic a la revista International Journal of the Sociology of Language (número 277, edició de setembre de 2022). En el text que segueix a continuació, oferim un breu resum dels arguments principals del text amb què obrim el volum, de tipus teòric i empíric i que busquen mirar de captar millor la complexitat de l’anglès com a llengua global.Llegeix més »

“Siempre hemos sido intérpretes”: identidades y roles de intérpretes indígenas en el sistema judicial peruano – Kerly Montalvo Guerrero, Bryan Matayoshi Shimabukuro y Marco Ramírez Colombier

Autor: Thayne Tuason. Wikimedia Commons. Llicència CC-BY-4.0

Los avances en políticas lingüísticas en Latinoamérica han motivado investigaciones que profundizan en las interacciones entre los pueblos indígenas, las políticas de interculturalidad estatales y las personas e instituciones encargadas de ejecutarlas. En el caso del Perú, país que cuenta con aproximadamente 47 lenguas indígenas, la constitución peruana establece que “todo peruano tiene derecho a usar su propio idioma ante cualquier autoridad” (Constitución Política del Perú, art. 2, 1993), por lo tanto, el Estado se encuentra en la obligación de asegurar el pacto Estado-Comunidad, estableciendo políticas lingüísticas que permitan mantener dicho compromiso.

Si bien las políticas favorables al multilingüismo en Perú empezaron a desarrollarse a partir de los años 70, estas aún se encuentran en constante desarrollo y mejoramiento. Las políticas lingüísticas referentes a lenguas indígenas en el territorio peruano, junto con otros avances en derechos de pueblos indígenas, se contextualizan en el proceso posconflicto entre el gobierno peruano y grupos subversivos en el que las comunidades indígenas del centro y sur del Perú fueron las más afectadas. El monolingüismo estatal es un problema que, por muchos años, el Estado peruano ha tratado de enmendar mediante la aplicación de distintas medidas, entre las que se encuentra la creación del Registro Especial Nacional de Intérpretes y Traductores de Lenguas Indígenas u Originarias del Poder Judicial (RENIT) en el año 2012, el cual puso a disposición de la ciudadanía hablante de lenguas indígenas un servicio de intérpretes acreditados por el Ministerio de Cultura, con la finalidad de facilitar la comunicación intercultural entre las comunidades indígenas y las diversas entidades del Estado peruano.Llegeix més »

Els límits dictats pels tribunals a la política lingüística valenciana – Cristòfol Badenes Goterris
Estudi de les sentències que van afectar els decrets 9/2017 i 61/2017

Autor: Pere López. Wikimedia Commons. Llicència CC-BY-SA-3.0

1. Introducció

Des del 2015, amb l’arribada al poder del Govern del Botànic −format pel Partit Socialista del País Valencià (PSPV) i Compromís, amb el suport extern de Podem−, es va donar un impuls a les polítiques lingüístiques favorables a l’ús del valencià. Aquestes actuacions van afectar diferents àmbits i, com ja havia succeït en etapes anteriors, van generar crítiques i reaccions en diferents sectors de la societat −tant per excés com per defecte. En concret, dues de les mesures més ambicioses en matèria lingüística van ser les dutes a terme en educació –Decret 9/2017,[1] conegut com a Decret de plurilingüisme– i en l’Administració pública –Decret 61/2017, d’usos institucionals i administratius.[2] D’una banda, el Decret 9/2017 implicava un canvi total del model lingüístic educatiu que afectava tot l’alumnat de centres educatius no universitaris. D’altra banda, el Decret 61/2017 va ser la primera regulació normativa, coherent i completa dels usos que desenvolupava les competències de la Generalitat en matèria d’autoorganització lingüística (Boix, 2020, p. 41).

Ambdós reglaments, a més de ser respostos amb certa crítica, van ser impugnats i parcialment anul·lats per la Secció Quarta de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) –les sentències sobre el Decret 61/2017 van ser objecte de diferents recursos de cassació que la Secció Quarta de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem (TS) va desestimar. Tot allò exposat fa interessant analitzar els límits que van dictar els tribunals a la política lingüística valenciana. D’aquesta manera es podrà observar quin és el marge d’actuació autonòmic per al foment de la llengua pròpia.Llegeix més »

El blog se’n va de vacances!

A punt d’endinsar-nos en el mes d’agost, el blog s’atura temporalment en un any 2022 marcat pel relleu en la direcció de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, amb el nomenament d’Avel·lí Flors Mas com a nou director. Un canvi que coincideix amb un procés de renovació en curs del Consell de Redacció de la Revista. El 2022 es compleixen, també, deu anys de la posada en marxa de l’edició exclusivament digital i en accés obert (open access) de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law. Aquest fet va permetre augmentar-ne la difusió i incrementar la presència de la Revista als repositoris i a les bases de dades nacionals i internacionals.

Des de començament d’any hem seguit publicant els apunts amb la periodicitat setmanal prevista, cosa que ens ha permès arribar a l’estiu amb 27 col·laboracions publicades. Pel que fa al nombre de visites, hem tingut 15.129 visites úniques amb un total de 22.048 visualitzacions, de les quals un 21,3% provenen de l’estranger, xifra que augmenta de forma progressiva respecte als anys anteriors. S’han publicat articles d’opinió i notícies rellevants dels àmbits temàtics de la Revista: el llenguatge administratiu i jurídic, el dret lingüístic i la política lingüística i la sociolingüística, sempre amb l’afany d’ajudar a reflexionar sobre qüestions d’actualitat, en alguns casos conflictives, que ens preocupen i fer-ne transferència a la societat i als nostres lectors. Hem de destacar la sèrie d’apunts sobre la nova legislació de la comunicació audiovisual i la llengua; el debat sobre llengua i gènere; els models lingüístics educatius de diferents comunitats autònomes i la defensa del model lingüístic de l’escola catalana, etc.

El blog de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law se’n va de vacances fins al 15 de setembre, quan tornarem amb les forces recuperades per seguir fidels a la cita de cada dijous amb els nostres lectors. Esperem que gaudiu del descans estival i que, si teniu l’oportunitat, llegiu, comenteu o simplement rellegiu alguns dels apunts publicats a l’RLD blog.

Bones vacances!

Les propostes del Consell Lingüístic Assessor del Departament d’Educació – Joan Manuel del Pozo

Nens i nenes en una visita aixecant una targeta verda
Autor: Curro Palacios. Llicència CC BY-NC-ND 4.0

Aquest treball té com a objectiu presentar sintèticament el resultat final de les tasques del Consell Lingüístic Assessor del Departament d’Educació creat per l’acord de Govern de la Generalitat d’1 de març de 2022. El resultat es concreta en un document amb un preàmbul i cinquanta propostes, que va ser aprovat i presentat públicament en roda de premsa el dia 22 de juny de 2022.

L’estructura del document és simple: a més de l’esmentat preàmbul i abans de la part principal de les propostes, s’hi inclou una presentació dels catorze membres que el componen –presidits per la professora Carme Junyent–, on s’esmenten les raons de la seva creació: assolir l’objectiu de definir estratègies per a l’impuls de la llengua catalana –i, on cal, l’occitana– als centres educatius i proposar criteris per a la revisió dels projectes lingüístics de centre. Els catorze membres provenen d’àmbits diferents, com l’acadèmic, el divulgador, el tècnic educatiu de llengua, interculturalitat i cohesió social, del Consell Escolar de Catalunya, de les entitats i dels docents. També s’assenyala que el Consell –CLA d’ara endavant– actua amb independència i objectivitat en la seva única funció d’assessorar el Departament d’Educació.Llegeix més »