L’ús de la llengua catalana en les proves d’accés a les professions d’advocat i procurador – Josep Canício

20161228162746-1024x768L’ús i la valoració del català en les proves d’accés a les professions d’advocat i procurador ha estat objecte de controvèrsia des de l’inici d’aquestes proves, l’any 2014.  Tot seguit s’analitzen els termes i l’evolució d’aquesta qüestió.

 

  1. Les llengües dels exàmens d’accés a la professió

En la seva edició del 9 de maig de 2016, el diari El Punt Avui publicava una notícia amb el títol El Suprem imposa l’ús del castellà en la prova d’advocacia on, referint-se a una aleshores recent sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem (Sentència 754/2016, de 25 de febrer), parlava del recurs presentat per l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia  “contra el reglament que normativitza aquestes proves [les d’accés a les professions d’advocat i procurador] amb l’objectiu de fer prosperar la inclusió del català en els exàmens”.

La lectura del titular feia pensar que la Sentència resolia de manera explícita, confirmant-ho, el que havia estat ocorrent fins a aquell moment, això és: que els exàmens d’accés a l’advocacia només es podien fer en castellà. Una anàlisi més acurada de la resolució des del punt de vista jurídic, però, ens ajudarà a veure que no era així. La Sentència, certament, desestimava el recurs de l’Associació de Juristes, però el que resultarà aclaridor és determinar què és el que concretament es demanava.Read More »

La realitat del coneixement de la normativa catalana en arribar a la universitat: possibles causes i solucions – Carme Bach

aula-urvL’ingrés a la universitat suposa un canvi en la vida de l’alumnat, que ha d’adaptar-se a les noves exigències dels graus i a nous hàbits d’estudi. Seria d’esperar que aquests estudiants que entren a la universitat després d’haver superat amb èxit la selectivitat ho fessin amb totes les garanties per poder iniciar el curs, és a dir, que tinguessin ben adquirides totes les competències i coneixements que se suposa que s’han treballat prèviament a l’educació secundària obligatòria (ESO), d’una banda, i a l’educació secundària postobligatòria (batxillerat), d’una altra. Però hi ha evidències que indiquen que la realitat és una altra i que, en matèria de llengua, els estudiants arriben amb moltes mancances i, el que encara és pitjor, no en són conscients.

Aquest fet encara és més alarmant si ens centrem en l’alumnat que accedeix a estudis en què la llengua catalana és un eix vertebrador, atès que en el futur serà la seva eina principal de treball. Ens referim a estudiants de filologia, traducció i interpretació, educació, llengües aplicades o periodisme.

Els estudis sobre les mancances

Alguns treballs sobre les mancances amb què accedeixen els estudiants a la universitat (Bach i Bernal, 2015; Casas i Comajoan, 2015; Cicres et al., 2009; Costa i Labèrnia, 2014; Rosselló, 2014; entre d’altres) assenyalen que, entre els problemes que tenen els alumnes per escriure i parlar correctament la llengua catalana, hi ha errors tant d’un grau elevat de dificultat, perquè es tracta de qüestions controvertides sobre sintaxi normativa en què ni els lingüistes fins ara s’han posat d’acord, com d’un grau de dificultat molt menor, ja que es consideren coneixements bàsics de la llengua.Read More »

La competència lingüística en l’accés a la funció pública valenciana – Ferran Bargues Estellés

wpid-generalitat-valenciana-e1450273997898La premsa valenciana s’ha fet ressò aquests dies que la nova llei de la funció pública valenciana inclourà l’exigència de conéixer el valencià per a l’accés en la forma que es determine reglamentàriament, respectant el principi de proporcionalitat i adequació entre el nivell d’exigència i les funcions corresponents (art. 61.1.f. de l’Avantprojecte de llei d’ocupació pública de la Comunitat Valenciana). Cal dir que aquesta proposta reprodueix l’article 50.1.f) de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, en la redacció donada per la Llei 4/2016, de 6 d’abril, de mesures de capacitació lingüística per a la recuperació de l’ús del català en l’àmbit de la funció pública. Llei que segons el preàmbul “s’ajusta a l’article 3 de la Constitució… sense oblidar la doctrina del Tribunal Constitucional que dimana, fonamentalment, de les Sentències 82/1986, de 26 de juny; 46/1991, de 28 de febrer (F.J.3); 31/2010, de 28 de juny (F.J.14), i 165/2013, de 26 de setembre (F.J.5 i 11)”.

La proposta ve després d’un pacte al qual han arribat els tres principals sindicats majoritaris de la funció pública valenciana (UGT-PV, CCOO-PV i Intersindical Valenciana) per a exigir la competència en valencià per a l’accés a la funció pública.

Sens perjudici que la redacció definitiva siga més o menys exigent, el fet és que suposarà un canvi substancial en el camí del País Valencià cap a la normalització lingüística.Read More »

Protocol per a la Garantia dels Drets Lingüístics – Marga Payola i Lahoz

20161217_131242El passat 17 de desembre de 2016 es va presentar a Donostia el Protocol per a la Garantia dels Drets Lingüístics, una eina de renovació i adequació de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics signada a Barcelona el 1996.

Aprofitant que Donostia ha estat la Capital Europea de la Cultura 2016, el Kontseilua, entitat que aglutina la majoria d’organitzacions que treballen per l’euskera, va agafar la iniciativa i el compromís de posar al dia aquest projecte lingüístic.

Per què un protocol? Els promotors es refereixen a un protocol basat en una convenció, és a dir, un instrument en el qual es recullen les obligacions lligades a la consecució dels objectius d’un acord o convenció prèviament aprovat, com per exemple els protocols de caràcter mediambiental.

El projecte del protocol va començar a caminar el març del 2015 i, com hem dit, el seu marc de referència era la Declaració Universal dels Drets Lingüístics signada a Barcelona el 1996. Tot i que cal destacar que a l’hora de concretar els indicadors d’avaluació un dels documents de referència ha estat l’informe de Vitalitat i perill de desaparició de les llengües, publicat per la UNESCO el 2003. A més a més, s’han tingut en compte documents i convencions de l’ONU, del Consell d’Europa, la UNESCO, l’OSCE, la Unió Europea, el PEN Internacional i la Xarxa Europea per a la Promoció de la Diversitat Lingüística (NPLD, sigla en anglès).Read More »

X Jornades dels Drets Lingüístics (JDL 2016): «Avaluar les polítiques lingüístiques: quins objectius, criteris, indicadors?» – Anton Ferret

logo_drets_linguistics_verticalEls estudis sobre les polítiques lingüístiques i la planificació lingüística estan fent un gir cap a l’avaluació de l’eficàcia des d’una perspectiva més general d’avaluació de polítiques públiques. Aquesta tendència és la que va protagonitzar les X Jornades dels Drets Lingüístics (JDL 2016): «Avaluar les polítiques lingüístiques: quins objectius, criteris, indicadors?» que van tenir lloc a les localitats de Teramo i Giulianova (Itàlia) entre el 14 i el 16 de desembre. Les Jornades van ser organitzades per les universitats de Girona i de Teramo i l’Associació LEM-Itàlia, amb la participació d’ODELLEUM -Observatori de les Llengües d’Europa i de la Mediterrània- i el Centre d’Estudis de la Diversitat Lingüística Sociolingua.

Aquest interès per l’eficàcia de les polítiques lingüístiques es va resumir en el document de presentació de l’esdeveniment, en què s’apel·lava a arguments econòmics i polítics i en què se’n podia veure l’aplicació tant en les polítiques lingüístiques de les llengües de gran difusió com en les polítiques lingüístiques de les llengües de les noves minories (com les dels immigrants), les no-territorialitzades (com les de signes) i les patrimonials que han estat minoritzades (com el català o l’occità).Read More »