Crida d’articles/Call for papers/ Convocatoria de artículos: La traducció i la interpretació jurídiques en el món de la tecnologia

" "La traducció i la interpretació jurídiques en el món de la tecnologia

Editors convidats: Jeffrey Killman i Christopher D. Mellinger, campus de Charlotte de la University of North Carolina (UNCC)

La ubiqüitat de la tecnologia i els ben pregonats avantatges que comporta generen frecs potencials en els entorns jurídics i reguladors on es desenvolupen activitats de traducció i d’interpretació. La capacitat de la tecnologia per influir, limitar o alterar la pràctica i la qualitat del treball de la traducció i la interpretació ha esdevingut una font de preocupació que ha donat lloc a una adopció lleugerament més lenta en el camp jurídic. Malgrat els avenços tecnològics, les inquietuds poden persistir, en especial si considerem l’amplitud de la gamma de tecnologies sempre en expansió que tenen al seu abast les parts dels negocis jurídics i els traductors i intèrprets que permeten les trobades plurilingües. A més, hi ha factors socioeconòmics i polítics que introdueixen complexitats en les possibilitats actuals atenent no només a les eines que s’utilitzen, sinó a com, quan i per què.Read More »

El Blog se’n va de vacances!

Des de principi d’any hem seguit publicant els apunts amb la periodicitat setmanal prevista, cosa que ens ha permès arribar fins a l’estiu amb 26 col·laboracions publicades l’any 2020. Pel que fa al nombre de visites aquest primer semestre, el blog ha tingut més de 15.332 visites, amb aproximadament un 14% procedents de l’estranger.

Però, com molts de vosaltres, el blog de la Revista de Llengua i Dret se’n va de vacances, per tornar el setembre. No obstant això, aquest estiu el mantindrem parcialment obert per difondre crides d’articles per a la Revista de Llengua i Dret.

Us desitgem un bon estiu i us convidem a rellegir, o simplement llegir,  alguns dels apunts publicats.

Bones vacances!!!

Era carta europèa e es perilhs der occitan – Jusèp Loís Sans Socasau

En 2006 damb era declaracion der occitan coma lengua oficiau en Catalonha, en Estatut d’autonomia, era lengua occitana passaue d’èster sonque en apartat 2 dera Carta europèa des lengües regionaus o minoritàries a incorporar-se en apartat 3, damb ua proteccion parelha en Estat espanhòl ara qu’auie de recéber eth catalan, er euskèra o eth galhèc.

Eth darrèr Informe, de deseme de 2019, des delegats des Ministres deth Conselh d’Euròpa sus eth compliment dera Carta europèa per Estat espanhòl deishaue clarament senhalat qu’existissen uns punts febles enes que calerie intervier. Es mancances en ensenhament, en sistèma educatiu, venguien destacades coma un punt fòrça feble. A mès, destacaue er Informe, que cau hèr esfòrci entà garantir er emplec der occitan ena Justícia e especialament enes procèssi judiciaus. E finalament insistie sus era manca d’emplec der occitan ena administracion publica en Catalonha.Read More »

La lluita (discursiva i legislativa) contra la COVID-19 (II) – Albert Morales

En una primera entrada en el Blog de la Revista de Llengua i Dret (La lluita (discursiva i legislativa) contra la COVID-19 (I)) vam presentar tendències i trets lingüístics dels reials decrets aprovats per l’executiu de Pedro Sánchez per “combatre” la pandèmia de la COVID-19.

Com és d’esperar, els països han adoptat mesures molt variades per fer-hi front. El seminari web Centralization vs. decentralization: Which strategy is best to fight against COVID-19?, per exemple, va abordar quines s’havien adoptat a territoris amb diferents graus d’autogovern, com Espanya, Itàlia, el Regne Unit o Suïssa. El volum Pandemia. Derechos humanos, sistema penal y control social (en tiempos de coronavirus) (Tirant lo Blanch, 2020) ofereix una panoràmica sobre la legislació aprovada a contextos tan diferents com l’Argentina, el Brasil, Colòmbia, Costa Rica, Espanya, Itàlia, Mèxic i Veneçuela. Iñaki Rivera, coordinador del volum, hi adverteix que els canvis han estat “especialment decisius pel que fa als drets humans, el sistema penal i les formes de control social que s’estan assajant” i rebla que “l’experiència de privació de llibertat viscuda obre molts interrogants”.Read More »

Recensió del ‘Manual of Catalan Linguistics’ – Carles Duarte i Montserrat
Argenter, Joan A., i Lüdtke, Jens (ed). (2020). Manual of Catalan Linguistics. Berlin/Boston: Walter de Gruyter.

Si deixem de banda les obres prèvies de caràcter ortogràfic, gramatical i lexicogràfic que trobem ja, amb vocació pedagògica o d’inventari, des de l’edat mitjana, la lingüística catalana com a disciplina amb una orientació metodològica rigorosa es pot dir que s’inicia amb Manuel Milà i Fontanals (1818-1884) i es desenvolupa més a fons a l’entorn de personalitats com Marià Aguiló (1825-1897), Antoni M. Alcover (1862-1932) i Pompeu Fabra (1868-1948).Read More »