L’occità al Parlament de Catalunya: la Llei de l’occità, aranès a l’Aran – Joan Fibla Sancho

aran-drapeuEl 22 de setembre de 2010 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 35/2010, de l’1 d’octubre, de l’occità, aranès a l’Aran. Aquesta llei desplega l’Estatut d’autonomia del 2006, l’article 6.5 del qual estableix l’oficialitat de l’occità a Catalunya. Com a concreció d’aquesta oficialitat, l’article 7 de la Llei de l’occità estableix l’obligació de publicar les lleis del Parlament en aranès i el caràcter oficial de la versió aranesa de la llei. Aquest mateix article estableix l’obligació de publicar en aranès, si afecten específicament Aran, les disposicions, les resolucions i els acords de les institucions que conformen la Generalitat.

El desplegament de la Llei 35/2010 encara no s’ha fet efectiu, tot i que el Parlament ha adoptat diverses resolucions en què instava el Govern a desplegar-la, com la Resolució 170/IX, sobre l’impuls a l’oficialitat de l’occità a Catalunya, el 2011, o més recentment, la Resolució 115/XI.

Traducció de les lleis

A partir de l’entrada en vigor de la Llei 35/2010, totes les lleis aprovades pel Parlament, inclosa la mateixa Llei 35/2010, s’han publicat en occità. A hores d’ara ja en són setanta, que constitueixen un important corpus legislatiu, sense precedents en occità, i que contribueixen en gran manera a l’establiment del llenguatge jurídic occità.Read More »

Construction and change of language attitudes in Catalonia – Adelina Ianos

Catalan-languageOur experiences and reactions are shaped by the way we see the world. We do not respond to the world itself, but to our image of the world, to our mental representations and social constructions of reality, which are not entirely accurate. As Korzybski (1958) famously said, “a map is not the territory it represents” (p. 58). These images are captured by attitudes, which help making sense of the world and aid decision making by providing cognitive simplicity, as they divide the universe in things one likes, dislikes, or has no opinion about. Accordingly, language attitudes are a powerful force in language learning, interpersonal and intergroup dynamics, defining and expressing social identity, and language policies implementation, which makes them especially relevant in multilingual settings, where different languages coexist and people have to negotiate who speaks what language to whom and when. Such is the case of Catalonia, a bilingual Autonomous Community that also hosts a large number of foreigners, representing 14.5% of the total population.

Thus, in order to face the social, linguistic, and educational challenges created by the migratory movements, it is essential to understand the attitudes towards Catalan and Spanish of those involved. The attitudes of young people are especially relevant since their linguistic choices will determine the future of the languages of the territory where they reside.  Thus, as Strubell (2001) underlined, the future of Catalan depends on the recruitment of new speakers among the newcomers.  In this sense, recent findings showing that autochthonous students prefer Catalan, while their immigrant peers tend to favour Spanish (Huguet, Janés, & Chireac, 2008; Madariaga, Huguet, & Lapresta, 2013) raise concerns regarding the future linguistic dynamics that will characterize Catalonia.Read More »

III Jornades sobre «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana» – Miquel Àngel Pradilla Cardona

descargaEls dies 31 de maig i 1 de juny es van celebrar a l’Institut d’Estudis Catalans les III Jornades sobre «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana». Aquesta activitat acadèmica ha estat organitzada per la Xarxa Cruscat amb la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Com és sabut, l’esmentat organisme de l’IEC té com a objectius prioritaris: (i) l’anàlisi dels coneixements, els usos i les representacions de la llengua catalana; (ii) la dinamització interna de la massa crítica que treballa al voltant de la disciplina sociolingüística; (iii) i la projecció exterior, això és, la internacionalització corporativa d’una tradició, la de la sociolingüística catalana, quasi invisible en el context mundial.

Tal com proposàvem ja en la primera de les jornades (celebrades el gener de 2011) ha continuat vigent el nostre desig que aquesta trobada ens ajude a consolidar l’estructura dels grups de la Xarxa: una estructura que ha deixat de prioritzar el criteri de territorialitat i ha avançat cap a la potenciació de grups definits per l’àmbit d’interès temàtic. La Xarxa Cruscat vol esdevenir, doncs, un veritable aixopluc de la recerca sociolingüística sobre la llengua catalana. Un aixopluc suprauniversitari i suprainstitucional, que potencie una imatge de conjunt i ens permeta avançar cap a la delimitació d’aquest àmbit del coneixement profundament interdisciplinari.Read More »

El dret a la comprensibilitat del llenguatge jurídic català i els principis que el sustenten – Maria Gené Gil

baixaLa prosa jurídica té fama de ser complexa, obscura i, sovint, difícil d’entendre. No podem negar que el llenguatge jurídic sol tenir un estil retòric complex, però això no vol dir en absolut que els textos hagin de ser inintel·ligibles ni, en definitiva, estar mal escrits. De fet, des de la dècada de 1970, la redacció de textos jurídics ha estat molt lligada als moviments de renovació en redacció que han pretès construir un model de llengua clara, respectuosa i correcta.[1]Read More »