Jornada “La presència del català en el sector digital” – Teresa Tort Videllet

L’Ateneu Barcelonès va acollir un interessant fòrum d’idees sobre l’estat del català en l’àmbit digital durant el matí del 3 de desembre passat. L’organitzava el Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno), amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) i la Fundació puntCAT. La jornada es va estructurar en tres taules rodones que van aplegar enfocaments complementaris per part de representants de l’activisme, l’Administració pública i el sector empresarial.

Al primer debat, la periodista Xantal Llavina va demanar posar nota a l’estat del català en l’entorn digital; segons Àlex Hinojo, coordinador digital de l’Institut Ramon Llull i exdirector d’Amical Wikimedia, la nostra llengua hi progressa adequadament, mentre que per a Maite Melero, established researcher al Barcelona Supercomputing Center, el català destacava en la primera etapa d’internet però ara està baixant de posicionament. Segons Melero, els motius d’aquest descens són els canvis en l’accés al coneixement, que representen un nou paradigma. Hinojo ho va corroborar afegint, a més, que ara mateix la xarxa pot ajudar a promoure la diversitat o bé fer desaparèixer una gran part de les llengües accessibles. Així mateix, va remarcar com la força del mercat incideix en la rellevància de les llengües, però també la regulació de què disposen: ser llengua oficial de la Unió Europea representa beneficis evidents en aquest sentit. L’avantatge del cas català és que tenim un teixit social a favor de la llengua i va insistir que l’Administració ha de fomentar recursos oberts perquè els activistes en puguin crear de nous. En la seva rèplica, Melero assenyalà que és vital poder disposar de repositoris de dades, però que cal un acord de país perquè es plantegen problemes de privacitat a l’hora d’aprofitar-les per a la creació de sistemes d’assistents de veu, per exemple. En aquest sentit, es va fer explícita la necessitat que els programadors estiguin preparats per prendre decisions a partir de formació humanística i no només tecnològica, ja que en el futur immediat s’hauran d’afrontar els perills de la mercantilització de la privacitat i el control ciutadà.Read More »

El més llegit de 2019 a l’RLD blog

Gold top 10 winner
Imatge de Sam Churchill – CC BY-SA 2.0 – Flickr

Durant el 2019 s’han publicat un total de 43 apunts que han obtingut 20.754 visites.

Els deu articles més llegits de l’any passat van ser els següents:

La Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana: ressenya – Neus Nogué Serrano

El Tribunal Supremo se olvida de su jurisprudencia sobre las lenguas oficiales y el artículo 3 de la Constitución – Alba Nogueira López

La llengua en el judici del Tribunal Suprem sobre el procés – Josep Cruanyes i Tor

La comunicació jurídica i la claredat. L’exemple de Suècia – Ingemar Strandvik

Actuacions de les universitats catalanes en matèria de llenguatge jurídic – Andreu Pulido

Serveis públics digitals: un català planer per a l’era d’internet? – Josep Maria Flores i Ester Manzano

La contractació pública i les noves clàusules lingüístiques, instruments de normalització per a un futur digital de la llengua – Xavier Moral i Ajado

L’Estat i el seu aparell, novament contra l’ús i la unitat — Alfons Esteve i Francesc Esteve

Els quès i els perquès de la postedició de traducció automàtica — Clara Ginovart

Aproximació a l’estat actual del llenguatge judicial — Mercè Ferrer i José Francisco Escudero

 

El Diccionari de l’activitat parlamentària – Roser Serra i Margarida Sanjaume

La llengua crea l’entorn i l’entorn crea la llengua”

Carme Junyent
Lingüista, Creu de Sant Jordi 2019

“Les paraules se m’entortolliguen a les mans. Em costa de desprendre-me’n.
Se m’amoroseixen entre els dits, i es tornen dolces.”

Montserrat Abelló
Poeta

El passat 8 de novembre es va signar al Parlament un conveni per elaborar un diccionari terminològic de l’activitat parlamentària. Hi treballaran experts de les institucions signatàries, Govern i Parlament, assessorats pel Consorci TERMCAT, i en resultarà una obra de consulta dels quatre-cents termes més freqüents de l’àmbit parlamentari, amb les formes equivalents en aranès, castellà, francès i anglès. Es presentarà el 2020 com a eina per potenciar l’ús correcte del llenguatge especialitzat de l’entorn parlamentari.

El Parlament de Catalunya és on rau la sobirania del poble català, és el centre de la vida política, on es debaten els afers públics que afecten el dia a dia dels ciutadans, i és on s’ha de poder dialogar i parlar de tot. L’activitat que hi està relacionada, l’activitat parlamentària, comporta l’ús d’un llenguatge especialitzat, d’uns termes determinats, d’una terminologia pròpia que la caracteritza, i que recollirà ben aviat el Diccionari terminològic de l’activitat parlamentària, una obra de consulta que es posarà a l’abast de tothom, gràcies al conveni que el passat 8 de novembre es va signar al Parlament. Aquest conveni va segellar el compromís entre el Parlament, el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència —competent pel que fa a les relacions amb el Parlament dins del Govern— i el Consorci TERMCAT d’elaborar i editar aquest diccionari amb els equips d’especialistes respectius. Fins ara podem consultar dues eines bàsiques sobre l’activitat parlamentària: el glossari del Parlament, en línia, i el glossari de relacions Govern-Parlament, també en línia, però a partir del 2020 disposarem d’aquest diccionari terminològic especialitzat més complet.Read More »

La contractació pública i les noves clàusules lingüístiques, instruments de normalització per a un futur digital de la llengua – Xavier Moral i Ajado

El Govern de la Generalitat ha adoptat diversos acords de Govern, recomanacions administratives i mesures per al foment de l’ús de la llengua catalana per mitjà de la contractació pública de l’Administració de la Generalitat i les entitats que en depenen o hi estan adscrites. Més enllà de garantir l’ús normal del català a l’Administració de la Generalitat, aquestes mesures permeten també incrementar la disponibilitat de productes i serveis en català al conjunt de la societat, d’acord amb la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística.

Així, l’Acord de Govern de 4 de febrer de 2003, de mesures per impulsar l’ús de la llengua catalana, va disposar la necessitat d’incorporar una clàusula lingüística en els contractes administratius d’adquisició de productes i serveis. L’Acord de Govern de 30 de novembre de 2004 va reforçar l’Acord anterior amb la previsió d’incloure també clàusules lingüístiques en els mateixos plecs administratius en el procés de licitació pública dels contractes.

Aquests acords, com els posteriors en la matèria sobre clàusules lingüístiques, els podeu consultar en línia en el  portal de la Direcció General de Política Lingüística.

Els acords de 2003 i 2004 van ser un important estímul per a les empreses i proveïdors per fer ofertes que tinguin en compte la llengua del país i avançar en la disponibilitat de productes i serveis en català, gràcies al fet que en la contractació pública s’incorporava la consideració de l’element lingüístic com a element a ponderar. A tall genèric —però il·lustratiu— d’un àmbit en què aquests acords de Govern de 2003 i 2004 han tingut incidència és el de les aigües minerals embotellades, de manera que on quasi cap empresa etiquetava en català, ara ja en són unes quantes.Read More »

Avançament de sumari de la Revista de Llengua i Dret núm. 72

Aquest mes de desembre es publica el número 72 de la Revista de Llengua i DretJournal of Language and Law, el qual centra bona part dels articles a fer un balanç del dret lingüístic dels últims 40 anys. D’una banda, el número inclou la secció monogràfica “40 anys de legislació lingüística: balanç i reptes de futur”, la qual reuneix quatre articles que analitzen i reflexionen sobre el dret lingüístic dels últims quaranta anys des de quatre perspectives diferents: l’ús institucional, la toponímia, el sector socioeconòmic i el món audiovisual. Aquests articles es basen en les ponències pronunciades en el marc de la quarta Jornada de la Revista de Llengua i Dret, celebrada el passat mes de setembre.

De l’altra, la revista presenta una edició especial de la tradicional secció de legislació, jurisprudència i documentació, la qual porta per títol “Balanç dels 40 anys de legislació i jurisprudència”. Dins aquesta secció s’hi poden consultar fins a set resums de la legislació lingüística dels últims quaranta anys de les comunitats autònomes de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, l’Aragó, Galícia, Navarra i Astúries; un resum que aborda la legislació estatal; un resum sobre la legislació en l’àmbit de la Unió Europea, i dos resums sobre la jurisprudència del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional, respectivament.

El número de desembre també inclou tres articles en matèria de política lingüística i sociolingüística i una nota, així com la crònica sobre l’activitat del Parlament de Catalunya en matèria de llengua durant el primer semestre de 2019 i quatre recensions.Read More »