Ley Molac en favor de las lenguas territoriales de Francia: una ley, un recurso y muchas incertidumbres – Eneritz Zabaleta

Mapa de les llengües de França
Font: Wikimedia commons, Langues de la France, amb llicència CC BY-SA 3.0

El Parlamento francés aprobó el 8 de abril la ley relativa a la protección patrimonial de las lenguas territoriales de Francia y a su promoción impulsada por el diputado bretón Paul Molac. Sin embargo, el recurso interpuesto por 61 diputados el 22 de abril ha levantado incertidumbres sobre su futuro.

   El 8 de abril la cámara baja francesa aprobaba con 247 votos a favor y 76 votos en contra la ley impulsada por el diputado Paul Molac relativa a la protección y a la promoción de las lenguas territoriales de Francia.

El 8 de abril, la Asamblea nacional de París vivió un día histórico en la protección legislativa de las lenguas territoriales de Francia. La cámara baja francesa aprobaba con 247 votos a favor y 76 votos en contra la ley impulsada por el diputado Paul Molac relativa a la protección y a la promoción de las lenguas territoriales de Francia. La aprobación, celebrada por les defensores de la diversidad lingüística francesa, se hizo en términos idénticos al texto aprobado por el Senado el 10 de diciembre del 2020 en primera lectura, por lo que la ley quedaba definitivamente aprobada sin necesidad de enviar una nueva versión al Senado para segunda lectura.Llegeix més »

Vers une réforme de la Loi sur les langues officielles du Canada – Pierre Foucher

Le 19 février 2021, la ministre responsable des langues officielles au gouvernement du Canada, l’Honorable Mélanie Joly, dévoilait un document de travail en vue de la modernisation de la Loi sur les langues officielles du Canada. On aurait envie de dire : enfin ! Car l’idée circule depuis plusieurs années. En 2018, le Premier ministre déclarait dans un discours que le temps était venu de moderniser la loi; en 2019, il déclarait que cela pourrait se faire dans les 6 premiers mois de son nouveau mandat de gouvernement minoritaire ; et dans le discours du Trône de 2020 (un document officiel qui annonce les priorités gouvernementales pour la session parlementaire à venir), le gouvernement en prenait l’engagement. Un comité du Sénat et un comité de la Chambre des communes avaient rendu des rapports à ce sujet en juin 2019. Le Commissaire aux langues officielles y était allé de ses recommandations le mois précédent ; la Fédération des communautés francophones et acadienne du Canada avait même fait rédiger par un groupe d’experts un projet de loi modèle.Llegeix més »

Per Sant Jordi el blog us suggereix algunes lectures

Aquest any Sant Jordi ens arriba amb algunes llums que permeten albirar que l’ombra de la pandèmia es va esqueixant. La Diada és una festa de catalanitat, però sobretot és un aparador de com Catalunya celebra la seva festa. Amb l’intercanvi de roses i llibres se celebra alhora l’estima per l’altre i el goig per la cultura. També és un senyal que el bon temps s’aferma, i entre els venedors ocasionals, les paradetes improvisades i els floristes i llibreters amb ofici s’escampa l’olor singular de la lletra impresa i les tiges en aigua.

   La selecció bibliogràfica que segueix és de publicacions recents, algunes tenen una dimensió clarament acadèmica, però d’altres s’acosten més al gènere divulgatiu. La majoria se centren en el que sovint anomenem “situació del català”

Per a aquest dia tan especial, des del blog de la Revista no ens podem estar de suggerir-vos unes quantes lectures. En un blog d’una publicació com aquesta la tria que us presentem hauria de respondre a criteris acadèmics ben definits. En aquesta ocasió, però, no és ben bé així. La selecció bibliogràfica que segueix és de publicacions recents, tot i que algunes són de fa dos anys. Alguns llibres tenen una dimensió clarament acadèmica, però d’altres s’acosten més al gènere divulgatiu. La majoria se centren, sota diferents perspectives i amb diferents metodologies i disciplines, en el que sovint anomenem “situació del català”; no debades la comunitat lingüística catalana sol reflexionar molt sovint sobre la salut de la seva llengua. Per això també incloem en la tria dos llibres que recuperen el pensament i la tasca de dues personalitats en l’estudi i la defensa del català com el professor Badia i Margarit i el notari J. M. Puig i Salellas. Entre els llibres que us presentem també hem fet un lloc al nostre occità amb un treball molt visual que retrata de manera sintètica l’aranès, una de les llengües oficials a Catalunya.Llegeix més »

Estratègies de cocreació i comunicació de la Terminologia de la COVID-19 en temps de pandèmia – Cristina Bofill, Sandra Cuadrado i M. Antònia Julià

1. Estratègies per a la cocreació d’un diccionari de la COVID-19
Ara fa un any cap de nosaltres podia imaginar com seria el món a dia d’avui. La primavera de 2020 va aparèixer la pandèmia de COVID-19 que ha trasbalsat l’activitat humana a nivell planetari i que limita encara la recuperació d’una certa normalitat. Amb la pandèmia van arribar canvis imprevistos que, probablement, no marxaran. El treball terminològic, per descomptat, també va experimentar situacions impensades que van exigir una adaptació veloç a la realitat sobrevinguda.

Per això, quan el desembre de 2019 es van conèixer els primers casos de la malaltia causada per un nou coronavirus, al TERMCAT se’ns van encendre els llums d’alerta de seguida, amb la determinació de detectar precoçment les noves necessitats terminològiques. A banda de ser un aspecte central de la nostra feina, teníem l’experiència prèvia d’anys enrere, quan van sorgir sobtadament la SARS (síndrome respiratòria aguda greu) i la MERS (síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà).Llegeix més »

AINA, un projecte d’intel·ligència artificial en clau catalana – Maite Melero i Marta R. Costa-jussà

El desembre passat vàrem mantenir unes converses disteses però plenes de contingut amb tres figures clau del panorama de la intel·ligència artificial mundial, que tenen en comú que són nascudes i formades a Catalunya i que comparteixen un interès comú per la perspectiva catalana d’aquesta tecnologia puntera. Aquestes converses es van publicar al número 74 d’aquesta Revista (DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rld.i74.2020.3503). Gairebé coincidint en el temps, el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, va presentar públicament el projecte AINA, creat amb l’objectiu de garantir el català en l’era digital.

   Una de les conclusions més rellevants que vàrem extreure de les nostres entrevistes recollides al núm. 74 de l’RLD és que les aplicacions en intel·ligència artificial estan millorant molt en termes de qualitat gràcies a les tècniques d’aprenentatge no supervisat amb xarxes neuronals.

Una de les conclusions més rellevants que vàrem extreure de les nostres entrevistes és que les aplicacions en intel·ligència artificial estan millorant molt en termes de qualitat gràcies a les tècniques d’aprenentatge no supervisat amb xarxes neuronals. Ja sabem que la intel·ligència artificial s’alimenta de grans quantitats de dades. Mentre que fins ara aquestes dades havien d’estar anotades o etiquetades manualment per cadascuna de les tasques que es pretenia resoldre (traducció automàtica, sistemes de diàleg, etc.) amb un cost  pràcticament només a l’abast de llengües grans com l’anglès, actualment, hi ha una línia d’investigació molt prometedora que permet millorar les aplicacions intel·ligents utilitzant dades no etiquetades, és a dir, text lliure. Són les anomenades tècniques d’aprenentatge no supervisat. Aquestes tècniques, complementades amb l’ús de models preentrenats de la llengua, estan augmentant de forma notable la qualitat de les aplicacions d’intel·ligència artificial.Llegeix més »