Lo primero es lo primero. Es primordial una nueva Ley del euskara – Garbiñe Petriati Ijurra

El euskara históricamente ha sido una realidad incómoda para las autoridades navarras y eso ha tenido reflejo directo en el corpus jurídico de la lengua y en las políticas desarrolladas por los diferentes gobiernos. El euskara, lengua propia de Nafarroa, ha sufrido durante largos años de políticas institucionales reacias, discriminatorias y obstruccionistas para con la normalización.

El Amejoramiento del Fuero de 1982, a diferencia de los restantes Estatutos de Autonomía que establecen lenguas cooficiales, introduce en su art. 9 un criterio territorial en cuanto a la oficialidad del vascuence. Criterio que no se da en otras comunidades donde la declaración de oficialidad de las lenguas propias afecta a todo el territorio.Read More »

Barcelona acull la Sociolinguistics Summer School 2017 – Marina Massaguer i Avel·lí Flors-Mas

Del 4 al 7 de juliol va tenir lloc a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona la Sociolinguistics Summer School 8 – COST New Speakers Training School, una escola d’estiu internacional organitzada per estudiants de postgrau i adreçada a investigadors en les primeres fases de la seva carrera acadèmica. L’organització va anar a càrrec de la Universitat Oberta de Catalunya, el Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB) i la xarxa COST sobre nous parlants en una Europa multilingüe, amb el patrocini de la Fundació ‘La Caixa’ i la Societat Catalana de Sociolingüística. El comitè organitzador estava format per doctorands i investigadors postdoctorals de la UOC, la UB i la UAB: Marina Massaguer, Avel·lí Flors-Mas, Tülay Caglitutuncigil, Júlia Llompart i Andrea Sunyol. L’esdeveniment arribava a la vuitena edició després de passar per Anglaterra, Escòcia, Irlanda i França, i hi van assistir recercaires procedents de vint països.

Les jornades es van estructurar al voltant de quatre ponències plenàries a càrrec de Monica Heller (University of Toronto), F. Xavier Vila (Universitat de Barcelona), Joan Pujolar (Universitat Oberta de Catalunya) i Robert Lawson (Birmingham City University), seguides de les presentacions seleccionades de més de quaranta participants, d’un taller de confecció de currículums acadèmics amb Maite Puigdevall (UOC) i d’un taller d’escriptura acadèmica amb Susan Frekko. A més, es van organitzar diverses activitats paral·leles, entre les quals va destacar una ruta per la Barcelona multilingüe guiada per Emili Boix-Fuster (UB), Júlia Llompart (UAB) i Tülay Caglitutuncigil (UOC). El programa sencer es pot consultar al web de l’escola d’estiu.Read More »

El blog de l’RLD se’n va de vacances

Des de principi d’any hem seguit publicant els apunts amb la periodicitat setmanal prevista, cosa que ens ha permès arribar fins a l’estiu amb 25 col·laboracions publicades l’any 2017. Pel que fa al nombre de visites aquest primer semestre, el blog ha tingut 5.157 visitants únics i 9.515 visites totals, un 10,31% de l’estranger.

Però, com molts de vosaltres, el blog de la Revista de Llengua i Dret se’n va de vacances, per tornar el proper 14 de setembre.  Gaudiu, doncs, del descans estival i, si en teniu oportunitat, rellegiu, o simplement llegiu,  alguns dels apunts publicats.

Bones vacances!!!

Tots els vídeos de l’acte de reconeixement a Carles Duarte

El passat 15 de juny l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) va acollir un acte de reconeixement a Carles Duarte com a fundador i primer director de la Revista de Llengua i Dret – Journal of Language and Law (RLD). Un homenatge impulsat per l’actual Consell de Redacció i organitzat per l’EAPC amb la col·laboració de la DG de Política Lingüística que va combinar moments d’expertesa, erudició i poesia en un àmbit com és el llenguatge jurídic i administratiu, que d’entrada podria semblar poc propens a les emocions. La ingent tasca professional, però també el perfil humà i el tarannà de Carles Duarte, generen un gran consens al voltant de la seva figura i tothom coincideix a destacar-lo com un referent en la construcció i modernització del llenguatge jurídic, a Catalunya i més enllà.Read More »

De fredes i de calentes: la situació sociolingüística a les Illes Balears – Miquel Gomila Garcies

El present apunt pretén ser una síntesi d’algunes de les dades que expliquen l’actual situació lingüística a les Illes Balears. En concret s’hi analitzen els resultats de la darrera enquesta sobre usos lingüístics i la situació del català a l’àmbit educatiu i en els mitjans de comunicació.

 

Coneixements i usos lingüístics

Les darreres dades de què disposam sobre els coneixements de la llengua catalana a les Illes Balears són les que conté l’Enquesta d’Usos Lingüístics de les Illes Balears 2014, de la qual s’han fet públics els primers resultats. El primer aspecte que crida l’atenció és la composició demogràfica de la població: les Balears és la comunitat de l’Estat on més ha crescut la població i on més s’ha incrementat el contingent d’origen al·lòcton. Actualment, un 60% dels habitants de les illes ha nascut als territoris de parla catalana mentre que la resta és d’origen al·lòcton, ja sigui dels altres territoris de l’Estat com, sobretot, de l’estranger.

 

Evidentment, aquesta composició poblacional repercuteix sobre els coneixements i els usos lingüístics. Per exemple, globalment, el 80,5% de la població enquestada declara que sap parlar en català, però aquesta proporció arriba al 89% entre els més joves (15-29 anys) i fins al 83,3% entre els majors de 65 anys, i baixa fins al 74,2% en el grup de persones d’entre els 30 i els 44 anys, que és la franja d’edat on s’ha situat el gruix de població immigrada recent.

Read More »