Avançament dels continguts de la Revista de Llengua i Dret núm. 66

CMYK básicoEl proper 15 de desembre està prevista la publicació del número 66 de la Revista de Llengua i Dret / Journal of Language and Law. Aquest número inclou tretze estudis, una nota, tres recensions i les cròniques sobre la legislació de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, l’Aragó, el País Basc, Navarra, Astúries, l’Estat espanyol i la Unió Europea, sobre la jurisprudència del Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem i sobre l’activitat del Parlament de Catalunya en matèria de llengua durant el primer semestre de 2016.

A continuació us avancem els títols i els resums dels estudis i la nota, i les referències de les recensions.Read More »

Simposi internacional Linguapax, Llengües i estatus. L’oficialitat importa? – Alícia Fuentes-Calle

linguapax_logo-250x300Els proppassats 24 i 25 de novembre Linguapax ha celebrat a l’EAPC el simposi internacional Llengües i estatus, l’oficialitat importa? La trobada ha comptat amb la participació de ponents de set països i l’assistència d’un públic nombrós i divers provinent tant de l’esfera de les polítiques públiques com de la (socio)lingüística acadèmica i activista.

Linguapax, entitat que treballa per a la preservació i promoció de la diversitat lingüística en l’àmbit internacional, explora com la diversitat lingüística incideix en diferents àmbits de la vida social, cultural i política. El simposi s’ha centrat en un aspecte específic d’aquest ventall: la regulació del fet lingüístic i el desplegament de polítiques adreçades a salvaguardar o promoure l’ús de les llengües en diferents àmbits.

Com avançàvem en la presentació de les sessions, el concepte d’oficialitat és el més àmpliament utilitzat pels textos constitucionals i legals a l’hora de regular l’estatus de les llengües. Aquest concepte, però, dèiem, ni és interpretat de manera única ni és l’única fórmula que els països fan servir per a consignar l’estatus jurídic de les llengües presents en el seu territori. La interpretació i efectes del concepte ‘oficialitat’ varia en funció de les coordenades juridicopolítiques de cada cas i, en darrer terme, de les ideologies lingüístiques que hi fan de substrat.

En aquest sentit, podríem dir, l’oficialitat importa, però no sempre en el mateix sentit ni per les mateixes raons, com les diverses contribucions al llarg del congrés ha fet palès.Read More »

Workshop on Language and Occupations –  Amado Alarcón and Josep Ubalde

seminar-events1-1038x576Internationalization and informationalism are producing a major need for language-related work. In recent decades, several authors has stressed the importance of language in achieving greater levels of value creation and worker employability. Nevertheless, researchers and institutions face a lack of systematized and comparable information about the role of language in job performance. In this current scenario, the Workshop on Language and Occupations, held in Reus at the School of Business and Economics (URV) from 24 to 25 October 2016, allowed researchers a chance to exchange ideas and build knowledge on issues related to language and work. It was an initiative of researchers on the ILT project (CSO2015-64247-P), funded by the Ministry of Economy and Competitiveness, in collaboration with the Department of Business and Management of the School of Business and Economics (Universitat Rovira i Virgili) and the Social and Organizational Analysis Research Group. The workshop involved the cooperation of almost twenty researchers from academic institutions in Spain, Catalonia, Germany, Switzerland and United States.Read More »

El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó – Maria Teresa Moret i Javier Giralt

document-page-001

El 28 d’octubre de 2016, l’Àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa i l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, amb la col·laboració de la Institució Lletres Catalanes, van organitzar a l’aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres una jornada científica dedicada a la investigació sobre l’àrea catalanoparlant d’Aragó, a la coneguda Franja. Fou l’oportunitat perfecta de fer visible a la Facultat de Filosofia i Lletres, a la Universitat de Saragossa i, per extensió, a la societat aragonesa, la recerca que sobre la realitat lingüística d’aquest territori s’ha desenvolupat fins avui des de diferents perspectives.

És cert que la Franja no és una realitat tangible, perquè no s’identifica amb un grup humà concret, ni amb cap territori amb unes demarcacions definides i amb unes relacions internes ben assentades. Però, hi ha un fet lingüístic que li dóna unitat i que permet diferenciar-la d’altres zones dins la Comunitat Autònoma d’Aragó: en aquesta àrea es parla català, a pesar que encara avui molts aragonesos ho neguin, i per això ha estat objectiu d’estudi des que Joaquín Costa, en 1879, dediqués unes quantes pàgines a descriure el panorama lingüístic de la Ribagorça i la Llitera. Després vingueren la tesi doctoral d’Antoni Griera sobre la frontera catalanoaragonesa en 1914 i la ressenya que en féu Ramon Menéndez Pidal en 1916; d’aquestes dues aportacions s’ha acomplit el centenari, fet que ha justificat també la celebració d’aquesta jornada. Read More »

Català, estat de la qüestió o qüestió d’estat? – Joan Ramon Solé

hjhjUna desena d’entitats del sector de la llengua catalana s’han unit sota la batuta de la Fundació Catalunya Fons per celebrar un Simposi sobre llengua catalana que porta per títol: “Català, estat de la qüestió o qüestió d’estat”. El simposi tindrà lloc divendres 18 de novembre al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i durant tot el dia aplegarà diverses taules rodones amb nombroses personalitats de l’àmbit acadèmic i de l’activisme lingüístic d’arreu dels Països Catalans i l’Aran.

L’objectiu dels organitzadors és denunciar que l’Estat espanyol incompleix sistemàticament les recomanacions dels comitès de ministres i d’experts del Consell d’Europa que conclouen els cicles de seguiment de l’aplicació de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRoM). Després de quinze anys de vigència de la Carta a l’Estat espanyol, i de quatre cicles de  seguiment, les recomanacions sobre l’incompliment en àmbits com ara l’Administració de Justícia o relatives al coneixement de les llengües diferents del castellà per part de funcionaris de l’Estat es van repetint, sense que l’Estat modifiqui el seu capteniment per a adequar-s’hi.Read More »