Le mardi 31 mars a eu lieu à l’Université de Montréal, la Journée des langues autochtones, co-organisée par ELMiLA,[i] la Chaire de recherche du Canada en minorités linguistiques comparées et le Vice-rectorat au Communautaire, à l’International et aux Premiers Peuples. Rassemblant environ 80 personnes en présence et en ligne, l’effervescence était palpable dans la salle où se mélangeait un auditoire curieux d’en connaître plus sur la valorisation des langues autochtones et la souveraineté linguistique des peuples autochtones au Québec et au Canada.Llegeix més »
El català a les xarxes socials: estratègies de visibilització i activisme lingüístic – Anna Tudela-Isanta i Alba Milà-Garcia
Internet constitueix una oportunitat perquè les llengües minoritàries es revitalitzin, però, al mateix temps, és un mitjà en què les llengües majoritàries poden seguir expandint-se. A causa d’aquesta desigualtat, els parlants tendeixen a reproduir en línia les actituds que tenen fora de línia: Melero Nogués (2018, p. 154) relacionava aquesta desigualtat amb situacions de “diglòssia digital”, en la qual “els parlants bilingües d’una llengua regional i d’una llengua de la globalització, abans que perdre el tren digital, opten per la llengua gran i deixen de banda la que no participa del progrés tecnològic”, de manera que l’ús de la llengua minoritària no es considera normal i es reserva per a usos domèstics o com a opció per a militants de la llengua.Llegeix més »
Jornada a la UIB per commemorar els 40 anys de la Llei de normalització lingüística: balanç i reptes – Sebastià Salvà i Puig, Eloi Bellés Boeta i Maria Ballester Cardell
El 27 d’abril de 2026, la sala d’actes de l’edifici Gaspar Melchor de Jovellanos de la Universitat de les Illes Balears (UIB) va acollir una jornada per commemorar els quaranta anys de l’aprovació de la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística a les Illes Balears (LNL). Aquest esdeveniment va ser organitzat de manera conjunta per les facultats de Dret, d’Educació, i de Filosofia i Lletres, juntament amb el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General i l’equip del projecte d’innovació docent “Sembrant paraules, construint drets” de l’Institut de Recerca i Innovació Educatives (IRIE).
Del multilingüisme protegit a la prevalença del mandarí. Una reflexió històrica sobre la nova Llei de promoció de la unitat i el progrés ètnics de la Xina (2026) – Xiaomeng Wang
La Xina ha aprovat recentment la nova Llei de promoció de la unitat i el progrés ètnics (民族团结进步促进法 Minzu Tuanjie Jinbu Cujin Fa), la qual marca una nova etapa de l’estratègia i la política sobre l’autonomia regional ètnica del país. La implementació oficial ha estat el juliol d’aquest mateix any 2026. En aquesta nova llei es destaca una prevalença institucional més explícita del mandarí estàndard (国家通用语言文字 Guojia Tongyong Yuyan Wenzi, llengua i escriptura nacionals comunes) davant de les llengües d’ètnies minoritàries de la Xina. La qüestió no és simplement que l’Estat promogui el mandarí, sinó que aquesta promoció queda ara inscrita dins la política d’unitat ètnica i de construcció d’una identitat nacional comuna. Per entendre per què aquesta formulació és significativa, cal tornar breument a la manera com la Xina moderna ha intentat definir la relació entre nació, ètnia i llengua.Llegeix més »
Llengües sense parlants: què fan el còrnic i el bretó quan ningú no els parla – James Costa i Maelenn Talvat
Donem per fet que una llengua viu si la parlen i mor quan deixen de fer-ho. La política lingüística de gairebé tot Europa s’organitza al voltant d’aquesta intuïció: comptem parlants, mesurem la transmissió intergeneracional, ens preocupem quan els nombres baixen. És un marc raonable, i en bona mesura funciona. Però hi ha una altra cosa que les llengües minoritzades fan, una cosa que aquest marc no veu, i que potser explica per què certes llengües continuen tenint pes molt després que els seus parlants hagin desaparegut, o continuen tenint autoritat fins i tot allà on amb prou feines es parlen. Considerem dos casos.Llegeix més »