El més llegit de 2021 a l’RLD blog

Durant el 2021 s’han publicat un total de 40 articles i han obtingut 32.130 visites.

Els deu articles més llegits del 2021 van ser els següents:

Per una visió sociolingüística en el debat de llengua i gènere – Josep Soler

Per què un 25% de classes en castellà? – Jordi Nieva-Fenoll

Exigir el conocimiento del euskera para acceder a la función pública ¿discrimina? – Iñigo Urrutia Libarona

Ley Molac en favor de las lenguas territoriales de Francia: una ley,  un recurso y muchas incertidumbres – Eneritz Zabaleta

Balance del Informe del Comité de Expertos de la CELRM respecto a la implementación de las recomendaciones de acción inmediata por parte del Estado español – Fernando Ramallo

El coneixement de la llengua oficial pròpia en funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional. A propòsit de la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana de 14 d’octubre de 2020 – Ángel C. Navarro

L’ús social del català: debilitats i oportunitats – Marina Massaguer

Demografia sanitària i reptes per a la llengua catalana al sistema de salut de Catalunya – Jordi Pere i Mas

El aragonés: el largo camino hacia una grafía oficial – Francho Beltrán Audera

Normalitat lingüística – Pere Comellas

Model de llengua, variació, ensenyament i realitat Setena Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra, 4 i 5 de novembre de 2021 – Teresa Tort Videllet
Filòloga i tècnica de normalització lingüística

Seguint l’estil de les edicions anteriors, la Càtedra Pompeu Fabra ens ha ofert aquesta tardor una Jornada en dos dies al voltant d’un tema substancial en el debat sobre la llengua catalana. Dijous dia 4, des de la tarima de la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, directora de la Càtedra i presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, donava la benvinguda als presents i als que seguien la jornada en línia. I explicitava com l’objectiu inicial de reflexionar sobre quin model de llengua calia vehicular en els diferents estadis de l’educació va quedar afectat després per la preocupació dels docents per l’ús efectiu del català i per les dificultats de fer front a la hibridació a què està sotmès pel contacte tan freqüent amb el castellà.Llegeix més »

La llengua: espai de comunicació, de trobada i de comprensió a l’escola – Xavier Ureta i Buxeda
Doctor en Ciències de l’Educació

Les últimes sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, avalades pel Tribunal Suprem espanyol, referent a la imposició d’un 25% de ús de la llengua castellana com a vehicular, ha generat al món escolar una crispació innecessària. L’explicació jurídica sobre aquesta qüestió ─les diferents lleis que hi convergeixen, i allò que és obviat per aquests tribunals─, la trobem en el brillant article de caire jurídic Per què un 25% de classes en castellà? del catedràtic de la Universitat de Barcelona, Jordi Nieva, que es pot llegir en aquest mateix blog.

Però des d’una òptica pedagògica, no toca parlar de les causes sinó de les conseqüències que se’n deriven per a l’escola, arran d’aquesta escalada, cada cop més virulenta, que d’un temps ençà prové del món polític i judicial, i donar pistes per trobar algun motiu per a l’esperança.Llegeix més »

Per què un 25% de classes en castellà? – Jordi Nieva-Fenoll
Catedràtic de Dret Processal Universitat de Barcelona

Aplicar les matemàtiques a matèries inevitablement imprecises acostuma a ser una mala idea. L’aprenentatge, malgrat que ha de tenir lògicament les seves pautes i recorreguts curriculars, ha de ser quelcom flexible i adaptable en funció de les circumstàncies, perquè ni tots els estudiants són iguals, ni els entorns en els quals estudien són idèntics. Establir referents matemàtics, per tant, no és només un error, sinó que revela un voluntarisme inacceptable per part de qui en el fons desitja canviar la realitat a base d’introduir aparents factors de racionalitat que només desvelen una ideologia, i no una realitat docent.

En context de democràcia, tal com l’entenem des del segle XVIII aproximadament, tenim com a bases del nostre sistema polític la protecció dels drets fonamentals i la divisió de poders. Aquesta segona es basa en el repartiment del poder entre diferents institucions per tal d’evitar que cap dirigent incorri en el totalitarisme, acumulant tots els poders en les seves mans. Així es parteix de l’existència del poder legislatiu expressat a través d’una assemblea popular –el Parlament–, que fa que els representants escollits pel poble siguin els que marquin les directrius generals del comportament de la resta de poders. Així s’assegura que tots els poders de l’Estat segueixen la voluntat de la gent.Llegeix més »

Aires nous a la política lingüística: VIII Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana – Albert Fabà

De la I a la VIII Jornada sobre Llengua i  Societat als Territoris de Parla Catalana

L’any 2003 Treballs de Sociolingüística Catalana publicà un volum titulat “L’ús oral del català. Dades, reflexions i propostes”, que reflectia les ponències i les conclusions d’unes jornades organitzades pel Grup Català de Sociolingüística. Una de les propostes, expressada de forma breu i succinta, plantejava que “les dades utilitzades a les Jornades s’han centrat en Catalunya, però també caldria explotar dades d’altres territoris de l’àmbit lingüístic”. Dades escadusseres o directament inexistents, en aquell moment.

Per aquest motiu, mesos després quatre sociolingüistes (Francesc Xavier Vila, Joaquim Torres, Miquel Àngel Pradilla i Albert Fabà) s’adreçaren a Lluís Jou, que aleshores era director general de Política Lingüística, per plantejar-li un ambiciós i agosarat projecte: la promoció d’enquestes, amb qüestionaris homologables que en permetessin la comparació, a tots els territoris de parla catalana. La proposta fou acollida amb entusiasme i es concretà de la mà d’Ernest Querol, en aquell moment director de l’Institut de Sociolingüística Catalana. Fou l’inici de la sèrie que a Catalunya s’ha anomenat “Enquestes d’usos lingüístics a la població (EULP)” i que ja disposa de quatre edicions: 2003, 2008, 2013 i 2018.Llegeix més »