Aragón reconoce por primera vez la acreditación de la competencia lingüística en sus lenguas propias – Fernando García Fernández

Font: Diputación General de Aragón

Introducción

Las sucesivas leyes orgánicas que han regulado la educación en el Estado español han recogido la enseñanza de idiomas, que tiene por objeto capacitar al alumnado para el uso adecuado de los distintos idiomas, incluyendo los niveles de básico, intermedio y avanzado, que luego el Marco Común Europeo de Referencia para las Lenguas subdivide en A1, A2, B1, B2, C1 y C2.

En Aragón, el reconocimiento de la acreditación de la competencia lingüística se desarrolló en la Orden de 11 de noviembre de 2014, para Español como lengua extranjera, Alemán, Catalán, Chino, Francés, Inglés, Italiano y Ruso.

En relación con las lenguas propias de Aragón, no aparecía ninguna referencia al aragonés y en lo que se refiere al catalán se recogen diversas acreditaciones, especialmente importantes en los niveles avanzados, ya que en casi todos los casos aparecen los niveles de C1 y C2. En concreto, en relación con el catalán, dicha Orden admitía las acreditaciones de las Escuelas Oficiales de Idiomas (de A2 a C2), del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (de A2 a C1), del Consorci per a la Normalització Lingüística (de A2 a C2), de la Direcció General de Política Lingüística (de A2 a C2), de la Junta Avaluadora de Català (Illes Balears – A2, B1, C1 y C2) y de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (A2, B1, C1 y C2). Posteriormente, se introdujo en 2018 la acreditación del Institut Ramon Llull (de A2 a C2) y en 2020, la acreditación de las universitats públiques valencianes (de A2 a C2).Llegeix més »

Exigir el conocimiento del euskera para acceder a la función pública ¿discrimina? – Iñigo Urrutia Libarona

Font: Wikimedia commons, Zarateman, amb llicència CC-BY-SA-4.0

Recientemente el Tribunal Superior de Justicia del País Vasco ha anulado un procedimiento selectivo de acceso a la función pública dirigido a cubrir doce plazas de agente de policía local del Ayuntamiento de Irún, sobre la base de que, en todas ellas, se exigía, como requisito para aspirar a ocupar una de las plazas ofertadas, acreditar conocimientos de euskera. Se trata de la Sentencia del TSJPV núm. 152/2021, de 4 de mayo de 2021[1], sobre la que trataremos seguidamente. Ciertamente, estamos ante un pronunciamiento muy regresivo, de carácter involutivo a nuestro entender, que desconoce totalmente la normativa vigente sobre la materia, y con importantes efectos sobre el proceso de normalización del euskera, que nos retrotrae 40 años, cuando las ofertas de empleo público en el País Vasco eran sistemáticamente impugnadas y en su mayoría anuladas, entendiéndolas “discriminatorias”.

Llegeix més »

Avançament de sumari de la Revista de Llengua i Dret número 75

Logotip Revista Llengua i DretL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà properament el número 75 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, que incorpora una secció monogràfica amb set articles en matèria de llengua i educació, introduïda per Francesc Xavier Vila i Eva Codó, sis articles més que es distribueixen en les seccions habituals de llenguatge administratiu i jurídic, política lingüística i sociolingüística, i dret lingüístic; les tradicionals cròniques legislatives i jurisprudencials, per territoris; i quatre recensions.

Els articles publicats en la secció monogràfica d’aquest número analitzen la vigència del model de conjunció lingüística català, la situació de la llengua en el context educatiu des de la vessant del règim lingüístic del sistema d’educació a Catalunya, i les controvèrsies que se’n desprenen, passant per una anàlisi comparativa del domini del català i del castellà orals al final del període d’ensenyament obligatori, els aspectes socials que han de ser presos en consideració en les polítiques lingüístiques educatives, i altres enfocaments com l’anàlisi dels models lingüístics del sistema educatiu català i basc, la gestió de les llengües en entorns educatius multilingües des d’una perspectiva valenciana i l’examen de la llengua catalana en una escola internacional d’elit.

En les seccions habituals hi ha un recull d’articles que tracten diverses qüestions com la implantació del model lingüístic del llenguatge jurídic català en textos redactats en l’àmbit privat, la decadència del futur de subjuntiu en la documentació local andalusa, la classificació actualitzada dels gèneres textuals de l’Administració pública espanyola, la política lingüística institucional de la Unió Europea i l’aprenentatge del català per part dels xinesos a Catalunya.

Com és habitual s’incorporen cròniques legislatives i jurisprudencials, concretament en són catorze, i tracten novetats normatives que afecten els usos, els drets lingüístics i el règim jurídic de les llengües de diferents territoris de l’Estat espanyol i la Unió Europea. Pel que fa a les ressenyes, les obres que s’analitzen són: Mattila, Heikki E. S. (2020). El latín jurídico. Historia, uso internacional, problemas de comunicación. Ediciones jurídicas Olejnik, per Carles Duarte i Montserrat; Recensió de Martí-Badia, Adrià. (2020). La consciència lingüística dels valencians (1854-1906), per Brauli Montoya Abat; El proceso comunicativo entre la Administración y la ciudadanía: especial perspectiva del ciudadano como emisor del mensaje, per Cristina Carretero González i, per acabar, Recensión de Montolío Durán, Estrella; Tascón, Mario (2020). El derecho a entender. La comunicación clara, la mejor defensa para la ciudadanía, per Marc Bayés Gil.Llegeix més »

La 3a edició del Premi EAPC Luciana Calvo sobre llengua i dret impulsat per la Revista de Llengua i Dret ja té guanyadores

El passat 6 de maig es va publicar la resolució d’atorgament de premis corresponent a la convocatòria 2020 dels Premis de Recerca Jove (PRJ) per fomentar l’esperit científic del jovent, promoguda per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR). Els PRJ inclouen per tercer any consecutiu el Premi EAPC Luciana Calvo sobre llengua i dret, un reconeixement per als millors treballs en aquest àmbit. Aquesta iniciativa de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya té com a objectiu fomentar l’esperit de recerca dels estudiants en els camps de la lingüística, els drets lingüístics, la sociolingüística i la política lingüística.

El Premi Luciana Calvo, que vol estimular la reflexió sobre la llengua i el dret en el context escolar i fomentar les vocacions científiques entre els joves, ha premiat dos treballs de recerca sobre temes relacionats amb alguns dels tres àmbits temàtics de la Revista de Llengua i Dret: llenguatge administratiu i jurídic, dret lingüístic i política lingüística. Es valora que els treballs aportin reflexió, anàlisi i propostes sobre temes relacionats amb la llengua i el dret, com la diversitat lingüística, la gestió del multilingüisme, l’aprenentatge de llengües, la traducció i la interpretació, els llenguatges especialitzats, l’estudi dels usos lingüístics en la societat (a l’escola, als carrers, als mitjans de comunicació, entre d’altres), els drets lingüístics i la normativa que regula i protegeix les llengües, o bé el paper que tenen les tecnologies i les xarxes socials en el futur de les llengües.Llegeix més »

La claridad en el ámbito de la Administración de Justicia: estado de la cuestión – Estrella Montolío Durán

El 11 de marzo de este año se firmó en la sede de la Real Academia Española (RAE) el Protocolo general de colaboración para el fomento de un lenguaje jurídico moderno y accesible para la ciudadanía.

Esa firma constituye otro hito en un proceso de modernización de la lengua de la Administración que, en el ámbito español e hispanohablante, ha sido a épocas vacilante, pero cuya necesidad, no obstante, parece ir infiltrándose con tozudez tanto –como se ve– en el espíritu de las instituciones jurídicas, como en las reivindicaciones ciudadanas y en la agenda de las Políticas Públicas. Intentaré presentar a continuación los pasos más importantes de ese proceso, que sigue el ejemplo de procesos similares desarrollados hace ya décadas en otros países de nuestro entorno.

Empecemos por la reciente firma de este Protocolo por parte de los máximos representantes de las instituciones responsables de la Administración de Justicia: el presidente del Tribunal Supremo y del Consejo General del Poder Judicial,  el ministro de Justicia, la fiscal general del Estado; la presidenta del Consejo General de la Abogacía Española, el presidente del Consejo General de Procuradores de España, el presidente del Consejo General de Graduados Sociales de España, el presidente de la Conferencia de Decanas y Decanos de Derecho de España y el vicepresidente de la Real Academia de Jurisprudencia y Legislación Española. Junto a ellos, el director de la RAE, la institución anfitriona. Sin duda, una muy nutrida y selecta representación de autoridades jurídicas. De manera un tanto sorprendente considerando el tema central del Protocolo (a saber: la comunicación de la Justicia a los administrados), no comparecía ni un solo lingüista (como se sabe, el actual director de la RAE es catedrático de Derecho Administrativo).Llegeix més »