La lluita (discursiva i legislativa) contra la COVID-19 (I) – Albert Morales

El contagi bel·licista del discurs públic
Ja fa ben bé dos mesos que vivim una nova normalitat imposada per la COVID-19. La retòrica bel·licista ha impregnat els discursos de la majoria de líders polítics occidentals. S’ha generalitzat la construcció discursiva del marc mental següent: la pandèmia és una batalla de salut pública que hem de vèncer amb la unió (malgrat l’acció hipòcrita dels estats; tot i la crida a la unió del secretari general de l’ONU, han actuat individualment i han lluitat per abastir-se d’elements de protecció personal).

Les dinàmiques discursives bel·licistes observades no són exclusives de la COVID-19. Ja s’havien detectat i analitzat en contextos previs com la lluita contra la droga, la pobresa o el terrorisme; malgrat la variació temàtica, totes elles comparteixen estratègies discursives i metàfores.Read More »

La Carta de les llengües regionals o minoritàries a les Balears: incompliments i propostes – Bernat Joan

Mapa Illes Balears
Font: Joan M. Borràs (ebrenc) CC-BY-SA-2.5

La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries estableix el marc dins el qual s’ha de dur a terme la regulació de les actuacions dels estats membres en relació amb les llengües que s’hi recullen. No entrarem en la discussió de si la CELRM constitueix una eina per facilitar la “mort dolça” de les llengües minoritàries i/o minoritzades, o si l’eina realment es pot utilitzar per millorar la situació d’aquestes llengües (i, per tant, de les respectives comunitats lingüístiques). Soc plenament conscient, emperò, que probablement una part important dels que la varen promoure no la pensaven com a eina per aconseguir la plena normalitat per a les llengües involucrades, mentre que una minoria la veia com una eina per avançar en aquesta línia. Avui voldria pensar que la minoria s’ha eixamplat considerablement.Read More »

La modernització de la terminologia en el Codi civil – Margarida Sanjaume i Joan Fibla

""Les lleis que integren el Codi civil català —sis fins ara, sense comptar-hi les lleis de modificació posteriors— conformen un conjunt legislatiu amb unes característiques pròpies de redacció, d’estil, d’estructura i de terminologia que el diferencien de la resta de textos normatius. Tot i així, els textos de les lleis del Codi civil segueixen, com la resta de lleis de Catalunya, els principis generals de la tècnica normativa, és a dir, la claredat en la redacció, la precisió en el llenguatge, la concisió del text, la formalitat de la llengua, la neutralitat semàntica i també lèxica, i la tria de formes lingüístiques genuïnes.

Els mateixos preàmbuls de les lleis del Codi civil sovint fan referència als esforços perquè la redacció dels preceptes sigui clara, precisa i entenedora, i alhora amb un estil modern de llenguatge.

Read More »

España y sus bereberes: el amazige en Melilla y la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias – Mohand Tilmatine

Introducción
Por su situación geográfica, Melilla (y Ceuta) constituyen desde hace siglos un espacio fronterizo por excelencia. Su posición estratégica las convierte en las puertas de entrada a Europa para miles de inmigrantes esperando el momento propicio para dar el salto al mundo “occidental”. En el ámbito cultural y lingüístico las dos ciudades forman campos de encuentro, de desencuentro y de confrontación: “frente oriental” para los europeos y “frente occidental” para Marruecos.

Melilla, en la cual se centra esta contribución, forma parte del conjunto de zonas berberófonas de habla rifeña en un entorno norteafricano musulmán. Su eslogan Ciudad de las cuatro culturas[i] se refiere a sus cuatro comunidades culturales: la hispanocristiana, la berberomusulmana, la judeohebraica y una indohinduista. Dos pilares identitarios, uno étnico y otro religioso sostienen estas identidades.Read More »

Bibliografia i recursos sobre el llenguatge jurídic català: d’on venim i cap a on anem? – Anna Arnall Duch

Amb motiu de la Diada de Sant Jordi, que enguany el sector del llibre i el Gremi de Floristes han proposat traslladar al 23 de juliol per evitar els efectes de la COVID-19, el Blog de Llengua i Dret ofereix un apunt que aborda la bibliografia del llenguatge jurídic català amb l’objectiu de difondre recursos d’interès sobre aquest tecnolecte i alhora reflexionar sobre la trajectòria i les perspectives de futur en aquest camp.

 

“Ens n’adonem quan arriben als nostres despatxos documents redactats
en altres països europeus. En els dits documents sembla que hom cerqui la claredat
per mitjà de la senzillesa. A casa nostra, en general, s’utilitza encara una prosa
feixuga i entortolligada, reminiscència del segle dinovè.”

Fragment de la presentació de 50 documents jurídics en català (1976),
del Seminari de Documentació Jurídica en Català
del Col·legi d’Advocats de Barcelona

Una de les primeres publicacions en abordar el llenguatge jurídic català (modern) és 50 documents jurídics en català. En la presentació els autors ja deixen palesa la voluntat —valenta, perquè aleshores el castellà era la llengua predominant en l’àmbit jurídic— de no només emprar el català, sinó també de modernitzar-lo. L’obra es va publicar el 1976 de la mà del Seminari de Documentació Jurídica en Català del Col·legi d’Advocats de Barcelona, un seminari constituït en ple franquisme per un grup d’advocats militants de la llengua entre els quals Josep L. Sagarra i Osvald Cardona.Read More »