El coneixement de la llengua oficial pròpia en funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional. A propòsit de la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana de 14 d’octubre de 2020 – Ángel C. Navarro

Ajuntament de València
Autoria: Diego Delso, llicència CC-BY-SA

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat  Valenciana (TSJCV) anul·la l’exigència del títol elemental de coneixements del valencià per a accedir a la borsa de treball interina de secretaris i interventors al territori valencià. En aquest apunt faig unes reflexions generals sobre l’exigència del coneixement de les llengües oficials distintes del castellà als funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional.

La Sentència de la Secció 2a de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJCV de 14 d’octubre declara la nul·litat de l’article 4.2 del Decret 154/2016, de 21 d’octubre, de la Generalitat Valenciana, pel qual es regula el procediment de selecció de funcionaris interins i es creen les borses de treball per a la provisió interina de llocs de treball reservats a personal funcionari amb habilitació de caràcter nacional al territori de la Comunitat Valenciana. Aquest precepte establia com a requisit acreditar un nivell de coneixement de valencià. La mateixa Sentència també anul·la la convocatòria concreta del certificat B1/elemental del coneixement del valencià efectuada per la Direcció General d’Administració Local, que depèn del Govern valencià, segons Resolució de 2 de març de 2017.Read More »

El més llegit de 2020 a l’RLD blog

Durant el 2020 es van publicar un total de 45 apunts que van obtenir 25.560 visites, gairebé 5.000 visites més que el 2019.

Els deu articles més llegits de l’any passat van ser els següents:

Crida d’articles/Call for papers/ Convocatoria de artículos: La traducció i la interpretació jurídiques en el món de la tecnologia

España y sus bereberes: el amazige en Melilla y la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias – Mohand Tilmatine

La realidad lingüística en Extremadura – Daniel Gordo

Crida d’articles/Call for papers/Convocatoria de artículos/ Appel à contributions: Bilingüisme de sentit únic: els obstacles a la revitalització de les llengües perifèriques de l’Estat espanyol

El árabe de Ceuta y el ámbito de protección de la Carta europea de lenguas regionales o minoritarias – Francisco Moscoso García

Qüestió de noms. A propòsit de les sentències 704/2020 i 634/220 del Tribunal Suprem – Vicenta Tasa

La lluita (discursiva i legislativa) contra la COVID-19 (I) – Albert Morales

Evolució i assoliments en l’ús social del basc a Tolosa – Kike Amonarriz

Els drets lingüístics dels ciutadans a l’àmbit de la justícia – Maria Josep Feliu Morell

In memoriam Germà Colón i Domènech. L’home que estimava les paraules – Eloi Bellés

El Diccionari de l’activitat parlamentària: una nova eina de consulta especialitzada – Margarida Sanjaume i Roser Serra

“El diàleg és el fonament d’aquest edifici, el respecte a la discrepància són les parets i la voluntat d’entesa n’és la teulada. Sense la conjunció d’aquests tres elements, l’estructura trontolla i cau. Siguem guardians de la fortalesa d’aquest edifici, i, sobretot, tinguem sempre les finestres obertes per a escoltar la voluntat popular i la porta oberta per a acollir les necessitats i els anhels del poble.”

Carme Forcadell, primer discurs com a presidenta del Parlament[1]

Enguany, coincidint amb el quarantè aniversari del restabliment del Parlament de Catalunya, es publica el Diccionari de l’activitat parlamentària, elaborat conjuntament pel Parlament i el Govern de la Generalitat, amb la col·laboració i l’assessorament del Centre de Terminologia TERMCAT, adscrit al Departament de Cultura. La redacció ha anat a càrrec del Departament d’Assessorament Lingüístic del Parlament, amb l’assessorament jurídic de lletrats, i de la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament, adscrita al Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència del Govern de Catalunya, concretament l’Àrea d’Afers Parlamentaris Interdepartamentals.Read More »

L’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics de les Illes Balears (ODDL) entra en escena – Antoni Llabrés Fuster

A la fi, el dia 4 de desembre, s’ha activat la llargament esperada Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics a les Illes Balears (ODDL). Malgrat el marc legal que formalment empara els ciutadans a l’hora de fer ús de la llengua oficial de preferència, són nombrosos els obstacles amb què topa en el dia a dia qui opta per fer servir la pròpia del territori. Aquests entrebancs, especialment remarcables en determinats àmbits de la relació dels ciutadans amb els poders públics -com l’administració de justícia, les forces i cossos de seguretat estatals o la sanitat, per citar només els tres segurament més problemàtics- i que es multipliquen en el sector privat, esdevenen sovint dissuasius i priven el parlant de la seguretat lingüística necessària per poder exercir el seu dret d’opció lingüística en unes mínimes condicions de normalitat.Read More »

Avançament de continguts del número 74 de la Revista de Llengua i Dret

Logotip Revista Llengua i DretL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà la setmana vinent el número 74 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, que incorpora cinc estudis distribuïts en les seccions habituals de llenguatge jurídic i administratiu, política lingüística i sociolingüística, i dret lingüístic; tres notes; les tradicionals cròniques de legislació i jurisprudència per territoris i tres recensions.

Els articles publicats en aquest número tracten temes diversos, des de l’anàlisi jurídica i lingüística del dret de la UE i les seves transposicions o l’impacte del fenomen de l’ús d’anglicismes en l’italià legislatiu suís, passant per l’anàlisi de la política i la planificació lingüístiques durant la Segona República, l’impacte positiu que té la traducció en la revitalització del basc, o bé la interpretació de la llengua de signes en l’àmbit judicial, entre altres temes. També s’inclouen tres notes: en la primera, en un format d’entrevistes, es reflexiona sobre la intel·ligència artificial, una altra està dedicada a A. M. Badia i Margarit i en la tercera es fa una anàlisi dels quaranta anys de suboficialitat del català a la UE. Com sempre apareixen tretze cròniques legislatives i jurisprudencials que incorporen novetats normatives que afecten els usos, els drets lingüístics i el règim jurídic de les llengües de diferents territoris de l’Estat espanyol i la Unió Europea.

Pel que fa a les ressenyes, les obres que s’analitzen són La traduction juridique et économique. Aspects théoriques et pratiques, de Victoria García Alarcón, Le marché et la langue occitante au vingt-et-unième siècle: microactes glottopolitiques contre substitution: Une enquête ethnosociolinguistique en Région Occitanie, de Alén Garabato, Carmen; Boyer, Henri (2020), per Pere Comellas Casanova i, per últim, Language Ethics, de Peled, Yael; Weinstock, Daniel M. (eds.) per Elvira Riera Gil.Read More »