La nova legislació de la comunicació audiovisual i el català: més enllà de les quotes – Raül Digón Martín

1 Introducció
Els darrers anys, l’aparició de plataformes globals de serveis de comunicació audiovisual lineal i de catàleg a petició (Netflix, Movistar, HBO, Disney+, etc.) i de plataformes d’intercanvi de vídeos (com ara YouTube o Tik Tok) ha marcat tot un canvi de paradigma en el mercat de la comunicació audiovisual (Fita i Caba, 2022). Es tracta d’un nou model que articula l’oferta de programes informatius o de lleure en llengües de consum massiu, amb una presència residual d’altres idiomes, com ara les llengües oficials diferents del castellà a Espanya. En aquest context, l’esperada transposició de la Directiva (UE) 2018/1808 del Parlament Europeu i del Consell de 14 de novembre de 2018[1] a l‘ordenament jurídic espanyol[2] ha suscitat una intensa polèmica i crítiques en defensa del català i altres llengües minoritzades, així com protestes dels productors independents.

D’ençà dels tràmits d’audiència de l’avantprojecte inicial, la llarga tramitació fins a l’aprovació al Congrés del Projecte de Llei general de comunicació audiovisual i el seu trasllat al Senat, que l’ha aprovat sense modificacions, ha estat solcada per múltiples al·legacions i propostes d’esmenes. Així, diverses entitats partidàries de la pluralitat lingüística a l’audiovisual han reclamat una presència significativa de continguts en llengües oficials com el català, el gallec o l’eusquera per part dels grans prestadors de serveis; una contribució financera per a la producció audiovisual en aquests idiomes; el reconeixement de facultats de control i supervisió sobre les plataformes d’intercanvi de vídeos i els serveis de comunicació audiovisual televisiu per part dels ens autonòmics competents, i que els prestadors no només contribueixin a finançar RTVE, sinó també altres serveis públics audiovisuals.Llegeix més »

Ressenya del llibre “Demandas lingüísticas y conflicto político en España” – Daniel Cetrà

El llibre Demandas lingüísticas y conflicto político en España (2021), escrit per Andrea C. Bianculli, Jacint Jordana, i Mónica Ferrín, és una contribució rica i valuosa a la literatura acadèmica sobre les controvèrsies lingüístiques a Espanya. Des de la pàgina web del Centro de Estudios Políticos y Constitucionales us el podeu descarregar gratuïtament.

De què tracta el llibre?

Els autors es plantegen la pregunta següent: sota quines condicions sorgeixen a Espanya demandes lingüístiques i conflictes polítics de caràcter lingüístic? Volen esbrinar quan es mantenen estables els equilibris a les comunitats multilingües (en el sentit d’acceptació àmplia de l’statu quo) i quan esdevenen inestables.Llegeix més »

La terminologia a peu de carrer. Reptes després de 40 anys de normalització lingüística – Teresa Tort Videllet

A la Sala Pere i Joan Coromines que hi ha a la planta baixa del claustre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va tenir lloc el 26 de maig la primera jornada de formació presencial organitzada per la Junta actual de la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM). En els dos últims anys, s’ha ofert tres jornades de formació sobre terminologia, però aquesta era especial pel nombre de ponents i per la possibilitat de tornar a compartir un mateix espai físic. El tema també era rellevant: fer balanç de les accions de difusió de la terminologia pròpia del comerç, la restauració i els esports dutes a terme per serveis lingüístics de diferents punts del domini lingüístic: les Illes Balears, Andorra, el País Valencià i Catalunya. I, alhora, valorar la implantació dels termes difosos.

Les benvingudes oficials són l’entremès d’aquest tipus d’actes. En aquesta ocasió, la benvinguda va anar a càrrec d’Ester Bonet, la presidenta de la SCATERM, i de Nicolau Dols, president de la Secció Filològica de l’IEC. En el seu parlament, Dols va recordar l’advertència que conté Els viatges de Gulliver sobre el perill que les paraules corroeixin el sistema respiratori, ja que aquesta Jornada representava ben bé tot el contrari: una celebració del poder de la llengua.Llegeix més »

El conflicte juridicopolític a l’entorn de les llengües: una mirada global. Ressenya del llibre “Official Language Designation” de Sujit Choudhry i Erin C. Houlihan – Daniel Escribano

L’International Institute for Democracy and Electoral Assistance és una organització intergovernamental, observador permanent a l’ONU, dedicada al foment de la democràcia parlamentària arreu del món, que té com a principals eixos de treball, entre d’altres, el suport en el disseny institucional en processos constituents i l’assessorament en processos electorals i de participació política. Mostra de la rellevància i interès creixent que desperta la regulació jurídica dels usos lingüístics oficials és el fet que hi hagi dedicat una monografia,1 de la mà dels constitucionalistes experts en transicions polítiques Sujit Choudhry i Erin C. Houlihan (2021). En part, l’interès que suscita aquesta qüestió és per la intersecció entre el conflicte lingüístic i altres “constitutional issues”, com ara la distribució territorial del poder polític, l’autonomia local, els drets dels pobles originaris o, fins i tot, la llibertat d’expressió o el dret a l’educació (pàg. 9). L’interès de Choudhry i Houlihan es focalitza en el disseny juridicolingüístic dels “systems of multi-level governance”; especialment, en estats plurilingües. En aquests contextos, els autors identifiquen com a “constitutional issues” qüestions com la determinació de la llengua o llengües per a la prestació dels serveis públics, l’ensenyament, els debats parlamentaris i la legislació o els procediments i sentències judicials. La pregunta clau que plantegen és “How should language or linguistic rights be framed to ensure equal treatment, and to effectively protect and accommodate individuals, minority groups and indigenous peoples?” (pàg. 6).Llegeix més »

Llenguatge i comunicació, dues claus –mestres– per millorar la comprensibilitat i el coneixement de les normes jurídiques – Rubèn Ramírez Fernàndez

“Si [el dret] ha de dirigir les persones, han de poder esbrinar què és”
Joseph Raz, filòsof del dret, a The authority of law: Essays on law and morality, 1979.

 

La comprensibilitat del llenguatge en l’àmbit del dret és una qüestió universal,[1] que no ha perdut mai vigència ni importància. Les nombroses obres publicades sobre aquest àmbit demostren el gran interès que aquesta matèria ha generat des de sempre. Molts ciutadans –inclosos els juristes– consideren que el llenguatge jurídic és excessivament complicat i difícil d’entendre.[2] Com que el dret regeix molts aspectes de la vida, els problemes que es deriven de formular incorrectament les normes jurídiques, precisament per la seva incomprensibilitat, incideixen greument en la seguretat jurídica i provoquen el desconeixement de l’ordenament jurídic.[3] Per això el llenguatge que empren les institucions públiques és tan important: determina la manera com els polítics i els servidors públics es relacionen amb les persones a qui serveixen.[4] Davant aquest context, és imprescindible que els poders públics utilitzin un llenguatge que sigui intel·ligible per a la ciutadania, especialment pel que fa a les normes jurídiques que aproven.Llegeix més »