Bibliografia i recursos sobre el llenguatge jurídic català: d’on venim i cap a on anem? – Anna Arnall Duch

Amb motiu de la Diada de Sant Jordi, que enguany el sector del llibre i el Gremi de Floristes han proposat traslladar al 23 de juliol per evitar els efectes de la COVID-19, el Blog de Llengua i Dret ofereix un apunt que aborda la bibliografia del llenguatge jurídic català amb l’objectiu de difondre recursos d’interès sobre aquest tecnolecte i alhora reflexionar sobre la trajectòria i les perspectives de futur en aquest camp.

 

“Ens n’adonem quan arriben als nostres despatxos documents redactats
en altres països europeus. En els dits documents sembla que hom cerqui la claredat
per mitjà de la senzillesa. A casa nostra, en general, s’utilitza encara una prosa
feixuga i entortolligada, reminiscència del segle dinovè.”

Fragment de la presentació de 50 documents jurídics en català (1976),
del Seminari de Documentació Jurídica en Català
del Col·legi d’Advocats de Barcelona

Una de les primeres publicacions en abordar el llenguatge jurídic català (modern) és 50 documents jurídics en català. En la presentació els autors ja deixen palesa la voluntat —valenta, perquè aleshores el castellà era la llengua predominant en l’àmbit jurídic— de no només emprar el català, sinó també de modernitzar-lo. L’obra es va publicar el 1976 de la mà del Seminari de Documentació Jurídica en Català del Col·legi d’Advocats de Barcelona, un seminari constituït en ple franquisme per un grup d’advocats militants de la llengua entre els quals Josep L. Sagarra i Osvald Cardona.Read More »

El esfuerzo estatal en el cumplimiento de la Carta Europea para las Lenguas Regionales o Minoritarias – Fernando Ramallo

La Carta Europea para las Lenguas Regionales o Minoritarias (desde aquí la Carta), en vigor desde marzo de 1998, ha sido ratificada, hasta la fecha, por 25 de los 47 Estados que forman el Consejo de Europa. Este número, que supone poco más que la mitad, sitúa la Carta en una posición intermedia en comparación con los más importantes tratados de esta institución. Sirva como ejemplo, por su proximidad temática, el caso del Convenio Marco para la Protección de las Minorías Nacionales, con 39 ratificaciones y en vigor desde un mes antes de la Carta.

Por la complejidad, tanto legal como social, de las minorías lingüísticas en Europa, y con la finalidad de adaptar la Carta a la realidad de cada Estado, el tratado se caracteriza por su flexibilidad. A este respecto, el indicador más evidente lo constituye el hecho de que, en el instrumento de ratificación, de acuerdo con el artículo 2.2, las partes tienen la posibilidad de elegir un mínimo de 35 compromisos (párrafos o subpárrafos) de la parte III del tratado, incluyendo, al menos, tres respecto a los artículos 8 y 12, y uno, al menos, en relación con los artículos 9, 10 ,11 y 13. Es decir, los Estados pueden elegir entre un amplio abanico de compromisos para cada una de las lenguas protegidas por la parte III. Dicho sea de paso, la elección de las lenguas que se verán protegidas por los artículos 8 a 14 es también una potestad de cada Estado (artículo 3.1).Read More »

Lectures pendents


Aquesta setmana us oferim una relació d’obres en matèria de política lingüística que han merescut l’atenció de la Revista de Llengua i Dret. Tot seguit trobareu una petita ressenya de cadascun d’aquests llibres, juntament amb un enllaç a la recensió que n’ha publicat la Revista.

Esperem que sigui del vostre interès. Des de la Revista us desitgem que aquest període excepcional el pugueu transitar amb la màxima normalitat possible.

 

Brexit, language policy and linguistic diversity (2018)
Autors: Diarmait Mac Giolla Chríost i Matteo Bonotti
Al març de 2017 se celebrava el simposi Brexit, English and the Language Policy of the European Union a la Universitat de Cardiff, amb l’objectiu de debatre les conseqüències per a la llengua anglesa de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE). Com a resultat dels debats neix aquesta obra, amb unes reflexions afegides posteriorment: les conseqüències de la sortida del Regne Unit per a les llengües dites regionals o minoritàries, és a dir, per al gal·lès, l’escocès i l’irlandès (d’Irlanda del Nord). Quin pes tindrà l’anglès en una UE sense el Regne Unit? Continuarà sent-hi llengua oficial, llengua de treball, o totes dues coses? Quin suport a Europa tindran les llengües regionals del Regne Unit? Com afectarà, en definitiva, el Brexit a les llengües del Regne Unit?

Per ampliar informació, llegiu la recensió que n’ha fet Vicent Climent-Ferrando: Climent-Ferrando, Vicent. (2019). [Recensió de l’obra: Brexit, language policy and linguistic diversity]. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 71, 362-364.

Read More »

In memoriam Germà Colón i Domènech. L’home que estimava les paraules – Eloi Bellés

germa-colon
Font: Enciclopèdia Catalana

Diumenge passat la Filologia Catalana s’endolà. Havia faltat als noranta-un anys Germà Colón i Domènech (Castelló de la Plana, 1928 – Barcelona, 2020). Figura indiscutible de la lingüística romànica, Colón forma part d’una generació de filòlegs que aconseguiren, en ple franquisme, de (re)situar els estudis de catalanística a primera línia acadèmica internacional. Alguns ho feren, heroicament, des de dins del país, com el mestre de Colón, Antoni M. Badia i Margarit, o Joan Veny. D’altres, des de l’exili polític, com Joan Coromines. I d’altres, com Colón, des de la diàspora acadèmica. Llicenciat a Barcelona el 1951 i doctorat a Madrid el 1952, aconseguí una beca per ampliar estudis a Lovaina i a Zuric. El 1954 s’instal·là a Basilea, universitat en la qual desenvolupà tota la carrera acadèmica fins a la jubilació, el 1998: professor assistent, lector, privat-dozent, professor extraordinari, catedràtic numerari i director del departament.

Read More »

Menys oficialitat? No, gràcies – Lluís J. Segura Ginard

En el debat actual sobre les llengües oficials ha anat guanyant posicions, en els darrers temps, la idea d’una Llei de llengües, tot i que no totes les propostes de regulació fins ara presentades responen a la mateixa orientació. Al meu parer, l’objectiu de fixar un marc jurídic comú i fonamental per al castellà, l’eusquera, el català i el gallec hauria de ser ben acollit si el que es pretén és avançar en la igualtat jurídica substancial entre llengües. Dit d’una altra manera, benvinguda sigui una regulació que asseguri un mínim estatus d’oficialitat lingüística a totes aquestes llengües d’acord amb la Constitució i els estatuts d’autonomia de les comunitats autònomes.  Read More »