Els quès i els perquès de la postedició de traducció automàtica — Clara Ginovart

500px_34_imatge apunt Clara Ginovart
Imatge de Lemonsandtea CC BY-NC-SA 2.0 – Pixabay

Fa tan sols set anys semblava que la traducció automàtica (TA) es reduïa encara a Google Translate i a altres solucions gratuïtes i en línia que es constituïen com una mera ajuda a qualsevol persona que volia entendre una paraula o una frase d’un lloc web, d’un correu electrònic o de la conversa en curs amb un estranger.Read More »

Resum de la quarta Jornada de la Revista de Llengua i Dret “40 anys de legislació lingüística: balanç i reptes de futur” – Viena Rodríguez i Anna Arnall

EAPCL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) va acollir el proppassat dimecres 18 de setembre la Jornada de la Revista de Llengua i Dret “40 anys de legislació lingüística: balanç i reptes de futur”, amb l’objectiu d’analitzar de la mà d’experts l’evolució de la legislació lingüística del català, el basc, el gallec, l’aragonès i l’asturià en els últims quaranta anys des de cinc perspectives sectorials diferents (la toponímia, l’ensenyament, els usos institucionals, el sector socioeconòmic i l’àmbit audiovisual) i també d’apuntar els reptes de futur que hauran d’afrontar aquestes llengües pròpies.

Aquesta quarta trobada de la Revista de Llengua i Dret es va organitzar en el marc del 40è aniversari del restabliment de l’EAPC, que va tenir lloc l’any 1979 coincidint amb l’inici d’un període de recuperació de les institucions d’autogovern en què van fructificar, no només a Catalunya, les primeres regulacions lingüístiques de l’Estat.Read More »

¿Quién decide cómo escribir la oralidad mixe? – Ana Sagi-Vela González

La escrituración de las lenguas amerindias constituye una de las estrategias con mayor peso de la planificación lingüística para tratar de subvertir la desigualdad funcional de estas lenguas respecto a las lenguas hegemónicas con las que comparten territorio, impuestas durante la colonización, y contribuir así a su revitalización en una situación de seria amenaza para su sobrevivencia. Con este propósito, a partir de los años setenta, se ha venido trabajando desde diferentes espacios institucionales e indigenistas en el diseño de una norma estándar para la representación gráfica de las lenguas de tradición oral. Si la estandarización busca ampliar las funciones de las lenguas de los pueblos originarios, hasta ahora circunscritas al ámbito de la oralidad, y con ello elevar su estatus (al margen de los cuestionamientos que pueda originar la consecución de tal disposición), el proceso de normalización requiere, en primer lugar, consensuar un alfabeto unificado que permita escribir cualquier variedad dialectal de la lengua y cuente con la suficiente aceptación por parte de los hablantes para que se use.Read More »

Programes de detecció de plagi: aspectes lingüístics, legals i educatius del seu ús — Cristóbal Urbano i Amadeu Pons

Durant la tardor de 2018, uns quants noms comercials de programes informàtics de detecció de plagi, com ara Turnitin, Urkund o PlagScan, entre d’altres, van ser ben presents als mitjans de comunicació espanyols. De cop i volta, arribaven amb força a Espanya alguns casos mediàtics sobre plagi acadèmic de personalitats del món polític, que ja havien estat tot un clàssic des de feia anys arreu del món —com ho proven els casos de les dimissions per plagi de ministres del Govern alemany.[1] Si bé ja feia anys que diverses situacions de plagi en publicacions acadèmiques per part d’autoritats universitàries espanyoles havien circulat en els mitjans —com ara el cas judicialitzat de l’exrector Fernando Suárez—,[2] el focus sobre els polítics va suscitar a principis de setembre de 2018 l’interès dels periodistes: Carmen Montón, ministra de Sanitat, dimitia per una acusació de plagi en el seu treball final de màster, que els mitjans van analitzar detalladament sota la lupa del programa Turnitin.[3]

Amb la seva dimissió, la ministra va deixar de funcionar com a “fusible” d’altres possibles casos en el Govern. L’oposició en el Congrés dels Diputats va reclamar l’anàlisi de la tesi doctoral del president del Govern, Pedro Sánchez, sobre la qual hi havia rumors de plagi, ja que de forma sorprenent respecte al que és ja habitual en els darrers anys entre la majoria persones que es doctoren, no l’havia difós digitalment en un repositori acadèmic, i les condicions de consulta de la versió en paper a la biblioteca de la Universitat Camilo José Cela eren força restrictives.[4] La reacció de la Moncloa va ser pujar la versió digital de la tesi per a la seva consulta lliure a TESEO[5] i encarregar directament l’aplicació dels programes Turnitin i PlagScan, amb un resultat d’originalitat del treball del president suficientment elevat —un cop descomptades les citacions correctament documentades— per descartar l’acusació.[6]

Tota aquesta atenció mediàtica sobre aquests casos va servir per posar de manifest la complexitat i els condicionants que s’han de tenir presents en fer ús de programari per a la detecció de plagi acadèmic, com bé deia Lluís Val a ElDiario.es: “Tratar de subjetivizar cualquier escenario de plagio a un criterio numérico es un error. Hay que mirar los datos, analizarlos, y estudiar el trabajo con mucha atención”.[7]Read More »

18 de setembre: Jornada de la Revista de Llengua i Dret: “40 anys de legislació lingüística: balanç i reptes de futur”

informació disponible en català, aranès, basc, gallec, asturià i aragonès)

 L’Escola d’Administració Pública de Catalunya, a proposta del Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret, organitza el proper 18 de setembre una jornada per analitzar l’evolució de la legislació lingüística en relació amb el català, el basc, l’asturià, el gallec, l’aragonès i l’occità, i ho fa des de cinc perspectives sectorials diferents: l’ensenyament, l’ús institucional, el món socioeconòmic, els mitjans de comunicació i el sector audiovisual, i la toponímia. L’acte també oferirà un espai de debat per exposar les fites assolides i delimitar els reptes actuals. Es tracta d’una ocasió única, que aportarà una visió global del que ha passat els últims 40 anys en matèria de dret lingüístic.

 

 

Informació bàsica:

  • Dia: 18 de setembre
  • Hora: de 9 a 14 h
  • Lloc: seu de l’EAPC a Barcelona (carrer Girona, 20)
  • Programa: Consulteu-lo

Read More »