La publicació del Llibre blanc de l’ensenyament del català a Catalunya Nord per part de l’associació cultural Angelets de la Terra representa un punt d’inflexió en la reflexió col·lectiva sobre el futur de la llengua catalana al departament dels Pirineus Orientals. Aquest document, concebut com una eina de diagnòstic i d’acció, respon a una doble necessitat: d’una banda, posar en evidència la precarietat de la situació actual de l’ensenyament del català; de l’altra, oferir als responsables polítics i als agents educatius un conjunt de propostes concretes que facin possible un canvi de paradigma. El text ha estat molt ben rebut pels càrrecs electes locals, que han reconegut tant la serietat del diagnòstic, com la urgència de revertir un retard que situa la Catalunya del Nord molt per darrere d’altres territoris de França on les llengües regionals han experimentat un desenvolupament significatiu dins el sistema públic.
Autor: eapc
Es publica el Llibre blanc de l’ensenyament del català a Catalunya Nord amb l’horitzó de tenir un territori plenament bilingüe el 2040 – Ramon Faura i Ausiàs Vera
Llengües minoritzades del Pirineu en l’era digital – Mercè Feliu i Cuberes
Els dies 9 i 17 d’octubre passats se celebrà a la Universitat de Lleida el seminari Sobirania digital-tecnològica, pobles i llengües minoritzades, organitzat pel Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) –en el marc del projecte Som Part–, per la Fundació pels Drets Col·lectius dels Pobles, i pel Departament de Filologia i Comunicació de la Universitat de Lleida. Aquest seminari és la continuació del que se celebrà a l’abril a la Universitat de Barcelona (en podeu llegir la crònica en aquest mateix blog). Mitjançant la participació de quatre experts vinculats a les ciències del llenguatge i de la comunicació, s’hi exposà el paper de la tecnologia en la conservació de les llengües minoritzades i, més concretament, de quatre llengües del Pirineu –el català, la llengua de signes catalana (LSC), l’occità (i la seua varietat aranesa) i l’aragonès.
La inauguració i la presentació dels ponents anà a càrrec d’Helena Torres Purroy, professora del Departament de Filologia i Comunicació de la Universitat de Lleida i membre del Grup de recerca en transformacions en els mitjans audiovisuals i les seves implicacions en el desenvolupament polític, cultural i social (TRAMA). El seminari comptà amb quatre comunicacions distribuïdes en dues jornades. Les dues ponències del 17 d’octubre foren interpretades en LSC de la mà de l’associació Deixa’ns Signar.
La Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 2949/2025 sobre el règim lingüístic del sistema educatiu no universitari: l’enèsim sotrac jurisdiccional al model lingüístic educatiu de Catalunya – Josep Martí i Pons
La Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 2949/2025 (Sala Contenciosa Administrativa, Secció Cinquena), de 8 de setembre de 2025 (Recurs 1333/2024) és l’última resolució dictada per aquest Tribunal que torna a afeblir i desdibuixar el tradicional model lingüístic de l’escola catalana implantat des dels anys 80. Aquesta sentència resol un recurs contenciós administratiu d’una entitat, en el marc del procediment especial per a la protecció dels drets fonamentals, interposat contra el Decret 91/2024, de 14 de maig, del règim lingüístic del sistema educatiu no universitari (DOGC, núm. 9164, 16.05.2024)[i]
La judicialització de les decisions sobre el model lingüístic educatiu català no és un fenomen nou. Tanmateix, des de la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, de 28 de juny de 2010 sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya (EAC), s’han anat succeint resolucions jurisdiccionals que, de mica en mica, l’han anat erosionant. Per entendre la situació convé fer unes pinzellades del context jurídic conformat des de la STC 31/2010.
Avançament de sumari del número 84 de la Revista de Llengua i Dret, amb una secció monogràfica sobre la garantia dels drets lingüístics en l’àmbit de la salut
L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest desembre el número 84 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), que contindrà una secció monogràfica sobre la garantia dels drets lingüístics en l’àmbit de la salut, amb una introducció i vuit articles acadèmics. El número també inclourà un article per a cadascuna de les seccions habituals de la revista (Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic, Estudis sobre dret lingüístic i Estudis sobre política lingüística i sociolingüística), tres notes, les habituals cròniques legislatives i jurisprudencials (per territoris) i dues recensions.
La lengua como frontera: monolingüismo, poder y obediencia en la América de Trump – Carolina Chaves O’Flynn
La orden ejecutiva firmada por el presidente Trump en marzo de 2025, donde declaraba el inglés como la lengua oficial de los Estados Unidos, junto con el asesinato reciente del activista político de la derecha estadounidense Charlie Kirk (1993-2025) en septiembre de este mismo año, resaltó las coincidencias entre las premisas políticas de Kirk y la política lingüística de Trump. La orden trumpista resuena profundamente con el discurso que el difunto Kirk venía promoviendo desde hacía años en su programa The Charlie Kirk Show y en sus debates con estudiantes en campus universitarios, pues Kirk insistía en que el inglés debía ser la lengua oficial de los Estados Unidos, retomando un argumento ya formulado por el locutor y escritor conservador Michael Savage, quien acuñó el célebre lema “Borders, Language, Culture”. Savage sostiene que sin fronteras no hay país (“Without borders, there is no country”) y que sin una lengua común –entendida inequívocamente como el inglés– solo puede haber confusión y desintegración. Este credo fue recuperado por Kirk el mismo día en que se promulgó la oficialización del inglés, cuando celebró la decisión como una reafirmación de la unidad nacional estadounidense. La propia orden ejecutiva repite ese principio en clave tecnocrática al declarar que “establecer el inglés como idioma oficial no solo agilizará la comunicación, sino que también reforzará los valores nacionales compartidos y creará una sociedad más cohesionada y eficiente”.