Autor: eapc

Crónica do seminario “O dereito tamén en galego. Dereitos lingüísticos na administración de xustiza” – Abdelouahed Doukhili e Olena Romaniuk

eapcDeixa un comentari

Imatge seminario galegoNo marco da defensa e promoción dos dereitos lingüísticos, a Facultade de Dereito do campus de Ourense (Universidade de Vigo) organizou, o 17 de outubro do 2025, o seminario “O dereito tamén en galego. Os dereitos lingüísticos na administración da xustiza”, un encontro que reuniu xuristas, académicos e activistas para reflexionar sobre o papel do galego no ámbito xudicial e no exercicio profesional do dereito. A iniciativa, promovida en colaboración coa Área de Normalización Lingüística da Universidade, insírese nas accións destinadas a visibilizar a lingua galega como ferramenta válida e necesaria no estudo xurídico e no exercicio da avogacía.

A decana da Facultade, Susana Álvarez, foi a encargada de abrir a xornada, destacando o paradoxo de que no ano 2025 aínda sexa necesario reivindicar estes dereitos nun ámbito de xustiza que debe ser garante da igualdade. Acompañárona Francisca Fernández Prol, profesora de Dereito do Traballo e enlace de Lingua Galega, e Benigno Fernández Salgado, profesor da Facultade de Comunicación e director da Área de Normalización Lingüística, que coincidiron en destacar a importancia de que o seminario, pensado para explorar as conexións entre lingüística e dereito, aspire a continuar como espazo útil para actualizar a docencia, a investigación e o exercicio profesional do dereito.

Llegeix més »

Er Institut d’Estudis Aranesi – Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana (IEA-AALO) daurís delegacion en Barcelona entà reforçar era preséncia der occitan en Catalonha – Alidé Sans

eapcDeixa un comentari
Trobada de l'IEA-AALO a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans.
Autoria: IEA-AALO

Entà celebrar aguesta hita istorica, er IEA-AALO a programat tres actes ena sedença der Institut d’Estudis Catalans, començant damb era Inauguracion Institucionau eth 3 d’octobre, seguint damb era celebracion dera session Plenària dera Acadèmia eth dia 4 d’octobre, e acabant damb eth 12au acte de clauson dera institucion eth dia 18 de deseme.

Era lengua occitana seguís entorada d’un cèrt mistèri en territòri de Catalonha. Era majoria dera poblacion ei conscienta qu’es abitants dera Val d’Aran parlen ua lengua diferenta deth catalan e eth castelhan, coneishuda coma aranés, mès er aranés ei sonque ua petita pèça deth gran mosaïc dera lengua occitana. Alavetz, coma podem presentar aguesta lengua millenària, germana deth catalan?  Er occitan, ei ua des granes lengües istoriques d’Euròpa. Coneishuda coma era lengua des trobadors e des trobairitz, s’estenec pendent era Edat Mejana des der Atlantic enquiara Mediterranèa e des des Aups enquiàs Pirenèus. Er aranés n’ei era varietat pròpria dera Val d’Aran, oficiau en tota Catalonha des de 2006.

Llegeix més »

Jornada de la Revista de Llengua i Dret 2025. Protecció jurídica de les llengües i regressió – Mercè Almeida Falomir

eapcDeixa un comentari

Foto jornada Revista de Llengua i DretEl 3 d’octubre passat es va celebrar a la sala d’actes de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya la jornada anual de la Revista de Llengua i Dret. Enguany, la jornada es va dedicar a la protecció jurídica de les llengües i la regressió.

El marc normatiu de protecció de les llengües oficials, diferents del castellà, pròpies de les comunitats autònomes es troba actualment en una fase crítica per dues causes principals. D’una banda, pels pronunciaments del Tribunal Constitucional i dels òrgans judicials, que proscriuen que les llengües esmentades siguin considerades preferents en els diversos àmbits d’ús i que imposen més presència del castellà. D’altra banda, per les normes i actes aprovats pels governs d’algunes comunitats autònomes amb llengües oficials pròpies, que han eliminat o rebaixat els estàndards de protecció que havien assolit. Aquestes mesures regressives solen respondre a polítiques refractàries al pluralisme lingüístic i posen en qüestió valors i principis que integren l’ordenament jurídic.

Llegeix més »

Andorra: la relació entre llengua i identitat – Jordi Serra i Massansalvador

eapcDeixa un comentari
Targeta amb signe d'interrogació blanc i marró
Font: Pexels

“El límits del meu llenguatge són els límits del meu món”. La famosa frase de Wittgenstein ens recorda que la llengua no és només un fet comunicatiu, sinó que també expressa i estructura la identitat grupal de l’individu. A Andorra, comunitat multicultural i multilingüe, coexisteixen diversos espais de relació entre individus i grups en els quals es negocien usos lingüístics i es construeixen identitats diferents.

1. L’estudi 

Entre 2022 i 2023, un estudi antropològic dut a terme gràcies a un Ajut Lídia Armengol del Govern d’Andorra i publicat aquest 2025 va provar d’aproximar-se als processos de canvi lingüístic i de construcció d’identitats al Coprincipat, amb l’objectiu de veure quines relacions s’hi establien. L’estudi va incloure una enquesta a 764 persones, distribuïdes proporcionalment entre els diversos grups etnoligüístics (especificats a continuació), i entrevistes semidirigides a 96 persones d’aquests grups.

Llegeix més »

Intèrprets judicials i accés a la justícia en l’àmbit penal a Catalunya – Ester Blay i Ignacio González Sánchez

eapcDeixa un comentari
Foto de finestra de vidre amb marc de fusta negre
Font: unsplash

Cada dia, centenars de persones que no entenen ni parlen castellà o català acudeixen a jutjats i tribunals per participar en judicis com a acusats, víctimes o testimonis. La seva capacitat per comprendre el que està passant i intervenir en el procediment amb sentit, consciència i igualtat respecte de les altres parts depèn de la tasca dels professionals de la interpretació: els i les intèrprets judicials. Sense aquesta figura professional, no es pot assolir el dret a la tutela judicial efectiva ni l’accés a la justícia d’aquestes persones. Per garantir-ho, l’ordenament jurídic reconeix el dret de les persones amb barrera lingüística víctimes i acusades a disposar d’un servei d’interpretació gratuït. A Catalunya, aquest dret s’articula mitjançant els serveis d’interpretació i traducció de la Secretaria per a l’Administració de Justícia –encara que hi hagi intèrprets judicials vinculats directament a l’Administració, la immensa majoria de serveis d’interpretació es presten a través d’una empresa externa, SEPROTEC.

Llegeix més »