La llengua de signes catalana (LSC) és la llengua pròpia de les persones sordes i sordcegues signants de Catalunya. A la Universitat de Barcelona, aquesta realitat lingüística és objecte d’una línia de treball clara per contribuir a crear una institució més oberta, equitativa i compromesa amb la diversitat de la comunitat universitària. Entre les últimes actuacions en matèria d’LSC, que han rebut el suport econòmic de la Generalitat de Catalunya, destaquen la creació d’un portal específic d’eines i recursos i un projecte pioner de fixació de terminologia signada per garantir l’accés dels usuaris de l’LSC al llenguatge d’especialitat.Llegeix més »
Categoria: comunicació
Què passa quan no entenem el que Hisenda ens diu? El repte d’una comunicació tributària clara – Mar Forment Fernández
La campanya de la renda 2025 ja és aquí i, acompanyant-la, una certa sensació de nerviosisme i inquietud ens envaeix a molts de nosaltres. Arriba una carta de l’Administració tributària i la primera reacció és gairebé instintiva: “Potser no l’obro ara… Ja la miraré després de sopar… O demà.” I així va passant el temps. Aquesta reacció, aparentment innòcua, amaga emocions més profundes: la incomoditat, la incertesa i, sovint, l’angoixa que provoca enfrontar-se als documents tributaris. En l’imaginari col·lectiu, la relació entre l’Administració tributària i els contribuents s’associa a emocions negatives i a una acusada percepció de complexitat. De fet, aquesta percepció no és una simple impressió subjectiva; al contrari, ha quedat corroborada amb dades empíriques derivades d’una mostra de població sociològicament representativa de la província de Barcelona. A més, cada vegada es disposa de més evidència en el mateix sentit procedent d’estudis centrats en altres actors clau de la comunicació tributària, com ara els professionals de les administracions tributàries i els assessors fiscals.
En un context en què les obligacions fiscals són complexes i en què els canals de comunicació emprats per les administracions s’han diversificat, la claredat dels missatges esdevé un element central per garantir una relació fluida i eficaç entre la ciutadania i les institucions. El sistema fiscal és un pilar essencial de les societats modernes; permet finançar serveis públics fonamentals, sostenir infraestructures i contribuir a la redistribució de la riquesa. Les dades indiquen que una part significativa de la població espanyola és conscient d’aquesta funció dels tributs i accepta, en termes generals, la necessitat de pagar impostos. No obstant això, aquesta acceptació no es tradueix necessàriament en una comprensió efectiva del sistema ni de les obligacions que se’n deriven. És en aquest punt on la dimensió comunicativa del problema emergeix amb força.Llegeix més »
L’RLD blog et fa deu recomanacions per Sant Jordi: llengua, drets i reptes de futur
Coincidint enguany plenament amb la diada de Sant Jordi, des del blog de la Revista de Llengua i Dret us fem la ja tradicional selecció de propostes bibliogràfiques. Fidels a aquesta tradició, us proposem deu lectures recents –publicades entre 2024 i 2025– que dialoguen, des de perspectives diverses, amb els àmbits que vertebren la Revista: el dret lingüístic, el llenguatge jurídic i administratiu, i la política lingüística i la sociolingüística.
La nostra proposta arriba en un context marcat per debats intensos sobre el futur del català: des de les tensions polítiques al País Valencià fins a les discussions sobre la sostenibilitat lingüística i els usos socials de la llengua en un entorn cada cop més globalitzat. En aquest marc, diverses obres posen el focus en la dimensió històrica i política dels conflictes lingüístics, com el treball de Rosa Calafat sobre Mallorca i Menorca als segles XVIII i XIX o l’assaig de Vicent Flor sobre el cas valencià, que evidencia la persistència de dinàmiques de subordinació.
Altres llibres ens conviden a reflexionar sobre les eines per afrontar aquests reptes. És el cas de l’obra d’Isidor Marí, que revisita mig segle de planificació lingüística, o del volum coordinat per Vicenta Tasa, que proposa repensar els drets lingüístics en clau de futur. També hi trobem aportacions que connecten llengua i poder des d’una perspectiva més àmplia, com el llibre de José del Valle, o que analitzen el paper de les llengües en la producció de coneixement en l’àmbit acadèmic europeu, com el treball de Josep Soler i Kathrin Kaufhold.
La relació entre llenguatge i dret és especialment present en aquesta tria. D’una banda, amb obres que reivindiquen el dret de la ciutadania a comprendre el llenguatge de les institucions, com la de Santiago Muñoz Machado, o que posen en relleu la importància de la comunicació clara en la vida quotidiana i professional, com el llibre de Sheila Queralt. En aquesta mateixa línia, el manual d’Antonio Martín (Manual de estilo de lenguaje claro para textos legales y administrativos, 2026) aporta una guia pràctica per redactar textos jurídics i administratius més clars i accessibles.
Completa la selecció una mirada a figures clau de la cultura catalana, com Josep Maria Llompart, que ens recorda el paper fonamental de l’activisme cultural en la normalització lingüística.
Com cada any, aquesta tria vol ser una invitació a llegir, però també a pensar críticament sobre la llengua i el seu paper en la societat. Agraïm sincerament la tasca de totes les persones que col·laboren amb el blog i fan possible aquest espai de reflexió.
A totes les lectores i lectors, us desitgem una molt bona diada de Sant Jordi!🌹📚 Llegeix més »
Els límits da decolonialidade in sociolinguistics, ou between quase-recusas, paraules boniques eta erabaki zailak (i decisions difícils) – Rodrigo Borba
Começo retomando um desconforto que há tempos me assombra. Talvez a decolonialidade esteja servindo mais frequentemente como um significante vazio do que como significado corporificado em ação: uma forma de crítica desatrelada da prática transformadora. Talvez diga exatamente o que queremos ouvir e faz menos do que promete. Na sociolinguística, o termo circula com rapidez vertiginosa. Durante a última década, uma profusão de dossiês, artigos, livros, coletâneas, dissertações e teses passou a invocar a decolonialidade de diversas formas, for better or for worse. No mundo acadêmico hoje (especialmente no perímetro Euro-Americano), dizer-se decolonial sinaliza virtude, confere pertencimento, garante publicações. Mas, como sabemos bem, quando um conceito ou ideia vira moda, geralmente se perde algo. No caso em tela, me pergunto: Onde termina a crítica decolonial e onde começa a descolonização propriamente dita? When does decolonial critique stop unsettling structures and start merely circulating as discourse? Cando se volve baleira a crítica descolonial? Nola uzten du dekolonialitateak eraldatzaile izateari? ¿Cuándo la crítica decolonial deja de implicar riesgo y empieza a funcionar como retórica institucional?Llegeix més »
La llengua a la Llei 10/2025, de 26 de desembre, per la qual es regulen els serveis d’atenció a la clientela – Lídia Arnau Raventós
Pas a pas. Diuen que així, de mica en mica, es fa camí. No sovinteja, però, constatar que es fan passos ferms i decidits en defensa de la llengua catalana. En aquesta ocasió, i per molt que pugui sobtar, qui n’ha fet un ha estat el legislador estatal; tot i que afecta totes les llengües oficials diferents del castellà, és clar. En essència: una lectura conjunta dels articles 7.2 i 13.6 de la Llei 10/2025, de 26 de desembre, per la qual es regulen els serveis d’atenció a la clientela, permet concloure que en determinades empreses, si el client es queixa o formula una consulta en català, li hauran de respondre també en català.Llegeix més »