No marco da defensa e promoción dos dereitos lingüísticos, a Facultade de Dereito do campus de Ourense (Universidade de Vigo) organizou, o 17 de outubro do 2025, o seminario “O dereito tamén en galego. Os dereitos lingüísticos na administración da xustiza”, un encontro que reuniu xuristas, académicos e activistas para reflexionar sobre o papel do galego no ámbito xudicial e no exercicio profesional do dereito. A iniciativa, promovida en colaboración coa Área de Normalización Lingüística da Universidade, insírese nas accións destinadas a visibilizar a lingua galega como ferramenta válida e necesaria no estudo xurídico e no exercicio da avogacía.
A decana da Facultade, Susana Álvarez, foi a encargada de abrir a xornada, destacando o paradoxo de que no ano 2025 aínda sexa necesario reivindicar estes dereitos nun ámbito de xustiza que debe ser garante da igualdade. Acompañárona Francisca Fernández Prol, profesora de Dereito do Traballo e enlace de Lingua Galega, e Benigno Fernández Salgado, profesor da Facultade de Comunicación e director da Área de Normalización Lingüística, que coincidiron en destacar a importancia de que o seminario, pensado para explorar as conexións entre lingüística e dereito, aspire a continuar como espazo útil para actualizar a docencia, a investigación e o exercicio profesional do dereito.
El dia 26 de juny de 2025, el Ple Municipal de l’Ajuntament d’Alacant va aprovar una declaració institucional en què instava les Corts Valencianes a modificar la Llei d’ús i ensenyament del valencià (des d’ara, LUEV)[i] i a adscriure la ciutat a la zona de predomini lingüístic castellà. Aquesta iniciativa, d’acord amb les declaracions que s’han conegut d’alguns membres del govern valencià, del partit en el govern o del president mateix, no tindrà per ara més recorregut. El que sí que ha aconseguit és generar el rebuig entre els partits de l’oposició, els sindicats i les entitats cíviques i acadèmiques d’Alacant, i una onada de solidaritat procedent de la resta del domini lingüístic català.
L’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana estableix en l’article sisè que el valencià és l’única llengua pròpia de l’autonomia (punt 1) i que hi és oficial juntament amb el castellà (punt 2). El valor d’aquestes disposicions, però, queda limitat en el mateix article, en el punt 7, el qual preveu la delimitació legal dels territoris en què predomine l’ús d’una llengua o de l’altra. L’oficialitat queda atenuada, doncs, en aquells municipis legalment considerats de predomini lingüístic castellà.
Al Quebec, la Carta de la Llengua Francesa, adoptada el 1977, va establir el francès com a llengua oficial de l’Administració, el món del treball, els negocis i l’educació, en un context canadenc i nord-americà majoritàriament anglòfon.
La Llei sobre la llengua oficial i comuna del Quebec, el francès, aprovada el juny de 2022, va modernitzar aquesta legislació i va crear el càrrec de commissaire à la langue française (CLF) per garantir el compliment de la Carta i supervisar l’evolució de la situació lingüística al Quebec.
Ja ben entrat l’estiu, i a les portes de l’agost, ha arribat l’hora de fer una petita pausa per poder retornar al setembre amb l’energia renovada. Abans, però, volem fer un cop d’ull als continguts que hem compartit amb vosaltres aquests primers set mesos del 2025.
Els darrers temps han proliferat les propostes legislatives regressives en matèria de llengua que amenacen el català, les quals hem seguit de prop i hem anat explicant al nostre blog. En aquest sentit, us hem ofert una comparativa de perspectives i argumentacions de diverses instàncies jurídiques en el marc de l’Estat espanyol i Europa sobre la vehicularitat de llengües minoritzades a l’escola; una aproximació teòrica interessantíssima al debat sobre la justícia de les mesures “coercitives” en favor de les llengües minoritzades, així com un recull de controvèrsies o impugnacions de normes regressives en diversos contextos. Aquest últim ha estat també el tema principal del darrer número 83 de la Revista de Llengua i Dret (RLD), amb una secció monogràfica sobre “Protecció jurídica de les llengües i regressió” que us recomanem. D’altra banda, el proper 3 d’octubre reprendrem aquesta qüestió en viu, en una jornada de reflexió i debat que durà el mateix títol, a la seu de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i també en línia. Aquí en teniu tots els detalls de la jornada i el formulari d’inscripció (obert fins al 24 de setembre!).
La possible oficialització del català a la Unió Europea ha donat peu a una crònica de la taula de debat sobre aquesta qüestió que es va organitzar en el marc del VI Congrés de l’Advocacia Catalana, a una exposició sobre possibles actuacions alternatives a l’oficialització, a més d’una anàlisi de les causes dels moviments i estaticismes a la Unió, on la decisió s’ha ajornat ja sis cops.
En definitiva, han estat 27 aportacions de persones expertes que ens han permès estar al corrent dels avenços i debats en dret lingüístic, llenguatge administratiu i jurídic, política lingüística, i sociolingüística. També hem publicat algunes ressenyes i recomanacions bibliogràfiques, que poden ser adequades com a lectures d’estiu i que trobareu recollides aquí. No dubteu a repassar tot allò que se us hagi pogut escapar.
Ens entusiasma comprovar any rere any l’interès que generen els nostres continguts, i no podem fer altra cosa que agrair-vos-ho. Hem arribat al mes de juliol amb més de 1.700 persones subscrites al blog, la qual cosa significa un augment de 250 subscripcions respecte l’any anterior. El blog de la RLD no tindria sentit sense el suport de totes les persones que ens seguiu setmana rere setmana. Moltes gràcies!
Ens preparem ara per a unes breus vacances i us retrobarem al setembre, en la cita setmanal dels dijous, i, ja en persona, a la jornada del dia 3 d’octubre.
El blog de la Revista de Llengua i Dret us desitja bones vacances!
En aquests moments, el foment de la llengua catalana a les Illes Balears es troba en una situació molt complexa i desfavorable a causa de la conjuntura política i de factors sociolingüístics diversos, com ara els moviments migratoris o el turisme de masses. En aquest context, l’ensenyament de la llengua pròpia oficial, com a element fonamental d’integració i cohesió social, ha de rebre l’impuls polític necessari i el compromís de la comunitat educativa en el seu conjunt: docents i famílies.
L’escola és un agent fonamental en la normalització del català. No debades, a través de l’ensenyament no sols es transfereixen coneixements, sinó també valors socials i culturals. Malauradament, el marc normatiu que regula la presència del català a les aules i la seva promoció des de les aules és, massa sovint, un objectiu habitual del debat polític, condicionat per interessos purament partidistes o ideològics. L’acord que han subscrit recentment el Partit Popular i Vox per modificar la Llei d’educació de les Illes Balears, a canvi de l’aprovació dels pressuposts de la comunitat autònoma, o l’aplicació del Pla pilot de lliure elecció de llengua (més aviat, de segregació lingüística) en són exemples clars.
No marco da defensa e promoción dos dereitos lingüísticos, a Facultade de Dereito do campus de Ourense (Universidade de Vigo) organizou, o 17 de outubro do 2025, o seminario “O dereito tamén en galego. Os dereitos lingüísticos na administración da xustiza”, un encontro que reuniu xuristas, académicos e activistas para reflexionar sobre o papel do galego no ámbito xudicial e no exercicio profesional do dereito. A iniciativa, promovida en colaboración coa Área de Normalización Lingüística da Universidade, insírese nas accións destinadas a visibilizar a lingua galega como ferramenta válida e necesaria no estudo xurídico e no exercicio da avogacía.
