El Diccionari de dret processal: una eina al servei del foment de l’ús del català – Elisabeth Casademont i Caixàs i Miquel Julià-Pijoan

El dret processal és la branca del dret que regula el funcionament dels tribunals de justícia i estableix el camí que s’ha de seguir per resoldre les controvèrsies dels ciutadans mitjançant l’aplicació de l’ordenament jurídic. Determina qui pot acudir als tribunals, davant de quin òrgan, com s’han de desenvolupar les actuacions judicials, com es practiquen les proves i com es dicten i s’impugnen les resolucions judicials. En definitiva, el dret processal proporciona el marc jurídic necessari perquè la ciutadania pugui defensar els seus drets i interessos.

La seva rellevància recau en el fet que protegeix la ciutadania davant un ús arbitrari del poder judicial, atès que sotmet l’actuació dels tribunals a un conjunt de principis i garanties que limiten i ordenen l’exercici de la funció jurisdiccional. Entre aquests principis destaquen la imparcialitat judicial, la motivació de les resolucions, la igualtat de les parts o el principi de contradicció, que asseguren que les decisions judicials no siguin fruit del capritx personal del jutjador, sinó del respecte a unes regles comunes i previsibles que permeten als ciutadans anticipar com es resoldran els conflictes.Llegeix més »

La Guia didàctica del portal Compendium.cat: una eina més per reforçar l’estudi del dret en català – Anna Arnall Duch

Compendium.cat és un portal web que ofereix recursos útils per a l’estudi i la pràctica del dret en català. En són una mostra els manuals de redacció judicial, administrativa i legislativa; apunts sobre qüestions controvertides de terminologia jurídica; diccionaris de dret, i formularis jurídics actualitzats periòdicament d’acord amb el dret vigent, entre molts d’altres.

Aquesta eina va néixer el 2022 impulsada pel Consell de l’Advocacia Catalana amb el suport de la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears, el Consell General d’Andorra i prop de trenta entitats més representatives de diferents sectors i territoris del domini lingüístic català. Pel que fa a l’àmbit universitari, rep el suport de la Xarxa Vives i fins a catorze universitats més (vegeu el detall del suport institucional).Llegeix més »

Els correctors automàtics: quin impacte tenen en com escrivim? – Helena Borrell Carreras

persona que usa la computadora portatil
Autor: Kaitlyn Baker. Font: Unsplash

La normativa del català: opcionalitat i variabilitat

La publicació de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (GIEC) l’any 2016 va suposar un punt d’inflexió per a la normativa del català perquè, entre altres raons, va introduir la variabilitat i l’opcionalitat. Això vol dir que l’usuari ha de tenir en compte la variació dialectal i de registre a l’hora de prendre decisions. El nou text normatiu, a més, és descriptiu i normatiu alhora, fet que implica que tot el que s’hi recull és vàlid si no es diu el contrari. Aquest enfocament, tot i que està àmpliament validat en la lingüística i les gramàtiques d’altres llengües, com ara el castellà, presenta un repte per als usuaris, sobretot els que no són experts. Una de les dificultats és que cal triar entre formes que són preferibles o més habituals en registres formals i altres opcions que tradicionalment havien estat condemnades. Per tant, l’usuari ha de saber distingir entre graus de formalitat i escollir una forma o una altra segons el context, ja que no s’ha d’escriure de la mateixa manera un correu electrònic professional que un missatge de WhatsApp per a un amic.Llegeix més »

Ponent la mou i llevant la plou: actituds lingüístiques, subjectivitat i norma en la pronúncia d’adolescents nord-occidentals – Èlia Fernández-Belchi

Foto de quatre persones en el cim d'una muntanya en el capvespre
Autora: Helena Lopes. Font: Pexels

Per què estudiar la pronunciació del català avui?

Quaranta anys després de la implantació del model de conjunció en català (1983), ha quedat demostrat que la vehicularitat del català als centres educatius de Catalunya és imprescindible per garantir-ne l’aprenentatge per part de tots els alumnes (Riera i Sendra, 2022). Ara bé, en els darrers anys diversos treballs han constatat mancances en les polítiques educatives de secundària de Catalunya en relació amb el foment de l’ús social de la llengua catalana. Així, per exemple, el darrer estudi sociolingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (2023) posa de manifest que un 61 % de l’alumnat no usa el català mai o ho fa poques vegades fora de l’aula. A més, s’ha observat que els alumnes nouvinguts als centres de secundària de Catalunya tendeixen a utilitzar el català en contextos acadèmics i el castellà en la interacció social amb els iguals, seguint el patró que es troben en els companys (Trenchs-Parera i Newman, 2015). En aquest context, tampoc no és millor la sort dels sons patrimonials del català (és a dir, dels que han resultat de l’evolució natural de la llengua i la caracteritzen), que en molts casos es troben en recessió (Pons i Griera, 1992; Carrera-Sabaté, 2015, 2022; Fernández-Belchi, 2024; Torrens, 2024).

Llegeix més »

Interaccions i llengües a l’aula: factors que expliquen l’ús desigual del català – Roger Campdelacreu i Sibina

Fer una recerca participativa en les aules de secundària implica veure les interaccions i situacions que s’hi produeixen i com els adolescents hi circulen amb diferents rols. Això permet ser testimoni de la realitat social que les dades no sempre mostren i observar què passa allà on tenen lloc els fets. La recerca duta a terme i que ara descric neix de la inquietud viscuda a les aules com a professor a l’àrea metropolitana de Barcelona: la percepció de com el català, tot i ser la llengua vehicular del sistema educatiu a Catalunya, sovint no és la llengua de relació entre l’alumnat.

Llegeix més »