En un article que vaig elaborar per al darrer número (82) de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, publicat el 18 de desembre passat, proposava un conjunt d’actuacions que, al meu parer, es podrien dur a terme mentre la llengua catalana no pugui assolir la condició de plena oficialitat dins del sistema juridicolingüístic de la Unió Europea (UE).[i]
Des de l’aprovació de la Constitució espanyola el 1978, les diverses administracions han desenvolupat regulacions sobre les llengües del territori. La Constitució estableix el castellà com a llengua oficial de l’Estat i estableix la possibilitat que altres llengües també siguin oficials en les comunitats autònomes respectives. No obstant això, a l’opinió pública espanyola existeix un corrent crític (Ovejero, 2008; Ruiz Soroa, 2008, 2023, i Toscano, 2023, entre altres articles, tant de premsa com acadèmics) amb la regulació lingüística en territoris amb doble o triple oficialitat, especialment pel que fa a la promoció i la normalització de llengües pròpies.
L’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2023 (d’ara endavant, EULP) és la cinquena edició d’una estadística oficial que es va fer per primera vegada l’any 2003 i que ha esdevingut una eina bàsica per a conèixer la situació sociolingüística a Catalunya. En l’anàlisi dels resultats principals d’aquesta edició fem un èmfasi especial en el context demogràfic i en l’evolució de les xifres absolutes, que ajuden a entendre l’evolució dels percentatges.
L’enquesta de 2023 s’ha dut a terme a partir d’una mostra representativa de 8.682 persones de 15 anys i més distribuïdes per tot el territori de Catalunya, amb un marge d’error d’1,03. El treball de camp es va desenvolupar entre setembre de 2023 i abril de 2024.
Per començar analitzarem l’evolució demogràfica dels últims 20 anys, que està marcada per dos fenòmens: la disminució del creixement natural i l’augment del creixement migratori.
La Generalitat de Catalunya ha publicat recentment la segona edició del Manual d’elaboració de normes, que té com a objectiu ser una eina de consulta pràctica per resoldre dubtes durant la tramitació de normes i redactar-les amb claredat. Va adreçat especialment a tots els operadors que intervenen en el procés d’elaboració de normes a la Generalitat de Catalunya, si bé també és d’utilitat per a qualsevol persona interessada en tècnica normativa.
L’àmbit d’aplicació del Manual se circumscriu als procediments de tramitació de disposicions normatives derivats de l’exercici de la iniciativa legislativa, la legislació delegada, la legislació provisional extraordinària i urgent i la potestat reglamentària de la Generalitat de Catalunya. Així, l’obra tracta de manera ordenada els requisits formals, materials i lingüístics que cal tenir en compte al llarg de la tramitació normativa, la qual, mentre el Parlament no aprovi el Projecte de llei del procediment d’elaboració de disposicions normatives, està recollida en dues normes diferents: la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, i la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern, respectivament.
Fundat l’any 2004, el Soziolinguistika Klusterra (Clúster de Sociolingüística) acaba de celebrar el vintè aniversari. Aprofitem aquesta fita per repassar la trajectòria i les característiques d’aquest centre d’investigació, ja que sovint constatem que presenta trets força singulars i considerem que alguns d’aquests elements podrien resultar útils a professionals implicats en tasques similars, també a Catalunya.
