Avançament de sumari del número 85 de la Revista de Llengua i Dret, amb una secció monogràfica sobre l’avaluació i l’acreditació de coneixements de llengua catalana durant els segles XX i XXI

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest juny el número 85 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), que inclourà una secció monogràfica sobre l’avaluació i l’acreditació de coneixements de català durant els segles xx i xxi, formada per una introducció i sis articles acadèmics.

El número també aplegarà una contribució a la secció d’Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic; dos articles a la secció d’Estudis sobre dret lingüístic; un article a la secció d’Estudis sobre política lingüística i sociolingüística; dues notes; les habituals cròniques legislatives i jurisprudencials, i tres recensions.

La secció monogràfica d’aquest número ha estat coordinada per Daniel Casals i Martorell, doctor en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. Tal com apunta Casals en la introducció, l’objectiu del monogràfic “ha estat oferir una visió panoràmica, des del punt de vista històric, de l’avaluació i l’acreditació de coneixements de llengua catalana a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears per mitjà d’una selecció representativa de set organismes que han dut o que duen a terme ambdues accions. Aquestes entitats, públiques o privades, són la concreció de mesures de planificació lingüística i han existit en diferents moments de l’època contemporània en els territoris de parla catalana, independentment del signe, favorable o contrari, de les polítiques lingüístiques oficials de cada moment. Aquest monogràfic, doncs, pretén omplir un buit en l’estudi de la història social contemporània i l’estandardització del català”.Llegeix més »

L’RLD blog et fa deu recomanacions per Sant Jordi: llengua, drets i reptes de futur

Coincidint enguany plenament amb la diada de Sant Jordi, des del blog de la Revista de Llengua i Dret us fem la ja tradicional selecció de propostes bibliogràfiques. Fidels a aquesta tradició, us proposem deu lectures recents –publicades entre 2024 i 2025– que dialoguen, des de perspectives diverses, amb els àmbits que vertebren la Revista: el dret lingüístic, el llenguatge jurídic i administratiu, i la política lingüística i la sociolingüística.

La nostra proposta arriba en un context marcat per debats intensos sobre el futur del català: des de les tensions polítiques al País Valencià fins a les discussions sobre la sostenibilitat lingüística i els usos socials de la llengua en un entorn cada cop més globalitzat. En aquest marc, diverses obres posen el focus en la dimensió històrica i política dels conflictes lingüístics, com el treball de Rosa Calafat sobre Mallorca i Menorca als segles XVIII i XIX o l’assaig de Vicent Flor sobre el cas valencià, que evidencia la persistència de dinàmiques de subordinació.

Altres llibres ens conviden a reflexionar sobre les eines per afrontar aquests reptes. És el cas de l’obra d’Isidor Marí, que revisita mig segle de planificació lingüística, o del volum coordinat per Vicenta Tasa, que proposa repensar els drets lingüístics en clau de futur. També hi trobem aportacions que connecten llengua i poder des d’una perspectiva més àmplia, com el llibre de José del Valle, o que analitzen el paper de les llengües en la producció de coneixement en l’àmbit acadèmic europeu, com el treball de Josep Soler i Kathrin Kaufhold.

La relació entre llenguatge i dret és especialment present en aquesta tria. D’una banda, amb obres que reivindiquen el dret de la ciutadania a comprendre el llenguatge de les institucions, com la de Santiago Muñoz Machado, o que posen en relleu la importància de la comunicació clara en la vida quotidiana i professional, com el llibre de Sheila Queralt. En aquesta mateixa línia, el manual d’Antonio Martín (Manual de estilo de lenguaje claro para textos legales y administrativos, 2026) aporta una guia pràctica per redactar textos jurídics i administratius més clars i accessibles.

Completa la selecció una mirada a figures clau de la cultura catalana, com Josep Maria Llompart, que ens recorda el paper fonamental de l’activisme cultural en la normalització lingüística.

Com cada any, aquesta tria vol ser una invitació a llegir, però també a pensar críticament sobre la llengua i el seu paper en la societat. Agraïm sincerament la tasca de totes les persones que col·laboren amb el blog i fan possible aquest espai de reflexió.

A totes les lectores i lectors, us desitgem una molt bona diada de Sant Jordi!🌹📚 Llegeix més »

Cartografia d’una lluita persistent i fatigosa – Rafael Castelló-Cogollos

Coberta del llibre Contra la llengua dels valencians. Una batalla per la cultura. Vicent FlorFlor i Moreno, Vicent. (2025). Contra la llengua dels valencians. Una batalla per la cultura. Afers. [240 pàgines]

1. Construir el mapa d’un camp

La tesi central del llibre és nítida: els atacs contra el valencià no constitueixen fenòmens espontanis ni aïllats, sinó que resulten d’una estratègia sistemàtica i continuada per subordinar la llengua catalana i els seus parlants a la llengua castellana, i a una identitat espanyola fortament vinculada. Aquesta estratègia està impulsada per persones i grups de poder que instrumentalitzen el secessionisme lingüístic per mantenir l’hegemonia del castellà i impedir qualsevol projecte de normalització del valencià. L’autor manifesta des del principi la intenció d’”impugnar l’statu quo actual i, en concret, posar en dubte com és d’acollidor el Regne d’Espanya” (p. 14).Llegeix més »

La reestandardització de l’Institut d’Estudis Catalans: autoritat, equitat, rellevància, eficiència i eficàcia – Joan Costa Carreras

Bolígrafs i notes adhesives sobre fons blanc.
Font: Unsplash. Autoria: Ravi Palwe

Aquest apunt s’emmarca en les propostes d’avaluació de polítiques lingüístiques de Boix i Fuster i Vila i Moreno (1998)[i] i de Gazzola (2014).[ii] En síntesi, són les que es donen a la graella següent:

 

Fases de la planificació lingüística de Boix i Vila (1998, p. 288-294) Fases del cicle polític segons la Figura 2.1 de Gazzola (2014, p. 54)
5.1.1. La selecció del problema Public problem to solve
5.1.2. La definició del problema Definition of the problem
5.1.3. La formulació de les línies d’actuació Design of alternative policy intervention plans
Choice
5.1.4. La posada en pràctica Implementation
Results
5.1.5. L’avaluació Evaluation of results

Llegeix més »

Els prejudicis lingüístics de l’alumnat de batxillerat: què revelen i per què importen – Alícia Martí Climent i Mireia Barba Barranquero

grup de persones caminant pel carrer
Font: Unplash

Quan parlem de llengua i educació, sovint pensem en gramàtica o competència comunicativa. Tanmateix, sota tot això hi ha un territori menys visible però decisiu: el de les actituds i els prejudicis lingüístics. L’article Una aproximació als prejudicis lingüístics de l’alumnat de batxillerat, publicat a la Revista de Llengua i Dret (juny de 2025), ens permet entrar de ple en aquest espai subtil però determinant. El treball sorgeix de dos grups de discussió amb vint-i-tres estudiants de primer de batxillerat d’un centre públic de l’Horta Nord, un entorn que combina la proximitat al valencià amb una realitat familiar i social força heterogènia. Els resultats del diàleg –espontani, viu i genuí– ofereixen una radiografia precisa de com els adolescents perceben el valencià, les altres varietats de la llengua catalana i les altres llengües amb què conviuen.

Llegeix més »