L’ús de més d’una llengua per part de les persones ha fascinat des de sempre i s’ha vist com una benedicció o un càstig. No ens ha d’estranyar que sigui així, perquè la facultat del llenguatge ens fa vertaderament humans i ens serveix per fer coses amb les llengües: estimar-nos, fer-nos mal, dir-nos coses boniques o no tan boniques… La mateixa història de Babel explica com les diferents llengües van ser un càstig diví que, malgrat tot, hem superat perquè la majoria de persones del planeta fem servir més d’una llengua en el nostre dia a dia. Els lingüistes i sociolingüistes s’han interessat per aquest tema i han constituït disciplines acadèmiques al voltant de l’estudi dels usos multilingües de les persones. Ens podem preguntar per què s’estudien tant els usos multilingües que fem les persones. No seria més apropiat estudiar, com a fenomen estrany, l’ús de només una sola llengua? El motiu rau segurament en el fet que els estats nació van promoure, en general, una sola llengua com a oficial, que va ser la seleccionada com a llengua de prestigi i d’ascens social, i això va arraconar altres llengües, que van entrar en processos de minorització o fins i tot de desaparició.Llegeix més »