El Pacte Nacional per la Llengua és un acord que pretén establir un marc de consens entre diferents agents polítics, socials, econòmics i culturals per tal de donar una resposta coordinada, planificada i adaptada als temps actuals als reptes a què s’enfronta el català. Aquesta voluntat sorgeix d’una creixent preocupació social per la situació de la llengua, una preocupació que ha tornat a manifestar-se amb força durant els últims anys. Tot i que Catalunya és reconeguda com un referent internacional en polítiques lingüístiques i s’han aconseguit avenços significatius en la recuperació del català, la inquietud per l’evolució de la llengua és àmplia i justificada, ja que alguns dels objectius bàsics dels primers anys 1980 –el domini de la llengua per part de tota la població i l’ús en tots els àmbits socials, per exemple– no s’han assolit completament.
Categoria: sociolingüística
Journée des langues autochtones à l’Université de Montréal : recherche participative et revitalisation linguistique – Fanny Boutrouille
Le 27 mars 2025 ont eu lieu à la la Faculté des arts et des sciences de l’Université de Montréal plusieurs événements publics dans le cadre de la Journée des langues autochtones, dont une conférence publique sur les langues autochtones et une table ronde sur les langues minoritaires.
La conférence publique, intitulée « Langues autochtones, recherche particip-action et les défis de l’IA », a été prononcée par la professeure Marie-Odile Junker de l’Université Carleton. La présentation s’articulait autour de trois axes : l’importance de la recherche participative dans la documentation des langues autochtones, le rôle des technologies pour soutenir ces démarches et les risques que pose l’intelligence artificielle dans ce contexte. Organisée dans le cadre de la Journée des langues autochtones, la présentation a rassemblé un public varié et enthousiaste, témoignant de l’intérêt grandissant pour les questions liées à ce sujet.
Famílies i llengües minoritzades: estratègies per a la transmissió i la socialització. Crònica de la jornada CLUB 33 – Mariona Albareda Sambola
El 9 de maig, la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona va acollir el trenta-tresè Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB 33). Aquesta edició, organitzada per la secció de Lingüística Catalana del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB, el Grup d’Estudi de la Variació (GEV) i el Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC-UB), i impulsada per l’equip investigador del projecte “Alta minorització i reproducció lingüística al sud-oest europeu” (AMRELSE) (PID2021-125859NB-I00), es va centrar en les “Estratègies familiars per a la socialització d’infants i adolescents en llengües minoritzades”.Llegeix més »
Avançament de sumari de la Revista de Llengua i Dret número 83, amb una secció monogràfica sobre protecció jurídica de les llengües i regressió
L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest juny el número 83 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), que contindrà una secció monogràfica sobre protecció jurídica de les llengües i regressió, amb una introducció i cinc articles acadèmics. El número també inclourà dos articles més a la secció d’Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic; dos articles a la secció d’Estudis sobre dret lingüístic; tres articles a la secció d’Estudis sobre política lingüística i sociolingüística; dues notes; les habituals cròniques legislatives i jurisprudencials, per territoris, i tres recensions.
Recensió de Del Valle, José. (2024). Lo político del lenguaje. Travesía por el español y sus malestares. Verba Volant – Eloi Bellés
Una de les virtuts dels investigadors que tenen una trajectòria consolidada i molts anys de lletra a l’esquena és que es poden permetre d’aplegar textos anteriors, revisar-los, cohesionar-los i donar-los una nova força i projecció. És a dir, poden prendre textos publicats ací i allà i fer-ne un producte nou, que en conservi l’essència però ens digui coses noves. Això és el que ha fet José del Valle en el volum Lo político del lenguaje. Travesía por el español y sus malestares (Verba Volant, 2024). Es tracta d’un llibre que aplega, revisa, ordena i amplia alguns textos previs de l’autor, sempre amb el to marcadament assagístic i volgudament no acadèmic que el caracteritza. Per bé que Del Valle sigui gallec, ha desenvolupat tota la carrera acadèmica als Estats Units, de manera que, a tots els efectes, cal considerar-lo un intel·lectual i acadèmic americà. Ho adverteixo des d’ara, ja: que no tingui un to marcadament acadèmic no vol dir que el llibre no sigui rigorós ni fruit d’una tasca intel·lectual i acadèmica de primer ordre.