L’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2023 (d’ara endavant, EULP) és la cinquena edició d’una estadística oficial que es va fer per primera vegada l’any 2003 i que ha esdevingut una eina bàsica per a conèixer la situació sociolingüística a Catalunya. En l’anàlisi dels resultats principals d’aquesta edició fem un èmfasi especial en el context demogràfic i en l’evolució de les xifres absolutes, que ajuden a entendre l’evolució dels percentatges.
L’enquesta de 2023 s’ha dut a terme a partir d’una mostra representativa de 8.682 persones de 15 anys i més distribuïdes per tot el territori de Catalunya, amb un marge d’error d’1,03. El treball de camp es va desenvolupar entre setembre de 2023 i abril de 2024.
Per començar analitzarem l’evolució demogràfica dels últims 20 anys, que està marcada per dos fenòmens: la disminució del creixement natural i l’augment del creixement migratori.
Font: Asier Basurto Arruti i Imanol Larrea Mendizabal
Fundat l’any 2004, el Soziolinguistika Klusterra (Clúster de Sociolingüística) acaba de celebrar el vintè aniversari. Aprofitem aquesta fita per repassar la trajectòria i les característiques d’aquest centre d’investigació, ja que sovint constatem que presenta trets força singulars i considerem que alguns d’aquests elements podrien resultar útils a professionals implicats en tasques similars, també a Catalunya.
Font: Asier Basurto Arruti eta Imanol Larrea Mendizabal
Soziolinguistika Klusterra 2004an sortu zenetik XX. urteurrena bete berri da. Aitzakia egokia iruditu zaigu bertako kideoi ikergune honen ibilbidea eta ezaugarriak errepasatzeko. Izan ere, erakunde honen zenbait elementu nahiko bereziak direla ikusten dugu maiz gure jardunean, hainbat harreman eta testuingurutan. Eta, gure iritziz, elementu horietako zenbait aurkeztea eta azaltzea interesgarria izan daiteke antzeko lanetan dihardutenentzat, baita Katalunian ere.
Conèixer (i reconèixer) la llengua i cultura catalanes, del sociolingüista Isidor Marí, és una nova versió ampliada del seu altre llibre Conocer la lengua y la cultura catalanas, publicat l’any 1993 en llengua castellana, i que ara s’ha editat simultàniament tant en català com en castellà per a fer-ne més difusió.
El filòleg eivissenc i autor del llibre ha escrit anteriorment diverses obres sobre estandardització, plurilingüisme, cultura i llengua a les Illes Balears, variació lingüística, ensenyament del català, planificació i política lingüística. És membre de l’Institut d’Estudis Catalans i expresident de la Secció Filològica, exprofessor de la Universitat de les Illes Balears i de la Universitat Oberta de Catalunya, i assessor lingüístic dels governs català i balear. També s’ha dedicat a la música folk i a la participació política, inicialment des de posicions d’esquerres, i ha arribat a formar part de les llistes electorals de Junts per Catalunya a les eleccions “del 155” a la Generalitat de Catalunya.[i] Aquest sòlid i extens bagatge garanteix una lectura profitosa d’un llibre que il·lustra l’estat de la llengua i la cultura catalanes des dels orígens (capítols 2 i 3), passant per l’època d’esplendor (capítols 4 i 5) i fins a l’actualitat, tot desgranant els principals problemes que el català ha hagut d’enfrontar al llarg dels segles i amb un clar objectiu: acabar amb la incomprensió i els prejudicis contra la diversitat cultural i lingüística als països on es parla. Com resa el pròleg: “El nostre desig és que la seva lectura tombi apriorismes basats en un desconeixement dels fets històrics, els lectors tinguin una informació completa i objectiva sobre la realitat lingüística, i l’hostilitat manifestada per alguns sectors esdevingui comprensió” (p. 15).Llegeix més »
Com parlen els polítics sobre la immigració? O més bé, canvien els polítics el seu discurs sobre la immigració si són al govern o a l’oposició? Recentment un equip interdisciplinari de psicòlogues socials de la Universitat de València i lingüistes computacionals de la Universitat Politècnica de València ens hem fet aquestes preguntes i hem publicat un estudi[i] que analitza els discursos polítics sobre la immigració al Parlament d’Espanya entre 1996 i 2016. Aquest estudi ha utilitzat tècniques innovadores de processament del llenguatge natural (PLN) per analitzar els discursos polítics i revelar patrons subtils, i ha fixat l’atenció en els dos partits polítics que han ostentat el govern d’Espanya en algun moment del període analitzat: el PP i el PSOE.Llegeix més »
