Interés de la documentació juridicoadministrativa antiga per a la història del lèxic català. Els manuals de consells de València – Joaquim Martí Mestre

Joanbanjo, CC BY-SA 3.0, via la Wikimedia Commons

Els manuals de consells de la ciutat de València, conservats manuscrits a l’Arxiu Municipal de València, són una sèrie documental de gran valor històric i lingüístic. Aquesta sèrie s’estén al llarg de quatre segles durant l’època foral, des del primer llibre que ha arribat fins a nosaltres, que comprén els anys 1306 a 1326, fins al darrer, de 1706 i 1707, any en què el Decret de Nova Planta posà fi de forma traumàtica a l’ús de la llengua catalana en l’Administració municipal valenciana.Read More »

Un any del judici del procés: on queden els drets lingüístics? – Agustí Pou

Ara fa un any que es va dictar l’anomenada Sentència del procés (STS 459/2019, de 14 d’octubre), que posava fi a la causa oberta contra les persones que van liderar les actuacions a favor del referèndum de l’1 d’octubre i les accions polítiques i jurídiques favorables a la independència de Catalunya.

Entre els diferents aspectes del judici, la llengua ocupa un lloc que, si bé no central, sí que acaba sent significatiu i recurrent. Les decisions que el Tribunal va adoptant sobre les incidències lingüístiques plantejades per les parts van perfilant essencialment la visió que l’òrgan judicial té sobre dos aspectes: els drets lingüístics que al·leguen les persones encausades i l’estatus del català dins l’Estat espanyol. El conjunt de qüestions relacionades amb la llengua en el marc del procediment pivoten sobre aquests dos temes o en són una derivada. Per aprofundir sobre el judici i la Sentència, podeu consultar la crònica de jurisprudència de la Revista dels núm. 71 (pàg. 333-335) i núm. 73 (pàg. 250-259), els elements principals de les quals exposem en aquest apunt.Read More »

Les llengües desfavorides necessiten traducció automàtica – Mikel L. Forcada

La traducció automàtica pot ajudar les llengües desfavorides. Si una llengua és viva avui dia, ho és perquè és digitalment viva i té una presència rellevant en Internet. Si no és així, els parlants aprenen i usen altres llengües per a viure en línia, i la llengua desapareix dels àmbits digitals de relació social i econòmica, cada volta més rellevants. Els continguts textuals són encara una bona part dels continguts de la xarxa. La traducció automàtica pot ajudar a generar-ne per a una llengua desfavorida, a partir de textos en alguna llengua més puixant, i, consegüentment, impulsar la vitalitat d’aquesta llengua en Internet.Read More »

La realidad lingüística en Extremadura – Daniel Gordo

1. Introducción
En la actualidad en Extremadura conviven con el castellano otras tres modalidades lingüísticas, pero en un estado de diglosia tan avanzado que todas ellas se encuentran en grave peligro de extinción. Hoy por hoy, los hablantes puros son escasos y de edad media o avanzada —exceptuando el caso de la fala—, y la transmisión generacional se sigue dando con generalidad solo en un puñado de municipios. Estas lenguas minoritarias son el portugués rayano (português raiano), la fala del Valle de Jálama (fala do Val de Xálima) y el extremeño (estremeñu).

Las tres lenguas están reconocidas como tales por parte de organismos internacionales de la talla de Consejo de Europa, UNESCO o SIL International, así como de diversas instituciones académicas europeas referentes en la materia como la Universidad de Ámsterdam.

Read More »

Crida d’articles/Call for papers/Convocatoria de artículos/ Appel à contributions: Bilingüisme de sentit únic: els obstacles a la revitalització de les llengües perifèriques de l’Estat espanyol

Disponible en català, anglès, castellà i francès

Editors convidats:
Juan Jiménez-Salcedo, Universidad Pablo de Olavide
Jean-Rémi Carbonneau, Serbski Institut (Bautzen, Alemanya) i chaire de recherche du Canada en études québécoises et canadiennes, Université du Québec à Montréal (Canadà)

Si la capacitat de les comunitats autònomes de l’Estat espanyol per desenvolupar polítiques lingüístiques actives favorables a les respectives llengües pròpies semblava un dels grans consensos de la transició democràtica, l’escenari sociolingüístic, polític i judicial dels darrers anys apunta més aviat cap a la tendència oposada. En el cas del català, són exemples d’això les iniciatives polítiques i judicials contràries a qualsevol intent de regulació dels àmbits funcionals d’ús de la llengua pròpia, així com les polítiques de contraplanificació lingüística preconitzades per determinats partits polítics i per certs col·lectius socials i culturals. Aquestes polítiques haurien consistit principalment en la limitació (administrativa i discursiva) de la rellevància del català com a llengua pública de comunicació, així com del seu coneixement, i en l’afavoriment de processos de desagregació del domini lingüístic com a mapa cognitiu (Montoya Abat, 2009), que s’estaria presentant com a fragmentari alhora que es proclama la unitat panhispànica. Seguint la tesi de Pradilla (2008: 77) sobre la contraplanificació, que l’autor aplica al cas concret del País Valencià, sota una “pretesa política de recuperació de la llengua pròpia […] [s’amagaria] una pràctica institucional en els millors dels casos indolent quan no clarament hostil”.Read More »