Carta europea de les llengües regionals o minoritàries i justícia: una reforma pendent de la Llei orgànica del poder judicial – Anna M. Pla

Enguany es commemoren els 20 anys de l’entrada en vigor de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, convenció internacional adoptada al Consell d’Europa. Havia d’entrar en vigor en ser ratificada per almenys cinc estats, i aquest fet s’esdevingué el primer de març de l’any 1998. S’assolia, així, una fita històrica en la protecció normativa de la riquesa plurilingüe europea, valorada com una manifestació eloqüent del seu patrimoni cultural. Des d’aleshores, s’ha acabat consolidant com un dels instruments normatius més eficients en la protecció del plurilingüisme del vell continent, perquè, recordem-ho, aquesta ambiciosa convenció internacional és vinculant jurídicament al territori dels vint-i-cinc estats part que, fins avui, l’han ratificada. De fet, hom pot asseverar que, al llarg d’aquests anys, el seu impacte polític ha transcendit a bastament l’àmbit d’aquests estats part. I això perquè, fins i tot en aquells estats que no l’han signada ni ratificada, aquesta iniciativa no ha quedat bandejada del debat polític i parlamentari. Sovint, les reflexions a l’entorn de la conveniència o l’oportunitat d’adherir-se als compromisos de la convenció han impel·lit interessants reflexions sobre la política lingüística que s’havia seguit a nivell intern i han permès evidenciar dèficits en el reconeixement i la protecció de les respectives comunitats lingüístiques. Ha assumit, en definitiva, un paper polític especialment rellevant a l’hora de difondre els valors i principis que la inspiren.

En el cas d’Espanya, la Carta passà a formar part de l’ordenament jurídic intern l’any 2001, vinculant jurídicament a tots els efectes. La revisió comparada dels instruments de ratificació dels diferents estats part permet asseverar que l’Estat espanyol és un dels que més compromisos del conveni ha assumit, en els termes que emfasitza explícitament el Comitè d’Experts del Consell d’Europa als seus informes periòdics d’avaluació. Assumeix plantejaments maximalistes, també en àmbits públics on la presència i l’ús de les llengües tutelades per la convenció es troba clarament més minoritzat. L’exemple paradigmàtic l’ofereix l’àmbit de l’Administració de justícia. Read More »

Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques del Català de l’Alguer – Irene Coghene

Lo Municipi de l’Alguer, com d’art. 9, paràgraf 4, de l’Estatut Municipal, és l’organisme institucional referent per la política lingüística, que a l’Alguer, en base a les leis actuals, s’ocupa de la llengua catalana.

Lo Consell Municipal (ple de l’Ajuntament), amb deliberació n. 14 del 12.03.2018, aprova el Regulament relatiu a la Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques del Català de l’Alguer. En qualitat d’òrgan consultiu de l’Administració municipal, la Consulta Cívica tracta de temes com la valorització, la promoció i la tutela de la varietat local del català, amb una visió unitària de la llengua. Una important eina per garantir una continuïtat vital a la política lingüística, ja que durant los últims anys hi han estat actes, a vegades importants, però deslligats entre ells, doncs poc eficaços.

Com especificat a l’art. 2, paràgraf 1, la Consulta Cívica «és sede de participació pública amb expressions i representances dels subjectes institucionals». Les associacions sense ànim de lucre, que la componen, han fet política lingüística durant aqueix buit administratiu, garantint una presència viva de la llengua a l’Alguer. Ara que el poder polític ha decidit treballar-hi és inevitable que les associacions hi col·laborin i donguin lo just aport, amb un diàleg continu, considerat fondamental.Read More »

Europa: la igualtat lingüística a l’era digital – Maite Melero

El passat 11 de setembre, el Parlament Europeu va aprovar per aclaparadora majoria un informe de l’eurodiputada de Plaid Cymru, Jill Evans (Resolució del Parlament Europeu, d’11 de setembre de 2018, sobre la igualtat lingüística a l’era digital), en el qual es demana a la Comissió Europea que actuï per tal de reduir la bretxa digital existent actualment entre les diferents llengües europees. Tot i que la Comissió reconeix que el mercat únic digital ha de ser multilingüe, fins ara no s’ha proposat cap política global europea per abordar el problema de les barreres lingüístiques en entorns digitals. L’informe va ser aprovat per 592 eurodiputats, amb només 45 vots en contra i 44 abstencions. En la seva intervenció l’eurodiputada Evans va afirmar: “Els ciutadans europeus han de poder accedir al món digital i utilitzar-lo en la pròpia llengua, incloent-hi les llengües minoritàries. Això requerirà inversió i lideratge des de la UE. Aquesta és una gran oportunitat perquè la UE demostri un compromís real amb la igualtat lingüística, per als parlants de totes les llengües d’Europa, també les no-oficials. El nostre informe inclou una sèrie de recomanacions que contribuiran en gran mesura a aconseguir-ho”.

Les recomanacions a les quals es refereix Evans s’adrecen a cinc àrees d’actuació: institucions, investigació, industria, mercat i serveis públics:Read More »

L’idioma dels senyals de trànsit: resulta exigible la retolació en castellà dels anomenats panells complementaris? – Joan Manel Fernández

El 29 de juny de 2018, el jutjat contenciós administratiu núm. 8 de Barcelona va dictar una sentència que va obtenir un considerable impacte mediàtic.

La resolució considera que és procedent anul·lar una sanció de trànsit quan les informacions complementàries consten redactades “ometent l’idioma castellà”, perquè aquest fet vulnera els articles 56 la Llei de trànsit (Reial decret llei 6/2015) i 138 del Reglament general de circulació (Reial decret 148/2003). De tota manera, una interpretació sistemàtica de la mateixa normativa de trànsit estatal ens porta a afirmar que es podria haver desestimat el recurs.

La sanció es va imposar per estacionar en una zona de “càrrega i descàrrega i vehicles comercials”. La recurrent va al·legar indefensió perquè les informacions complementàries només estaven retolades en català.

La representació de la corporació local va justificar que la senyalització vertical incloïa pictogrames de coneixement general, i estava reforçada mitjançant senyalització horitzontal pròpia de les zones de “càrrega i descarrega” (senyalització en tot cas universal).Read More »

L’acreditació de valencià de les universitats valencianes: CIEACOVA – M. Josep Soldevila

La Comissió Interuniversitària d’Estandardització d’Acreditacions de Coneixements de Valencià (CIEACOVA) està formada per membres dels serveis lingüístics de la Universitat de València-Estudi General, de la Universitat Politècnica de València, de la Universitat d’Alacant, de la Universitat Jaume I de Castelló, de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, de la Universitat CEU Cardenal Herrera i de la Universitat Catòlica de València Sant Vicent Màrtir. La CIEACOVA naix del conveni signat per aquestes universitats per a l’homologació dels certificats de valencià expedits pels respectius serveis lingüístics universitaris.

Antecedents

El Servei de Política Lingüística de la Universitat de València-Estudi General, el Servei de Promoció i Normalització Lingüística de la Universitat Politècnica de València, el Servei de Llengües de la Universitat d’Alacant, el Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Jaume I de Castelló i l’Oficina de Llengües de la Universitat Miguel Hernández d’Elx despleguen la seua activitat en diferents àrees d’actuació, com ara la formació i l’acreditació, l’assessorament lingüístic, la dinamització o la promoció de la llengua.

Les àrees de formació dels diferents serveis lingüístics de les universitats organitzen cursos de formació de valencià per a la comunitat universitària orientats a l’obtenció del certificat del nivell de llengua corresponent. Aquests certificats tenen una validesa interna diversa.

El 1996, la Universitat de València-Estudi General, la Politècnica de València, la d’Alacant i la Jaume I signen un conveni per a l’homologació dels certificats que expedeixen els respectius serveis lingüístics, al qual se suma, el 1999, la Universitat Miguel Hernández d’Elx. Aquest conveni facilita la formació lingüística de la comunitat universitària i l’acreditació dels coneixements adquirits amb uns certificats comuns que garanteixen la capacitació lingüística i professional, faciliten la mobilitat i els processos de baremació.

Els certificats expedits en el marc d’aquest conveni estan reconeguts per la Generalitat de Catalunya (Decret 152/2001 i Ordre de la Presidència 228/2004) i pel Govern de les Illes Balears (Ordre de 17 de febrer de 2000 de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, corregida el 16 de maig de 2000; i l’Ordre de 31 de març de 2004 del mateix organisme) per a l’accés a la funció pública en aquestes administracions.

L’adaptació dels quatre nivells de llengua existents (bàsic, elemental, mitjà i superior) al Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar (MECR) comporta la necessitat d’ampliar els nivells i d’introduir les novetats metodològiques en els programes de llengua i en l’avaluació.

Per aquests motius, el 2008 la Universitat de València-Estudi General, la Universitat Politècnica de València, la Universitat d’Alacant, la Universitat Jaume I de Castelló i la Universitat Miguel Hernández d’Elx signen un altre conveni per a l’homologació dels certificats de valencià expedits pels respectius serveis lingüístics, en el qual es defineixen els nous nivells de certificat i l’equivalència amb els anteriors.

El 25 de febrer de 2015 es modifica parcialment el conveni i s’hi incorporen la Universitat CEU Cardenal Herrera i la Universitat Catòlica de València Sant Vicent Màrtir. Arran d’aquesta modificació, el 22 de setembre de 2015 es constitueix la Comissió Interuniversitària d’Estandardització d’Acreditacions de Coneixements de Valencià (CIEACOVA), formada per personal tècnic dels serveis lingüístics de les universitats públiques valencianes signants i pel personal dels departaments de llengües de les dues universitats privades.

La CIEACOVA té com a objectius principals fixar el model d’acreditació d’exàmens i coordinar les proves interuniversitàries d’acreditació per a obtenir els certificats de coneixements de valencià, i elaborar i publicar el catàleg de certificats d’acreditació de competència lingüística en valencià emesos per les universitats signants.

Les universitats que componen la CIEACOVA comencen a treballar conjuntament per a arribar a un model de prova i de certificat comuns que, posteriorment, s’homologuen per la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià segons l’Ordre 7/2017, de 2 de març de 2017, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regulen els certificats oficials administratius de coneixements de valencià de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, el personal examinador i l’homologació i la validació d’altres títols i certificats.

El procés de treball

El primer repte de la CIEACOVA va ser l’elaboració dels programes comuns basats en el Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar (MECR), document elaborat pel Consell d’Europa que recomana unes bases comunes per a la descripció explícita d’objectius, continguts i mètodes per a l’aprenentatge i ensenyament de llengües. Aquests programes descriuen el que han de saber fer els aprenents a l’hora de comunicar-se i quins coneixements i habilitats han de desenvolupar per ser capaços de fer-ho de manera efectiva. La descripció també inclou el context cultural en què s’utilitza la llengua. El MECR defineix sis nivells de llengua que permeten mesurar el progrés dels aprenents en cada estadi de l’aprenentatge i durant tota la vida: A1, A2, B1, B2, C1 i C2.

El MECR es basa en un enfocament orientat a l’acció, descriu el resultat de l’aprenentatge de llengües en termes d’utilització de la llengua en qüestió. Conté tres dimensions principals: les activitats lingüístiques, els contextos en què tenen lloc i les competències necessàries per a una autèntica comunicació. Divideix les activitats lingüístiques en quatre categories: receptives (comprensió oral i comprensió escrita), productives (oral i escrita), interactives (oral i escrita) i de mediació (traducció i interpretació). Dona una descripció taxonòmica de quatre camps d’utilització de les llengües (públic, personal, educatiu i professional), i precisa per a cadascun els llocs, les institucions, les persones, els objectes, els esdeveniments, les operacions i els textos.

Per a la confecció dels programes de la CIEACOVA es va crear la Comissió de Programes i Exàmens (CPE), composta per personal tècnic de cadascuna de les universitats, que va tenir com a tasca principal l’elaboració dels programes i de les proves. En primer lloc, la Comissió va fer un estudi exhaustiu dels descriptors del MECR a partir del qual va elaborar un esborrany de programes de cinc nivells de llengua (A2, B1, B2, C1 i C2) que abasten des d’un domini lingüístic bàsic fins a un domini d’un usuari experimentat. Posteriorment, un grup d’especialistes en l’ensenyament i aprenentatge de llengües en van fer una anàlisi i van emetre un informe amb propostes de millora que la CPE va implementar als esmentats programes per tal d’arribar als que hi ha en l’actualitat i que, a hores d’ara, hauran d’actualitzar-se atenent les novetats que ha publicat el Consell d’Europa el 2018.

El segon repte plantejat va ser fixar uns models d’examen que contingueren activitats lingüístiques basades en les categories que recull el MECR: receptives, productives, interactives i de mediació. L’objectiu era dissenyar unes proves que foren més comunicatives que no pas gramaticals, és per això que, si bé és cert que els exàmens tenen també una àrea de coneixements gramaticals i lèxics, aquestes activitats estan elaborades a partir de material real, és a dir, produït amb finalitats comunicatives; i per això, en la resolució de les activitats és molt important el context en què s’insereixen. Aquests textos, així com els textos per a la compressió oral i escrita, passen per un laboriós treball de selecció i ancoratge als descriptors de nivell i de continguts dels programes.

Un altre desafiament va ser el disseny de les activitats de mediació, una categoria incorporada al MERC i, fins fa poc de temps, prou desconeguda en l’àmbit de l’ensenyament i aprenentatge de llengües. La mediació combina la recepció, la producció i la interacció. Les activitats de mediació s’incorporen en els nivells C1 i C2. S’hi demana als examinands la reformulació de textos orals i escrits en la mateixa llengua a partir d’esquemes, gràfics, guions, etc., amb la qual cosa han de demostrar que poden explicar, amb un llenguatge clar, fluid i ben estructurat, com s’hi presenten els fets, alhora que poden transmetre amb precisió els aspectes avaluatius i la majoria dels matisos, i destacar-ne les implicacions socioculturals.

El pas següent a la redacció de la prova, i previ a l’administració, és el pilotatge entre una àmplia mostra d’aprenents. A partir de l’anàlisi del funcionament de cada ítem de la prova, se seleccionen aquells que han obtingut millor resultat i d’acord amb aquest, es poleix la tasca per a arribar a la versió final de la redacció de la prova.

L’objectiu és aconseguir dissenyar unes proves que demostren que l’usuari és capaç d’usar la llengua amb finalitats comunicatives en qualsevol àmbit de la seua vida.

Una altra comesa va ser l’elaboració dels criteris i de les rúbriques d’avaluació, així com la redacció de les condicions i dels requeriments necessaris per a administrar adequadament les proves.

El procés d’administració

La primera convocatòria de les proves de la CIEACOVA va tenir lloc el juny de 2016, d’aleshores ençà se n’han fet cinc més. Generalment es programen dues convocatòries anuals, al gener i al juny, malgrat les dificultats que suposa aconseguir harmonitzar els períodes acadèmics de totes les universitats implicades.

El requisit mínim per a presentar-se a les proves és tenir 18 anys. Cada universitat, a més, té la potestat de decidir altres criteris d’accés, com ara formar part de la comunitat universitària, haver rebut cursos de formació concrets, etc.

El Ple de la CIEACOVA nomena un únic Tribunal Central i proposa a cada universitat el nomenament d’una única comissió examinadora per a cadascuna de les universitats, la qual s’encarrega de l’avaluació de l’àrea d’expressió, interacció i mediació oral. Les persones que conformen les comissions examinadores reben una formació específica que les capacita per a poder exercir la tasca d’avaluació que, com ja hem comentat, es fa a partir de rúbriques especialment dissenyades amb aquesta finalitat.

El Tribunal Central disposa d’una comissió de suport, la Comissió Avaluadora Interuniversitària (CAI), formada també per personal tècnic de cadascuna de les universitats, que s’encarrega de tot el que implica el procés de correcció. Són funcions d’aquesta comissió: seleccionar i formar els especialistes que corregeixen les proves escrites i avaluen les proves orals; assegurar l’anonimat de l’examinand i la universitat d’on procedeixen les proves; verificar que les proves es corregeixen seguint els criteris establerts per la CPE i publicats en el web de la CIEACOVA (www.cieacova.com), orientar els correctors en la dinàmica del procediment de correcció i encomanar auditories externes per comprovar que s’hi han aplicat adequadament els criteris fixats.

Per garantir el rigor en l’administració de les proves, les comissions examinadores tenen en la seua composició un membre d’una altra universitat. Aquesta persona és l’encarregada de comprovar i d’observar que tot el procés d’administració de la prova se segueix segons els protocols establerts i comunica les possibles incidències en un informe que s’eleva al Tribunal de la CIEACOVA. Així mateix, la CIEACOVA ha invitat la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià a enviar observadors perquè en comproven l’administració. Els observadors han realitzat informes sobre el desplegament de les proves dels nivells C1 i C2 des de l’any 2016 amb la finalitat de millorar-ne tot el procés.

Conclusió

En els darrers anys hem vist que la necessitat de l’acreditació en valencià ha crescut, tant en l’àmbit acadèmic com per a l’accés al món laboral o a l’Administració pública.

La CIEACOVA ha suposat, d’una banda, l’homogeneïtzació dels diferents certificats que expedien les universitats valencianes i, d’altra banda, l’obertura d’una via oficial més, que se suma a la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià i a l’Escola Oficial d’Idiomes, per a l’obtenció dels certificats que acrediten coneixements de valencià.

Les proves de la CIEACOVA s’han convertit ja en un referent acreditatiu en la societat valenciana, cosa que es posa de manifest pel nombre de persones, més de 13.000 —tant pertanyents a la comunitat universitària com no—, que s’hi han presentat en les sis convocatòries que han tingut lloc.

La repercussió que han tingut les proves de certificació de la CIEACOVA és una evidència més del paper fonamental que realitzen els serveis lingüístics de les universitats públiques valencianes juntament amb els departaments de llengües de la Universitat CEU Cardenal Herrera i la Universitat Catòlica de València Sant Vicent Màrtir en la tasca formativa i normalitzadora de la llengua en la comunitat universitària i, per extensió, en la nostra societat.

L’acció dels serveis lingüístics de les universitats en l’impuls de la normalització del valencià s’uneix, així, a la tasca del govern valencià i a la dels serveis de normalització i política lingüística d’altres organismes en l’objectiu d’incrementar l’ús acadèmic i social de la llengua.

Cal destacar també, la implicació de l’alt nombre de professionals de la llengua —personal tècnic dels serveis lingüístics i professorat— i el personal administratiu que hi col·labora per a dur a terme tot el dispositiu de les proves.

Finalment, hem d’agrair la confiança que els rectors dels diferents equips de govern de les universitats han dipositat en els serveis lingüístics i en els departaments de llengües per a dur a bon port aquest tasca de formació, d’acreditació i normalització del valencià.

M. Josep Soldevila Blasco
Universitat Jaume I i secretària de la CIEACOVA