Comunicación clara en el Ayuntamiento de Madrid: una transformación para la ciudadanía – Marc Bayés

En julio de 2017 el Ayuntamiento de Madrid inició un plan para implementar la comunicación clara en la Administración local madrileña, impulsado por la Dirección General de Transparencia y Atención a la Ciudadanía, la colaboración de la Fundéu BBVA y la editorial Prodigioso Volcán. Con este plan, el ayuntamiento ha liderado una transformación en la cultura comunicativa municipal que ha significado no solo poner la información al alcance de la ciudadanía de forma transparente, sino también (re)elaborarla de manera que sea fácil de entender, directa y sencilla.

Lograr una comunicación clara significa que “la ciudadanía comprenda de forma fácil, directa, transparente, simple y eficaz la información y las comunicaciones que proceden de organizaciones privadas y públicas” (Ayuntamiento de Madrid, s. f.) y, por lo tanto, también las comunicaciones entre Administración y ciudadanos.

Con este proyecto, el consistorio madrileño ha seguido “la senda de otras administraciones internacionales que llevan trabajando en proyectos similares desde hace más de 50 años” (Ayuntamiento de Madrid, s. f.) ―en el Reino Unido, Suecia, EE. UU., Canadá o Francia― y también ha retomado la tradición por la modernización del lenguaje jurídico y administrativo que se ha materializado en numerosas iniciativas públicas, y algunas privadas, en varias comunidades autónomas desde los años 60 del pasado siglo.Read More »

Avançament de sumari de la Revista de Llengua i Dret número 71 (juny 2019)

Aquest mes de juny es publica el número 71 de la Revista de Llengua i Dret / Journal of Language and Law, el qual, a més de les seccions habituals, incorpora dues seccions monogràfiques. D’una banda, la secció “La traducció i la interpretació jurídiques en els serveis públics”, que presenta els resultats de sis perspectives crítiques sobre els reptes que plantegen per a les institucions públiques les polítiques i les pràctiques de traducció i interpretació en les societats modernes; i de l’altra, la secció “Any Internacional de les Llengües Indígenes”, que amb motiu d’aquesta commemoració de la UNESCO inclou quatre estudis sobre les llengües ameríndies que aborden les conseqüències de la seva estandardització i les necessitats normatives en matèria de traducció i interpretació en aquest tipus de llengües minoritàries.

La secció de llenguatge administratiu i jurídic conté un estudi sobre el lèxic jurídic de les lleis sobre la violència de gènere i domèstica a Espanya i el Regne Unit.

La secció de política lingüística i sociolingüística engloba tres estudis que aborden la justícia lingüística en democràcies plurals, el pluricentrisme del català en els principals correctors i traductors automàtics i la traducció de recursos digitals en procediments d’estrangeria a Espanya i el Regne Unit.

A més, aquest número incorpora una nota que tracta sobre el canvi de paradigma que cal afrontar en l’àmbit de la lexicografia catalana digital.

El número també inclou les cròniques sobre la legislació de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, l’Aragó, Galícia, Navarra, l’Estat espanyol i la Unió Europea, sobre la jurisprudència del Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem i sobre l’activitat del Parlament de Catalunya en matèria de llengua durant el segon semestre de 2018. Clouen el número quatre recensions bibliogràfiques.

A continuació us avancem els títols i els resums dels estudis i notes.Read More »

Actuacions de les universitats catalanes en matèria de llenguatge jurídic – Andreu Pulido

L’octubre del 2018 el Govern de la Generalitat de Catalunya va reconèixer el certificat de llenguatge jurídic català de les universitats catalanes com a certificat equivalent al certificat de coneixements de llenguatge jurídic (nivell J), que s’adreça a l’Administració de justícia i altres operadors jurídics.

La Comissió Interuniversitària de Formació i Acreditació Lingüístiques de Catalunya (CIFALC), ens que agrupa totes les universitats del sistema universitari català, havia sol·licitat el reconeixement del seu certificat de llenguatge jurídic català a la Direcció General de Política Lingüística (DGPL). El certificat de nivell J s’adreça exclusivament al personal de l’Administració de justícia. Tenint en compte l’interès que el certificat podia tenir per a altres professionals de la justícia i el dret i per al professorat i estudiants de les facultats de dret de les universitats catalanes, la CIFALC va aprovar elaborar el seu propi certificat de llenguatge jurídic català i demanar-ne el reconeixement i l’equivalència amb el certificat J a la DGPL. D’aquesta manera les universitats catalanes van començar a oferir convocatòries d’examen de llenguatge jurídic català l’any 2018.

El certificat de llenguatge jurídic de la CIFALC segueix la mateixa estructura que el certificat de nivell J. Consta de dues àrees: l’àrea 1, en què s’avalua l’expressió escrita de l’examinand i la seva capacitat per redactar textos jurídics, i l’àrea 2, en què s’avaluen els coneixements específics de llenguatge jurídic. En l’àrea 1 l’examinand s’ha d’enfrontar a dos textos propis de l’àmbit jurídic (oficis, citacions, diligències, provisions, interlocutòries, etc.). Les tasques de l’àrea 2 fan referència als coneixements de l’àmbit jurídic pel que fa a la gramàtica, els criteris de redacció, la terminologia i les convencions.

El nou certificat de llenguatge jurídic de la CIFALC s’adreça especialment als estudiants i professorat universitaris i a aquelles persones interessades o relacionades amb el món jurídic que volen disposar d’uns coneixements especialitzats en llenguatge jurídic. El seu objectiu principal és fomentar l’ús del català a l’Administració de justícia i afavorir la qualitat lingüística de la llengua catalana en aquest àmbit.Read More »

La STC d’11 d’abril de 2019 sobre la Llei d’educació de Catalunya i la seva repercussió sobre el model lingüístic a l’escola catalana – Susana Marín Dios

Una sentència sobrevalorada, que no pacifica la qüestió i que ens deixa a les portes de nous embats entorn a l’ús del català com a llengua vehicular

La Sentència del Tribunal Constitucional (STC) d’11 d’abril de 2019 acaba de resoldre —amb considerable retard, això sí— el recurs presentat contra diversos preceptes de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació de Catalunya (LEC). Cada vegada que el model educatiu —i els seus fonaments legals o reglamentaris— és objecte de revisió constitucional o jurisdiccional, ha reviscut el debat jurídic, però també el mediàtic i el social, sobre un marc normatiu tan rellevant per a la vida de les persones. No debades, la Sentència que ens proposem examinar conté diversos pronunciaments sobre una qüestió tan controvertida com el règim lingüístic a l’educació i la utilització del català com a llengua vehicular en l’ensenyament.

Ara bé: realment, la Sentència suposa un “blindatge” respecte de la immersió lingüística a l’escola catalana com s’han apressat a assenyalar els mitjans de comunicació? Més encara, és l’objecte d’aquesta sentència el model lingüístic a l’escola? Respondre adequadament aquestes preguntes exigiria, probablement, contextualitzar de forma exhaustiva aquesta Sentència, i posar-la en relació no només amb el marc normatiu sinó amb la seva evolució, i sobretot amb la jurisprudència constitucional i ordinària sobre els drets i deures lingüístics, en l’educació i en altres àmbits. No obstant, per no sobreeixir dels marges raonables del que ha de ser aquest apunt, em remeto al magnífic estudi del Dr. Joan Ridao Martín, publicat en aquesta mateixa revista (1) i que descriu amb precisió l’escenari jurídic, la seva evolució a la llum dels canvis normatius i jurisprudencials i el balanç que cal extreure’n en el moment actual.Read More »

Serveis públics digitals: un català planer per a l’era d’internet? – Josep Maria Flores i Ester Manzano

Entre el 1981 i el 2001 es va dur a terme a la Generalitat de Catalunya una tasca, liderada primer per la Coordinadora de Llenguatge Administratiu i després per la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu, de fixació d’un model de llenguatge administratiu i jurídic català modern. El punt de partida era un llenguatge administratiu en castellà, amb un estil abarrocat i una concepció de la relació entre ciutadania i Administració pròpia d’un govern autoritari. Per superar-lo es van buscar referents en documents de la República i fins i tot medievals i en les solucions d’altres llengües romàniques, i es van posar al dia. El resultat va ser el llenguatge net, respectuós i tècnic que les darreres dècades ha anat omplint els arxivadors de les nostres institucions.

Ha plogut molt des d’aleshores, en uns anys que han presenciat la revolució d’internet, el qual, entre moltes altres coses, ens ha portat noves maneres de comunicar-nos i, de retruc, de llegir i entendre el món. Ens arriba molta més informació, i som capaços de captar-ne molta més alhora, sempre que estigui simplificada; els llargs paràgrafs cedeixen terreny a les frases breus introduïdes per boletes i enriquides amb negretes, cursives, subratllats i altres recursos gràfics perquè el lector o lectora capti al primer segon l’essència del missatge i s’entretingui després amb els detalls només si hi té un especial interès. I el text esdevé subsidiari del multimèdia, això sí, els vídeos no han de depassar el parell de minuts, perquè, si no, el nostre interès decau ràpidament. Agradarà o no, però és el nou món que ha vingut per quedar-se a la nostra butxaca, per ara en forma de telèfon mòbil, en què cada hora som fervents usuaris de serveis digitals hipersimplificats de primera línia que ens permeten comprar un llibre amb un sol clic. I aquest és el nivell de servei a què la nostra ciutadania s’ha acostumat i amb el qual mesurarà els serveis digitals que des de l’Administració li oferim.Read More »