Tots els vídeos de l’acte de reconeixement a Carles Duarte

El passat 15 de juny l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) va acollir un acte de reconeixement a Carles Duarte com a fundador i primer director de la Revista de Llengua i Dret – Journal of Language and Law (RLD). Un homenatge impulsat per l’actual Consell de Redacció i organitzat per l’EAPC amb la col·laboració de la DG de Política Lingüística que va combinar moments d’expertesa, erudició i poesia en un àmbit com és el llenguatge jurídic i administratiu, que d’entrada podria semblar poc propens a les emocions. La ingent tasca professional, però també el perfil humà i el tarannà de Carles Duarte, generen un gran consens al voltant de la seva figura i tothom coincideix a destacar-lo com un referent en la construcció i modernització del llenguatge jurídic, a Catalunya i més enllà.

L’acte va començar amb les intervencions de la sub-directora general de Recerca i de Formació en Alta Direcció, Eulàlia Pla; l’actual directora de la Revista i professora de dret constitucional a la UB, Eva Pons; i la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa. A continuació la sub-directora general de Política Lingüística, Marta Xirinachs, va presentar la ponència ‘La fixació d’un model de llenguatge administratiu i jurídic català’. I després va intervenir la professora de la Universitat Oberta de Catalunya, Ona Domènech, amb la ponència ‘El català jurídic: situació actual i reptes de futur’. Ambdues conferències estan disponibles al canal Youtube de l’EAPC.

Posteriorment es va projectar el vídeo ‘Carles Duarte, una llarga trajectòria en llengua i dret’ i els membres del Consell de Redacció de l’RLD Antoni Milian, Joan Ramon Solé, Cristina Gelpí, Agustí Pou i Albert Bastardas van combinar recitacions de poemes i de recomanacions extretes de l’obra acadèmica de Carles Duarte que han mantingut plenament la vigència. Durant l’acte, conduït per la responsable de recerca i publicacions de l’EAPC, Elvira Riera, també es va projectar el vídeo ‘Carles Duarte, de la llengua i el dret’, en què diverses persones expertes en van glossar la figura des de la seva experiència personal o institucional.

La darrera intervenció de l’acte va anar a càrrec de Carles Duarte, i com a cloenda se li va lliurar un retrat fet amb paraules suggerides pels assistents, dibuixat per l’il·lustrador Gabi Domènech. Duarte va qualificar la jornada com un “acte de retrobament i de reconeixement col·lectiu, per recordar el que aquest país va fer ens uns anys en que l’alè del franquisme persistia amb molta força”. “El que estem fent avui”, va afegir, “és recordar que aquells anys van ser fecunds, uns anys de compromís, de creure-hi, posant-hi determinació, convenciment i determinació històrica per un país que ens havien pres. Amb intel·ligència, amb rigor, conscients de les nostres limitacions. Aquestes passes endavant no són meves, són vostres, les vam fer des de la Revista de Llengua i Dret perquè la necessitàvem i la necessitem encara avui per volar més alt”.

Per a més informació podeu consultar aquest vídeo resum amb les intervencions més representatives de l’acte de reconeixement de la Revista de Llengua i Dret a Carles Duarte.

De fredes i de calentes: la situació sociolingüística a les Illes Balears – Miquel Gomila Garcies

El present apunt pretén ser una síntesi d’algunes de les dades que expliquen l’actual situació lingüística a les Illes Balears. En concret s’hi analitzen els resultats de la darrera enquesta sobre usos lingüístics i la situació del català a l’àmbit educatiu i en els mitjans de comunicació.

 

Coneixements i usos lingüístics

Les darreres dades de què disposam sobre els coneixements de la llengua catalana a les Illes Balears són les que conté l’Enquesta d’Usos Lingüístics de les Illes Balears 2014, de la qual s’han fet públics els primers resultats. El primer aspecte que crida l’atenció és la composició demogràfica de la població: les Balears és la comunitat de l’Estat on més ha crescut la població i on més s’ha incrementat el contingent d’origen al·lòcton. Actualment, un 60% dels habitants de les illes ha nascut als territoris de parla catalana mentre que la resta és d’origen al·lòcton, ja sigui dels altres territoris de l’Estat com, sobretot, de l’estranger.

 

Evidentment, aquesta composició poblacional repercuteix sobre els coneixements i els usos lingüístics. Per exemple, globalment, el 80,5% de la població enquestada declara que sap parlar en català, però aquesta proporció arriba al 89% entre els més joves (15-29 anys) i fins al 83,3% entre els majors de 65 anys, i baixa fins al 74,2% en el grup de persones d’entre els 30 i els 44 anys, que és la franja d’edat on s’ha situat el gruix de població immigrada recent.

Read More »

El análisis lingüístico: una ciencia forense – Sheila Queralt

Introducción

La investigación lingüística en el contexto forense cumplirá muy pronto medio siglo desde su inicio en 1968 en Reino Unido con la realización del estudio del lingüista Jan Svartvik (1968), titulado «The Evans Statements: A case for Forensic Linguistics». La consolidación de esta disciplina ha sido progresiva hasta la aparición de la “evidencia digital o prueba electrónica”. Este nuevo tipo de prueba ha disparado el número de casos en los que se requiere del conocimiento de un lingüista forense para analizar este tipo de pruebas. En la mayoría de los casos nuestra presencia es imprescindible puesto que otras periciales más tradicionales como la informática o la caligráfica no son posibles. La primera, por el uso de navegadores como Tor para proteger el anonimato; y, la segunda, porque cada vez más se abandona la escritura manuscrita por la escritura digital en redes sociales.

Definición y ámbitos de actuación

La lingüística forense se ha descrito tradicionalmente como la interfaz entre la lengua y el derecho y se dedica a la aplicación de los conocimientos lingüísticos en contextos judiciales. La lingüística forense se divide en tres áreas principales, según Gibbons y Turell (2008): lenguaje jurídico, el lenguaje judicial y el lenguaje probatorio o evidencial.Read More »

Algunes consideracions actuals sobre la posició de la llengua catalana en relació amb el dret de la Unió Europea – Narcís Mir i Sala

Contràriament al que fa un temps podia ser una perspectiva raonable de millora progressiva de l’estatus jurídic de la llengua catalana en relació amb el dret de la Unió Europea, la realitat d’aquest darrers anys mostra de manera força clara una situació d’estancament, i fins i tot d’una certa regressió.

De manera potser sorprenent, el punt d’inflexió d’aquesta tendència es va produir a partir del moment que es van aprovar els acords administratius signats pel Govern espanyol amb les diferents institucions i organismes de la Unió, acords que, sota condicions molt limitades, hi permeten un cert ús oficial del català i de la resta de llengües oficials a l’Estat espanyol distintes del castellà.

En aquest sentit caldria constatar que, a més del fet que la seva aplicació s’hagi demostrat ineficaç en la pràctica, la seva aprovació ha pogut reforçat la falsa impressió que el dret de la Unió atorga a la llengua catalana una posició i un estatus ajustat pacíficament a la realitat jurídica i política de Catalunya en el marc espanyol i europeu. D’altra banda, el moment crític i incert que viu actualment el projecte d’integració europea ha fet que el plantejament per part de les diferents instàncies polítiques i cíviques de Catalunya d’un reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió Europea sigui vist, en termes generals, amb una major incomprensió i considerat com un nou obstacle als problemes als quals la Unió Europea ha de fer front.Read More »

El número 67 de la Revista de Llengua i Dret reflexiona sobre l’estatus jurídic, la regulació i l’oficialitat de les llengües amb un monogràfic de dret comparat

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) acaba de publicar el número 67 de la Revista de Llengua i Dret – Journal of Language and Law, que inclou una secció monogràfica sobre l’estatus jurídic, la regulació i l’oficialitat de les llengües en el dret comparat. En concret, recull els textos de les ponències presentades en el simposi internacional Llengües i estatus. L’oficialitat importa?, organitzat per Linguapax amb la col·laboració de l’EAPC el passat mes de novembre.

En el monogràfic s’analitzen les regulacions legals i les polítiques lingüístiques de sis països: Eslovènia, Finlàndia, Malta, el Paraguai, Sud-àfrica i Suïssa. Una mostra molt diversa, tant geogràficament com en termes demogràfics, polítics, econòmics i culturals. Sens perjudici de la diversitat esmentada, els estudis inclosos en la secció monogràfica analitzen uns mateixos aspectes bàsics relatius al significat general i les implicacions jurídiques i pràctiques de l’estatus de “llengua oficial” o d’altres estatus relacionats.

Entre altres aspectes, s’analitza la construcció del consens constitucional al voltant de la regulació lingüística, per exemple els debats sobre la qüestió lingüística en els moments fundacionals. També s’aborda el sentit polític i jurídic de l’estatus oficial o d’altres estatus reconeguts a les llengües, les projeccions legals i les modulacions de iure o de facto de l’oficialitat o la importància de les polítiques lingüístiques.

L’oficialitat sí que importa –conclouen el conjunt d’aquests estudis–, però com resumeix en la introducció la directora de la revista, Eva Pons, no és l’únic recurs, ni és suficient per garantir la supervivència i la plenitud d’usos d’una llengua.Read More »