Les febleses del Pla de lliure elecció de llengua aprovat a partir d’un fals pretext i de la idea tergiversada de llibertat – Maria Ballester Cardell
Professora titular (acreditada) de dret constitucional, Universitat de les Illes Balears

Manifestació
Font: Obra Cultural Balear

Com ja s’apunta en la crònica legislativa del primer semestre de 2023, el canvi de cicle polític a les Illes Balears, amb nova majoria conservadora al Parlament i el pacte de govern entre el Partit Popular i Vox, afecta de ple la situació legal del català. No debades, l’acord de governabilitat apunta a un replantejament de la política lingüística desenvolupada a les dues darreres legislatures i fixa uns principis programàtics encaminats a minvar la presència del català en les institucions, en les relacions dels ciutadans amb l’Administració pública i en l’àmbit de l’ensenyament.Llegeix més »

Un punt de trobada fructífer per a un ecosistema viu. Crònica de la Jornada de Sociolingüística Basca celebrada a Gasteiz el 23 d’abril de 2024 – Asier Basurto Arruti

Foto jornada sociolingüística Basca 2024
Font: Soziolinguistika Klusterra

La Jornada de Sociolingüística Basca de 2024, celebrada a Vitòria-Gasteiz el passat 23 d’abril, es va plantejar prenent com a referència l’ecosistema sociolingüístic basc. Aquesta cita és el punt de trobada de les persones i agents que aporten coneixement sociolingüístic al procés de revitalització del basc: investigadors, investigadores, tècnics, tècniques, responsables polítics, activistes, professors, professores… El programa del dia barrejava temes i formats diversos, amb l’objectiu de generar recursos per avançar en la reflexió, i donant importància a la interacció entre els participants.

Llegeix més »

Avançament de sumari de la Revista de Llengua i Dret número 81, amb una secció monogràfica sobre mobilitats i llengües minoritzades

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà el pròxim mes de juny el número 81 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), que contindrà una secció monogràfica sobre les mobilitats com a repte per a la sostenibilitat de les llengües minoritzades, amb una introducció i quatre articles. El número també inclourà tres articles més a la secció d’Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic; un article a la secció d’Estudis sobre dret lingüístic; tres articles a la secció d’Estudis sobre política lingüística i sociolingüística; tres notes; les habituals cròniques legislatives i jurisprudencials, per territoris, i dues recensions finals.

Llegeix més »

Espanhol neutro? Português neutro? O que é isso?- Xoán Carlos Lagares

Autoria: Etienne Girardet; Font: Unsplash

Comunidade linguística e ideologia

 Como se constrói uma comunidade linguística? Sabemos que as práticas de linguagem são muito diversas, que a variação linguística existe em todos os níveis de análise gramatical e se dá de acordo com diferentes variáveis sociais: gênero, idade, situação enunciativa, grau de formalidade, classe social, espaço… Quando falamos em línguas muito estendidas geograficamente, por efeito da colonização, como é o caso do português e do espanhol, com muitas situações de contato linguístico ao longo da história e acesso desigual dos falantes à norma padrão escrita, a heterogeneidade daquilo que reconhecemos como “comunidade linguística” é ainda maior.Llegeix més »

Las consecuencias de la confusa doctrina constitucional sobre el “equilibrio inexcusable” entre las lenguas oficiales: a propósito de la STC 85/2023, de 5 de julio – Xabier Arzoz Santisteban

Autor: Josu Chavarri, Irekia-Gobierno Abierto; Font: Wikimedia Commons

En la STC 85/2023, de 5 de julio, el Tribunal Constitucional declaró inconstitucional y nulo el inciso del artículo 6.2 de la Ley del Parlamento Vasco 2/2016, de 7 de abril, de Instituciones Locales de Euskadi que facultaba a las entidades locales para acordar el uso institucional interno del euskera “siempre que no se lesionen los derechos de ningún miembro de la entidad local que pueda alegar válidamente el desconocimiento del euskera”. El precepto se aplicaba en el ámbito interno de las entidades locales (concretamente a la redacción en euskera de las convocatorias, órdenes del día, mociones, votos particulares, propuestas de acuerdo, dictámenes de las comisiones informativas, acuerdos y actas de los órganos de las entidades locales) y solo a los miembros de la entidad local, no a los vecinos o particulares en general.Llegeix més »