Categoria: General

Andorra: la relació entre llengua i identitat – Jordi Serra i Massansalvador

eapcDeixa un comentari
Targeta amb signe d'interrogació blanc i marró
Font: Pexels

“El límits del meu llenguatge són els límits del meu món”. La famosa frase de Wittgenstein ens recorda que la llengua no és només un fet comunicatiu, sinó que també expressa i estructura la identitat grupal de l’individu. A Andorra, comunitat multicultural i multilingüe, coexisteixen diversos espais de relació entre individus i grups en els quals es negocien usos lingüístics i es construeixen identitats diferents.

1. L’estudi 

Entre 2022 i 2023, un estudi antropològic dut a terme gràcies a un Ajut Lídia Armengol del Govern d’Andorra i publicat aquest 2025 va provar d’aproximar-se als processos de canvi lingüístic i de construcció d’identitats al Coprincipat, amb l’objectiu de veure quines relacions s’hi establien. L’estudi va incloure una enquesta a 764 persones, distribuïdes proporcionalment entre els diversos grups etnoligüístics (especificats a continuació), i entrevistes semidirigides a 96 persones d’aquests grups.

Llegeix més »

Intèrprets judicials i accés a la justícia en l’àmbit penal a Catalunya – Ester Blay i Ignacio González Sánchez

eapcDeixa un comentari
Foto de finestra de vidre amb marc de fusta negre
Font: unsplash

Cada dia, centenars de persones que no entenen ni parlen castellà o català acudeixen a jutjats i tribunals per participar en judicis com a acusats, víctimes o testimonis. La seva capacitat per comprendre el que està passant i intervenir en el procediment amb sentit, consciència i igualtat respecte de les altres parts depèn de la tasca dels professionals de la interpretació: els i les intèrprets judicials. Sense aquesta figura professional, no es pot assolir el dret a la tutela judicial efectiva ni l’accés a la justícia d’aquestes persones. Per garantir-ho, l’ordenament jurídic reconeix el dret de les persones amb barrera lingüística víctimes i acusades a disposar d’un servei d’interpretació gratuït. A Catalunya, aquest dret s’articula mitjançant els serveis d’interpretació i traducció de la Secretaria per a l’Administració de Justícia –encara que hi hagi intèrprets judicials vinculats directament a l’Administració, la immensa majoria de serveis d’interpretació es presten a través d’una empresa externa, SEPROTEC.

Llegeix més »

Reflexions sobre l’impacte d’un possible canvi d’adscripció lingüística de la ciutat d’Alacant – Jordi M. Antolí Martínez i Ferran Isabel i Vilar

eapcDeixa un comentari
Vista d'Alacant
Vista d’Alacant. Autor: Diego Delso, amb llicència CC BY-SA

El dia 26 de juny de 2025, el Ple Municipal de l’Ajuntament d’Alacant va aprovar una declaració institucional en què instava les Corts Valencianes a modificar la Llei d’ús i ensenyament del valencià (des d’ara, LUEV)[i] i a adscriure la ciutat a la zona de predomini lingüístic castellà. Aquesta iniciativa, d’acord amb les declaracions que s’han conegut d’alguns membres del govern valencià, del partit en el govern o del president mateix, no tindrà per ara més recorregut. El que sí que ha aconseguit és generar el rebuig entre els partits de l’oposició, els sindicats i les entitats cíviques i acadèmiques d’Alacant, i una onada de solidaritat procedent de la resta del domini lingüístic català.

L’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana estableix en l’article sisè que el valencià és l’única llengua pròpia de l’autonomia (punt 1) i que hi és oficial juntament amb el castellà (punt 2). El valor d’aquestes disposicions, però, queda limitat en el mateix article, en el punt 7, el qual preveu la delimitació legal dels territoris en què predomine l’ús d’una llengua o de l’altra. L’oficialitat queda atenuada, doncs, en aquells municipis legalment considerats de predomini lingüístic castellà.

Llegeix més »

Cours de français gouvernementaux dans les entreprises au Québec : trop peu, trop cher – Benoît Dubreuil et Marilou Jetté

eapc1 comentari
Font: Unsplash

Au Québec, la Charte de la langue française, adoptée en 1977, a établi le français comme langue officielle de l’administration, du travail, des affaires et de l’éducation, dans un contexte canadien et nord-américain largement anglophone.

La Loi sur la langue officielle et commune du Québec, le français, adoptée en juin 2022, a modernisé cette législation et créé un poste de commissaire à la langue française (CLF) pour veiller au respect de la Charte et surveiller l’évolution de la situation linguistique au Québec.Llegeix més »

Cursos de francès del govern del Quebec per a empreses: massa pocs, massa cars – Benoît Dubreuil i Marilou Jetté

eapc1 comentari
Font: Unsplash

Al Quebec, la Carta de la Llengua Francesa, adoptada el 1977, va establir el francès com a llengua oficial de l’Administració, el món del treball, els negocis i l’educació, en un context canadenc i nord-americà majoritàriament anglòfon.

La Llei sobre la llengua oficial i comuna del Quebec, el francès, aprovada el juny de 2022, va modernitzar aquesta legislació i va crear el càrrec de commissaire à la langue française (CLF) per garantir el compliment de la Carta i supervisar l’evolució de la situació lingüística al Quebec.

Llegeix més »