Deu recomanacions per Sant Jordi 2025: llibres, llengua i drets

De manera ben matinera, com ens demana el calendari enguany, ens avancem a les vacances de Setmana Santa per fer la nostra ja tradicional proposta bibliogràfica per a Sant Jordi. Un any més, amb aquest gest, pretenem acompanyar-vos en la celebració de la literatura i la llengua catalanes, tot convidant-vos a reflexionar sobre el seu present i futur.

Per tal que la diada no us agafi desprevingudes i desprevinguts, des del blog de la Revista de Llengua i Dret fem deu propostes literàries. Algunes us deuen sonar, ja que en podeu trobar una ressenya detallada al nostre blog o a la Revista. Totes les obres seleccionades, publicades entre 2023 i 2025, tracten temes que ens toquen de prop, com ara el llenguatge jurídic i administratiu, l’estat de la llengua catalana al passat i al present, reflexions sobre l’aprenentatge de llengües i sobre els processos de jerarquització i discriminació lingüístiques, entre d’altres.

En un moment de canvis en les polítiques educatives, que afecten directament la llengua i n’amenacen la presència, al País Valencià (vegeu-ne l’apunt), i amb iniciatives judicials per reduir-ne la proporció en altres territoris (com s’evidencia en aquest apunt), es fa essencialment necessària la lectura sobre models educatius que posin el focus en la llengua minoritzada. Així mateix, havent constatat amb la publicació recent dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població del 2023 (resumida aquí) que el català no és la llengua més parlada a Catalunya, fem una proposta per reflexionar sobre el futur de l’ús del català. Potser més desconeguts són els processos de discriminació lingüística, que també tenen la seva proposta literària en la nostra selecció. Però la mirada s’amplia: hi ha també llibres que fan una crítica del monolingüisme d’estat i d’altres que posen el focus en les pressions que pateixen les varietats dialectals del català. Pel que fa a l’estil, entre les propostes hi trobareu obres que, des d’un enfocament acadèmic, posen el coneixement i la reflexió a l’abast del públic en general, i d’altres que han estat pensades per al gran públic, amb un to informal i fresc.

Com no pot ser d’una altra manera, volem acabar aquest apunt fent un agraïment a expertes i experts, investigadores i investigadors, lectores i lectors que feu possible aquest espai. El blog de la Revista de Llengua i Dret és una finestra oberta a la reflexió sobre la llengua del dret i el dret a la llengua, tant als territoris de parla catalana com més enllà.

A totes les persones que col·laboreu amb el blog o que ens llegiu setmanalment us desitgem una feliç diada de Sant Jordi! 📚🌹 Llegeix més »

El derecho a comprender, ¿quimera o realidad? Las dos caras de la verdad – Cristina Carretero González

Font: Unplash

1 Espóiler introductorio

El derecho a comprender tiene una existencia múltiple –o vidas paralelas, por recordar al insigne Plutarco. Existe un derecho a comprender como propuesta no normativa primero, y normativa después, que fue acogido y celebrado en la comunidad y reivindicado hasta el infinito y más allá (incluyéndonos). Tras estudiarlo, percibimos que lo abrazamos sin filtro, es decir, sin analizar si es posible exigir este derecho tal cual se formula. Tras estudiarlo, desde una perspectiva jurídica, concluimos que no sería exigible como tal, de ahí que presente dos caras, la de un derecho que existe, sí, pero también no, porque tal cual no es realizable al hacerlo depender de la subjetividad de cada receptor, es decir, de cada resultado concreto.

Llegeix més »

Aconseguir l’oficialitat de la llengua catalana a la Unió Europea: hi ha feina per a tothom – Narcís Mir i Sala

Font: unsplash.com

En un article que vaig elaborar per al darrer número (82) de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, publicat el 18 de desembre passat, proposava un conjunt d’actuacions que, al meu parer, es podrien dur a terme mentre la llengua catalana no pugui assolir la condició de plena oficialitat dins del sistema juridicolingüístic de la Unió Europea (UE).[i]

Llegeix més »

Contra la presumpció monolingüe – Sergi Morales-Gálvez i Lluís Pérez-Lozano

Font: unsplash.com

Des de l’aprovació de la Constitució espanyola el 1978, les diverses administracions han desenvolupat regulacions sobre les llengües del territori. La Constitució estableix el castellà com a llengua oficial de l’Estat i estableix la possibilitat que altres llengües també siguin oficials en les comunitats autònomes respectives. No obstant això, a l’opinió pública espanyola existeix un corrent crític (Ovejero, 2008; Ruiz Soroa, 2008, 2023, i Toscano, 2023, entre altres articles, tant de premsa com acadèmics) amb la regulació lingüística en territoris amb doble o triple oficialitat, especialment pel que fa a la promoció i la normalització de llengües pròpies.

Llegeix més »

Resultats principals de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2023 – Anna Torrijos

El Conseller Francesc Xavier Vila presentant l'enquesta d'usos lingüístics
Font: Departament de Política Lingüistica

L’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2023 (d’ara endavant, EULP) és la cinquena edició d’una estadística oficial que es va fer per primera vegada l’any 2003 i que ha esdevingut una eina bàsica per a conèixer la situació sociolingüística a Catalunya. En l’anàlisi dels resultats principals d’aquesta edició fem un èmfasi especial en el context demogràfic i en l’evolució de les xifres absolutes, que ajuden a entendre l’evolució dels percentatges.

L’enquesta de 2023 s’ha dut a terme a partir d’una mostra representativa de 8.682 persones de 15 anys i més distribuïdes per tot el territori de Catalunya, amb un marge d’error d’1,03. El treball de camp es va desenvolupar entre setembre de 2023 i abril de 2024.

Per començar analitzarem l’evolució demogràfica dels últims 20 anys, que està marcada per dos fenòmens: la disminució del creixement natural i l’augment del creixement migratori.

Llegeix més »