Vint-i-cinc anys d’incompliment de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRM) per part de l’Estat espanyol en l’àmbit judicial – Laura Abelló

Aquest any 2017 es compleixen vint-i-cinc anys des que el Consell d’Europa va elaborar l’únic tractat internacional vinculant centrat en la protecció de les llengües regionals o minoritàries, la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRM). Aquest acord entrà en vigor el 1998 i va ser ratificat inicialment per 5 estats membres, entre ells l’Estat espanyol. Encara que el va signar l’any 1992, no es ratificà ni entrà en vigor fins el 2001 i, malgrat el temps transcorregut, les disposicions en matèria de justícia i en d’altres sectors no han estat acomplertes del tot.

L’objectiu principal de la Carta és encarar el problema de les grans diferències que existeixen en les situacions de les llengües regionals o minoritàries a Europa, fent recomanacions precises sobre com s’han de defensar i fomentar aquestes llengües en els diferents àmbits: Administració de justícia, ensenyament, serveis sanitaris, Administració pública, mitjans de comunicació, etc. Així doncs, aquestes llengües són les beneficiàries de la Carta, ja que es pretén fomentar l’ús efectiu en totes les esferes de la vida pública i privada. Els parlants de les llengües regionals o minoritàries desenvolupen un paper fonamental en l’assoliment d’aquest objectiu: perquè una llengua es desenvolupi, s’ha d’utilitzar de manera quotidiana i activa.

Les llengües regionals o minoritàries es defineixen en la Carta com les que no són la llengua o les llengües parlades per la majoria de la població. Queden excloses les llengües dels immigrants o les llengües sense territori. Amb tot, la Carta no especifica quines llengües europees es corresponen amb aquest concepte, recollit al primer article, i es reserva aquesta tasca a cadascun dels estats que apliquin el conveni. Conseqüentment, l’Estat espanyol va declarar que per a Espanya les llengües regionals o minoritàries i objecte de protecció són les llengües establertes en els estatuts d’autonomia. El 1992, segons l’Estatut vigent,  a Catalunya l’única llengua oficial era el català, a més del castellà. Anys més tard, amb la nova redacció del 2006, es va incorporar la llengua occitana (aranès a l’Aran), com a llengua també oficial a Catalunya.Read More »

Apunts sobre la negociació de la terminologia i el vocabulari de les lleis – Albert Morales Moreno

Les normes regeixen la societat, regulen la conducta dels seus membres i en resolen els conflictes. El codi d’Hammurabi, un dels reculls legals més antics del món (escrit en accadi), inclou disposicions sobre matèries diverses, descriu la conducta delictiva i n’indica el càstig corresponent. Pel que fa al català, un dels primers textos documentats és el Forum Iudicum, una traducció del codi de lleis visigòtic del segle XII.

El Dret, per tant, ha estat present sempre per fer prevaler aquest ordre jurídic de convivència. Tot i que al final romanen les normes, moltes vegades és tan interessant (o, fins i tot, més que la llei) el procés global de negociació. El poeta nord-americà John Godfrey Saxe afirmava que, a mesura que coneixem el procés d’elaboració de les normes, com passa amb les salsitxes (o les més nostrades botifarres), deixem de perdre-hi la confiança (‘Laws, like sausages, cease to inspire respect in proportion as we know how they are made’).

Aquesta entrada tracta, precisament, sobre un aspecte relacionat amb la tramitació: la negociació del lèxic i de la terminologia. La lingüista Maria Navas citava Francesc Torralba a l’entrada “Paraules adequades en el procés de mediació” i afirmava com d’important és emprar llenguatge ponderat, equilibrat i sense ressentiment per garantir una bona mediació. Una cambra legislativa (la classe política i, sobretot, el personal tècnic que l’assisteix durant la tramitació de la norma) exerceix aquesta mateixa funció mediadora dins un sistema parlamentari. La cambra legislativa és, segons Andrea Mayr (2008), una institució amb un rol cabdal a l’hora de construir la realitat. Precisament per això és interessant estudiar el discurs juridicoadministratiu en general, i, en particular, el discurs normatiu.Read More »

Variables sociolingüístiques en l’adquisició del català com a llengua d’acollida en el context multilingüe barcelonès – Laura Estors Sastre

Delimitació  

Aquest apunt analitza el pes de les variables sociolingüístiques i afectives a l’hora d’aprendre català en un context multilingüe com el de Barcelona. Hem analitzat els discursos de 76 aprenents adults de català del Centre d’Acolliment Lingüístic de Barcelona (CALB). La distribució d’orígens d’aquests aprenents és: 17 alumnes del GLMA (grup llengua materna àrab), 25 del GLMP (grup llengua materna pakistanesa), 15 del GLMX (grup llengua materna xinesa) i 19 del GLMC (grup llengua materna castellana d’origen espanyol). En general, la mostra està composta per 39 homes (51%) i 37 dones (49%). Pel que fa a l’edat, observem que la mostra recull aprenents des dels 16 anys fins als 65. L’edat mitjana de la mostra total és de 28 anys. Segons les dades, la majoria dels alumnes viuen a l’Eixample i al Barri de Ciutat Vella –a la zona del Raval i de Sant Antoni. Aquests aprenents estant assolint el nivell A2 de català segons el MECR (2008). Pel que fa a l’any d’arribada dels aprenents, el 47,37% va arribar a Barcelona entre el 2007-2009, però cal destacar dos casos del col·lectiu espanyol que van arribar-hi al 1985 i al 1968 respectivament. 

Contextualització

El fet que a Catalunya existeixin dues llengües oficials d’ús habitual provoca que l’actitud de la persona vers l’aprenentatge d’una o altra llengua oficial depengui també de l’afiliació emocional i social tot just arribar a Catalunya i de la percepció de la vitalitat lingüística en els diversos àmbits d’ambdues llengües oficials. Però l’autèntica assignatura pendent del procés de normalització és fer del català la llengua d’ús habitual de la població catalana. El castellà, en realitat, és la llengua no marcada, la que s’utilitza per defecte amb els desconeguts.Read More »

Una Matinal de llengua amb dades i arguments perquè les empreses usin el català – Carla Bruguera, Anton Ferret, Joan Solé, Anna Torrijos

 

La Direcció General de Política Lingüística organitza les Matinals de llengua, amb periodicitat mensual, amb l’objectiu de compartir coneixement i afavorir el reciclatge continu de professionals de la llengua com els tècnics del Consorci per a la Normalització Lingüística, els planificadors i dinamitzadors lingüístics de l’Administració i els que treballen en serveis lingüístics d’universitats i d’organitzacions diverses, a més dels activistes d’entitats de llengua.

Des de juny de 2016 se n’han organitzat de dedicades a temes tan diversos com les novetats de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) en matèria de normativa, el funcionament avançat de l’Optimot, l’occità i les publicacions araneses, la interpretació de la informació lingüística local del cens lingüístic o els aspectes lingüístics del Codi de consum. Són sessions d’una hora i mitja de durada que es tanquen amb una doble ronda d’intervencions: la primera, de consultes concretes als ponents amb l’objectiu d’aclarir dubtes, i la segona, oberta a opinions.

A l’empara d’aquest format, el dia 2 de desembre va tenir lloc la matinal “Llengua i empresa: dades i arguments”, en què tres tècnics del Servei d’Informació, Difusió i Estudis de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) vam exposar les dades relacionades amb el sector socioeconòmic extretes dels principals estudis sobre llengua que s’han portat a terme en els darrers anys.Read More »

Nou número de la revista Kataluna Esperantisto – Xavier Alcalde i Hèctor Alòs i Font

Kataluna Esperantisto, Llengua Internacional i Drets Lingüístics és una revista anual de sociolingüística i interlingüística que edita l’Associació Catalana d’Esperanto. Els seus textos es publiquen en català amb resums en altres llengües i estan disponibles en el repositori RACO. Els temes principals són els drets lingüístics, les llengües de relació internacional, les llengües minoritzades i la història i actualitat de l’esperanto i de les llengües planificades. La revista està oberta a rebre manuscrits originals en català, però també publica traduccions d’articles en altres llengües.Read More »