El Diccionari de relacions internacionals – Roser Serra i Débora Miralles

relacions internacionals
n f pl
es relaciones internacionales
fr relations internationales
en International relations; IR

APROXIMACIONS TEÒRIQUES I DOCTRINES. Disciplina que estudia el sistema internacional i la societat internacional i les variables que expliquen el comportament dels actors internacionals, estatals i no estatals i les relacions regulars entre ells.
NOTA: Les relacions internacionals van néixer en acabar la Primera Guerra Mundial.

L’abril del 2019 es va poder presentar un dels treballs més importants en dos àmbits que fins ara mai havien estat explorats de manera global i conjunta: les relacions internacionals i la seva translació terminològica al català. Aquest treball, intens i innovador a la vegada, ha donat com a fruit el Diccionari de relacions internacionals, una eina impulsada pel Centre de Terminologia TERMCAT i el Govern d’Andorra.Read More »

Simposi “Multilingüisme a les Institucions i al Dret de la UE”: convocatòria de comunicacions. Vilanova i la Geltrú, juliol 2020 – Elisabet Arnó

35_European_Commission_flagsDins de les activitats del 19è Congrés Internacional de l’Associació Europea de Llengües per a Finalitats Específiques (AELFE), que tindrà lloc entre el 8 i 10 de juliol de 2020, es celebrarà el simposi temàtic “Multilingualism in EU Institutions and EU Law”, el qual pretén reunir investigadors del camp del dret i la lingüística, i disciplines relacionades, com la traducció, la sociolingüística i la política lingüística, amb la finalitat de promoure recerca interdisciplinar, des d’una perspectiva jurídico-lingüística. Concretament, s’investigarà com crear una integració jurídica i econòmica de la UE i alhora com aconseguir la certesa jurídica i lingüística en el dret europeu, respectant les diferents cultures i llengües de cada estat membre.Read More »

La Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana: ressenya — Neus Nogué Serrano

El novembre del 2016, l’Institut d’Estudis Catalans va publicar la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC), la nova gramàtica normativa. Aquesta obra va representar per al català una actualització que va més enllà dels canvis que va introduir respecte a la gramàtica normativa anterior (la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra, del 1918), que en els registres formals eren relativament pocs. Les novetats més rellevants van ser, d’una banda, la incorporació de fenòmens nous i, de l’altra, la concepció innovadora de la normativa gramatical que incloïa. A la GIEC la norma es concep d’una manera flexible i matisada: se suprimeix el contrast correcte/incorrecte i en lloc seu en alguns casos es proposen solucions diferents segons l’àrea geogràfica (la gramàtica normativa anterior ja ho havia fet amb alguns fenòmens, sobretot morfològics).Read More »

Els quès i els perquès de la postedició de traducció automàtica — Clara Ginovart

500px_34_imatge apunt Clara Ginovart
Imatge de Lemonsandtea CC BY-NC-SA 2.0 – Pixabay

Fa tan sols set anys semblava que la traducció automàtica (TA) es reduïa encara a Google Translate i a altres solucions gratuïtes i en línia que es constituïen com una mera ajuda a qualsevol persona que volia entendre una paraula o una frase d’un lloc web, d’un correu electrònic o de la conversa en curs amb un estranger.Read More »

L’Estat i el seu aparell, novament contra l’ús i la unitat — Alfons Esteve i Francesc Esteve

Fa uns quants dies va tenir una notable repercussió —i un saludable rebuig— en els mitjans i l’opinió pública la curiosa argumentació de l’Advocacia de l’Estat que exigia a la Generalitat Valenciana de comunicar-se amb Catalunya, les Illes Balears i la resta de l’àrea catalanoparlant només en castellà i no en la llengua pròpia. 

Segons l’Advocacia de l’Estat, el Govern valencià no hi podia utilitzar el valencià i hi havia de recórrer al castellà per la profunda raó que l’Estatut valencià i la Llei d’ús i ensenyament només parlen de valencià, denominació que no figura en cap altre estatut. Un argument d’una profunditat similar a impedir, per exemple, que el Govern d’Espanya pogués comunicar-se amb els d’Hondures o Costa Rica en castellà, perquè la Constitució espanyola parla de castellà i no d’espanyol per a referir-se a la llengua de l’Estat. Però aquest nominalisme exacerbat i aquesta manipulació literalista s’entendran millor si comprovem que es combinen amb un atac frontal a l’ús de la llengua pròpia, de manera que, si s’admeten les pretensions de l’Advocacia de l’Estat, el valencià quedarà relegat a una utilització oficial quasi ornamental.

Read More »