El passat 19 de setembre es va celebrar la jornada “El català, de llengua moderna a llengua digital”. Durant aquesta jornada va quedar palès l’important paper de les administracions i dels projectes que en la seva totalitat o en part es paguen amb diners públics. Conceptes com el de dades obertes i llicències lliures tenen en aquests moments una gran rellevància pel futur del català tant a la xarxa com a plataformes, eines i projectes tecnològics.
A 31 de desembre de 2017, l’àmbit de diaris, revistes, agències i diaris digitals registrava un ús de la llengua catalana del 78,02 %, mentre que el de ràdio, televisió, grups de comunicació i productores era del 69,81 % (en ambdós casos es repetia el resultat de l’any anterior). Per la seva part, el sector de la informàtica, Internet i TIC havia crescut fins al 63,08 % (+1,15), i el de telecomunicacions, electrònica, telefonia mòbil i tecnologia s’havia mantingut en el 43,75 %.
Em permetreu que comenci aquesta reflexió sobre l’impacte de les tecnologies en el català parlant d’una experiència personal. A casa meva, des de sempre, per cultura familiar, hem parlat el català com a única llengua de relació tant entre nosaltres com a les diferents activitats que hem fet, sigui a nivell cultural o merament d’esbarjo. La militància ha arribat a prioritzar sempre publicacions i versions de llibres en català. Aquesta militància ha persistit fins fa pocs mesos, quan vaig comprar la nova andròmina de Google, Google Home. El que Google pretén amb Google Home és que tinguem un centre de control a casa i per a tota la família, amb el qual puguem sincronitzar tant el nostre smartphone com els dispositius intel·ligents que tinguem. El problema és que Google Home no té, ara per ara, incorporat com a idioma d’interacció el català. Per primera vegada, doncs, a casa meva se sent parlar el castellà, encara que sigui per poder-se entendre amb aquest tipus d’assistent familiar, que cada cop serà més habitual de trobar en moltes de les llars del país. Les TIC tenen la facilitat i capacitat de penetrar en les nostres llars de manera subtil, marcant-hi les seves pròpies normes. Els que teniu fills que hagin estat usuaris de jocs virtuals en línia haureu viscut aquesta mateixa experiència veient com els vostres fills interactuen amb les màquines, però mai en català.
El 2 d’octubre passat, el Parlament Europeu va aprovar la revisió de la 
A propòsit del llibre de Daniel Escribano, El conflicte lingüístic a les illes Balears durant la Segona República (1931-1936) (2017). Palma: Lleonard Muntaner (ed.). 96 pàgines.
La interpretació judicial és un element clau per evitar qualsevol estat d’indefensió de la persona jutjada. Tanmateix, ha estat un àmbit relativament poc explorat al context espanyol fins fa poc, sobretot en comparació amb països com els Estats Units d’Amèrica (Berk-Seligson, 1985; 1990/2002; Dueñas González et al., 1991). A l’Estat espanyol, la recerca prèvia en aquest àmbit s’ha basat principalment en entrevistes i qüestionaris com a mètodes de recollida de dades per obtenir informació empírica de la situació de la interpretació judicial als jutjats i tribunals (vegeu, per exemple, Ortega Herráez, 2006; o el projecte 
La tesi d’aquest llibre és que vivim en una època on la justícia social s’obre camí, tant en les mentalitats com en els sistemes polítics, com a objectiu últim de l’organització social i com a mecanisme que permet la convivència pacífica i productiva de les identitats de diversitat i complexitat creixent que configuren el món actual. Sobre aquesta base, cadascun dels capítols de Translation and Justice in a Postmonolingual Age (La traducció i la justícia de l’era postmonolingüe) és una contribució original i convincent a la bibliografia especialitzada i val a dir que és una peça molt esperada. Des d’una varietat de perspectives, que inclouen el dret, l’economia, la filosofia, la sociologia, l’antropologia, els estudis culturals i psicosocials, les teories polítiques i, és clar, la traducció i la interpretació, aquest llibre es planteja com una font d’inspiració atractiva, il·luminadora i acurada per a la investigació, la docència i la praxi de la traducció i la interpretació, però també per al disseny de les polítiques que regeixen la nostra convivència social.