Les normes regeixen la societat, regulen la conducta dels seus membres i en resolen els conflictes. El codi d’Hammurabi, un dels reculls legals més antics del món (escrit en accadi), inclou disposicions sobre matèries diverses, descriu la conducta delictiva i n’indica el càstig corresponent. Pel que fa al català, un dels primers textos documentats és el Forum Iudicum, una traducció del codi de lleis visigòtic del segle XII.

El Dret, per tant, ha estat present sempre per fer prevaler aquest ordre jurídic de convivència. Tot i que al final romanen les normes, moltes vegades és tan interessant (o, fins i tot, més que la llei) el procés global de negociació. El poeta nord-americà John Godfrey Saxe afirmava que, a mesura que coneixem el procés d’elaboració de les normes, com passa amb les salsitxes (o les més nostrades botifarres), deixem de perdre-hi la confiança (‘Laws, like sausages, cease to inspire respect in proportion as we know how they are made’).

Aquesta entrada tracta, precisament, sobre un aspecte relacionat amb la tramitació: la negociació del lèxic i de la terminologia. La lingüista Maria Navas citava Francesc Torralba a l’entrada “Paraules adequades en el procés de mediació” i afirmava com d’important és emprar llenguatge ponderat, equilibrat i sense ressentiment per garantir una bona mediació. Una cambra legislativa (la classe política i, sobretot, el personal tècnic que l’assisteix durant la tramitació de la norma) exerceix aquesta mateixa funció mediadora dins un sistema parlamentari. La cambra legislativa és, segons Andrea Mayr (2008), una institució amb un rol cabdal a l’hora de construir la realitat. Precisament per això és interessant estudiar el discurs juridicoadministratiu en general, i, en particular, el discurs normatiu.Read More »

Delimitació  

Aquest apunt analitza el pes de les variables sociolingüístiques i afectives a l’hora d’aprendre català en un context multilingüe com el de Barcelona. Hem analitzat els discursos de 76 aprenents adults de català del Centre d’Acolliment Lingüístic de Barcelona (CALB). La distribució d’orígens d’aquests aprenents és: 17 alumnes del GLMA (grup llengua materna àrab), 25 del GLMP (grup llengua materna pakistanesa), 15 del GLMX (grup llengua materna xinesa) i 19 del GLMC (grup llengua materna castellana d’origen espanyol). En general, la mostra està composta per 39 homes (51%) i 37 dones (49%). Pel que fa a l’edat, observem que la mostra recull aprenents des dels 16 anys fins als 65. L’edat mitjana de la mostra total és de 28 anys. Segons les dades, la majoria dels alumnes viuen a l’Eixample i al Barri de Ciutat Vella –a la zona del Raval i de Sant Antoni. Aquests aprenents estant assolint el nivell A2 de català segons el MECR (2008). Pel que fa a l’any d’arribada dels aprenents, el 47,37% va arribar a Barcelona entre el 2007-2009, però cal destacar dos casos del col·lectiu espanyol que van arribar-hi al 1985 i al 1968 respectivament. 

Contextualització

El fet que a Catalunya existeixin dues llengües oficials d’ús habitual provoca que l’actitud de la persona vers l’aprenentatge d’una o altra llengua oficial depengui també de l’afiliació emocional i social tot just arribar a Catalunya i de la percepció de la vitalitat lingüística en els diversos àmbits d’ambdues llengües oficials. Però l’autèntica assignatura pendent del procés de normalització és fer del català la llengua d’ús habitual de la població catalana. El castellà, en realitat, és la llengua no marcada, la que s’utilitza per defecte amb els desconeguts.Read More »