Contra la dominació lingüística: seguretat vs. jerarquia – Vicenta Tasa Fuster

Tot camp d’estudi, investigació i explicació de les realitats socials que configurem els éssers humans tendeix a utilitzar terminologia i sistemes conceptuals propis i, en ocasions, incomprensibles per a altres disciplines. No és, de fet, massa freqüent que un camp d’estudi use terminologies originàries d’altres especialitats. I això que és un fenomen generalitzat en totes les ciències socials, adquireix una dimensió singularment elevada en l’àmbit de dret i el món jurídic, on les tradicions legals, formals i conceptuals tenen un pes enorme.

Val a dir que el respecte a la tradició i a la pròpia terminologia jurídica és bàsic quan es tracta de definir figures jurídiques i les categories estructurals del dret. Però, en la nostra opinió, quan s’analitzen les realitats jurídiques i els seus efectes socials i polítics de manera oberta i entenent el dret com el producte jurídic humà dins d’un sistema de decisions i consensos polítics històricament concrets, fets per persones concretes, amb valors, objectius i finalitats definits i humans, llavors la terminologia tècnica jurídica no és suficient ni la més precisa per a definir les realitats sociojurídiques i la lògica de l’ordenament jurídic o de la jurisprudència referencial. Cal recórrer a altres disciplines analítiques perquè resulten més clarificadores i categòriques, i mostren de manera més rotunda el que l’excés de terminologia tècnica oculta.

En el nostre cas, en estudiar el sistema de reconeixement legal-constitucional de la diversitat lingüística espanyola en comparació amb altres països europeus, vam observar que les categories que millor definien el sistema legal i polític al voltant del reconeixement de les llengües pròpies no era la terminologia de tradició, sinó conceptes que provenien d’altres camps d’estudi: jerarquia lingüística i seguretat lingüística.Read More »

La comunicació jurídica i la claredat. L’exemple de Suècia – Ingemar Strandvik

Suècia és un sistema democràtic des del 1921. Aquesta tradició duradora i continuada ha permès també una consolidació dels valors democràtics entre la població i les estructures administratives que la situa, any rere any, en els primers llocs dels rànquings mundials de democràcia, alhora que ha facilitat una maduració precoç d’aspectes que són ara objecte de debat i reformes arreu del món. Un d’aquests aspectes és la claredat del llenguatge que utilitzen les distintes administracions, inclosa l’administració judicial i el poder legislatiu.

A Suècia hi ha la convicció que la democràcia exigeix seguretat jurídica i que aquesta planteja un sine qua non: que les autoritats públiques es comuniquen de manera clara i entenedora amb la ciutadania, que ha d’entendre tot allò que emeten els poders públics. No és només una condició perquè els ciutadans puguin exercir els seus drets fonamentals sinó també per incitar-los a participar en els processos polítics. La bona comunicació, efectivament, és un dret ciutadà però també un avantatge polític: es tracta d’una eina que genera legitimitat i confiança, que permet que la ciutadania acati les decisions de les administracions i, per si tot això no és suficient, estalvia recursos públics.Read More »

La lengua georgiana – Marine Kobeshavidze, Sophia Peikrishvili, Lela Janashvili y Ketevan Khuskivadze

Georgia se encuentra en el sureste de Europa, con salida al Mar Negro y en una superficie montañosa. Tiene fronteras con Armenia, Azerbaiyán, Rusia y Turquía. Debido a su posición geográfica, la historia de Georgia está llena de conflictos bélicos contra invasores como persas, turcos, mongoles y otomanos. A pesar de las batallas, Georgia vivió una época de esplendor, llegando a ser el estado con mayor influencia política y cultural en la región. Debilitado por una lucha interminable contra los musulmanes, a partir del siglo XVIII formó parte del Imperio Ruso y en 1918 alcanzó su independencia, que había de durar tan solo tres años. En 1921, después de que las tropas rusas invadieran el territorio georgiano, pasó a formar parte de la Unión Soviética. Tras su independencia en 1991, ha sufrido varias guerras, entre ellas una guerra civil, años de escasez e inestabilidad, una revolución en 2004 para derrocar al gobierno y un conflicto armado con Rusia en 2008. Actualmente el 20% del territorio georgiano queda bajo la ocupación rusa.[1]

LA LENGUA GEORGIANA

El georgiano es la lengua oficial de la república caucásica de Georgia. Cuenta con cuatro millones de hablantes, incluyendo pequeñas comunidades en países cercanos como Rusia, Azerbaiyán, Armenia, Turquía e Irán.  Mientras las principales familias lingüísticas de Europa (p.ej. románicas, germánicas y eslavas) comparten un origen indoeuropeo, el georgiano, sin embargo, pertenece al grupo de lenguas kartvelianas, uno de los más antiguos del mundo. Resumimos a continuación algunos de los rasgos más característicos de la lengua georgiana.Read More »

La nova ordenació de l’ús de les llengües oficials en l’Administració de les Illes Balears – Lluís J. Segura Ginard

El Govern de les Illes Balears acaba d’aprovar el Decret 49/2018, de 21 de desembre, sobre l’ús de les llengües oficials en l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 160, de 22.12.2018). Es recupera així l’esperit i, en bona part, la lletra, de la normativa sobre usos lingüístics en l’àmbit administratiu que havia estat vigent des de 1990 fins fa pocs anys.

En efecte, el Decret 100/1990, de 29 de novembre, va ser derogat expressament per la Llei 9/2012, de 19 de juliol, aprovada per un Parlament de majoria conservadora. Com és sabut, amb aquesta Llei es va engegar una etapa de retrocés en el procés de normalització lingüística. Fins ara, per tant, hi havia un buit pel que fa al desplegament reglamentari de la Llei de normalització lingüística i de la Llei de règim jurídic de l’Administració autonòmica quant a l’ús de la llengua catalana en les actuacions institucionals i administratives.

El Decret que ara es comenta constitueix, a més a més, la darrera fita de la nova legislació en matèria lingüística que el Parlament i el Govern balears han dut a terme en la legislatura present (2015-2019), de signe progressista. Recordem que el canvi de tendència començà amb les lleis 1/2016, de 3 de febrer, de modificació de la Llei de normalització lingüística, i 4/2016, de 6 d’abril, de mesures de capacitació lingüística per a la recuperació de l’ús del català en l’àmbit de la funció pública. Més endavant s’aprovà el Decret 11/2017, de 24 de març, d’exigència del coneixement de la llengua catalana en els procediments selectius d’accés a la funció pública i per ocupar llocs de treball de l’Administració de la Comunitat Autònoma, com també el Decret 8/2018, de 23 de març, pel qual es regula la capacitació lingüística del personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears. El procés de reconstrucció del marc jurídic de la llengua catalana en l’àmbit institucional i administratiu es completa, per ara, amb el reglament que ara es comenta.Read More »

El més llegit de 2018 a l’RLD blog

Durant el 2018 s’han publicat un total de 41 articles i han obtingut 23.266 visites.

Els deu articles més llegits del 2018 van ser els següents:

El supremacismo lingüístico, la Constitución española y el Estatut d’autonomia de Catalunya – Juan Carlos Moreno Cabrera

Quan els noms propis en català estaven prohibits: la recuperació d’un cas singular – Xavier Gayán i Agustí Pou

TC i funcionaris monolingües – Joan Ridao

La qüestió de la llengua: un fals debat educatiu – Mònica Pereña

Al Parlament encara es parla llatí – Jordi Parramon i Núria Lucena

2a Jornada “Drets Lingüístics: Present i Futur” – Teresa Tort Videllet

L’idioma dels senyals de trànsit: resulta exigible la retolació en castellà dels anomenats panells complementaris? – Joan Manel Fernández

La protecció jurídica de la llengua pròpia del Carxe, a la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia: el català més desconegut i abandonat de tots – Ángel C. Navarro

Llengua i política a l’Espanya republicana – Josep Grau Mateu

I Jornades Feministes Universitàries a la Universitat Jaume I: perspectives lingüístiques, jurídiques i econòmiques de la igualtat – Anna Albert