Comunicación clara en el Ayuntamiento de Madrid: una transformación para la ciudadanía – Marc Bayés

eapcDeixa un comentari

En julio de 2017 el Ayuntamiento de Madrid inició un plan para implementar la comunicación clara en la Administración local madrileña, impulsado por la Dirección General de Transparencia y Atención a la Ciudadanía, la colaboración de la Fundéu BBVA y la editorial Prodigioso Volcán. Con este plan, el ayuntamiento ha liderado una transformación en la cultura comunicativa municipal que ha significado no solo poner la información al alcance de la ciudadanía de forma transparente, sino también (re)elaborarla de manera que sea fácil de entender, directa y sencilla.

Lograr una comunicación clara significa que “la ciudadanía comprenda de forma fácil, directa, transparente, simple y eficaz la información y las comunicaciones que proceden de organizaciones privadas y públicas” (Ayuntamiento de Madrid, s. f.) y, por lo tanto, también las comunicaciones entre Administración y ciudadanos.

Con este proyecto, el consistorio madrileño ha seguido “la senda de otras administraciones internacionales que llevan trabajando en proyectos similares desde hace más de 50 años” (Ayuntamiento de Madrid, s. f.) ―en el Reino Unido, Suecia, EE. UU., Canadá o Francia― y también ha retomado la tradición por la modernización del lenguaje jurídico y administrativo que se ha materializado en numerosas iniciativas públicas, y algunas privadas, en varias comunidades autónomas desde los años 60 del pasado siglo.Read More »

La terminologia jurídica en català a Europa – Mercè Vàzquez, Antoni Oliver i Georgina Ubide

eapcDeixa un comentari

La Unió Europea compta amb un important volum de documentació especialitzada de dret comunitari que està disponible en les 24 llengües oficials i que s’anomena cabal comunitari (acquis communitaire). Concretament es tracta del conjunt de drets i obligacions que vinculen els estats membres de la Unió Europea i que els estats candidats han d’acceptar en entrar a formar part de la Unió. Aquest cabal comunitari s’ha convertit en un referent destacat per a tots els estats membres de la Unió Europea des del punt de vista de la legislació comunitària i també ha esdevingut una eina clau per a construir una gran base de dades terminològica multilingüe, el IATE (InterActive Terminology for Europe). La construcció del IATE ha estat possible gràcies a la feina conjunta de diferents institucions de la Unió Europea. Les incorporacions terminològiques que es fan al IATE són coordinades des de la Unitat de Coordinació Terminològica (TermCoord) del Parlament Europeu. Aquesta base de dades va veure la llum l’any 2004, moment en què era únicament disponible per a les institucions europees, i a partir de l’any 2007 ja fou accessible per al públic en general. Actualment conté 1,2 milions d’entrades, té aproximadament 8 milions de termes en les 24 llengües oficials de la Unió Europea i rep una mitjana de 50 milions de consultes l’any.Read More »

Avançament de sumari de la Revista de Llengua i Dret número 71 (juny 2019)

eapcDeixa un comentari

Aquest mes de juny es publica el número 71 de la Revista de Llengua i Dret / Journal of Language and Law, el qual, a més de les seccions habituals, incorpora dues seccions monogràfiques. D’una banda, la secció “La traducció i la interpretació jurídiques en els serveis públics”, que presenta els resultats de sis perspectives crítiques sobre els reptes que plantegen per a les institucions públiques les polítiques i les pràctiques de traducció i interpretació en les societats modernes; i de l’altra, la secció “Any Internacional de les Llengües Indígenes”, que amb motiu d’aquesta commemoració de la UNESCO inclou quatre estudis sobre les llengües ameríndies que aborden les conseqüències de la seva estandardització i les necessitats normatives en matèria de traducció i interpretació en aquest tipus de llengües minoritàries.

La secció de llenguatge administratiu i jurídic conté un estudi sobre el lèxic jurídic de les lleis sobre la violència de gènere i domèstica a Espanya i el Regne Unit.

La secció de política lingüística i sociolingüística engloba tres estudis que aborden la justícia lingüística en democràcies plurals, el pluricentrisme del català en els principals correctors i traductors automàtics i la traducció de recursos digitals en procediments d’estrangeria a Espanya i el Regne Unit.

A més, aquest número incorpora una nota que tracta sobre el canvi de paradigma que cal afrontar en l’àmbit de la lexicografia catalana digital.

El número també inclou les cròniques sobre la legislació de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, l’Aragó, Galícia, Navarra, l’Estat espanyol i la Unió Europea, sobre la jurisprudència del Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem i sobre l’activitat del Parlament de Catalunya en matèria de llengua durant el segon semestre de 2018. Clouen el número quatre recensions bibliogràfiques.

A continuació us avancem els títols i els resums dels estudis i notes.Read More »

Passeig de Gràcia, 90 – Where Catalan meets the EU – Katharina Jiménez Weese

eapcDeixa un comentari

The Role of the European Commission Representation in Barcelona as connection of the Catalan language to the European Union institutions

Linguistic diversity in Europe is something we Europeans can and should be proud of. One of the aspects to maintain this diversity should be establishing legal regulations for the preservation of languages, such as promoting and supporting language learning in education and training all over the European Union (EU). We also must grant the possibility to speak them in all circumstances.

The Catalan language demonstrates a special case in this matter. In Spain, under the 1978 Constitution, Catalan has joint official status with Spanish, but only in the autonomous communities of Catalonia, the Balearic Islands and in Valencia.[i] On EU level, Catalan is recognized, but not as an EU-official language. Compared to other languages with the same number of speakers, its linguistic legislation in the EU is quite scarce.

Catalonia, as representative of all the Catalan speaking areas, for itself is already a very important region in the EU from a touristic, economic and cultural point of view. Its people and representatives have strongly argued for the inclusion of Catalan as an EU-official language in the past, but, so far, they were not successful.Read More »

Actuacions de les universitats catalanes en matèria de llenguatge jurídic – Andreu Pulido

eapcDeixa un comentari

L’octubre del 2018 el Govern de la Generalitat de Catalunya va reconèixer el certificat de llenguatge jurídic català de les universitats catalanes com a certificat equivalent al certificat de coneixements de llenguatge jurídic (nivell J), que s’adreça a l’Administració de justícia i altres operadors jurídics.

La Comissió Interuniversitària de Formació i Acreditació Lingüístiques de Catalunya (CIFALC), ens que agrupa totes les universitats del sistema universitari català, havia sol·licitat el reconeixement del seu certificat de llenguatge jurídic català a la Direcció General de Política Lingüística (DGPL). El certificat de nivell J s’adreça exclusivament al personal de l’Administració de justícia. Tenint en compte l’interès que el certificat podia tenir per a altres professionals de la justícia i el dret i per al professorat i estudiants de les facultats de dret de les universitats catalanes, la CIFALC va aprovar elaborar el seu propi certificat de llenguatge jurídic català i demanar-ne el reconeixement i l’equivalència amb el certificat J a la DGPL. D’aquesta manera les universitats catalanes van començar a oferir convocatòries d’examen de llenguatge jurídic català l’any 2018.

El certificat de llenguatge jurídic de la CIFALC segueix la mateixa estructura que el certificat de nivell J. Consta de dues àrees: l’àrea 1, en què s’avalua l’expressió escrita de l’examinand i la seva capacitat per redactar textos jurídics, i l’àrea 2, en què s’avaluen els coneixements específics de llenguatge jurídic. En l’àrea 1 l’examinand s’ha d’enfrontar a dos textos propis de l’àmbit jurídic (oficis, citacions, diligències, provisions, interlocutòries, etc.). Les tasques de l’àrea 2 fan referència als coneixements de l’àmbit jurídic pel que fa a la gramàtica, els criteris de redacció, la terminologia i les convencions.

El nou certificat de llenguatge jurídic de la CIFALC s’adreça especialment als estudiants i professorat universitaris i a aquelles persones interessades o relacionades amb el món jurídic que volen disposar d’uns coneixements especialitzats en llenguatge jurídic. El seu objectiu principal és fomentar l’ús del català a l’Administració de justícia i afavorir la qualitat lingüística de la llengua catalana en aquest àmbit.Read More »