Aquest mes de juny es publica el número 73 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, que incorpora nou estudis distribuïts en les seccions habituals de llenguatge jurídic i administratiu, política lingüística i sociolingüística, i dret lingüístic; dues notes; les tradicionals cròniques de dret lingüístic per territoris que, en aquest número, abracen tot el període de l’any 2019, i quatre recensions.Read More »
Recomendaciones del Comité de Ministros del Consejo de Europa sobre la aplicación de la Carta Europea de Lenguas Regionales o Minoritarias en relación con las lenguas de Aragón – Fernando Javier García Fernández
Introducción
Como es sabido, Aragón es un territorio trilingüe, y lo es al menos desde principios del siglo XV cuando, merced al Compromiso de Caspe, la dinastía reinante en la Corona de Aragón pasó a ser de origen castellano, pues hasta ese momento las lenguas utilizadas “oficialmente”, además del latín, eran el aragonés y el catalán.
En 1982 se aprobó el Estatuto de Autonomía de Aragón en el que únicamente se reconocía la existencia de “modalidades lingüísticas”, sin embargo, a partir de la reforma operada en 1996 aparece por vez primera la referencia a “lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón”, lo que se concreta posteriormente en el artículo 4 de la Ley 3/1999, de 10 de marzo, de Patrimonio Cultural Aragonés, en el aragonés y el catalán de Aragón (actualmente vigente gracias a la reforma de 2016).Read More »
La lluita (discursiva i legislativa) contra la COVID-19 (I) – Albert Morales
El contagi bel·licista del discurs públic
Ja fa ben bé dos mesos que vivim una nova normalitat imposada per la COVID-19. La retòrica bel·licista ha impregnat els discursos de la majoria de líders polítics occidentals. S’ha generalitzat la construcció discursiva del marc mental següent: la pandèmia és una batalla de salut pública que hem de vèncer amb la unió (malgrat l’acció hipòcrita dels estats; tot i la crida a la unió del secretari general de l’ONU, han actuat individualment i han lluitat per abastir-se d’elements de protecció personal).
Les dinàmiques discursives bel·licistes observades no són exclusives de la COVID-19. Ja s’havien detectat i analitzat en contextos previs com la lluita contra la droga, la pobresa o el terrorisme; malgrat la variació temàtica, totes elles comparteixen estratègies discursives i metàfores.Read More »
La Carta de les llengües regionals o minoritàries a les Balears: incompliments i propostes – Bernat Joan
La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries estableix el marc dins el qual s’ha de dur a terme la regulació de les actuacions dels estats membres en relació amb les llengües que s’hi recullen. No entrarem en la discussió de si la CELRM constitueix una eina per facilitar la “mort dolça” de les llengües minoritàries i/o minoritzades, o si l’eina realment es pot utilitzar per millorar la situació d’aquestes llengües (i, per tant, de les respectives comunitats lingüístiques). Soc plenament conscient, emperò, que probablement una part important dels que la varen promoure no la pensaven com a eina per aconseguir la plena normalitat per a les llengües involucrades, mentre que una minoria la veia com una eina per avançar en aquesta línia. Avui voldria pensar que la minoria s’ha eixamplat considerablement.Read More »
La modernització de la terminologia en el Codi civil – Margarida Sanjaume i Joan Fibla
Les lleis que integren el Codi civil català —sis fins ara, sense comptar-hi les lleis de modificació posteriors— conformen un conjunt legislatiu amb unes característiques pròpies de redacció, d’estil, d’estructura i de terminologia que el diferencien de la resta de textos normatius. Tot i així, els textos de les lleis del Codi civil segueixen, com la resta de lleis de Catalunya, els principis generals de la tècnica normativa, és a dir, la claredat en la redacció, la precisió en el llenguatge, la concisió del text, la formalitat de la llengua, la neutralitat semàntica i també lèxica, i la tria de formes lingüístiques genuïnes.
Els mateixos preàmbuls de les lleis del Codi civil sovint fan referència als esforços perquè la redacció dels preceptes sigui clara, precisa i entenedora, i alhora amb un estil modern de llenguatge.