La norma ISO 24495-2:2025 i les recomanacions per a la comunicació jurídica planera – Cristina Gelpí

L’Organització Internacional de Normalització (ISO) va publicar l’agost de 2025 la segona part de la norma relacionada amb el llenguatge planer, l’ISO 24495-2:2025. La norma es destina a la comunicació jurídica planera i fonamentalment és l’adaptació a la comunicació jurídica de l’ISO 24495-1:2023, que tenia com a objectiu delimitar el llenguatge planer en general (i de la qual el blog es va fer ressò l’any 2024 amb motiu de la publicació de la versió en català).

L’objectiu d’aquesta nova norma és ajudar els autors a comunicar informació jurídica de manera planera, eficaç i precisa perquè els professionals i el públic puguin trobar, entendre i utilitzar la informació. Parteix de l’ISO 24495-1 i defineix el llenguatge jurídic planer en els mateixos termes, això és, com la comunicació jurídica en la qual la redacció, l’estructura i el disseny són tan senzills que els lectors a qui va adreçada poden trobar-hi fàcilment la informació que necessiten, comprendre-la i utilitzar-la.

Llegeix més »

El més llegit de 2025 a l’RLD blog

lletres sobre fusta marron
Font: Pexels

L’any 2025 ha estat especialment significatiu per al Blog de la Revista Llengua i Dret, que ha consolidat la seva trajectòria com a espai de referència per a totes les persones interessades en la llengua, el dret lingüístic, la sociolingüística i el llenguatge jurídic i administratiu. Al llarg d’aquest any s’hi han publicat quaranta-quatre apunts que han despertat un interès notable i han generat un total de més de 34.500 visualitzacions, procedents de més de 21.000 persones visitants úniques i amb una comunitat creixent de més de 1.800 persones subscriptores. Aquestes xifres posen de manifest que el Blog de la Revista de Llengua i Dret continua essent un espai viu i útil, que acompanya reflexions, recerques i debats en un moment en què la qüestió lingüística es manté al centre de moltes discussions públiques.

Llegeix més »

¿Por qué es inconstitucional la Ley navarra del Euskera? – Eneko Compains Silva

Font: Wikimedia Commons

Este 15 de diciembre se acaban de cumplir 39 años desde la aprobación de la polémica y controvertida Ley Foral 18/1986, de 15 de diciembre, del Euskera, más conocida popularmente como “Ley del Vascuence” (ese fue su nombre original). Sin ir más lejos, hasta el Comité de Expertos del Consejo de Europa para la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias dejó escrito en su sexto informe (2024) que dicha ley vulnera el artículo 7.2 de la Carta al establecer divisiones administrativas que suponen un obstáculo a la promoción del euskera, básicamente porque zonifica la oficialidad, restringiéndola a la zona norte de la Comunidad Foral, donde a día de hoy vive tan sólo el 9 % de la población navarra.

Más allá de si la ley vulnera o no la Carta, nuestra posición es que se trata de una ley contraria a la Constitución y que debiera ser declarada inconstitucional. ¿Por qué?

 

Llegeix més »

Es publica el Llibre blanc de l’ensenyament del català a Catalunya Nord amb l’horitzó de tenir un territori plenament bilingüe el 2040 – Ramon Faura i Ausiàs Vera

portada del Llibre Blanc de l'ensenyament en català a la Catalunya NordLa publicació del Llibre blanc de l’ensenyament del català a Catalunya Nord per part de l’associació cultural Angelets de la Terra representa un punt d’inflexió en la reflexió col·lectiva sobre el futur de la llengua catalana al departament dels Pirineus Orientals. Aquest document, concebut com una eina de diagnòstic i d’acció, respon a una doble necessitat: d’una banda, posar en evidència la precarietat de la situació actual de l’ensenyament del català; de l’altra, oferir als responsables polítics i als agents educatius un conjunt de propostes concretes que facin possible un canvi de paradigma. El text ha estat molt ben rebut pels càrrecs electes locals, que han reconegut tant la serietat del diagnòstic, com la urgència de revertir un retard que situa la Catalunya del Nord molt per darrere d’altres territoris de França on les llengües regionals han experimentat un desenvolupament significatiu dins el sistema públic.

Llegeix més »

Llengües minoritzades del Pirineu en l’era digital – Mercè Feliu i Cuberes

Imatge seminari Sobirania digital-tecnològica, pobles i llengües minoritzades celebrat a la Universitat de LleidaEls dies 9 i 17 d’octubre passats se celebrà a la Universitat de Lleida el seminari Sobirania digital-tecnològica, pobles i llengües minoritzades, organitzat pel Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) –en el marc del projecte Som Part–, per la Fundació pels Drets Col·lectius dels Pobles, i pel Departament de Filologia i Comunicació de la Universitat de Lleida. Aquest seminari és la continuació del que se celebrà a l’abril a la Universitat de Barcelona (en podeu llegir la crònica en aquest mateix blog). Mitjançant la participació de quatre experts vinculats a les ciències del llenguatge i de la comunicació, s’hi exposà el paper de la tecnologia en la conservació de les llengües minoritzades i, més concretament, de quatre llengües del Pirineu –el català, la llengua de signes catalana (LSC), l’occità (i la seua varietat aranesa) i l’aragonès.

La inauguració i la presentació dels ponents anà a càrrec d’Helena Torres Purroy, professora del Departament de Filologia i Comunicació de la Universitat de Lleida i membre del Grup de recerca en transformacions en els mitjans audiovisuals i les seves implicacions en el desenvolupament polític, cultural i social (TRAMA). El seminari comptà amb quatre comunicacions distribuïdes en dues jornades. Les dues ponències del 17 d’octubre foren interpretades en LSC de la mà de l’associació Deixa’ns Signar.

Llegeix més »