El Pacte Nacional per la Llengua és un acord que pretén establir un marc de consens entre diferents agents polítics, socials, econòmics i culturals per tal de donar una resposta coordinada, planificada i adaptada als temps actuals als reptes a què s’enfronta el català. Aquesta voluntat sorgeix d’una creixent preocupació social per la situació de la llengua, una preocupació que ha tornat a manifestar-se amb força durant els últims anys. Tot i que Catalunya és reconeguda com un referent internacional en polítiques lingüístiques i s’han aconseguit avenços significatius en la recuperació del català, la inquietud per l’evolució de la llengua és àmplia i justificada, ja que alguns dels objectius bàsics dels primers anys 1980 –el domini de la llengua per part de tota la població i l’ús en tots els àmbits socials, per exemple– no s’han assolit completament.