Els prejudicis lingüístics de l’alumnat de batxillerat: què revelen i per què importen – Alícia Martí Climent i Mireia Barba Barranquero

grup de persones caminant pel carrer
Font: Unplash

Quan parlem de llengua i educació, sovint pensem en gramàtica o competència comunicativa. Tanmateix, sota tot això hi ha un territori menys visible però decisiu: el de les actituds i els prejudicis lingüístics. L’article Una aproximació als prejudicis lingüístics de l’alumnat de batxillerat, publicat a la Revista de Llengua i Dret (juny de 2025), ens permet entrar de ple en aquest espai subtil però determinant. El treball sorgeix de dos grups de discussió amb vint-i-tres estudiants de primer de batxillerat d’un centre públic de l’Horta Nord, un entorn que combina la proximitat al valencià amb una realitat familiar i social força heterogènia. Els resultats del diàleg –espontani, viu i genuí– ofereixen una radiografia precisa de com els adolescents perceben el valencià, les altres varietats de la llengua catalana i les altres llengües amb què conviuen.

Llegeix més »

Obtenir el C1 de valencià, tràmit ràpid i sense haver de demostrar-ne el coneixement – Alfons Esteve i Alícia Martí-Climent

diploma
Autora: Tara Winstead. Font: píxels.com

Fa poc el PP i Vox van aprovar en les Corts Valencianes una llei d’educació a la seua mida, anomenada significativament “de llibertat educativa”: la Llei 1/2024, de 27 de juny, per la qual es regula la llibertat educativa. Amb aquesta llei es posa a votació en cada centre la llengua de la docència i s’estableix indissimuladament l’objectiu de restringir al màxim l’ensenyament de la llengua pròpia. I una de les mesures estel·lars que inclou és la concessió del nivell C1 de valencià a tot l’alumnat que en aquesta matèria haja obtingut una nota igual o superior a un 7 en els cursos de batxillerat o en les proves d’accés a la universitat (article 16.2 de la Llei). Doncs ara aquesta mesura s’ha fet efectiva mitjançant una Resolució de 26 de setembre de 2024, de la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació i, a més, amb caràcter retroactiu des del curs 2009-2010 (disposició transitòria tercera de la Llei).

Aquesta decisió, com moltes altres de la llei, no té la més mínima justificació ni en el preàmbul ni en l’articulat. De fet, en el preàmbul ni s’esmenta el motiu d’aquest reconeixement. Només justifiquen, en la disposició transitòria tercera, el moment des que es fa el reconeixement i que fixen “a partir de l’ordenació acadèmica establerta en la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació”.

Llegeix més »