L’RLD blog et fa deu recomanacions per Sant Jordi: llengua, drets i reptes de futur

Coincidint enguany plenament amb la diada de Sant Jordi, des del blog de la Revista de Llengua i Dret us fem la ja tradicional selecció de propostes bibliogràfiques. Fidels a aquesta tradició, us proposem deu lectures recents –publicades entre 2024 i 2025– que dialoguen, des de perspectives diverses, amb els àmbits que vertebren la Revista: el dret lingüístic, el llenguatge jurídic i administratiu, i la política lingüística i la sociolingüística.

La nostra proposta arriba en un context marcat per debats intensos sobre el futur del català: des de les tensions polítiques al País Valencià fins a les discussions sobre la sostenibilitat lingüística i els usos socials de la llengua en un entorn cada cop més globalitzat. En aquest marc, diverses obres posen el focus en la dimensió històrica i política dels conflictes lingüístics, com el treball de Rosa Calafat sobre Mallorca i Menorca als segles XVIII i XIX o l’assaig de Vicent Flor sobre el cas valencià, que evidencia la persistència de dinàmiques de subordinació.

Altres llibres ens conviden a reflexionar sobre les eines per afrontar aquests reptes. És el cas de l’obra d’Isidor Marí, que revisita mig segle de planificació lingüística, o del volum coordinat per Vicenta Tasa, que proposa repensar els drets lingüístics en clau de futur. També hi trobem aportacions que connecten llengua i poder des d’una perspectiva més àmplia, com el llibre de José del Valle, o que analitzen el paper de les llengües en la producció de coneixement en l’àmbit acadèmic europeu, com el treball de Josep Soler i Kathrin Kaufhold.

La relació entre llenguatge i dret és especialment present en aquesta tria. D’una banda, amb obres que reivindiquen el dret de la ciutadania a comprendre el llenguatge de les institucions, com la de Santiago Muñoz Machado, o que posen en relleu la importància de la comunicació clara en la vida quotidiana i professional, com el llibre de Sheila Queralt. En aquesta mateixa línia, el manual d’Antonio Martín (Manual de estilo de lenguaje claro para textos legales y administrativos, 2026) aporta una guia pràctica per redactar textos jurídics i administratius més clars i accessibles.

Completa la selecció una mirada a figures clau de la cultura catalana, com Josep Maria Llompart, que ens recorda el paper fonamental de l’activisme cultural en la normalització lingüística.

Com cada any, aquesta tria vol ser una invitació a llegir, però també a pensar críticament sobre la llengua i el seu paper en la societat. Agraïm sincerament la tasca de totes les persones que col·laboren amb el blog i fan possible aquest espai de reflexió.

A totes les lectores i lectors, us desitgem una molt bona diada de Sant Jordi!🌹📚 Llegeix més »

La Guia didàctica del portal Compendium.cat: una eina més per reforçar l’estudi del dret en català – Anna Arnall Duch

Compendium.cat és un portal web que ofereix recursos útils per a l’estudi i la pràctica del dret en català. En són una mostra els manuals de redacció judicial, administrativa i legislativa; apunts sobre qüestions controvertides de terminologia jurídica; diccionaris de dret, i formularis jurídics actualitzats periòdicament d’acord amb el dret vigent, entre molts d’altres.

Aquesta eina va néixer el 2022 impulsada pel Consell de l’Advocacia Catalana amb el suport de la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears, el Consell General d’Andorra i prop de trenta entitats més representatives de diferents sectors i territoris del domini lingüístic català. Pel que fa a l’àmbit universitari, rep el suport de la Xarxa Vives i fins a catorze universitats més (vegeu el detall del suport institucional).Llegeix més »

La norma ISO 24495-2:2025 i les recomanacions per a la comunicació jurídica planera – Cristina Gelpí

L’Organització Internacional de Normalització (ISO) va publicar l’agost de 2025 la segona part de la norma relacionada amb el llenguatge planer, l’ISO 24495-2:2025. La norma es destina a la comunicació jurídica planera i fonamentalment és l’adaptació a la comunicació jurídica de l’ISO 24495-1:2023, que tenia com a objectiu delimitar el llenguatge planer en general (i de la qual el blog es va fer ressò l’any 2024 amb motiu de la publicació de la versió en català).

L’objectiu d’aquesta nova norma és ajudar els autors a comunicar informació jurídica de manera planera, eficaç i precisa perquè els professionals i el públic puguin trobar, entendre i utilitzar la informació. Parteix de l’ISO 24495-1 i defineix el llenguatge jurídic planer en els mateixos termes, això és, com la comunicació jurídica en la qual la redacció, l’estructura i el disseny són tan senzills que els lectors a qui va adreçada poden trobar-hi fàcilment la informació que necessiten, comprendre-la i utilitzar-la.

Llegeix més »

Subir peldaños hacia unos servicios públicos más accesibles: la escalera del diseño legal en las Administraciones públicas – Juan Ramón Martín San Román

Font: Martín-San Román, Ramos Gutiérrez i Suárez-Carballo, 2024

¿Qué es el diseño legal y por qué es más necesario que nunca?

El derecho es, por naturaleza, un campo técnico y complejo. Esta complejidad, aunque inevitable en muchos casos, no debería convertirse en una barrera que impida a la ciudadanía ejercer sus derechos o comprender sus obligaciones. Aquí es donde entra en escena el legal design o diseño legal: una disciplina emergente que, combinando principios del diseño centrado en las personas y metodologías de innovación, persigue un objetivo ambicioso pero fundamental en democracia: hacer los servicios públicos más accesibles, para lo que debemos diseñar procedimientos y documentos más comprensibles y usables para los ciudadanos.Llegeix més »

El derecho a comprender, ¿quimera o realidad? Las dos caras de la verdad – Cristina Carretero González

Font: Unplash

1 Espóiler introductorio

El derecho a comprender tiene una existencia múltiple –o vidas paralelas, por recordar al insigne Plutarco. Existe un derecho a comprender como propuesta no normativa primero, y normativa después, que fue acogido y celebrado en la comunidad y reivindicado hasta el infinito y más allá (incluyéndonos). Tras estudiarlo, percibimos que lo abrazamos sin filtro, es decir, sin analizar si es posible exigir este derecho tal cual se formula. Tras estudiarlo, desde una perspectiva jurídica, concluimos que no sería exigible como tal, de ahí que presente dos caras, la de un derecho que existe, sí, pero también no, porque tal cual no es realizable al hacerlo depender de la subjetividad de cada receptor, es decir, de cada resultado concreto.

Llegeix més »