L’oficialitat del català a Europa. Mort lenta per inanició o possibilitats reals? Una anàlisi política i jurídica – Vicent Climent-Ferrando

Font: Unplash

“Davant la manca d’unanimitat de part dels 27 estats membres, la decisió d’aprovar l’oficialitat del català, el gallec i el basc s’ajorna”. Aquestes eren les paraules d’Adam Szlapka, ministre d’Afers Europeus de Polònia, després de la reunió del Consell d’Afers Generals de la Unió Europea (UE), el 27 de maig. Era la sisena vegada que la decisió s’ajornava. Què passa amb el català a Europa? Què fa que els estats membres no prenguin cap decisió –a favor o en contra– de l’oficialitat? Quins motius addueixen? En fem una anàlisi.

Llegeix més »

Deu recomanacions per Sant Jordi 2025: llibres, llengua i drets

De manera ben matinera, com ens demana el calendari enguany, ens avancem a les vacances de Setmana Santa per fer la nostra ja tradicional proposta bibliogràfica per a Sant Jordi. Un any més, amb aquest gest, pretenem acompanyar-vos en la celebració de la literatura i la llengua catalanes, tot convidant-vos a reflexionar sobre el seu present i futur.

Per tal que la diada no us agafi desprevingudes i desprevinguts, des del blog de la Revista de Llengua i Dret fem deu propostes literàries. Algunes us deuen sonar, ja que en podeu trobar una ressenya detallada al nostre blog o a la Revista. Totes les obres seleccionades, publicades entre 2023 i 2025, tracten temes que ens toquen de prop, com ara el llenguatge jurídic i administratiu, l’estat de la llengua catalana al passat i al present, reflexions sobre l’aprenentatge de llengües i sobre els processos de jerarquització i discriminació lingüístiques, entre d’altres.

En un moment de canvis en les polítiques educatives, que afecten directament la llengua i n’amenacen la presència, al País Valencià (vegeu-ne l’apunt), i amb iniciatives judicials per reduir-ne la proporció en altres territoris (com s’evidencia en aquest apunt), es fa essencialment necessària la lectura sobre models educatius que posin el focus en la llengua minoritzada. Així mateix, havent constatat amb la publicació recent dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població del 2023 (resumida aquí) que el català no és la llengua més parlada a Catalunya, fem una proposta per reflexionar sobre el futur de l’ús del català. Potser més desconeguts són els processos de discriminació lingüística, que també tenen la seva proposta literària en la nostra selecció. Però la mirada s’amplia: hi ha també llibres que fan una crítica del monolingüisme d’estat i d’altres que posen el focus en les pressions que pateixen les varietats dialectals del català. Pel que fa a l’estil, entre les propostes hi trobareu obres que, des d’un enfocament acadèmic, posen el coneixement i la reflexió a l’abast del públic en general, i d’altres que han estat pensades per al gran públic, amb un to informal i fresc.

Com no pot ser d’una altra manera, volem acabar aquest apunt fent un agraïment a expertes i experts, investigadores i investigadors, lectores i lectors que feu possible aquest espai. El blog de la Revista de Llengua i Dret és una finestra oberta a la reflexió sobre la llengua del dret i el dret a la llengua, tant als territoris de parla catalana com més enllà.

A totes les persones que col·laboreu amb el blog o que ens llegiu setmanalment us desitgem una feliç diada de Sant Jordi! 📚🌹 Llegeix més »

A propósito del libro No me gusta cómo hablas (o más bien no me gustas tú). Crítica de la discriminación lingüística, de María del Carmen Méndez Santos – Jaime Altuna Ramírez

Font: Unsplash. Autoria: Alexander Grey

Aunque parezca paradójico, se habla más bien poco de la discriminación relacionada con el habla. La discriminación lingüística sigue siendo un debate silenciado fuera de los ámbitos especializados en lingüística o sociolingüística. Ante este panorama, el libro recién publicado No me gusta cómo hablas (o más bien no me gustas tú). Crítica de la discriminación lingüística de María del Carmen Méndez Santos consigue romper ese silencio y nos ofrece una buena oportunidad para reflexionar sobre las ideologías lingüísticas asociadas a las diferentes formas de hablar. Partiendo del análisis sociolingüístico, Méndez Santos trata de cuestionar los prejuicios y juicios basados en las lenguas y sus usos. Muestra que tras estas valoraciones sociales sobre la forma de hablar de las personas o grupos se esconden relaciones de poder e injusticias que vienen de mucho tiempo atrás, pero que siguen estando muy presentes en el día a día.Llegeix més »

El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears desestima la sol·licitud d’imposar un 25 % de càrrega lectiva en castellà – Maria Ballester Cardell

Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears
Font: José Luis Filpo Cabana, CC BY 3.0, via Wikimedia Commons

Com ja s’apunta des de la Crònica legislativa de les Illes Balears del segon semestre de 2021, d’uns anys ençà s’ha activat la via judicial per exigir que els centres de les Balears imparteixin el 25 % de les matèries en castellà en l’ensenyament no universitari. Aquesta iniciativa s’enceta, en un primer moment, a partir d’una campanya de l’associació de professors PLIS Educación i Societat Civil Balear en la qual s’assegura que a les Illes “la immersió obligatòria en català no només és un abús de poder, sinó un despropòsit pedagògic”. Així mateix, es manifesta que el model del 25 % d’ensenyament en castellà, establert per les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i confirmat pel Tribunal Suprem,[i] és extrapolable a tots els territoris de l’Estat amb llengua pròpia oficial. Per això, s’anima i es dona suport a les famílies perquè exigeixin a l’Administració educativa que compleixi també a les Illes Balears amb aquell mínim de les assignatures en castellà, incloent-hi matèries troncals. En paral·lel, i per la via política, durant la tramitació del Projecte de llei d’educació els grups parlamentaris de l’oposició introdueixen en el debat, sense èxit, la qüestió de la lliure elecció de llengua per part de les famílies i l’exigència que la norma garanteixi un percentatge mínim de càrrega lectiva en castellà, apel·lant també a la jurisprudència del Tribunal Suprem.

Llegeix més »

Les febleses del Pla de lliure elecció de llengua aprovat a partir d’un fals pretext i de la idea tergiversada de llibertat – Maria Ballester Cardell
Professora titular (acreditada) de dret constitucional, Universitat de les Illes Balears

Manifestació
Font: Obra Cultural Balear

Com ja s’apunta en la crònica legislativa del primer semestre de 2023, el canvi de cicle polític a les Illes Balears, amb nova majoria conservadora al Parlament i el pacte de govern entre el Partit Popular i Vox, afecta de ple la situació legal del català. No debades, l’acord de governabilitat apunta a un replantejament de la política lingüística desenvolupada a les dues darreres legislatures i fixa uns principis programàtics encaminats a minvar la presència del català en les institucions, en les relacions dels ciutadans amb l’Administració pública i en l’àmbit de l’ensenyament.Llegeix més »