Etiqueta: diversitat lingüística

Resultats principals de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2023 – Anna Torrijos

eapc2 comentaris
El Conseller Francesc Xavier Vila presentant l'enquesta d'usos lingüístics
Font: Departament de Política Lingüistica

L’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2023 (d’ara endavant, EULP) és la cinquena edició d’una estadística oficial que es va fer per primera vegada l’any 2003 i que ha esdevingut una eina bàsica per a conèixer la situació sociolingüística a Catalunya. En l’anàlisi dels resultats principals d’aquesta edició fem un èmfasi especial en el context demogràfic i en l’evolució de les xifres absolutes, que ajuden a entendre l’evolució dels percentatges.

L’enquesta de 2023 s’ha dut a terme a partir d’una mostra representativa de 8.682 persones de 15 anys i més distribuïdes per tot el territori de Catalunya, amb un marge d’error d’1,03. El treball de camp es va desenvolupar entre setembre de 2023 i abril de 2024.

Per començar analitzarem l’evolució demogràfica dels últims 20 anys, que està marcada per dos fenòmens: la disminució del creixement natural i l’augment del creixement migratori.

Llegeix més »

Cap al reconeixement de la llengua catalana, finalment? Ressenya de Marí, Isidor. (2024). Conèixer (i reconèixer) la llengua i la cultura catalanes. Nova Editorial Moll, Col·lecció Tomir, núm. 76, 288 pàg. – Caterina Martí Bonal

eapc1 comentari

Conèixer (i reconèixer) la llengua i cultura catalanes, del sociolingüista Isidor Marí, és una nova versió ampliada del seu altre llibre Conocer la lengua y la cultura catalanas, publicat l’any 1993 en llengua castellana, i que ara s’ha editat simultàniament tant en català com en castellà per a fer-ne més difusió.

El filòleg eivissenc i autor del llibre ha escrit anteriorment diverses obres sobre estandardització, plurilingüisme, cultura i llengua a les Illes Balears, variació lingüística, ensenyament del català, planificació i política lingüística. És membre de l’Institut d’Estudis Catalans i expresident de la Secció Filològica, exprofessor de la Universitat de les Illes Balears i de la Universitat Oberta de Catalunya, i assessor lingüístic dels governs català i balear. També s’ha dedicat a la música folk i a la participació política, inicialment des de posicions d’esquerres, i ha arribat a formar part de les llistes electorals de Junts per Catalunya a les eleccions “del 155” a la Generalitat de Catalunya.[i] Aquest sòlid i extens bagatge garanteix una lectura profitosa d’un llibre que il·lustra l’estat de la llengua i la cultura catalanes des dels orígens (capítols 2 i 3), passant per l’època d’esplendor (capítols 4 i 5) i fins a l’actualitat, tot desgranant els principals problemes que el català ha hagut d’enfrontar al llarg dels segles i amb un clar objectiu: acabar amb la incomprensió i els prejudicis contra la diversitat cultural i lingüística als països on es parla. Com resa el pròleg: “El nostre desig és que la seva lectura tombi apriorismes basats en un desconeixement dels fets històrics, els lectors tinguin una informació completa i objectiva sobre la realitat lingüística, i l’hostilitat manifestada per alguns sectors esdevingui comprensió” (p. 15).Llegeix més »

DIVERSILING: aprenentatge i compromís envers la diversitat lingüística i cultural – Mònica Pereña

eapcDeixa un comentari
Font: Projecte Diversiling

“Ens podem malentendre usant la mateixa llengua i ens podem comunicar usant llengües diferents. Tot depèn de si existeix o no un projecte d’entesa que vagi més enllà del llenguatge.”

Aquesta citació de l’obra La selva del lenguaje del professor José Antonio Marina, ens introdueix al projecte DIVERSILING, impulsat per les professores de Lingüística General de la Universitat de Salamanca Carla Amorós i Natividad Hernández, amb la finalitat de donar visibilitat a la diversitat lingüística mundial i naturalitzar el multilingüisme de les societats. El projecte pretén conscienciar l’estudiantat de la Universitat de la Salamanca i la societat castellanolleonesa sobre el valor de la riquesa lingüística i cultural del món i, mostrant que la coexistència de diverses llengües és la norma a la majoria de continents, regions i parlants del planeta, emfatitzar els beneficis del multilingüisme i de l’heterogeneïtat lingüística i cultural (totes les llengües són el resultat de la capacitat cognitiva de l’espècie humana), i contribuir a l’erradicació de mites i prejudicis lingüístics.

Llegeix més »

Transllenguar: tornem cap al plurilingüisme? – Llorenç Comajoan-Colomé

eapcDeixa un comentari
Un nen que està pintant un plat de paper
Font: Unsplash. Autoria: Colin Czerwinsk

L’ús de més d’una llengua per part de les persones ha fascinat des de sempre i s’ha vist com una benedicció o un càstig. No ens ha d’estranyar que sigui així, perquè la facultat del llenguatge ens fa vertaderament humans i ens serveix per fer coses amb les llengües: estimar-nos, fer-nos mal, dir-nos coses boniques o no tan boniques… La mateixa història de Babel explica com les diferents llengües van ser un càstig diví que, malgrat tot, hem superat perquè la majoria de persones del planeta fem servir més d’una llengua en el nostre dia a dia. Els lingüistes i sociolingüistes s’han interessat per aquest tema i han constituït disciplines acadèmiques al voltant de l’estudi dels usos multilingües de les persones. Ens podem preguntar per què s’estudien tant els usos multilingües que fem les persones. No seria més apropiat estudiar, com a fenomen estrany, l’ús de només una sola llengua? El motiu rau segurament en el fet que els estats nació van promoure, en general, una sola llengua com a oficial, que va ser la seleccionada com a llengua de prestigi i d’ascens social, i això va arraconar altres llengües, que van entrar en processos de minorització o fins i tot de desaparició.Llegeix més »

Un punt de trobada fructífer per a un ecosistema viu. Crònica de la Jornada de Sociolingüística Basca celebrada a Gasteiz el 23 d’abril de 2024 – Asier Basurto Arruti

eapcDeixa un comentari
Foto jornada sociolingüística Basca 2024
Font: Soziolinguistika Klusterra

La Jornada de Sociolingüística Basca de 2024, celebrada a Vitòria-Gasteiz el passat 23 d’abril, es va plantejar prenent com a referència l’ecosistema sociolingüístic basc. Aquesta cita és el punt de trobada de les persones i agents que aporten coneixement sociolingüístic al procés de revitalització del basc: investigadors, investigadores, tècnics, tècniques, responsables polítics, activistes, professors, professores… El programa del dia barrejava temes i formats diversos, amb l’objectiu de generar recursos per avançar en la reflexió, i donant importància a la interacció entre els participants.

Llegeix més »