El blog se’n va de vacances!

A punt d’endinsar-nos en el mes d’agost, el blog s’atura temporalment en un any 2022 marcat pel relleu en la direcció de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, amb el nomenament d’Avel·lí Flors Mas com a nou director. Un canvi que coincideix amb un procés de renovació en curs del Consell de Redacció de la Revista. El 2022 es compleixen, també, deu anys de la posada en marxa de l’edició exclusivament digital i en accés obert (open access) de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law. Aquest fet va permetre augmentar-ne la difusió i incrementar la presència de la Revista als repositoris i a les bases de dades nacionals i internacionals.

Des de començament d’any hem seguit publicant els apunts amb la periodicitat setmanal prevista, cosa que ens ha permès arribar a l’estiu amb 27 col·laboracions publicades. Pel que fa al nombre de visites, hem tingut 15.129 visites úniques amb un total de 22.048 visualitzacions, de les quals un 21,3% provenen de l’estranger, xifra que augmenta de forma progressiva respecte als anys anteriors. S’han publicat articles d’opinió i notícies rellevants dels àmbits temàtics de la Revista: el llenguatge administratiu i jurídic, el dret lingüístic i la política lingüística i la sociolingüística, sempre amb l’afany d’ajudar a reflexionar sobre qüestions d’actualitat, en alguns casos conflictives, que ens preocupen i fer-ne transferència a la societat i als nostres lectors. Hem de destacar la sèrie d’apunts sobre la nova legislació de la comunicació audiovisual i la llengua; el debat sobre llengua i gènere; els models lingüístics educatius de diferents comunitats autònomes i la defensa del model lingüístic de l’escola catalana, etc.

El blog de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law se’n va de vacances fins al 15 de setembre, quan tornarem amb les forces recuperades per seguir fidels a la cita de cada dijous amb els nostres lectors. Esperem que gaudiu del descans estival i que, si teniu l’oportunitat, llegiu, comenteu o simplement rellegiu alguns dels apunts publicats a l’RLD blog.

Bones vacances!

Avançament de sumari de la Revista de Llengua i Dret número 77

Logotip Revista Llengua i Dret

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà properament el número 77 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, que conté una secció monogràfica amb cinc articles aplegats sota el títol Llengua i COVID-19. El número també inclou tres articles més a la secció d’Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic; una nota; les tradicionals cròniques legislatives i jurisprudencials, per territoris, i tres recensions.

La secció monogràfica d’aquest número, que ha estat coordinada per Eva Pons Parera i Esther Monzó Nebot, analitza l’impacte que ha tingut la pandèmia de la COVID-19 en l’ús de les llengües, i especialment en la comunicació institucional. La secció inclou un estudi sobre l’avaluació de les pràctiques comunicatives a Irlanda durant la pandèmia; un estudi sobre l’impacte de la pandèmia en la comunitat sorda, i en particular en les llengües de signes catalana i espanyola; un estudi sobre la creativitat lèxica en català, pel que fa a la terminologia i la neologia; un estudi sobre la legitimació del discurs coercitiu durant la pandèmia a Austràlia, i un estudi sobre l’ús de les llengües de la immigració en les estratègies comunicatives de les institucions catalanes. A més, la nota que es publica en aquest número tracta sobre l’impacte de la COVID-19 en els serveis lingüístics de les Corts Valencianes.

Llegeix més »

Per Sant Jordi el blog us suggereix algunes lectures

Ja hem arribat a una nova Diada i el blog s’afegeix a la festa de la rosa i el llibre amb una proposta de lectures. Com veureu, els suggeriments que us fem responen a matèries, objectius i estils ben diversos; per descomptat, amb la llengua i els seus usos com a eix que els vincula. Com no pot ser d’una altra manera en un dia com avui, la majoria de les obres proposades aborden des de diferents perspectives les polítiques lingüístiques per al català, però també hi hem inclòs monografies sobre l’estil de la llengua, reflexions sobre el fet lingüístic i la percepció del món o l’ús de la llengua per part del poder públic i organitzacions amb relació amb el dret a comprendre de la ciutadania.

   Volem agrair totes les aportacions que ens han donat compte d’aquesta situació i, en general, mostrar el reconeixement a totes les col·laboradores i els col·laboradors que setmanalment ens han reportat novetats i proposat temes d’interès en les matèries de la nostra Revista.

Malauradament, enguany tampoc no ens podem estar d’assenyalar que la vitalitat de la bibliografia contrasta (bé, d’alguna manera n’és el mirall) amb les dificultats de la llengua catalana en diferents àmbits. Com hem posat en relleu en diversos apunts del blog, en l’àmbit de l’educació, però no només. Sovint topem amb resolucions judicials, sobretot a partir de la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut català, que transiten per raonaments qüestionables des del punt de vista del dret lingüístic, però sobretot que prescindeixen de la situació de minorització històrica i actual que pateix el català i la comunitat lingüística que hi ha al darrere. Com ens evidencia l’actual debat sobre la política lingüística que cal seguir i la manera com es pot recollir aquesta en la regulació jurídica, bastir o mantenir una política per a la normalització del català que sortegi els cada cop més freqüents esculls judicials no és ni de bon tros una empresa fàcil.

Volem agrair totes les aportacions que ens han donat compte d’aquesta situació i, en general, mostrar el reconeixement a totes les col·laboradores i els col·laboradors que setmanalment ens han reportat novetats i proposat temes d’interès en les matèries de la nostra Revista.

A tots ells i als que ens llegiu us desitgem un bon dia de Sant Jordi!Llegeix més »

Les famílies de Canet de Mar a la intempèrie. La defensa jurídica de l’escola immersiva en català: arguments i perspectives de futur – Benet Salellas

Inauguració CEIP Turó del Drac Canet de Mar. Autor: Santi Herranz. Llicència CC 3.0 No adaptada

El curs passat una unitat familiar de l’escola Turó del Drac de Canet de Mar va demanar que l’escolarització de la seva filla a P4 es dugués a terme amb un equilibri entre el castellà i el català, de tal manera que cap de les dues llengües es trobés per sota del 25 % d’ús en la docència. També demanava que la retolació del centre fos en les dues llengües. Desatesa la petició pel Departament d’Educació de la Generalitat, la família instant va interposar una demanda a la Secció Cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i va sol·licitar una mesura cautelar mentre es tramitava el procediment judicial de fixar la docència del 25 % mínim en castellà a l’escola esmentada, petició que va ser acordada pel TSJC el passat 14 d’octubre. Davant d’aquesta decisió, una trentena de famílies del mateix curs[1] va decidir comparèixer com a part demandada en el procediment judicial a efectes de demanar l’aixecament d’aquesta mesura cautelar i d’oposar-se a la petició d’aquesta única unitat familiar. Aquest grup de famílies defensen el manteniment del català com a única llengua vehicular, tal com planteja l’article 11 de la Llei d’educació de Catalunya (LEC) quan diu que “el català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu” i ho fan en una posició que no s’havia explorat fins avui en aquest conjunt de litigis. Seguidament, set apunts sobre el cas.Llegeix més »

La Linguistic Justice Society: una porta oberta a la col·laboració internacional i interdisciplinària en l’àmbit de la recerca sobre política lingüística – Sergi Morales-Gálvez
Investigador postdoctoral Marie Sklodowska-Curie Department of Politics and Public Administration University of Limerick (Ireland) / Ollscoil Luimnigh (Ireland / Éire)

Com haurien de regular la diversitat lingüística les nostres institucions polítiques democràtiques? Quins principis de justícia les haurien de guiar per gestionar la complexa i diversa realitat lingüística que ens envolta? Aquestes, i moltes altres preguntes, són al centre dels debats que proposa la justícia lingüística, una discussió acadèmica interdisciplinària que pretén establir criteris sobre com hauríem de gestionar la realitat lingüística de les nostres societats.

La justícia lingüística, com a subàrea que podríem situar preliminarment dins la disciplina de la filosofia política normativa, ha esdevingut una preocupació rellevant tant en l’àmbit de la recerca com en la vida política real a causa de nous reptes que afrontem com a societat: la qüestió de la diversitat i les identitats a les societats multiculturals fruit de les migracions o de l’existència de minories nacionals i pobles indígenes; el creixent predomini de l’anglès com a llengua franca global en alguns àmbits de les nostres vides; qüestions de dominació i d’injustícies estructurals; discussions sobre com i quan s’ha de reconèixer la diversitat lingüística en una era on la mobilitat està esdevenint la norma en alguns àmbits laborals; o quin rol juguen els accents i els dialectes en relació amb les llengües estàndard.Llegeix més »