Les mobilitats com a repte per a la sostenibilitat de les llengües minoritzades: 40 anys de la Revista de Llengua i Dret. Crònica de la Jornada del 22 de setembre del 2023 – Helena Torres Purroy

Taula rodona amb els directors de la Revista al llarg d'aquests 40 anys.
Taula rodona amb els directors de la Revista al llarg d’aquests 40 anys.

El 22 de setembre va tenir lloc a la seu de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), al carrer Girona, 20, de Barcelona, i també en línia, la Jornada de commemoració del 40è aniversari de la Revista de Llengua i Dret (RLD), que va aplegar prop d’un centenar i mig d’assistents. Per a l’ocasió, es va convidar les persones assistents a fer una reflexió teòrica, acadèmica, però també basada en casos reals, sobre un tema de rellevància i d’actualitat: les conseqüències de les mobilitats per a la sostenibilitat de les llengües minoritzades. Es va tractar, doncs, la mobilitat en les seves múltiples facetes, com un factor determinant de les dinàmiques sociolingüístiques en el món contemporani, i com un dels principals reptes per a les polítiques lingüístiques que tracten de garantir la sostenibilitat de les llengües minoritzades, als territoris de llengua catalana i més enllà.Llegeix més »

La claridad en el ámbito de la Administración de Justicia: estado de la cuestión – Estrella Montolío Durán

El 11 de marzo de este año se firmó en la sede de la Real Academia Española (RAE) el Protocolo general de colaboración para el fomento de un lenguaje jurídico moderno y accesible para la ciudadanía.

Esa firma constituye otro hito en un proceso de modernización de la lengua de la Administración que, en el ámbito español e hispanohablante, ha sido a épocas vacilante, pero cuya necesidad, no obstante, parece ir infiltrándose con tozudez tanto –como se ve– en el espíritu de las instituciones jurídicas, como en las reivindicaciones ciudadanas y en la agenda de las Políticas Públicas. Intentaré presentar a continuación los pasos más importantes de ese proceso, que sigue el ejemplo de procesos similares desarrollados hace ya décadas en otros países de nuestro entorno.

Empecemos por la reciente firma de este Protocolo por parte de los máximos representantes de las instituciones responsables de la Administración de Justicia: el presidente del Tribunal Supremo y del Consejo General del Poder Judicial,  el ministro de Justicia, la fiscal general del Estado; la presidenta del Consejo General de la Abogacía Española, el presidente del Consejo General de Procuradores de España, el presidente del Consejo General de Graduados Sociales de España, el presidente de la Conferencia de Decanas y Decanos de Derecho de España y el vicepresidente de la Real Academia de Jurisprudencia y Legislación Española. Junto a ellos, el director de la RAE, la institución anfitriona. Sin duda, una muy nutrida y selecta representación de autoridades jurídicas. De manera un tanto sorprendente considerando el tema central del Protocolo (a saber: la comunicación de la Justicia a los administrados), no comparecía ni un solo lingüista (como se sabe, el actual director de la RAE es catedrático de Derecho Administrativo).Llegeix més »

Jurilingüística III: Enfocaments Interdisciplinaris en l’Estudi de la Llengua i el Dret

Cartell Jurilingüística III: Enfocaments Interdisciplinaris en l'Estudi de la Llengua i el DretEl col·loqui Jurilingüística III: Enfocaments Interdisciplinaris en l’Estudi de la Llengua i el Dret tindrà lloc a la Universitat de Cambridge (Regne Unit) els dies 1 i 2 d’octubre de 2020. Després l’èxit de les dues primeres edicions, hem decidit donar continuïtat a aquest espai de reflexió sobre les relacions entre la llengua i el dret, tant les ja establertes com les que s’obren pas en investigacions i realitat socials emergents, tant des del punt de vista de la pràctica com des del de les mirades acadèmiques. En aquesta edició, els conferenciants convidats seran Xabier Arzoz (Universitat del País Basc), Michael Cronin (Trinity College Dublin), Estrella Montolío (Universitat de Barcelona) i Jacqueline Mowbray (Universitat de Sydney).Llegeix més »

Punt de trobada de la terminologia jurídica: el Comitè Terminològic de Dret – Elisabeth Casademont

Aquest any el Centre de Terminologia TERMCAT celebra el seu 30è aniversari. En les línies d’activitat del Centre (ja sigui en l’elaboració de productes i recursos terminològics, en els serveis d’assessorament o en la normalització terminològica) el TERMCAT sempre busca la col·laboració dels especialistes dels diversos àmbits d’especialitat. Els especialistes aporten el coneixement conceptual i d’ús de les denominacions, indispensable i indestriable del treball terminològic que desenvolupa el Centre. Així, anualment, el TERMCAT compta amb la col·laboració d’uns 400 experts de diversos sectors d’especialitat, i en aquests trenta anys d’existència del Centre, uns 3.700 especialistes han assessorat conceptualment el TERMCAT o han pres part en l’elaboració d’algun producte terminològic.Llegeix més »