Recensió de Del Valle, José. (2024). Lo político del lenguaje. Travesía por el español y sus malestares. Verba Volant – Eloi Bellés

Una de les virtuts dels investigadors que tenen una trajectòria consolidada i molts anys de lletra a l’esquena és que es poden permetre d’aplegar textos anteriors, revisar-los, cohesionar-los i donar-los una nova força i projecció. És a dir, poden prendre textos publicats ací i allà i fer-ne un producte nou, que en conservi l’essència però ens digui coses noves. Això és el que ha fet José del Valle en el volum Lo político del lenguaje. Travesía por el español y sus malestares (Verba Volant, 2024). Es tracta d’un llibre que aplega, revisa, ordena i amplia alguns textos previs de l’autor, sempre amb el to marcadament assagístic i volgudament no acadèmic que el caracteritza. Per bé que Del Valle sigui gallec, ha desenvolupat tota la carrera acadèmica als Estats Units, de manera que, a tots els efectes, cal considerar-lo un intel·lectual i acadèmic americà. Ho adverteixo des d’ara, ja: que no tingui un to marcadament acadèmic no vol dir que el llibre no sigui rigorós ni fruit d’una tasca intel·lectual i acadèmica de primer ordre.

Llegeix més »

Avançament de sumari de la Revista de Llengua i Dret número 80, amb una secció monogràfica sobre llengua i neutralitat

Logotip Revista Llengua i DretL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà properament el número 80 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, que contindrà una secció monogràfica titulada Llengua i neutralitat amb cinc articles acadèmics. La secció monogràfica examinarà fins a quin punt la neutralitat lingüística és una construcció discursiva que resulta de posicionaments polítics i interessos socioeconòmics creats, i de quina manera es construeix. Els cinc estudis analitzaran la llengua com a vehicle de pugnes sociopolítiques i lingüístiques en blocs lingüístics postcolonials, l’esperantisme a principis del segle XX, i les polítiques lingüístiques del Comitè Internacional de la Creu Roja i en dos estats oficialment multilingües, com són Suïssa i Sud-àfrica. Tot per mitjà d’un enfocament historiogràfic centrat en les tensions ideològiques, el treball lingüístic necessari per (re)produir la neutralitat lingüística i els processos de diferenciació i exclusió socials que en resulten.Llegeix més »