Les conseqüències de les polítiques lingüístiques soviètica i russa: l’exemple txuvaix – Hèctor Alòs i Font

Conservem la llengua materna i la cultura nacional per a les properes generacions. Cartell en rus en una escola rural de Txuvàixia. Foto de l’autor.

Com correspon per la seva enorme extensió, Rússia és un dels estats més multilingües del món, amb vora un centenar de llengües autòctones de diferents famílies lingüístiques. Una de les àrees amb major diversitat lingüística és el curs del Volga mitjà, on sis regions tenen l’estatus de “república” i han oficialitzat diferents llengües finoúgriques i turqueses, juntament amb el rus, que constitucionalment és llengua oficial a tota la Federació Russa. En aquest apunt presentaré la situació d’una d’aquestes llengües, el txuvaix. Primerament, parlaré de la política lingüística soviètica i de la seva seqüela, la política lingüística russa actual, en els àmbits de la planificació del corpus, l’adquisició i l’estatus. En la segona part es veurà com les ideologies lingüístiques promogudes a l’època soviètica continuen dominant en el discurs i la política lingüística actual.

El txuvaix és una llengua parlada per prop d’1 milió de persones en una extensa àrea compresa, bàsicament, entre el riu Săr/Surà (a uns 600 km a l’est de Moscou) i els Urals. Segons el cens de 2010 és la cinquena llengua autòctona més parlada de Rússia, rere el rus, el tàtar, el baixkir i el txetxè.

Els txuvaixos eren agricultors que vivien en pobles d’alguns centenars d’habitants, com a màxim. S’estandarditzà en l’últim terç del s. XIX com a resultat de les polítiques tsaristes de cristianització o reforçament de la cristianització recent d’alguns pobles de l’àrea. A l’inici de l’època soviètica es delimitaren les fronteres actuals de la regió del Volga, bàsicament sobre criteris ètnics, tot i que la barreja de poblacions va complicar molt el procés. Txuvàixia va quedar definida com una regió relativament petita (18.000 km2), ètnicament compacta (78% txuvaixos), però amb un 40% dels txuvaixos vivint fora de les seves fronteres.Read More »

Nou número de la revista Kataluna Esperantisto – Xavier Alcalde i Hèctor Alòs i Font

Kataluna Esperantisto, Llengua Internacional i Drets Lingüístics és una revista anual de sociolingüística i interlingüística que edita l’Associació Catalana d’Esperanto. Els seus textos es publiquen en català amb resums en altres llengües i estan disponibles en el repositori RACO. Els temes principals són els drets lingüístics, les llengües de relació internacional, les llengües minoritzades i la història i actualitat de l’esperanto i de les llengües planificades. La revista està oberta a rebre manuscrits originals en català, però també publica traduccions d’articles en altres llengües.Read More »