
L’any 2025 ha estat especialment significatiu per al Blog de la Revista Llengua i Dret, que ha consolidat la seva trajectòria com a espai de referència per a totes les persones interessades en la llengua, el dret lingüístic, la sociolingüística i el llenguatge jurídic i administratiu. Al llarg d’aquest any s’hi han publicat quaranta-quatre apunts que han despertat un interès notable i han generat un total de més de 34.500 visualitzacions, procedents de més de 21.000 persones visitants úniques i amb una comunitat creixent de més de 1.800 persones subscriptores. Aquestes xifres posen de manifest que el Blog de la Revista de Llengua i Dret continua essent un espai viu i útil, que acompanya reflexions, recerques i debats en un moment en què la qüestió lingüística es manté al centre de moltes discussions públiques.
En este artículo voy a mostrar cómo la ideología del supremacismo lingüístico español sirve para justificar las iniciativas e intentos de que el catalán no recupere todos los ámbitos de uso en los que, como lengua oficial de Catalunya, debería ser la lengua preferente. El carácter cooficial del castellano en Catalunya se utiliza precisamente para poner permanentemente en cuestión la normalización del conocimiento y uso del catalán en todas las instituciones catalanas. Voy a mostrar que, ni siquiera apoyándose en la actual Constitución española, hay justificación para esa puesta en cuestión permanente del catalán como lengua de uso normal y preferente en todas las instituciones catalanas.