La reestandardització de l’Institut d’Estudis Catalans: autoritat, equitat, rellevància, eficiència i eficàcia – Joan Costa Carreras

Bolígrafs i notes adhesives sobre fons blanc.
Font: Unsplash. Autoria: Ravi Palwe

Aquest apunt s’emmarca en les propostes d’avaluació de polítiques lingüístiques de Boix i Fuster i Vila i Moreno (1998)[i] i de Gazzola (2014).[ii] En síntesi, són les que es donen a la graella següent:

 

Fases de la planificació lingüística de Boix i Vila (1998, p. 288-294) Fases del cicle polític segons la Figura 2.1 de Gazzola (2014, p. 54)
5.1.1. La selecció del problema Public problem to solve
5.1.2. La definició del problema Definition of the problem
5.1.3. La formulació de les línies d’actuació Design of alternative policy intervention plans
Choice
5.1.4. La posada en pràctica Implementation
Results
5.1.5. L’avaluació Evaluation of results

Llegeix més »

Deu recomanacions per Sant Jordi 2025: llibres, llengua i drets

De manera ben matinera, com ens demana el calendari enguany, ens avancem a les vacances de Setmana Santa per fer la nostra ja tradicional proposta bibliogràfica per a Sant Jordi. Un any més, amb aquest gest, pretenem acompanyar-vos en la celebració de la literatura i la llengua catalanes, tot convidant-vos a reflexionar sobre el seu present i futur.

Per tal que la diada no us agafi desprevingudes i desprevinguts, des del blog de la Revista de Llengua i Dret fem deu propostes literàries. Algunes us deuen sonar, ja que en podeu trobar una ressenya detallada al nostre blog o a la Revista. Totes les obres seleccionades, publicades entre 2023 i 2025, tracten temes que ens toquen de prop, com ara el llenguatge jurídic i administratiu, l’estat de la llengua catalana al passat i al present, reflexions sobre l’aprenentatge de llengües i sobre els processos de jerarquització i discriminació lingüístiques, entre d’altres.

En un moment de canvis en les polítiques educatives, que afecten directament la llengua i n’amenacen la presència, al País Valencià (vegeu-ne l’apunt), i amb iniciatives judicials per reduir-ne la proporció en altres territoris (com s’evidencia en aquest apunt), es fa essencialment necessària la lectura sobre models educatius que posin el focus en la llengua minoritzada. Així mateix, havent constatat amb la publicació recent dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població del 2023 (resumida aquí) que el català no és la llengua més parlada a Catalunya, fem una proposta per reflexionar sobre el futur de l’ús del català. Potser més desconeguts són els processos de discriminació lingüística, que també tenen la seva proposta literària en la nostra selecció. Però la mirada s’amplia: hi ha també llibres que fan una crítica del monolingüisme d’estat i d’altres que posen el focus en les pressions que pateixen les varietats dialectals del català. Pel que fa a l’estil, entre les propostes hi trobareu obres que, des d’un enfocament acadèmic, posen el coneixement i la reflexió a l’abast del públic en general, i d’altres que han estat pensades per al gran públic, amb un to informal i fresc.

Com no pot ser d’una altra manera, volem acabar aquest apunt fent un agraïment a expertes i experts, investigadores i investigadors, lectores i lectors que feu possible aquest espai. El blog de la Revista de Llengua i Dret és una finestra oberta a la reflexió sobre la llengua del dret i el dret a la llengua, tant als territoris de parla catalana com més enllà.

A totes les persones que col·laboreu amb el blog o que ens llegiu setmanalment us desitgem una feliç diada de Sant Jordi! 📚🌹 Llegeix més »

Resum de la jornada “Del llenguatge planer cap a la comunicació clara en l’àmbit de l’Administració pública” – Anna Arnall

El 27 de setembre passat va tenir lloc la jornada “Del llenguatge planer cap a la comunicació clara en l’àmbit de l’Administració pública”, que va organitzar la Revista de Llengua i Dret a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i que podeu recuperar al canal de YouTube de l’Escola.

La comunicació clara és la nova denominació utilitzada per fer referència al moviment internacional nascut els anys 70 que té com a objectiu principal impulsar el dret a comprendre documents. La comunicació clara pren una rellevància especial en l’àmbit de l’Administració pública i en les comunicacions que aquesta adreça a la ciutadania, perquè afavoreix tant el compliment dels drets i deures que afecten la ciutadania com la facilitat a l’hora de fer tràmits administratius.

Llegeix més »

Transllenguar: tornem cap al plurilingüisme? – Llorenç Comajoan-Colomé

Un nen que està pintant un plat de paper
Font: Unsplash. Autoria: Colin Czerwinsk

L’ús de més d’una llengua per part de les persones ha fascinat des de sempre i s’ha vist com una benedicció o un càstig. No ens ha d’estranyar que sigui així, perquè la facultat del llenguatge ens fa vertaderament humans i ens serveix per fer coses amb les llengües: estimar-nos, fer-nos mal, dir-nos coses boniques o no tan boniques… La mateixa història de Babel explica com les diferents llengües van ser un càstig diví que, malgrat tot, hem superat perquè la majoria de persones del planeta fem servir més d’una llengua en el nostre dia a dia. Els lingüistes i sociolingüistes s’han interessat per aquest tema i han constituït disciplines acadèmiques al voltant de l’estudi dels usos multilingües de les persones. Ens podem preguntar per què s’estudien tant els usos multilingües que fem les persones. No seria més apropiat estudiar, com a fenomen estrany, l’ús de només una sola llengua? El motiu rau segurament en el fet que els estats nació van promoure, en general, una sola llengua com a oficial, que va ser la seleccionada com a llengua de prestigi i d’ascens social, i això va arraconar altres llengües, que van entrar en processos de minorització o fins i tot de desaparició.Llegeix més »

El perfil lingüístico del Uruguay: el español lengua oficial de facto y el portuñol un debe en términos de derecho – Yliana V. Rodríguez y Carla Custodio

Autor: hernansuarez28 Font: Pixabay

Uruguay, ubicado en la región sur de América del Sur, es reconocido por su estabilidad política, su compromiso con los derechos humanos y su sistema legal progresista. A lo largo de los años, el país ha realizado avances significativos en materia legislativa, promoviendo la igualdad y el estado de derecho. En términos de avances legislativos, Uruguay ha adoptado una serie de leyes de avanzada que reflejan su compromiso con la justicia social.

A modo de ejemplo: la poetisa Delmira Agustini hizo uso del derecho al divorcio por sola voluntad de la mujer en 1913; en 1927, las mujeres uruguayas ejercieron el voto por primera vez, convirtiéndose en el primer voto femenino en Sudamérica, y en 2013 el país se convirtió en el primero en América Latina en legalizar el matrimonio entre personas del mismo sexo, marcando un hito en la lucha por los derechos LGBTQ+ en la región. Además, Uruguay ha implementado políticas y leyes orientadas a promover la igualdad de género y combatir la violencia doméstica y de género. La Ley integral para prevenir, sancionar y erradicar la violencia de género, aprobada en 2002, establece mecanismos para evitar y erradicar la violencia contra las mujeres, incluyendo la creación de servicios de apoyo y protección para las víctimas.Llegeix més »